dimecres, 16 de desembre de 2009

Un miratge?


Potser és un miratge, potser la situació acompanya, potser els Consells Comarcals són tant de gestió que faciliten que passin aquestes coses, potser....

Avui al consell comarcal s'han aprovat els pressupostos de l'any 2010 per unanimitat. L'oposició(ICV i PP), a banda d'argumentar el que he dit sobre el tema de la gestió, ha dit que ho feia donada la situació i també donat que cal donar un missatge de confiança. Els felicito perquè evidentment aquest missatge de confiança és necessari i ara més que mai l'hem de transmetre.

Abans el consell d'Alcaldes ha aprovat també una moció referent a les dificultats econòmiques dels municipis i on també s'acaba manifestant que tots els ajuntaments de la comarca treballaran per donar serveis als ciutadans malgrat el mal finançament municipal.

Bé s'acosten festes de Nadal i sembla que tot és possible. El 2010 serà encara un any de pujada i cal treballar de valent.

dimarts, 15 de desembre de 2009

Esport, salut, reconeixaments.


La setmana passada, el dimecres 9 de desembre, vam poder gaudir de la xerrada d'en Julio Alberto dins el programa enganxa't a l'Esport. Una xerrada interessant i molt pedagògica tant per part seva com per part dels altres membres de la Taula: En Xavier Majó, la Montse Carreras, en Pep Artigas i una magnifica moderació de l'Aida Martori.
Un missatge important: Cal molta i molta comunicació amb els fills per detectar qualsevol possible consum de drogues. Qualitat de relació, escoltar, estar al costat. Crec que és un missatge molt important.
La part negativa: Poca gent. Una xerrada així hauria d'arrosegar a més pares i mares, joves, docents, etc.
Una noticia: En Julio Alberto ens comunica qeu deixa el programa. Que després de tanta dedicació necessita un descans. S'entén malgrat sap greu que no pugui seguir fent campanya a favor de l'esport i sensibilitzant vers les drogodepèndiencies.


I el divendres 11 de desembre la 5à nit de l'esport. Enguany ha deixat l'entorn magnific de Can Jalpí però a la Sala Municipal ha quedat un acte molt digne. L'emotivitat ha estat si hi cap més gran.
Els reconeixaments merescuts, els premis al millor i la millor esportista de l'any també tenen un punt d'intriga i d'escenificació amb el sistema de nominats. I finalment el premi Antoni Rovira a una vida dedicada a l'esport. Un premi que és una sorpressa pel públic i pel qui el reb.
Un moment molt emotiu.
Uns espais de reconeixament a la gent de l'esport per tota la feina que fan. Els esportistes fent esport, la gent dels clubs per la seva tasca i els pares, mares i familiars pel seu suport.

Una setmana complerta en temes esportius.

dimarts, 1 de desembre de 2009

Un bon Motiu i malgrat tot cal seguir lluitant.


Sempre que estic un temps sense escriure espero tenir un bon motiu per actualitzar el bloc.
Doncs avui dimarts és el dia internacional de la lluita contra la sida.Malgrat el temps passat i tot el que s'ha avançat queda molt camí per fer.
Les investigacions van donant fruits, la prevenció també però en aquest cas és on no s'ha d'abaixar la guàrdia, encara que sembli que avui en dia els joves tenen molta informació no sempre la interioritzen.
I és moment d'agrair l'esforç de tanta i tanta gent. Investigadors, adminsitracions, personal mèdic i un llarg etc.
Però un actor important ha estat el voluntariat i les entitats d'ajuda. Tant les especifiques com les generalistes amb projectes de l'àmbit. Ells tenen un mèrit afegit i han aconseguit que la resta tiri endavant. Ja sigui a través de les seves accions com també a través de la sensibilització i la pressió a les administracions.

