dilluns, 15 de desembre de 2014

La Pepita, l'Emilia la residència Verge del Remei

Divendres a la tarda vam visitar la Residència Verge del Remei, érem la gent que formem part del patronat i vam fer la tradicional visita dels vols de Nadal.

 Jo sóc patró des d'abans de ser regidor, és a dir des d'abans del 2003. No recordo l'any exacte però segurament era l'any 2001 més o menys.

Em van proposar com a patró per la meva vinculació amb la Creu Roja i coneixements de les entitats de voluntariat i socials. Per tant porto molts anys vinculat al patronat. I tinc l'honor de seguir sent patró i a més actualment Tresorer del Patronat.

Però la relació amb la Residència encara ve de més lluny, de quant es deia "Obra de Maria". Gairebé cada dia hi passava un o dos cops per portar un avi o avia a visita, alguna urgència, algun suport quant l'ascensor no funcionava, etc. Era l'època que estava al transport sanitari de la Creu Roja.

Molts avis i moltes àvies vaig conèixer durant aquells anys. Tots i totes molt agraïts. La fèiem petar durant el viatge, mentre esperàvem la vista, al arribar a la residència. I això ens enriquia i més quant gairebé tots els que estàvem a les ambulàncies érem molt joves. Malauradament molts ja no hi són, el fet biològic és imparable...
Pessebre da la Residència Verge del Remei
Divendres però vaig parlar amb la Pepita i l'Emila. Les havia portat forces vegades amunt i avall, a l'Emilia primer amb el seu home. Totes dues se'n recorden força i per sort encara em reconeixen. Va ser un moment molt agradable tornar a parlar amb elles. Recordar quant de temps fa i que això el temps inexorablement va avançant...

I es bo que la gent s'acosti de tant en tant a la residència i conversi amb els residents. Alguns surten poc i si no poden anar al món de tant en tant agraeixen que el món vagi a ells.

Al marxar amb la Directora li vaig dir que per mi la residència és part meva emocionalment i que evidentment seguiré de Patró.

Bones festes gent de la Residència, bones festes les treballadores i treballadors i sobre tot gràcies per la professionalitat però sobre per la humanitat en que desenvolupeu la feina i l'efecte que teniu vers els avis i àvies.

dijous, 11 de desembre de 2014

Congrés ALDE PARTY 3 dies, Lisboa un Matí


Del 20 al 22 de novembre es va celebrar a Lisboa el 35è congrés de l'Alde Party. Congrés que vaig anar com a delegat com explico ampliament a l'anterior entrada al blog 

Però també hi vaig anar com a Membre Individual(IM). Aquests dies quant la gent sabia que anava o que havia anat al congrés em preguntava: com és que jo formava part d'aquest partit i com m'havia fet IM. 
Doncs una part visual de la resposta és aquesta estoreta de ratolí que em van donar els del ALDE PARTY en una visita al parlament Europeu. Com es veu hi ha l'adreça del web. Doncs vaig entrar a xafardejar i em vaig afiliar... I d'això fa un parell d'anys i gairebé de casualitat m'he trobat anant a Lisboa, primer de convidat i després com a delegat dins la delegació de Convergència. 
Començo per aquí. He estat fantàsticament acollit per la gent de la delegació, per tots però en Luca i en Marc molt especialment. Vaig fer uns nous companys de partit que amb alguns no havíem coincidit mai. I ens trobem a Lisboa!!! La vida te això.
La delegació va treballar de valent i podem estar contents de la feina feta i principalment de l'aprovació de la resolució en contra de la Querella al President Mas.

Com dic al inici 3 dies de congrés i un matí a Lisboa. Com que el matí va ser el primer doncs comencem per aquí.

Lisboa era una ciutat desconeguda per a mi. Una ciutat que d'entrada no m'havia plantejat mai de visitar, almenys en un curt i mitjà termini. I crec que hi tornaré. Em va agradar molt. Amb un matí dona per poc i a sobre anava plovisquejant. Doncs bé em vaig posar un barret que portava, l'abric, comprar un bitllet per 24 hores ilimitat del transport públic i agafar tranvies... 
Vaig afagar diverses vegades el 28 que va pel casc antic, cap al Castelo ST Jorge, la catedral i el barri de la "baixa". amb això veus una part important i molt bonica de la ciutat. 
Amb el tramvia 15 vaig anar al centre de congressos a la tarda i allà va ser on vaig passar la majoria de temps.
Però hi ha la nit i la nit a Lisboa s'ha de passar al barri "alto", no de categoria si no d'alçada...
Uns carrerons plens de bars i de musica amb molt d'ambient. I per menjar doncs cal provar el bacallà.
Com a cosa curiosa vaig trobar un bar, que feien bons gintonics, que era també una barberia. Molt ben ambientat i decorat. 
I sí es vol un ambient una mica més sofisticat o més snob doncs cap al barri del Chiado. I com no escoltar algun Fado... 
I bé ja no va donar per més la part lúdica. 


