De dilluns a dimarts passant per un dissabte rumb al #9N2014

Des del dia 19 de setembre que es va aprovar la llei de consultes els ajuntaments i altres ens locals han fet pinya amb les institucions catalanes, Parlament, Govern i Presidència de la Generalitat.









A Arenys de Munt el dilluns dia 22 vam fer el ple extraordinari aprovant la moció de suport a la llei de consultes aprovada pel parlament i a la convocatòria que havia de fer el president aquella setmana. 
Dimarts al Consell Comarcal vam aprovar la mateixa moció amb l'afegit que vam aprovar també l'adhesió a l'Associació de Municipis per la Independència(AMI)

I dissabte el President de la Generalitat, Artur Mas, va signar el decret de convocatòria de la consulta, quedant tots els catalans i catalanes convocats pel dia 9 de novembre de 2014. 

Fins aquí tot normal. Les institucions que són a prop del poble van fent la seva funció per la que van estar escollides pel poble que és que realment és dipositari de la sobirania d'una nació i més la Catalana, que té una història parlamentària més antiga que la Gran Bretanya com va recordar Pau Casals en el seu discurs davant l'ONU(I'm a Catalan).


Fins aquí tot normal, institucions que fan la seva funció sobre tot des de la separació de poders. Però arriba un nou dilluns i des d'un estat que sempre ha tingut vocació de centralista i de no tenir en compte la singularitat, i sobre tot el sentiment, de Catalunya fan de manera exprés unes maniobres que ja anunciaven fins i tot abans de saber com era la llei i el decret.
El Tribunal balla al ritme que toca l'executiu espanyol i suspèn la llei i el decret. 
 
I creuen de veritat que tot això ho aturen governant des dels despatxos sense escoltar al poble català, des de la centralitat de la meseta i  dictant el que ha de fer un tribunal que ja fa uns anys que està desacreditat pel seu escorament polític...

Doncs arriba dimarts i es demostra que no que els catalans i catalanes volem votar i sortim al carrer. Anem davant dels ajuntaments que és on la ciutadania percep que la política està més aprop.

Els ajuntaments catalans han donat amb una amplia majoria suport a la consulta i al parlament en el seu desig pel dret a decidir.

El seu problema, els dels polítics espanyols principalment el govern espanyol, en que es pensen que això és fruit d'un president que va per lliure, d'un parlament que també i d'uns ajuntaments que tres quarts del mateix. 

Doncs no. El procés és fruit de la conjunció de la voluntat d'un poble, d'unes institucions que tenen el compromís electoral i programàtic de demanar als catalans i catalanes com volen que sigui el seu país en el futur. Així de simple i així de potent. Però sembla que de tant clar i tant senzill no ho poden entendre. 
Jo crec que és un tema de concepció del que ha de ser la democràcia i l'organització d'un estat. Fins aquí estaria bé si aquesta concepció no els tornés cecs per veure el que està passant, per minimitzar qualsevol acció i negar qualsevol pas cap al dret a decidir.

I arriba un dimecres i veiem com volen convèncer al poble català: Doncs fent uns pressupostos que marginen i ofeguen encara més a Catalunya.

Només unes dades: Pressupostos més baixos en inversió a Catalunya dels últims 17 anys, un 9,5 del total de l'estat. Amb Mariano Rajoy al govern la inversió a Catalunya ha baixat un 57,9%. La mitjana d'inversió a l'estat per habitant és de 242 euros i a Catalunya només 145 per habitant...

Cap resposta a les necessitats de Catalunya. Els pressupostos de l’Estat per al 2015 no donen resposta a cap de les 23 mesures d’àmbits com l’economia, les polítiques socials o les infraestructures que el president Mas li va traslladar a Mariano Rajoy a la reunió que van mantenir el passat mes de juliol. Aquests pressupostos van completament en la direcció contrària de la voluntat de diàleg amb Catalunya que Mariano Rajoy ha manifestat darrerament.

Un càstig a Catalunya. Veient les xifres dels pressupostos generals de l’Estat per al 2015 un pot arribar a la conclusió que hi ha una voluntat expressa per part del Govern espanyol d’actuar contra Catalunya pel procés polític que estem tirant endavant. No només volen impedir que votem sense oferir cap proposta alternativa, sinó que a més a més castiguen Catalunya amb aquests pressupostos discriminatoris.

I en aquests moments econòmics aquests pressupostos asfixien Catalunya, són antieconòmics i per tant antisocials. Un atac més....