Tots i totes podem posar el nostra granet i transmetre que en aquest cas el millor és prevenir.

diumenge, 13 de setembre de 2009

Perquè avui ha de ser un gran dia


Un cop traspassades les 12 del dia 12 som ja al dia 13. Tots aquests dies de setembre. El 13 de setembre és el dia esperat. El dia de la consulta a Arenys de Munt. Que es pot dir que no s'hagi dit ja? Cal refermar la nostra fermesa en que hem de poder expressar la nostra opinió, hem de poder exercir el dret a decidir. Quin democràta pot oposar-se a això. O és que la democràcia només va bé per consagrar les sagrades unitats fetes a la força??
Però avui toca fer un acte de reafirmació. Els arenyencs i arenyenques ho demostrarem. I hem de fer sentir orgullosos als catalans i catalanes.
Jo ja avançava molt al inici del rebombori en dos articles:
El Punt: http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/72895-les-consultes-a-arenys-de-munt-sense-por-de-preguntar.html

Avui .cat: http://www.avui.cat/cat/notices/2009/08/por_de_preguntar_o_potser_por_de_la_resposta_69170.php

En els dos articles vaig debatre sobre la por que es te a preguntar, la por que es te de la resposta.
Si això d'avui es converteix, com ja està fent, en una taca d'oli que s'escampi sobre l'aigua de Catalunya tot el que he passat serà positiu.

I per acabar un desig de que tot vagi bé. Que la imatge final no sigui una foto de disturbis o incidents. Que sigui la de uns vilatans i vilatanes que un bon dia vam decidir expressar la nostra opinió i ho hem fet el dia 13 de setembre. Un dia que quedarà per la història, un dia que ha d'obrir un camí.

Gràcies a tothom pel vostre suport. I bon diumenge de democràcia.

diumenge, 28 de juny de 2009

UNA TARDA DIFERENT. Dansa i retrobament

Avui he viscut una tarda diferent. Emotiva per varies raons.

He anat a veure el festival de final de curs de l'escola de dansa Sinera onles meves dues filles aprenen dansa clàssica.
Ha estat un espectacle molt treballat. Hi ha nenes de 5 anys que s'inicien però fan una actuació molt bona i altres ja més grans, algunes ja autèntiques dones, que fan ja unes actuacions molt professionals. I també dos nois, la representació masculina realment és minsa.
Hem gaudit i ens emocionat. Al veure les nostres filles es clar però també per les actuacions i les músiques.

És evident que jo i la meva família hem gaudit especialment quant la Clàudia i la Maria han actuat junt amb les seves companyes.

I una sorpresa al final, aquesta molt particular, he trobat una senyora que feia molt de temps que no veia. Una senyora que conec d'Arenys de Munt però especialment de quant treballava com a la Creu Roja com a conductor d'Ambulància. M'ha fet molta il·lusió veure-la. Per la malaltia que patia el seu marit vam compartir molts viatges, esperes i també patiments doncs la malaltia se l'anava emportant.
Se m'han remogut molts sentiments i m'he emocionat. M'he emocionat per l'agraiment que m'ha tornat a expresar la senyora, per l'alegria que ha tingut al veure'm, per la tristor que tenia als ulls al recordar al seu marit ja mort.
He comprovat que les actuacions, i si són bones més, que un fa mai són esterils. Que a vegades deixem més petjada de la que ens creiem i que tot esforç que fem per petit que ens sembli sempre és important.

GRÀCIES a les ballarines i ballarins i gràcies a la senyora i la seva filla per l'estima que m'han reiterat avui.

dimarts, 9 de juny de 2009

POST ELECCIONS


Avui tot han estat valoracions i tothom mira de portar l'aigua al seu molí. No obstant CIU clarament ha anat a l'alça, es venia d'un punt baix però s'ha pujat i guanyar vots absoluts amb l'augment de l'abstenció és clarament significatiu.

Ahir en el meu escrit no vaig valorar la poca consideració cap al país que va tenir el nostre President, volia pair-ho una mica per no fer sortides de to, em va molestar moooolt. El president Montilla va fer servir informació privilegiada per sortir abans de les 10 i dir el que va dir, que els socialistes havien quedat primers a Catalunya. Bé va tenir poca consideració però va ser hàbil, no ho va dir cantant si no xiulant com diu la dita.
Ell per molt que estigués a la seu del PSC, per molt que en sigui el màxim directiu havia d'haber esperat. Per cortesia, perquè el càrrec és el càrrec.

Dels discursos em va agradar el que en Tremosa va dir: Va oferir clarament als Eurodiputats Catalans de treballar junts per les coses de Catalunya. Ho va fer des de la senzillessa i amb la ma estesa. Pocs discursos van ser tant clars vers aquesta aposta i amb gairebé cap referencia als adversaris.