I pel que fa al congrés, temes escenogràfics el tema "polític al altre post" era doncs el que normalment es veu en d'altres congressos siguin politics o no. 
La tipica recepció i el  sopar pel que fa al tema lúdic i de networking.  El sopar va tipus coctel i això facilitava la relació i les converses amb gent diversa, quant l'idioma ho permetia però amb una mica de ganes t'acabes comunicant ja sigui directament o a través d'algú que domini el dels dos interlucutors.

En el palau tot estava molt ben organitzat. Les votacions es van fer amb comandament fet que facilita el tema. 
Hi havia a més de les ponències de treball per les resolucions algunes conferències de temes diversos, presentacions de llibres, parlaments....

L'escenografia com es veu a les fotos estava molt bé, Dominant els colors corporatius blau i groc. 

L'ambient era molt bo i de molta ccortesiaentre totes les delegacions i també entre els membres individuals.
Com que es renovaven dues vicepresidències però hi havia tres candidatures hi va haver campanya dels candidats. Fulletons, cartells, roll-up, etc. En algun moment em va semblar com molt americà. Però sempre com dic des del bon rotllo!!!

En definitiva una bona experiència. Se'm van escapar segur moltes coses doncs malauradament no domino prou l'anglès i al congrés tot, tot en anglès i sense traducció simultània. Bé la part positiva és que vaig fer una bona immersió lingüística de tres dies... 

I com he dit al principi Lisboa, el poc que vaig poder veure i gaudir, val la pena. Visitar sense preses, perdre's pels carrerons, badar, pujar als tramvies, veure la ciutat des de les alçades que donen els seus turons, veure la història a través dels monuments i edificis... I la gent molt amable i en general bon servei. 










dimecres, 10 de desembre de 2014

ALDE PARTY, El congrés de Lisboa, Novembre 2014

Reclaiming Liberalism, Reclamem el Liberalisme


Durant el dies 20-21 i 22 de novembre es va celebrar a Lisboa el 35è congrés de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates Europeus. Vaig tenir el gaudi de poder-hi assistir, com a membre individual, convidat, i també com a delegat dins la delegació de Convergència Democràtica de Catalunya(CDC)

El congrés serveix per marcar les grans línies de treball a nivell europeu del partit i es fan les eleccions per renovar la part de la direcció que li pertoca a cada congrés, la direcció es renova per parts. En aquesta ocasió es van triar dos vicepresidències i el tresorer.
En el cas de les Vicepresidències n'hi havia dues per renovar i tres candidatures. Per això hi va haver campanya per a les tres candidatures. Fins i tot amb cartells, fulletons, etc. Alguna fins i tot força americana em va semblar.
Van ser elegits: Vicepresidenta Angelika Mlinar MEP (NEOS, Àustria) i Hans van Baalen MEP (VVD, Netherlands). Roman Jakic (Alliance of Alenka Bratusek, Slovenia) va ser reelegit Tresorer del Partitñ
Flo Clucas va ser reelegida presidenta de l'ALDE Party Gender Equality Network. (MEP Membre del parlament europeu) http://www.aldeparty.eu/en/elections

Hi van haver diverses conferències, presentacions de llibres, declaracions, etc. Algunes coses en paral·lel per tant s'havia de prioritzar on un volia anar.