Doncs això, Volem Votar i Volem la Independència.

Cinc anys i un dia(o dos) Consulta i II concert del X cicle de música Mediterrania.

Ja vam celebrar els 5 anys de la 1à Consulta per a la Independència que es va celebrar a Arenys de Munt el 13 de setembre. Enguany el calendari ens jugava a favor i el dia 13 de setembre queia en dissabte. Bé un bon dia per a les celebracions. Algú va pensar que el dia 7 de setembre seria millor, bé doncs hem tingut dues celebracions...

El dia 13 a banda de les celebracions vam tenir uns actes importants:

1.- L'ANC va fer la reunió del seu secretariat i va fer la declaració d'Arenys de Munt

2.- Vam fer una trobada d'ALcaldes i Alcaldesses que formen part de l'AMI(Associació de Municipis per la Independència
3.- La Presentació del Llibre de les consultes.
4.- I la Xerrada d'en Vicent Partal.

Vam tenir també, pel que fa al nostre partit CDC, L'Assistència del President del Grup Parlamentari i Portaveu Sr. Josep Turull, del Diputat Joan Morell, de la Presidenta de la JNC(Joventut Nacionalista de Catalunya), del Vicepresident Comarcal de CDC Carles Bosch, del President del Consell Comarcal del Maresme, Miquel A. Martinez, del President de l'Associació Catalana de Municipis i alcalde de Premia de Mar, Miquel Buch i tot d'alcaldes i alcaldesses, militants i simpatitzans que ens van donar com sempre el seu escalf i suport.

Roda de Premsa de Jordi Turull

Amb la Marta Pascal de la JNC

 I continuant el cap de setmana el diumenge vam tenir el concert del tricentenari, el segon concert d'enguany del X cicle de Música Mediterrània amb el concert com a Casa interpretat pel Cor l’Aixa, la Coral Renaixença i la cobla Principal del Llobregat i dirigits per Pau Jorquera.
Una magnifica vesprada al marc incomparable del Castell Jalpí.

Un tancament de luxe amb cançons molt patriòtiques i que tothom coneixem. Unes cançons que reivindiquen el que som i volem ser: Un poble que vol decidir com vol seguir en el futur i que el que segur que no vol fer és renunciar a la seva cultura, identitat, llengua, manera de ser....

 

150 punt 2 i 90 el numero màgic?

Ahir el Parlament va aprovar demanar la competència per poder fer una consulta el 9 de desembre d'enguany. Tot amb un supòsit que contempla aquesta sagrada constitució espanyola que tant enarboren alguns. Article 150.2 permet delegar competències a les comunitats....

Doncs demanar una  cosa prevista no hauria de provocar que algú digui que es fa xantatge, que es divideix, que...

La reflexió és que el que és bastant trist és que amb una democràcia no es permeti a qualsevol govern, parlament o governs i institucions locals fer consultar en el seu territori.

El parlament ha aprovat per una àmplia majoria demanar aquesta competència. 87 vots a favor. Gairebé el nombre màgic dels tres terços. Una llàstima no haver-hi arribat per  alguna abstenció i agrair als que han permès acostar-s'hi votant a favor tal com els demanava la seva rresponsabilitat amb el programa i ideari. Postura valenta i que potser en nom de la democràcia, en alguns casos, potser caldria que els parlaments i grups polítics tinguessin més flexibilitat en la llibertat de vot. 

Doncs queden 25.574.400 segons,  426.240 minuts, 7.104 hores i 296 dies... Volem Votar, volem un estat i el volem independent. 

26.856.800 segons, 449.280 minuts, 7.488 hores, 312 dies i la consulta.

Tenim per endavant aquest 2014 aquests 312 dies amb aquestes 7.488 hores, amb 449.280 minuts i 26.956.800 segons per encarar un dels periòdes més importants de la nostra història recent, dies, hores, minuts i segons per poder aconseguir el que fa 300 anys ens van treure.

Com ha dit el president Mas per que volem de nou governar-nos i no que ens governin. Des del respecte i amb la participació de tothom. Simplement volem votar.

Qualsevol democrata hauría de defensar que votar és el que cal, que el poble cal que s'expressi. I que votar no produeix divisió. Ni fractura social, ni... en tot cas no més que la que genera qualsevol altra votació.