Doncs a EURO treballar. Que queda feina i s'ha de treballar allà i aquí per acostar Europa a la gent. Res doncs que ens hi hem jugat molt i val la pena no arriscar-nos....

dilluns, 8 de juny de 2009

GRÀCIES. Alegria versus tristesa


En primer lloc donar les gràcies a tots els vilatans i vilatanes d'Arenys de Munt que avui ens ha fet confiança un cop més.
Crec que és un vot de confiança vers la feina que els regidors i regidora de CIU a l'Ajuntament d'Arenys de Munt fem. També vers la feina que fa CIU a nivell de Catalunya i des del congrés de diputats i senat Espanyol.
A Arenys de Munt seguim sent la força més votada a les Europees amb un 32,87%( 6,4 punts més que el 2004) i amb 705 vots(122 vots més que el 2004) això tenint en compte que ha votat un 4% menys que el 2004.

Això és l'alegria. La tristesa és per l'abstenció. Mai és bo en democràcia que l'abstenció puji. Cal fer tots(TOTS en majuscules) una reflexió. I en aquest tots hi ha la classe politica, els mitjans de comunicació, la societat civil i un etc si cal.

Doncs a treballar perquè aquesta abstenció no es repeteixi i de nou,

GRÀCIES!!

dissabte, 6 de juny de 2009

Fi de Campanya, Dissabte reflexió i Diumenge a votar tothom


Aquesta mitja nit ha acabat la campanya electoral per les eleccions Europees del diumenge dia 7 de juny. Hi ha partits que han fet una campanya en negatiu, principalment els dos grans partits que han volgut bipolaritzar la campanya i centrar el debat en qui ho fa més malament a Espanya.
Hi ha altres partits que han fet la campanya en positiu. Explicant les seves propostes per Europa i explicant que Catalunya serà realment una prioritat en la seva tasca al Parlament Europeu. En Ramon Tremosa ha fet així la campanya. Jo l'he seguit pels mitjans de comunicació i un parell de cops en directe. He tingut també l'ocasió de parlar una estona amb ell.
És una persona propera, amb les idees clares i que et transmet il·lusió per Europa i per la seva candidatura. Crec que CIU ha fet una bona campanya. Ara el poble a través de les Urnes parlarà. Espero que Catalunya en surti reforçada.

I com no cal anar a votar. Cal donar importància al vot i també a aquestes eleccions. Us animo a fer-ho en consciència i sobre tot penseu que si Catalunya està ben representada i gunyarà.

Bon cap de setmana.

dijous, 21 de maig de 2009

Escalfant Motors per la Campanya



Aquest Dijous a la mitjanit, o sigui quant el divendres inicia el seu camí, comença la campanya electoral per les eleccions europees.
El gran adversari d'aquestes eleccions no seran els altres partits. Sembla ser que serà l'abstenció.
Aquesta mena d'epidèmia que s'ha anomenat desafecció a les eleccions europees es fa encara més evident. Si els polítics i polítiques no hem sabut transmetre la importància de votar en eleccions properes menys ho hem sabut fer a les Europees, que són properes pel que ens afecten però llunyanes pel que fa al sentiment polític.

El dia 7 quant a les 20 hores es tanquin els col·legis electorals sabrem si l'abstenció és o no la gran guanyadora. A veure si amb la feina de tots aconseguim derrotar-la. Participar en les eleccions és un dels drets fonamentals de la democràcia i l'hauríem de convertir en un deure, gairebé un deure cívic.

Us animo a participar de la campanya, a informar-vos dels programes i candidats. I per escombrar cap a casa estic convençut que en Ramon Tremosa us pot agradar i el que se segur és que és un bon candidat amb les idees molt clares i amb un sentiment de Catalunya que es farà sentir a Europa.

Jo vaig tenir oportunitat de tenir una breu conversa en el dia de Convergència a Gurb-Vic i em va agradar molt. És una persona propera i clara.

Bona campanya a tothom.

dijous, 14 de maig de 2009

Barça Campió, les dues aficions campiones en comportament

No sóc seguidor del futbol, ni de cap esport. Però sempre que el Barça arriba a unes finals com aquest any el segueixo una mica, sempre a estones doncs no aguanto un partit sencer, em posso massa nerviós, suposo que és la manca de costum.
Avui al acabar el partit que sentia per la ràdio he connectat la tele i per TV3 he vist el moment de celebració de l'afició blaugrana però el que m'ha realment emocionat ha estat la reacció de l'afició del Athletic. Han aplaudit com s'hi hagessin guanyat al seu equip i després han aplaudit als jugadors del barça. Els jugadors del barça s'han acostat al sector dels seguidors del Athletic per aplaudir-los i també després al donar la volta al camp s'ha repetit.