Pel que fa als Membres Individuals(IM) hi va haver dos espais dedicats a parlar d'aquests components del ALDE PARTY. Una especificitat gairebé única vers els altres partits europeus que solen formar-se sols dels partits nacionals. Això fomenta una participació des de la societat molt més gran i una proximitat major
Al Matí del dia 22 es va fer una trobada dels IM de Portugal on es va parlar de com s'havien d'organitzar en el país, com créixer, dinamitzar-se, etc.
Al migdia l'assemblea general dels Membres Individuals. Es va parlar de poder augmentar la xarxa de IM i que aquests facin accions i activitats. Com els Liberals Drinks i els Liberals Diners.
En quant a organització es vol seguir com ara amb referents per nacions/regions/provincies... Depenent de l'organització dels estats. Això facilita una proximitat i realment fa possible les activitats i relacions entre els IM. De fet és refermar-se en alguns dels objectius del IM fins a finals del 2015:
  • Contribuir a la construcció d'una comunitat paneuropea dels liberals.
  • Enfortir el liberalisme en els països on n'hi ha o no n'hi ha i a on són febles els partits liberals.
  • Contribuir a la reconstrucció del liberalisme de baix a dalt
  • Contribuir a la creació d'un fort moviment de base que pot alimentar el partit.
  • Augmentar la visibilitat i l'impacte dels membres individuals a través de diferents mitjans.

El desenvolupament del congrés pròpiament de partit és on es van aprovar resolucions sobre diversos temes:
  • Potenciar Igualtat de Genere, que els dos progenitors puguin agafar el permís per maternitat/Paternitat
  • Azerbaidjan, la llibertat sota pressió.
  • La lliuta contra els paradisos fiscals.
  • Reglamentació de l'economia digital, l'economia compartida.
  • Creixement Verd i Bioeconomia.
  • COP 21, un punt d'inflexió per al clima
  • Assegurar la Pau a Europa, l'enfortiment de les Relacions Exteriors d'Europa i de Seguretat.

Però per a la Delegació Catalana(CDC) la més important és la única resolució d'urgència aprovada que és l'anomenada: Crisi política a Espanya: el President català (CDC) s'enfronta a la persecució legal.
Que condemna la Querella interposada contra el President Mas i part del seu govern. La resolució va ser aprovada amb tots els vots a favor dels delegats i només dues abstencions.
Un bon recolzament de la família Liberal i Demòcrata Europea. complerta.

En un escrit a part faré una exposició més “Personal” de l'experiència. Ara us animo a participar en els propers actes:

La propera trobada del Liberal Drinks serà el 18 de desembre Trobada en format de tertúlia informal, el dijous 18 de desembre, a les 20.00 h, a l'Espai Ferrer i Guàrdia, c/Avinyó 44 (Barcelona). ubicació
I a les 21:30 hi ha el Liberal Dinner per qui vulgui, es pot assistir als dos o a un dels dos.









diumenge, 16 de novembre de 2014

9N2014 Ara ja fa una setmana

Vaig decidir deixar passar una setmana abans d'escriure com vaig viure el 9N. I perquè? Per poder assumir tot el viscut, amb molta emoció i il·lusió, i poder-ho fer sense l'ímpetu del moment, per poder valorar si tot va ser així.

I sí, va ser així. Enormement  emocionant i espectacular. Van ser com unes 15 hores allà. Sense cobertura per tant un dia gens 2.0 però no ho trobàvem a faltar. No calia connexió la història passava per allà davant. Nosaltres érem els protagonistes. I a cada punt de votació passava el mateix. Això ens arribava quant sortien a fora a cercar la cobertura i ens entraven els twitts, els whats i encara algun sms...

Vaig tenir la sort de ser triat per fer de gestor de taules i junt amb dos altres persones, en Jordi i l'Aurora, i amb els coordinador del Local en Carles i la Sílvia i els membres de les taules i els voluntaris, la gent de l'ANC va ser un dia com he dit molt gran i molt emotiu.


















Ja arribant abans de les 8 del matí vaig veure que tot aniria bé. La gent davant qualsevol problema va anar cercant solucions, escombrant l'entrada, organitzant les files, senyalitzant les taules en llocs visibles per facilitar la localització per la gent que venia a votar, ajudant a qui no sabia on anava, tenia dificultats. En fi al servei de la gent i per tant del país que volem construir.
Així es tira endavant cercant solucions i no generant problemes o encallar-se amb els problemes sense intentar resoldre'ls.

