dimarts, 24 de febrer del 2015

90 dies. Que volíem fer fa 4382 dies. 2003 Lema Noves Idees per viure millor

Noves Idees, Per viure Millor. 

El 2003 aquest va ser el lema de campanya. I sí portàvem idees noves convençuts que podíem aconseguir viure millor.
Evidentment la campanya del 2003 per mi va ser especial. Va ser la primera i molt sobtada. El 25 de maig de 2003 tot just feia dos mesos que havia acceptat la proposta de ser Cap de Llista de CiU, bé mig en broma mig seriosament jo dic que mai vaig dir que sí a encapçalar la llista... doncs els vaig dir que sí d'anar a la llista no gaire amunt...
No havia estat mai actiu en cap partit ni militant per tant va ser una immersió en el món polític de manera molt ràpida. Des del març al maig vaig haver d'afrontar discursos de presentació, entrevistes, debats, fer programa...
Estant molt implicat en entitats hi ha una avantatge però clar has de canviar una mica el xip per
pensar des d'un altre punt de vista. És evident però cal dir-ho, tot això ho pots fer en tant poc temps només si comptes amb un bon equip de gent.

I quines idees teniem? Doncs, malgrat ser un moment de bonança, érem conscients que tot de cop no es podia fer. Teníem clar que calia impulsar el projecte de canalització de la riera, treballar per la zona esportiva, la biblioteca, la nova residència, hotel d'entitats. Impulsar el pla general, la participació, els serveis socials. Dinamitzar l'Escorxador, mancomunar serveis, potenciar la promoció econòmica, el comerç, les fires, el relleno, la cirera d'en Roca...

Algunes coses es van poder fer d'altres no. Vam governar, dins un govern que el partit majoritari,
AD2000, tenia majoria però que el pacte de govern es va complir com sí nosaltres fóssim necessaris per la majoria. Crec que és bo recordar-ho, governar en coalició és complex però quant s'actua amb mentalitat que el govern és un i cal treballar pel poble la complexitat es redueix i l'acció de govern és millor.

Gràcies a tothom que em vau acompanyar a la Candidatura del 2003 i els que no en vau formar part però des de la maquinària del partit vareu treballar també de valent!

D'aquí 10 dies, quant en quedin 80, farem un breu balanç del mandat 2003-2007

A sota la meva primera entrevista, publicada a EL Punt el dia 25 de març de 2003, dos dies abans de la meva presentació com a candidat, el dia 27 de març. sobre el 15 de març havia acceptat anar a la llista...


divendres, 13 de febrer del 2015

100 dies! Parem Màquines? no, tenim 2.399 hores per seguir fent feina!

Avui divendres 13 de febrer queden 100 dies per les eleccions municipals del 2015 poc més de 3 mesos i 14 setmanes. 

100 dies que cal seguir treballant pel poble, acabar part de la feina i deixar lligats els que no es puguin acabar. No podem parar maquines. El mandat és fins el dia 24 i si seguim el nostre programa, el nostre pacte i el Pla d'acció municipal hem de seguir governant, decidint i planificant...

100 dies que en part estaran, ja ho estan ara, per la proximitat de la campanya electoral. Dies que també toca fer balanç de manera objectiva i per tant també critica. I això haurem d'anar fent. No obstant tot i algunes ombres, doncs som humans i ens equivoquem, hi ha hagut moltes llums.

El 24 de maig d'aquest 2015 hauran passat 4.328 dies, 626 setmanes, 143 mesos i 12 anys des d'aquell 25 de maig en que em vaig presentar per primera vegada a unes eleccions municipals. Molts dies, setmanes, mesos i anys on he intentat servir el màxim de bé possible Arenys de Munt i també el meu país que desitjo lliure i independent aviat, Catalunya.

Vaig arribar de casualitat a la política "activa de partit", penso que política d'una manera o d'altre tothom en fem. Una dada ho pot reflectir a principis del mes de març del 2003 jo no tenia cap intenció de presentar-me a cap llista electoral ni tenia cap vinculació amb cap partit polític, simpatia per Convergència i haver participat en algunes reunions amb la seva gent. Doncs el dia 27 de març feia la meva presentació com a cap de llista de CiU. A menys de dos mesos de les eleccions i sense cap experiència vaig acceptar, amb molt d'honor, l'oferiment de la gent de Convergència d'Arenys de Munt. 