Unes imatges que haurien de ser normals, que no haurien de ser l'excepció. Les dues aficions han demostrat que quant es vol l'esport és un esdeveniment sa i que es pot gaudir sense conflictes.

MOLTES FELICITATS AL BARÇA I ARA A PELS ALTRES DOS TÍTOLS....

dimecres, 1 d’abril de 2009

URBANISME I PARTICIPACIÓ



Avui en dia hi ha accions i regidories que difícilment són separables una de l’altre. Són temes que cal tractar transversalment, paraula que potser per l’abús dels seu ús pot perdre el seu veritable sentit. Però cal realment aplicar aquesta transversalitat i traslladar-la també als vilatans i vilatanes. M’heu sentit moltes vegades a dir que actualment el que el nostre poble necessita no ho poden resoldre els 13 regidors i regidores.

En Urbanisme i en l’obra pública avui en dia no es pot concebre sense la participació. Però cal fer-la de manera que els qui hi participin puguin rebre una informació correcta, en el moment oportú i sabent bé quin és el sentit de la participació: Consultiva, vinculant, deliberativa, etc.

No es pot convocar a participar sense tenir uns mínims treballats des de l’administració, sense tenir definits uns conceptes, si això afectarà econòmicament als veïns i veïnes, de quina manera els afectarà, si podran o decidir sobre la qüestió, etc. Sense aquests conceptes clars no és pot convocar a la gent a participar donat que l’únic que es pot aconseguir és frustració i desmotivar futures participacions.

D’altre banda la participació és un espai on la critica és molt fàcil de fer. Per si es fa o no es fa, si hi ha o no prou participació, si els temes eren prou clars o no, si s’ha fet en el moment oportú o no, si només ha estat informació i una llarga llista de conceptes.

Tenim poca cultura participativa, la nostra democràcia encara és molt jove i encara no s’ha aprofundit prou en aquest aspecte. Mica en mica es van posant espais, hi ha lleis(la de regim local i la d’urbanisme per exemple) que contemplen aquest fet i en breu es tramitarà una llei de consultes al parlament de Catalunya. El camí és llarg però ja se n’ha fet un tros.

En el nostre poble també s’ha fet aquest inici i per això tenim ja uns consells establerts, un pla i un reglament de participació, la figura del síndic/a de la vila, diversos espais definits, audiències públiques, entre d’altres. No obstant això no cal ser triomfalista i ser conscient que el camí continua, que aquest és llarg, amb obstacles però que també és apassionant fer-lo.

En els últims dies a raó d’una PROPOSTA sobre les voreres de l’Avinguda Panagall i Sant Jordi s’ha generat una certa polèmica i el que em sap més greu una certa angoixa entre els veïns d’aquests carrers del nostre poble. Jo els voldria tranquil·litzar dient-los que, com s’ha fet sempre, ens trobarem amb ells, que els hi explicarem la proposta de projecte i també decidirem amb ells com fer el projecte i també si es fa o no el projecte. Però també vull expressar que ho farem quant tinguem la proposta de projecte feta, uns primers càlculs del que pot representar els costos, l’argumentació del perquè els veïns i veïnes han o no de contribuir, etc.

Fins el dia d’avui la única acció i decisió que ha fet el govern ha estat preveure unes quantitats al pressupost i demanar a serveis tècnics que fessin una proposta de projecte i càlculs.

Properament ens trobarem amb els veïns i veïnes d’aquestes dues avingudes per tractar obertament tots aquests temes i decidir sobre el mateix, fins i tot com he dit si es tira o no endavant la proposta. En la carta enviada als veïns i veïnes i la resposta al ple ja vam dir que faríem aquesta trobada, reitero com sempre hem fet en aquests i altres temes. I referent a les critiques de les dues cartes del bàtec passat, malgrat algunes no les comparteixo, en prenc nota i em poso a disposició d’aquests dos veïns, i de la resta, per trobar-nos i parlar dels temes participatius en general i concretament de les avingudes Panagall i Sant Jordi

El Facebook mata el bloc?