Per això ara tots els polítics haurien de fer el mateix, dic tots doncs cal molta generositat i molt sentit de país per fer un pas més per anar fent camí. Com tot a la vida uns anirien més de pressa, d'altres més a poc a poc, d'altres agafarien drecera i d'altres un tercer camí(que no és la tercer via que no va enlloc...) però aquesta és una cursa que no podem arribar cadascú pel seu propi camí o a la seva manera. Perquè arribem a la meta hem de fer el camí junts. És un camí però no podem fer com si fos una marxa o curs. Hem de fer com si féssim un castell. Sí tots no fem pinya i l'aixequem com cal ni tant sols es veurà res...

I la il·lusió i ganes que tenia la gent el 9N ens porta a que cal que fem les coses bé. Hem obert un camí entre tots. La societat te un objectiu i il·lusió, tenim el President Mas que comanda, el parlament amb majoria que dona suport al procés, partits disposats a seguir endavant. I Madrid segueix sense escoltar i entendre que això és un clam del poble que no s'atura encara que intentin escapçar els que estan a primera línia. Sí això passes en vindrien uns altres i uns altres...

Encara amb les imatges ben vives de la gent de més de 100 anys que venien, de gent amb cadira de rodes, amb crosses, gent jove per primer cop(però tothom tenia la sensació de ser el primer cop...) estrangers amb moltes ganes.

I tothom fent-se fotos. Crec que seran segur les votacions més fotografiades de la història.

Avancem doncs, amb pases segures. Ni de pressa ni a poc a poc. El que importa és amb pas ferm i no fallar. Els catalans i catalanes hem de poder tenir un estat propi, la independència, per poder fer un país nou i millor.

I acabo amb un missatge a Espanya. Com va dir Margall "Escolta Espanya" això no va en contra teva ni dels espanyols. Va a favor dels Catalans i Catalanes i de Catalunya.

Gràcies a tothom que va fer possible el 9N

diumenge, 2 de novembre de 2014

Falta una setmana

Falta tant sols una setmana per que puguem votar participant el dia 9 de novembre i des de l'emoció que fa que costa que passi el temps i sentint les bestieses  que el govern espanyol va dient tinc moltes ganes que arribi.

He estat "seleccionat" com a gestor de taules el dia 9! Un honor. Poder de nou col·laborar per donar un pas més cap a la llibertat del nostre país Catalunya és això un gran Honor.

I poc més és pot dir que no s'hagi dit sobre que el dret a votar i el dret a l'autodeterminació són drets tant bàsics que no haurien de tenir matisos.

Doncs només queda col·laborant  perquè el dia 9 de novembre sigui un èxit i també que tinguem a  Arenys de Munt una doble festa. La Festa Major de Sant Martí i la Festa de la Democràcia expressant com volem que Catalunya afronti el seu futur.

I tot això podem fer perquè el 9N sigui un èxit: Que puc fer perquè el 9N sigui un èxit



Ara Fa una Setmana

Avui ha fet una setmana que vaig tenir la sort d'assistir a la presentació del llibre de la Carme Colomer, Proclama de llums i ombres.

I amb una setmana l'he llegit. no m'atreveixo a fer de crític literari doncs no en se. Però puc dir que m'agradat. Que les escenes quotidianes a moltes un es sent reflectit. I la percepció de tot el que descriu, moments, paisatges, sentiments...

Però una que em va fer gràcia una que ella mateixa va recitar al iniciar la presentació i que pels dies que estem val la pena recordar:





Sense Temps

Amb amics que han oblidat el rellotge,
pots reteixir amb la trama i l'ordit de les paraules,
geografies inanimades i barrejar postals
que serven colors llunyans,
olors de la gent inconeguda.
Mentre taral·leges filagarses de cançons de vinil
 emergeix aquell telèfon.
És bo asseure's amb amics que emmudeixen el mòbil.




Bé ella amb humor ens el va llegir per que tothom interpretéssim que calia deixar el telèfon, no només silenciar-lo, i ens deseixíssim endur per l'acte, la poesia, les recitacions, les cançons de la coral infantil "Els Rossinyols" i la tertúlia tot fent un brindis.

Una vetllada molt agradable. Una lliçó des del presentador, Manel Domènec, la noia que va conduir l'acte, els recitadors i els cantaires i evidentment l'autora que va despullar els seus sentiments tal com ha fet en la part final del llibre principalment.
Com arenyenc des de que vaig néixer es clar que conec a la Carme però amb l'acte i el llibre he descobert una mica més de la seva vida.

Em va fer pensar quant recitava llegint des d'uns fulls en braille que la poesia ha de percebre's d'una manera diferent i segur més intensa des dels dits...