Ara ja hem recorregut 5 dies d'aquest 2014 i aviat els reis portaran regals als nens i nenes, esperem que ens portin el poder votar! vinga que amb aquests dies que ha passat ja hem fet feina: la carta que el president Mas ha enviat als caps de govern europeus fan arribar les nostres aspiracions a nivell internacional. Que no respondran? potser no però la informació ja està circulant i els mitjans ja se'n fan ressò.

Vinga doncs treballem pels propers  26.611.200 segons, 443.520 minus, 7.392 hores i 308 dies. Tenim feina per endavant i no val a badar. Tots els que creiem en la democràcia i amb la llibertat dels pobles podem posar el nostre granet de sorra...

Doncs demanem als reis el que demana aquesta felicitació de CiU Arenys de Munt:

16è congrès. Treballar per sortir de la crisi i per aconseguir la plena sobirania de Catalunya, un estat propi

Els dies 23, 24 i 25 de març, el passat cap de setmana, hem celebrat el celebrat el 16è congrés de Convergència Democràtica de Catalunya. Sota el lema Una manera de ser, Una manera de fer.

Hem treballat les dues ponències: 

1. La transició Nacional
2. Una nova organització per una nova etapa.

La ponència 2 posa l'organització de convergència al dia per poder tenir un partit que ens ha de facilitar articular l'acció del mateix i les responsabilitats de govern i institucionals  que tenim CDC i CiU.

La ponència 1 és la que ens marca el camí per arribar a una plena sobirania i a un estat propi. La transició Nacional vol marcar un camí. El catalanisme fins ara associava els conceptes de Catalunya=Nació i el catalanisme del segle XXI els de Catalunya=Nació+Estat. La construcció d'aquest estat propi ha de ser gradual  com a propera estació el pacte fiscal, que ha de cercar estar integrada com un estat modern i punter dins la Unió Europea. El pacte fiscal és una eina molt important per poder desenvolupar Catalunya, poder-la consolidar com a Nació i poder mantenir l'estat del Benestar. Podeu aprofundir més a: http://16congres.convergencia.cat/

Jo com a responsable de la ponència 1 del Maresme estic content d'haver pogut treballar conjuntament amb els militants i delegats/ades del Maresme durant els treballs previs al congrés comarcal i després els dies del congrés a Reus.
També va ser molt interessant, i fins i tot emocionant, el treball de la transacció final on vam acordar amb el President de la Ponència, Francesc Homs, el redactat final on vam incloure el que hem explicat fins ara. Un treball molt col·laboratori amb els altres delegats que van presentar les esmenes en general i en particular el treball entre el president de la JNC, Gerard Figueras, en Francesc Homs i Jo mateix.

El congrés també va nomenar la nova direcció encapçalada pel President, Artur Mas, el Secretari General, Oriol Pujol i un bon equip de gent que tenen un gran repte.

Des del Maresme podem estar contents doncs tenim dos representants a la Direcció Nacional. La Cesca Domènech i en Xavier Badia. Dos grans persones que segur faran una molt bona feina.

Ara a treballar, a estar al costat dels que ho necessiten, a posar el país en marxa i a primera línia...

Entrada a Help Catalonia Del municipalisme a la Sobirania

Aquest és l'enllaç a Help Catalonia: 



http://helpcatalonia.blogspot.com/2011/09/from-municipal-politics-to-sovereignty.html

I aquí està la traducció:

Del Municipalisme a la Sobirania.

Catalunya està en una cruïlla complexa i cada vegada més crispada. Aquesta setmana hem viscut, sobre tot el divendres, noves agressions cap a l’autogovern i sobre la nostre identitat com a poble en un dels pilars fonamentals: la nostra llengua.

És un pas més que es allunya d’aquest estat, l’Espanyol, que no ens vol però tampoc ens deixa marxar.

L’any 2009 es va iniciar un camí a Arenys de Munt, un petit municipi de la Província de Barcelona i comarca del Maresme. El 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt es feia la primera consulta sobre la Independència de Catalunya. El treball conjunt de molta gent que va deixar momentàniament de banda els protagonismes personals, malgrat en vam tenir alguns de destacats, i de partit per treballar per un objectiu comú va  ser la clau de l’èxit. Jo sovint recordo a la gent que alguns vam treballar per les consultes des del silenci. Com sempre passa alguns s’enduen el protagonisme però sobre el treball silenciós de molta gent.

Però després d’aquesta i totes les consultes fetes, després de la retallada(o reinterpretació que és pitjor) de l’Estatut, de la modificació gairebé per decret de la constitució, de la sentència del tribunal suprem i del tribunal superior de justícia de Catalunya sobre l’ensenyament en Català i d’un llarg etc. que es pot fer?