Hi havia una cançó en Anglès deia: El vídeo ha matat l'estrella de la ràdio.
Pot passar amb el meu bloc això? Espero que no malgrat últimament al anar penjant coses al Facebook he abandonat una mica el bloc.

Res que miraré de repartir la creativitat entre els dos espais i com que el bloc està enllaçat al Facebook doncs una part ja està feta.

dilluns, 2 de març de 2009

EUSKADI

Bons resultats pel PNB però amb un perill, que havent tret un bon resultat, que havent estat la força més votada, amb més escons pot no governar.
Seria una mala notícia pels nacionalistes. En mica en mica llocs on els nacionalistes són els guanyadors o estan al govern estan sent apartats. Doncs a lluitar per resistir. Cal difondre més el missatge de país. A casa nostra també. Les enquestes assenyalen una tendència cap al canvi, esperem que es consolidi i l'aritmètica no permeti parar aquest canvi.
Esperem que Ibarretxe pugui governar malgrat ho te bastant negre tot i tenir una força indiscutible.

El temps dirà.....

RUBIANES

Avui a mitja tarda m'ha sorprès la notícia de la mort de Pepe Rubianes. Una gran pèrdua pel món del humor. I pels qui defensaven el dret a expressar-se lliurament. La seva oratòria clara, irònica i per a molts molesta quedarà en l'haber d'aquest país. Va ser mal vist i victima d'una persecució per unes declaracions, agoserades com solia fer ell. Crec que més que pel que va dir es va sobredimensionar per ser una persona que integrava el que és una persona que pot parlar el Català el Castellà, el Gallec i tot en una meteixa conversa. Sense que passi res i això també els molesta.

Que l'esperit del que representava ens serveixi per anar fent d'aquest país nostre, Catalunya, un país més fort i sense aquests complexos que tenim.

Fins sempre Pepe.

dissabte, 21 de febrer de 2009

Gent del Carrer


Aquesta setmana ha mort una senyora que vivia al meu carrer. Era una senyora que sovint em "renyava" , de bon rotllo, per l'estat del carrer, la riera, en el tram on hi ha casa nostra. Jo li deia que entenia en part el que deia, li justificava algunes coses, li deia que ho comunicaria i seguíem la conversa amb l'incivisme de la gent. Perquè malgrat es pot intensificar la neteja hi ha una gran part de la brutícia que es pot evitar.
També li deia després de les obres quants s'urbanitzi superficialment la riera serà més fàcil de tenir net i potser també la gent en tindrà cura. Ella ja no ho podrà veure però crec que realment serà així.
Hi ha molta més "gen del carrer" que amb les seves aportacions, queixes, suggeriments, etc. ajuden en el desenvolupament i millora del poble. Gent que et diuen les coses quant et troben i les pots comentar. Per això m'agrada anar a peu fins l'ajuntament, a les visites d'obra, etc. Aquest contacte és una de les millors coses de la politica local. Poder escoltar, poder conversar i poder donar sol·lucions a petites coses que tot i ser petites ajuden a fer una mica millor la vida de la gent.

Gràcies per les aportacions i fins sempre.

dimarts, 17 de febrer de 2009

Ara les entitats

La setmana passada ens sorprenia(o potser ja no ens ha de sorprendre res) que els fons que l'estat destina del impost de la renda a les entitats socials, només s'hi podrien acollir les entitats d'àmbit estatal. Això comporta que moltes entitats catalanes quedaran fora. És un cop molt fort al tercer secor i també a Catalunya. Incompleix l'estatut, incompleix el compromís que el govern espanyol tenia amb ERC(ells deien no es deixarien enganyar mai....) i un llarg etc.
Fins i tot la paradoxa arriba a que els catalans som els que més marquem la creueta de fins socials.
Tot sembla una broma de mal gust però no és una broma, és un nou atac en majúscules contra l'autonomia de Catalunya. Fins on arribarà la nostra paciència? I la dels partits del govern de la Generalitat?
I també aquest dilluns ens diuen que el finançament es retarda per les eleccions basques i galleges. Caram Catalunya relegada a una situació electoral i sembla que no passa res i si CIU a l'oposició diu res se l'acusa de tenir només objectius partidistes. Veure per creure.