Llegint el llibre també m'ha copsat el fet dels detalls que reflecteixen els seus versos l'atenció amb els altres sentits de l'entorn fa que ella vegi i percebi coses que els que hi veiem segur que se'ns passa per alt.

Com el que ens pot passar per alt si no ens aturem que diu el poema Sense Temps. Jo a vegades en converses sobre els temps actuals m'agrada dir que la propera revolució ha de ser la desacceleració. Hem de prosperar però també hem d'aturar-nos i percebre aquest entorn tant privilegiat que tenim. Que no és ni molt ni poc, és el que tenim...

Gràcies Carme pel que ens has fet sentir amb el llibre. I Felicitats!!!

dijous, 16 d’octubre de 2014

Ja han passat vint anys...

La tele posada i surten unes imatges de les grans pluges de l'octubre del 1994, recorden que fa 20 anys que va passar.





I jo ho revisc com si fos ahir, gairebé com si fos avui. Anava amb cotxe cap a Barcelona i passant per sobre el pont del riu besos hi havia retenció, doncs aquest ja havia començat a inundar les rondes.
Estava mirant la gran quantitat d'aigua que portava el riu, vaig entendre perquè les torres d'alta tensió estaven posades dalt d'un pedestal buit per sota. Mai havia vist que el Besos portés tanta i tanta aigua. La radio sonant i anaven donant detalls del que anava passant i dels estralls que els aiguats anaven fent arreu de Catalunya. De cop una entrada d'una veu nova d'un locutor, com d'urgència, comunica que un jove ha estat arrossegat per l'aigua al Bages, a Calders, que era un monitor...
Un calfred em recorre tot el cos i em glaça l'anima. No diuen nom i aquella eina que tenim per superar situacions que és la negació de la realitat em retorna la calma i em dona tot d'arguments per pensar que no pots ser tu, que no treballaves ja entre setmana, que hi ha molts monitors per la comarca del Bages segurament... Que no pot ser.

I així segueixo tota la tarda tranquil absort amb les gestions que havia de fer a Barcelona i volent tornar al poble, mirar com tenim tots els temes a la Creu Roja, si cal que preparem algun dispositiu i si tot està controlat anar cap a casa.

Al tornar al poble, Arenys de Munt, hi havia normalitat. Preparem els serveis ordinaris per l'endemà i cap a casa. Tot segueix normal. Tot sembla normal. I arribo a casa, parlem amb la dona, passejo el gos, poso la tele i de cop sona el telèfon, amb normalitat és el vespre, hora de sopar. Una trucada que no espanta d'entrada però sense saber-ho és una de les trucades més dures que hauré rebut(erem joves encara no n'haviem rebut gaires de dures per sort).

A altre cantó una veu espantada i tremolosa em diu et truco per una mala notícia. No va caldre que me la digues, vaig dir no em diguis que el que he sentit per la ràdio és...

I sí eres tu. Han passat 20 anys i no hi ha dia que passi per sobre el pont del besos per la C-31, abans A-19, que no pensi amb tu. Amb aquella notícia a la ràdio. I sempre pensant perquè va passar.

I segueixes present. Segueixo percebent aquell somriure, aquell riure i aquella bondat que no cabia en el teu cos, eres gran de cos però més gran eres de bona persona i de servei als altres.
El record és com eres de jove, tu no has envellit, nosaltres sí. Hem passat moltes coses tots els que en aquells anys de joventut vam fer tantes i tantes guàrdies a la Creu Roja a Arenys de Munt i Sant Iscle de Vallalta, tants projectes, captacions, angoixes però sobre tot alegria, amistat, solidaritat i molts companys,

Quant t miro fotos d'aquell temps, del meu casament que tu vas posar la música de l'orgue de la cerimònia et recordo i t'agraeixo haver pogut ser el teu amic, d'haver gaudit(massa poc) de la teva amistat i de l'alegria que emanaves... Eres com un nen gran!

Les casualitats són a vegades sorprenents, acabant aquest escrit sona al Spotify la canço de l'Eric Clapton: Tears in Heaven(llagrimes al Cel)....

Fins sempre Amic.

dijous, 2 d’octubre de 2014

De dilluns a dimarts passant per un dissabte rumb al #9N2014

Des del dia 19 de setembre que es va aprovar la llei de consultes els ajuntaments i altres ens locals han fet pinya amb les institucions catalanes, Parlament, Govern i Presidència de la Generalitat.