Doncs recuperar l’esperit de les consultes, treballar units des dels municipis i agrupar a molta gent a l’entorn del projecte sobiranista, independentista o com li vulguem dir. Hi  ha un sol camí que cal recorre pas a pas. Podem fer-lo més o menys ràpid però hem de ser conscients que el que segurament no hi ha són dreceres. Tenim pressa i molta doncs fa temps que volem arribar i cada vegada ens costa més de suportar els atacs i com no l’espoli fiscal que també és molt important.

A Arenys de Munt tenim l’Ateneu independentista que vol mantenir viu l’esperit del 13-9-2009 i ara l’ajuntament s’adherirà a l’Associació de Municipis per la Independència.

Tot un altre cop des del món municipal. On la política és més a prop de la gent hem de seguir impulsant aquest camí que no pot tenir marxa enrere.

Catalunya vol ser sobirana, els catalans i catalanes volem ser això: catalans i catalanes amb tot el que això suposa. I no volem aïllar-nos, volem formar part d’Europa i volem ser un estat més. Un estat que pot ser punter en moltes coses. Catalunya tot i els impediments sempre ha estat capdavantera i ho seguirà sent si ens deslliurem d’alguns lligams que ara mateix ens ofeguen.

S’acosta l’11 de setembre i caldrà un any més reivindicar les nostres llibertats fins a aconseguir-les.

Alfons Molons i Antius

Tinent d’Alcalde per CiU a l’Ajuntament d’Arenys de Munt.

2 de setembre. Caram quin reinici.

Quant vaig fer l'anterior entrada no pensava que el fets del entorn polític català s'esvalotés tant. I que les agressions fossin tant fortes cap a Catalunya.

La reforma expres de la constitució espanyola ha estat d'entrada feta d'una manera barroera. Les formes han estat, crec que ho dic sense exagerar, amb una prepotència descomunal. Això és la forma però és que el fons encara és pitjor doncs limita i molt l'autonomia financera i limita la sobirania del Parlament de Catalunya i del Govern de la Generalitat.

Davant d'això cada vegada ens queda més clar que el futur està per caminar sense defallir cap al dret a decidir i aconseguir la plena sobirania Nacional de Catalunya amb l'estació final la INDEPENDÈNCIA.

I aquí crec que entra en joc molta gent que fa temps que sense fer gaires estralls ni fer-se veure treballen en aquest sentit. Molta gent de CiU i molta gent del món municipal. Moltes vegades des d'una feina silenciosa però molt important. A Arenys de Munt, entre molts d'altres, tenim en Josep Fugarolas. Un militant històric de CDC que està fent una gran feina des de l'Ateneu Independentista. Gent com ell, discrets i treballadors, són els que ens marcaran el camí i ens portaran a aquesta fita.

Una altra cosa que vull destacar de l'amic i company, Josep Fugarolas, és el seu sentit de la mediació, de trobar punts de coincidència per poder treballar junts. I això és el que trobo a faltar a molts partits que estan més pendents de sortir a la foto que no a agrupar voluntats. I ho dic des de l'experiència de la consulta on molta gent va voler treure pit i des de CiU a Arenys de Munt vam treballar-hi de valent des del primer dia i sense buscar protagonisme.

I per acabar de rematar el dia 2 de setembre i la setmana la sentència del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya ens dona com a regal abans del cap de setmana la seva sentència. Una sentència que va a la lina de flotació del sistema d'ensenyament català. Doncs un motiu més de lluita i de voler desenganxar-nos d'aquest sistema que va contra les nostres més fondes conviccions.

La xarxa bull, participeu-hi. Hem de demostrar la nostra fortalesa.  I signeu aquest manifest: 

http://actuable.es/peticiones/volem-educacio-catalunya-amb-catala-com-llengua

Seguirem, escrivint i lluitant.

Gràcies Artur, Gràcies President

A una setmana de la Consulta sobre la indepèndencia a la ciutat de Barcelona ha transcendit que el President Artur Mas ha votat, com a ciutadà de Barcelona, a la Consulta. Un gest que l'honora com a ciutadà i com a president. Molta gent d'un cantó i de l'altre ja han criticat el seu gest. Els que hi estan en contra entenc la seva reacció tot i que el Ciutadà Mas ha fet un gest i ha mantingut al marge la figura del President que representa al conjunt del país.
Però els que hi estan a favor no s'entén que tinguin una reacció de critica. El camí cap a la sobirania només passa per anar afegint gent, convencent a la gent de Catalunya que la millor opció passa per aconseguir un estat propi.
Però amb les critiques no s'afegeix gent a un projecte. Pensant que l'actuació i el camí d'alguns és l'únic bo i l'únic a  seguir no es suma. Sembla que des dels moviments independentistes mai s'aprendrà que dividint i fent una ferma línia de bons i dolents mai aconseguirem la unitat necessària per arribar al nostre objectiu.