Doncs a esperar i mentrestant la Generalitat endeutada i pagant un munt d'interessos i amb una manca de liquiditat que no es publicita però hi és. Una part pel finançament i l'altra per la poca previsió i gestió. Abans deien que no era culpa del finançament si no de la gestió per això es pot afirmar que ells encara ho han gestionat pitjor.

I també en tot aquest desgavell està el tercer sector català, sector que sempre ha estat molt actiu i ha fet molt pel país i la gent. Ara es veuran mancats de molts recursos o obligats a dependre d'una entitat d'abast estatal. Això se'n diu reconoixer la tasca social i fer política social? Sort que és un govern socialista que si no...

Malauradament continuarà...

dijous, 12 de febrer de 2009

I TU MÉS

Sembla que el jutge Garzon i el Ministre de Justícia tenen una afició comuna que és la cassa. Fins aquí cap problema però sembla que aquest cap de setmana hi han anat junts. Home potser el PP si que ja te prou problemes com per ocupar-se dels altres però la contesta del Ministre crec que ha estat del tot desafortunada. No ha justificat, ni explicat si era veritat la cacera conjunta amb el jutge estrella. Simplement ha dit que ells tenen molts lios i que per això a callar.
No he sentit a ningú explicant si en un estat de dret on el fonament és la separació de poders un jutge, un jutge mediatic i estrella, i el ministre de Justícia poden fer aquestes i altres coses junts. No sembla que la separació del poder executiu i el judicial quedi gaire ben parat de l'afer. Com dic no és qualsevol jutge de poble ni el ministre d'agricultura. Són els dos que potser no haurien d'haver fet aquesta trobada.

I potser la reacció del PP és desmesurada, potser si però respondre amb un I TU MÉS em sembla fora de lloc.

dilluns, 9 de febrer de 2009

Morir Dignament

A Itàlia hi ha un enfurismat debat sobre si s'ha de deixar morir o s'ha de seguir fent viure artificialment a una jove(més ho era l'any 92) que porta molts anys en estat vegetatiu.
És una equivocació centrar el debat i les solucions sobre casos concrets. És un tema que s'hauria d'abstraure del debat religiós i portar al camp purament mèdic, ètic i social(aquí la política també distorsiona). I fer-ho sobre el fet i no sobre el cas.
No obstant quant algú defensa que es segueixi fent funcionar un cor i uns pulmons que no alimenten cap cervell, cap mena de ment ni d'activitat, només dient que això va en favor de la vida realment costa de justificar. El Papa Benet ha dit fins i tot que s'ha de respectar la vida.
Molt bé és respectar la vida mantenir artificialment un cos que no te cap més activitat que la vital? I els seus familiars que porten anys i anys veient com el que era el seu ésser estimat està inert sobre un asèptic llit d'hospital. Que és més cruel?
Esperem que en un futur proper es pugui regular a la majoria de paisos aquest tema. L'allargament de l'esperança de vida ens portarà també molts casos per debatre, cal estar preparat. I sobre tot fugir d'extremis-mes.

El parc de Can Jalpí


Aquest matí hem anat a passejar amb les nenes i el gos al parc de Can Jalpí. Un espai situat a la part baixa d'Arenys de Munt que limita ja amb Arenys de Mar.
Era una constant l'anar i venir de la gent amunt i avall. Gent dels dos Arenys gaudien del sol i del magnific escenari del parc.
Recordo quant l'estàvem construint que hi havia algunes veus, que sospitosament ja han callat, que dient que el parc no s'utilitzaria. Pel que he dit al principi no cal dir que s'equivocaven no? Perquè no només avui està ple, sempre que el temps acompanya s'omple. A més de les activitats que hi ha fixes. EL club de Petanca d'Arenys de Munt hi te la seu i les pistes, les activitats lúdiques del Jalpí Aventura i els Rucs del Far i la guingueta per poder prendre un refresc. Malgrat tot cal dir que el manteniment va a càrrec del municipi d'Arenys de Munt tot i que també és molt utilitzat per Arenys de Mar i d'altres. Com passa amb les platges els municipis gaudeixen i pateixen alhora dels espais. Per això hi hauria d'haver-hi ajudes supramuncipals per aquests temes. Potser aquest finançament que no arriba, que provoca ja tant de cansament ens podrà solucionar això també.

diumenge, 25 de gener de 2009

El Vent


El vent a voltes se’n du la boira, aclareix l’ambien, ens refresca a l’estiu i avui malauradament s’ha endut moltes vides. Pla ja deia que en el nostre país ni la pluja sap ploure:



Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s’ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure

(Josep Pla)

Avui el vent no ha bufat bé. Ha tenyit el país de tragèdia. Quant vides joves queden segades de cop no saps que dir, no trobes respostes. Perquè no hi són. La tragèdia bé de cop i moltes vegades el cúmul de circumstàncies fa que sigui inevitable.