A Arenys de Munt el dilluns dia 22 vam fer el ple extraordinari aprovant la moció de suport a la llei de consultes aprovada pel parlament i a la convocatòria que havia de fer el president aquella setmana. 
Dimarts al Consell Comarcal vam aprovar la mateixa moció amb l'afegit que vam aprovar també l'adhesió a l'Associació de Municipis per la Independència(AMI)

I dissabte el President de la Generalitat, Artur Mas, va signar el decret de convocatòria de la consulta, quedant tots els catalans i catalanes convocats pel dia 9 de novembre de 2014. 

Fins aquí tot normal. Les institucions que són a prop del poble van fent la seva funció per la que van estar escollides pel poble que és que realment és dipositari de la sobirania d'una nació i més la Catalana, que té una història parlamentària més antiga que la Gran Bretanya com va recordar Pau Casals en el seu discurs davant l'ONU(I'm a Catalan).


Fins aquí tot normal, institucions que fan la seva funció sobre tot des de la separació de poders. Però arriba un nou dilluns i des d'un estat que sempre ha tingut vocació de centralista i de no tenir en compte la singularitat, i sobre tot el sentiment, de Catalunya fan de manera exprés unes maniobres que ja anunciaven fins i tot abans de saber com era la llei i el decret.
El Tribunal balla al ritme que toca l'executiu espanyol i suspèn la llei i el decret. 
 
I creuen de veritat que tot això ho aturen governant des dels despatxos sense escoltar al poble català, des de la centralitat de la meseta i  dictant el que ha de fer un tribunal que ja fa uns anys que està desacreditat pel seu escorament polític...

Doncs arriba dimarts i es demostra que no que els catalans i catalanes volem votar i sortim al carrer. Anem davant dels ajuntaments que és on la ciutadania percep que la política està més aprop.
Els ajuntaments catalans han donat amb una amplia majoria suport a la consulta i al parlament en el seu desig pel dret a decidir.

El seu problema, els dels polítics espanyols principalment el govern espanyol, en que es pensen que això és fruit d'un president que va per lliure, d'un parlament que també i d'uns ajuntaments que tres quarts del mateix. 

Doncs no. El procés és fruit de la conjunció de la voluntat d'un poble, d'unes institucions que tenen el compromís electoral i programàtic de demanar als catalans i catalanes com volen que sigui el seu país en el futur. Així de simple i així de potent. Però sembla que de tant clar i tant senzill no ho poden entendre. 
Jo crec que és un tema de concepció del que ha de ser la democràcia i l'organització d'un estat. Fins aquí estaria bé si aquesta concepció no els tornés cecs per veure el que està passant, per minimitzar qualsevol acció i negar qualsevol pas cap al dret a decidir.

I arriba un dimecres i veiem com volen convèncer al poble català: Doncs fent uns pressupostos que marginen i ofeguen encara més a Catalunya.






Només unes dades: Pressupostos més baixos en inversió a Catalunya dels últims 17 anys, un 9,5 del total de l'estat. Amb Mariano Rajoy al govern la inversió a Catalunya ha baixat un 57,9%. La mitjana d'inversió a l'estat per habitant és de 242 euros i a Catalunya només 145 per habitant...
Cap resposta a les necessitats de Catalunya. Els pressupostos de l’Estat per al 2015 no donen resposta a cap de les 23 mesures d’àmbits com l’economia, les polítiques socials o les infraestructures que el president Mas li va traslladar a Mariano Rajoy a la reunió que van mantenir el passat mes de juliol. Aquests pressupostos van completament en la direcció contrària de la voluntat de diàleg amb Catalunya que Mariano Rajoy ha manifestat darrerament.
Un càstig a Catalunya. Veient les xifres dels pressupostos generals de l’Estat per al 2015 un pot arribar a la conclusió que hi ha una voluntat expressa per part del Govern espanyol d’actuar contra Catalunya pel procés polític que estem tirant endavant. No només volen impedir que votem sense oferir cap proposta alternativa, sinó que a més a més castiguen Catalunya amb aquests pressupostos discriminatoris.
I en aquests moments econòmics aquests pressupostos asfixien Catalunya, són antieconòmics i per tant antisocials. Un atac més....

Doncs això, Volem Votar i Volem la Independència.