El President Mas ha fet el que havia de fer. Votar com a Ciutadà. Moltes vegades hem de tenir clar que quant un ostenta un càrrec a vegades no pot fer el que voldria. I fent el gest també dona un suport molt gran al moviment de les consultes d'arreu, des de que a Arenys de Munt vam començar.

El Predient Mas, en aquell moment candidat Mas, ens va donar i em va donar des de l'inici el seu suport. Ens va dir que teníem a Convergència al nostre costat i que féssim el que creiessim que havíem de fer des d'Arenys de Munt.
Convergència a Arenys de Munt vam estar des del principi en l'organització de la consulta a Arenys de Munt. Des de la discreció doncs teníem clar que calia que fos la societat civil que ho liderés si volíem tenir èxit. I així va ser malgrat algun partit volia abanderar el moviment i per tant fent-lo perillar.
Com diu el Llibre del promotor de la moció, Josep Manel Ximenis, d'Arenys de Munt al Cel a la primera reunió vam ser només 3 persones. 2 de la CUP i una de Convergència en aquest cas jo mateix. D'aquí es desprèn el compromís i convenciment de la gent de Convergència.
Estic convençut que cal fer passos i que no cal aturar-se. Però també que cal anar eixamplant la base de suport social per aconseguir l'èxit.

Gràcies Artur pel teu gest. Gràcies pel teu suport abans, durant i després de la consulta a Arenys de Munt.
I gràcies President pel sentit institucional com a President de Catalunya i comparteixo el que sempre has dit que l'únic limit del nostre país el posaran els Catalans i les Catalanes.

Decretàs i Parlament Expres

Avui el govern tripartit ens ha sorprès amb un decret que canvia les regles del joc a la meitat del mateix. Com que jo no ser articular una majoria per guanyar doncs m'enfado i com un nen petit diu a l'oposició: Ara no jugues i jo m'emporto el joc o la pilota i jugaré sol.
Això és democràcia, d'això en diuen progressisme?
És clar que el consens és molt difícil, que a vegades les tàctiques dels partits i conjunturals poden distorsionar els acords. Però quant de temps fa que el Sr. Saez ha deixat la presidència de la corporació catalana de mitjans audiovisuals? Tant de temps fa que es treballa per arribar a un acord? Posar una persona que havia estat secretari de comunicació del govern és posar una persona imparcial? I no és sospitós que si posi un perfil així prop de les eleccions? On està la independència dels mitjans públics que tant han reclamant els partits del govern i que n'han fet ostentació? Ha de començar a patir la Mònica Terribas i buscar-se una nova feina?
Són preguntes que tothom pot posar la seva resposta però si s'analitzen bé causen perplexitat.


I un breu apunt sobre la voràgine de lleis tramitades de manera exprés al Parlament en aquest tram final de legislatura tot per poder dir que s'han fet. Però es fan sense consens parlamentari, sense consens del territori i a vegades sense consens ni tan sols entre el tripartit.
Un govern responsable, encara que li molesti, en el tram final d'una legislatura hauria de ser molt més curós. Fer un esforç molt gran per pactar les grans lleis. Si no com sovint passa si canvia un govern es canvia la llei i així el país avança molt lentament.

Seguiu l'actualitat política i veureu que n'hi ha per llogar-hi cadires amb aquestes actuacions del tripartit. Cal un canvi.

Llei de Consultes: Pas endavant o oportunitat perduda?

