dijous, 31 de març de 2011

ETA a la ciutat dels Sants

El reportatge ETA a la ciutat dels sants m'ha agradat i m'ha emocionat en molts moments. També m'ha fet reflexionar. Recordo molt bé el moment de l'atemtat de Vic. Igual que el d'Hipercor. Els dos em van agafar en diferents moments de Creu Roja. El d'Hipercor estava fent el servei militar a Creu Roja, baixava de permís doncs era el primer mes i mig que ens feien fer la instrucció. Baixava de Talarn(al costat de Trem) amb l'autocar amb tots els companys que aquell cap de setmana ens deixaven sortir de permís. Un col·lapse monumental per entrar a Barcelona i sense saber que havia passat fins arribar a casa. Que diferent d'avui en dia que de seguida ho sabem tot gràcies als nous mitjans.
L'atemptat de Vic em va agafar feinejant, ja en l'últim tram de la jornada, a la seu de la Creu Roja a Arenys de Munt. Tenia la ràdio posada i ho vaig sentir, estava al despatx tramitant papers. Vaig anar cap al lloc de guàrdia a dir-ho als companys i a mirar si per l'emissora deien si necessitaven efectius o alguna cosa. Finalment no va caldre doncs malgrat la dimensió amb els mitjans de Vic i de l'entorn ja en van tenir prou.
Internament a Creu Roja estàvem evolucionant  en la resposta a les emergències, renovant el parc i formant el personal per afrontar la cobertura dels jocs olímpics. Vic va suposar un pas endavant per la coordinació d'emergències i per la preparació del personal i dels voluntaris de Creu Roja. És va obrir una reflexió i es va analitzar la resposta per millorar i crear nous protocols.

Des d'aquesta perspectiva vaig viure en aquells moments l'atemptat. La majoria de reflexions van anar en la visió de resposta a l'emergència i com millorar per ajudar millor a la gent. I el corresponent impacte que van produir les imatges, les morts i una mica el que el reportatge diu: perquè a Catalunya i a Vic?
Al reportatge he vist gent de Creu Roja a Vic que conec, que hem compartit molts moments en trobades i en activitats. I he comprovat que no havíem parlat mai de l'Atemptat. Com diu l'Albert Om al reportatge els 5 minuts de silenci per la gent de Vic es va allargar 20 anys.

Avui la visió ha estat diferent. Suposo que l'edat i la distància temporal m'han fet reflexionar de diferent manera. També la responsabilitat política et fa veure les coses de diferent manera. I el fet de tenir dues filles et fa més sensible a aquests casos de morts de nens i nenes.

Cal treballar a fons per que no es repeteixin casos d'aquests. Amb tots els mitjans i també amb el diàleg. Sense utilitzar-ho de manera partidista ni per guanyar eleccions. Després en el 3/24 he vist que PP i PSOE s'enfrontaven per si havien o no parlat amb ETA. M'ha fet ràbia. He pensat 20 anys i no son capaços d'arribar a un acord i lluitar de veritat contra el terrorisme. 20 anys que malauradament hi ha hagut molts atemptats, moltes més famílies trencades. Refelexioneu i reflexionem. Les morts no són reversibles, perdre vots sí al cap de 4 anys es poden recuperar.

dilluns, 28 de març de 2011

PENSEM EN POSITIU per donar UN NOU IMPULS PER ARENYS DE MUNT

Demà és l'últim dia ordinari del mandat municipal 2007-2011. El dimarts dia 29 surt al BOE la convocatòria de les eleccions municipals i s'entre en un periòde amb unes normes especials que la modificació de la LOREG(Llei orgànica règim electoral general) ha endurit pel que fa a la propaganda, actes, etc. Això vol dir que el funcionament ordinari d'algunes coses es veuen alterats fins l'inic de la campanya electoral el dia 6 de maig.

Des de CiU encarem la campanya amb il·lusió, compromís i amb els dos lemes: Pensem en Positiu i el Un nou impuls per Arenys de Munt.
Amb molta feina feta, de la que ens sentim orgullosos, però conscients que ens en queda molta per fer i que no tot s'ha fet prou bé.
Pensar en positiu és saber que les coses sempre es podem fer millor. Un nou impuls per Arenys de Munt és saber que hem posat unes bones bases per seguir millorant, per superar la crisi i una llarga llista de coses que us anirem explicant.

Tenim un equip de gent preparat i amb molta il·lusió per afrontar el futur, sabedors que tenim davant uns reptes difícils que afrontarem per poder millorar Arenys de Munt.

Pensant en Positiu donarem un nou impuls a Arenys de Munt.

dilluns, 21 de març de 2011

Recitació Poètica, Memorial Miquel Verdura.

Aquest diumenge al capvespre hem pogut gaudir del magnific homenatge que han fet a en Miquel Verdura la gent del Centre Moral, principalment la gent que amb ell van col·laborar des de l'entitat, des del teatre...
Ha estat realment emocionant. És molt difícil transcriure el viscut. Les recitacions fantàstiques així com les cançons i la representació teatral.
Tot recordava a en Miquel. Semblava talment com deia el programa: Un retrobament.


Tothom pot tenir vers en Miquel records. Tots ens en recordem de la seva entrega a tot el que feia. Quant va ser regidor, quant va ser president del Centre, abans en tantes d'altres coses i també la seva dedicació i mirada critica, com en tot, a Convergència d'Arenys de Munt.

Els primers passos en alguna situació, activitat, feina, etc. són sempre difícils i comptar amb gent que t'acompanyi i et guii és important. Jo per sort en els meus inicis a la política vaig poder comptar, entre d'altres, amb el suport de'n Miquel. Suport que es va mantenir fins que ell va poder.
Recordo algunes trobades, casuals moltes vegades, al bar del Centre. Amb la seva beguda i bossa de patates fregides dissertàvem sobre temes de política municipal. A vegades amb contundència em deia: has d'apretar més, aneu per aquí i no us amoïneu. A vegades el convencia de que potser no calia o que les coses eren d'un altra manera. Llavors feia aquell somriure que et donava tanta seguretat i em deia: com gairebé sempre tens raó, o part, però apreta més no afluixis que vas bé i cal anar millor.
Doncs el lluitar per anar sempre a millor a no conformar-se amb el que tenim és una de les coses que vaig aprendre d'en Miquel i ho intento fer cada dia. Avui he renovat aquella energia que ell m'encomanava en les descrites trobades fortuites.
Gràcies Miquel per tot i gràcies també a la teva família. I com no a tots els que avui han fet possible aquest emotiu i inoblidable homenatge.