I fins aquí hem arribat. Segueixo pensant amb la frase que vaig dir en aquells moments "no arribo a la política per participar si no que participant he arribat a la política" I com ja vaig dir el mes de  Maig de  l'any passat seguiré participant.


I quant queden 100 dies, i com un petit regal avançat de comiat, aquest dijous dia 12 he pogut presidir el ple com a Alcalde Accidental. Una experiència que havia fet en petits moments però que ahir vaig poder fer en la seva totalitat.



I no vull acabar, no em cansaré de fer-ho segur que aquests 100 dies que queden em faré pesat, sense agrair als meus companys regidors i regidores que m'han acompanyat en

aquests anys. Amb la Maribel vam compartir els 4 primers anys del 2003 al 2007, del 2007 al 2011 la Maribel va seguir al meu costat i s'hi afegí en Manel. El 2011 la m'acompanyen primer la Montse i la Helen i després amb la marxa de la Helen s''incorpora en Fèlix. A tots ells gràcies, no tant per estar al meu costat(que també) sí no per la feina feta per Arenys de Munt, per les hores dedicades, per les hores dures a voltes, per les renuncies, sobre tot de temps que no podem dedicar a família i amics, per la vocació de servei que heu tingut. 




La Política Local és a vegades dura però al ser de proximitat i poder influir en el teu poble és emocionant i recompensa l'esforç tant gran que cal en el dia a dia. 




dimarts, 10 de febrer del 2015

A l'alcalde li brillen els ulls

El 20 de gener del 2012 vaig tenir la sort de poder assistir a la inauguració del teatre l'Amistat de Premià de Mar. L'esdeveniment s'ho mereixia i s'ho mereixia especialment l'amic i Alcalde Miquel Buch.

Aquell dia em vaig apuntar un títol per una entrada al bloc "A l'Alcalde li Brillen els ulls" una entrada que no vaig arribar a fer... A vegades el dia a dia ens distreu de les coses importants...

Dic importants perquè sentir a en Miquel relacionar tots els passos que s'havien fet per arribar al dia 20 de gener del 2012 era emocionant. I veure'l com dic en el títol com li brillaven els ulls al anar desgranant el llarg i tortuós camí és important i explicar-ho també.

I ara ens traslladem al 5 de febrer d'enguany, 3 anys, 36 mesos, 158 setmanes i 1112 dies més tard. I
en Miquel desgrana la feina feta per ell i el seu equip a premià des del maig del 2011 fins ara. I a l'Alcalde li tornen a brillar els ulls. Igual que que aquell dia de gener del 2012 l'emoció i la passió per la feina feta es traspuen a cada paraula,  a cada gest, a cada silenci i a tot el relat.

Explica el complicat que és gestionar en temps de crisi una ciutat com Premià de Mar on les necessitats són moltes i l'acció de l'ajuntament costa que arribi a tothom. Explica les renuncies, sobre tot familiars, que ell i el seu equip han de fer però que la satisfacció de treballar pel seu poble compensa aquests fets.

I a renova el compromís amb Premià de Mar. Vol tornar a ser Alcalde 4 anys més amb la mateixa il·lusió i amb el mateix brillar d'ulls. I jo crec que s'ho mereix. És un bon Alcalde, un bon Pare, un molt bon amic que tinc la gran sort de tenir en el cercle dels meus bons amics i amigues.

La sala és plena d'amics, de gent de Premià, de càrrecs, de gent de la comarca i un convidat molt especial, el President Mas que ha volgut acompanyar-lo i donar-li suport. Destaco del que va dir el President: 1r que li tenia certa enveja per tot el que ha pogut fer en Miquel a Premià i 2n. Que els ajuntaments són com el servei d'urgències de l'administració, el primer lloc on els ciutadans i ciutadanes van.

Sort Miquel, l'empenta i la il·lusió la tens de sobres i tens un gran equip. Endavant!!! i una forta abraçada.