Avui he tingut la sort de poder assistir al Ple del Parlament de Catalunya al debat sobre la llei de consultes. Malgrat CIU ha votat en contra era un dia important, si més no per veure que els municipis una vegada més quedem una mica desemparats per fer consultes. I es dirà que la llei també contempla que els municipis en poden fer. I tant que ho contempla. Contempla gairebé el que contemplava el decret de l'any 1996 amb un procediment farragós i que des del 96 fins ara s'ha utilitzat només una vegada.
Per fer consultes sobre temes municipals demanar permís a Madrid, organitzar totes les taules com unes eleccions, dependre de la junta electoral i un llarg etc. fan inviable que es puguin fer aquestes consultes per temes d'interés municipal. Un Pla General Urbanístic, una urbanització d'un carrer important....
Aquí és on hem perdut la oportunitat. Des de CIU a Arenys de Munt vam impulsar una moció el mandat 2003-2007 en que demanàvem un sistema senzill però regulat per fer aquestes consultes. Es va aprovar per unanimitat, per tant ERC i PSC haurien d'haver escoltat a Arenys de Munt en aquest cas. Un municipi que ha organitzat 2 consultes a la població sobre temes de la Riera(Projecte de Canalització i Projecte d'Urbanització Superficial) i el primer municipi que ha organitzat una consulta sobre la Independència de Catalunya.
La Diputada Dolors Batalla, de CIU, sí que va escoltar les propostes que jo li vaig fer en una visita al Parlament. I es contemplava un sistema anomenat "Consultes a la Ciutadania" que no passaven per Madrid, no utilitzaven el CENS i no estaven sota les Juntes Electorals. Avui algú l'ha qualificat d'artefacte inoperatiu. Doncs bé funcionen les consultes sobre la Indepèndencia que critiquen molt la participació però ningú en qüestiona la legitimitat del procés.
La Diputada Dolors Batalla ha fet una bona defensa de les propostes , ha dit que fins i tot en algun moment es va proposar de fer una altra llei amb aquest sistema, per tant era viable. Però finalment a ERC li ha interessat tenir content al PSC i donar una imatge de que CIU no vol les consultes. I a sobre diuen que som nosaltres que ens hi oposem per temes electorals!!!
El consens sempre és difícil i des del govern es te una responsabilitat major per buscar-lo. Avui he pogut comprovar que no els ha interessat doncs a les intervencions dels partits del govern el gruix important del seu temps l'han gastat a criticar a CIU, principalment. Sí la llei es bona el que s'ha de fer és defensar-la.
Per cert el representant d'ICV ha dit que pel que fa als municipis ens hem quedat igual i que s'ha perdut una oportunitat en aquest sentit. No és gaire diferent del que diu CIU en aquest cas...
Un petit avanç sí que hi és: Que es podran ara fer consultes a nivell de Catalunya fet que ara no es podia. Això sí amb permís de Madrid.

El temps dirà i ja veurem que diu el Tripartit quant Madrid tombí la primera consulta.
(Foto Xavier Prat)

Vic i la SOLEDAT dels Municipis.

Si parlem aquests dies de VIC a tothom li vindrà al cap el tema del rebombori, més artificial que real, sobre el tema de l'empadronament. No valoraré la mesura que ara està a l'espera d'informes jurídics i que toca temes tant sensibles que cal ser molt i molt curós en opinar.

Vull parlar de la soledat que pateixen els municipis en aquest tema i pràcticament en tots els altres. Els municipis es troben les situacions davant de la porta i les administracions superiors  que legislen, que han de donar recursos, respostes, etc. sovint queda lluny de l'arrel del problema.

Estem en un país que el legislatiu legisla massa i el que és més sorprenent: No dona recursos per les lleis i tampoc posa les eines necessàries per fer complir les lleis. Pot semblar una contradicció però és així. La foto del moment d'aprovar el text, els vodevils que sovint es munten abans d'aprovar-les, etc. sembla que sigui el fi de la llei, no la seva aplicació que a vegades queda oblidada o es traspassa la responsabilitat als ajuntaments i aquests han de fer el que poden doncs gairebé mai la responsabilitat ve acompanyada dels recursos econòmics i/o humans.

Perquè dic la soledat dels municipis? Doncs perquè és com es troben sovint aquests municipis. Els veïns i veïnes reclamen i es queixen. L'Ajuntament també és qui detecta o prediu situacions a les que cal donar resposta. I paradoxalment ni te poder legislatiu, és l'administració amb menys recursos i un llarg etc.

Per això encara és més desesperant sentir com des del govern central, principalment, i des de la Generalitat han atacat al municipi de Vic i no han assumit cap responsabilitat. Ni tant sols un mea culpa.
Hi ha la llei d'extrangeria que no es compleix, ni fan complir, per part de l'adminstració superior al municipi i s'atraveixen a atacar de manera sistemàtica el fet de Vic.

Alguna cosa no funciona. Els municipis fan molts esforços per donar respostes i a vegades, masses vegades, es troben sols, sense respostes i com s'ha vist ara: atacats....