Quant un te fills aquests fets crec que t’afecten més. Creus, només creus, que saps com es troben aquestes pares i familiars. Dic només creus perquè la situació és tan impensable que no podem ni imaginar-nos com ens sentiríem.

Som febles davant la força de la natura. Construïm refugis que a vegades es tornen trampes.

El condol i una abraçada a les famílies, les dels nens i les de les altres víctimes, que caldrà que tinguin tot el suport necessari per afrontar aquest tràngol.

RITUALS


Aquesta setmana que ja deixem serà recordada per la pressa de possessió del President d’Estats Units Barack Obama. Una cerimònia extensa plena de moments emotius i sobre tot amb un gran ritual i gran respecte. La presència del president sortint, el nou president acomiadant el ja expresident. La desfilada, el jurament, la música, cançons, poemes i un llarg etc. Tot seguit amb una gran emoció i respecte per la multitud aplegada al voltant del capitoli i evidentment els seguidors de tot el món pels mitjans de comunicació, Internet....

A vegades aquests rituals són tractats com a rèmores d’un passat igual que molts tractaments i protocols. Jo crec que en l’àmbit institucional això dona credibilitat i prestigi a les institucions. Aquests aspectes no són a la persona si no al càrrec que representen. A un país, a un poble a una ciutat. Per això aquest moviment de fer arribar a tota representació institucional com si fos una colla d’amics crec que va en detriment de les institucions. Que tot es vesteix com un acostament a la població però que aconsegueix l’efecte contrari al desdibuixar-se la institució.

I no cal encarcarar i recuperar tractaments i privilegis absurds. Cal mantenir un cert ritual que reconegui el fet institucional i representatiu amb equilibri amb els nous temps.

dimecres, 21 de gener de 2009

CEDIR A LES PRESSIONS, CEDIR ALS INTERESSOS= A MAL GOVERN


El diumenge al telenotícies vespre deien que molts grangers i ramaders es troben que els han posat limitacions a activitats i sorolls que es fan des de temps ancestrals.
Com pot ser que un ramader hagi de silenciar les esquelles que porten els ramats. Com pot ser que una granja molesti quant fa segles que hi és, com pot ser... Estaríem fent una llista inacabable. Fins i tot a Barcelona van fer silenciar unes campanes d’un convent, la catedral de Girona també va tenir problemes amb les seves campanes.

Tot és bastant increïble, faria gràcia si no fos que és veritat. Sembla tret d’una pel•lícula d’humor i despropòsits. Això respon a les pressions que diferents grups fan sobre les diferents administracions(i aquí segur que cap color es salva) i que s’acaba cedint. Quant dic cedir als interessos no em refereixo a aspectes de corrupció si no als interessos d’alguns veïns que ara estan prop d’una activitat, soroll, etc. Que ja existia. Que els que el que és nou és l’habitatge de segona residència, l’habitatge prop d’una granja per exemple. Això s’entendria si l’activitat o el soroll el poséssim de nou en un nucli o zona habitada. Per exemple un estable al mig de la gran via de Barcelona o una granja en un solar al mig de qualsevol poble on abans no hi era.

Realment s’ha de ser curós i reconduir aquestes situacions que solen perjudicar a petits pagesos i ramaders que lluiten dia a dia per mantenir l’activitat i per protegir el territori. I els politics han(hem) d’aprendre a valorar i dimensionar les queixes i demandes. Cal escoltar i cal saber prendre decisions, les que cal malgrat a vegades no és la més ben acceptada en un inici. I saber dir que no quant cal, la gent a la llarga agraeix més que es digui la veritat, que s’expliqui que no pas que se la deixi contenta i enganyada.

dimarts, 20 de gener de 2009

VOLUNTARI OBAMA


El dia abans de ser investit President dels Estats Units el President electe ha fet una jornada com a voluntari. Avui és un fet simbòlic, fins i tot algú pensarà que és un fet propagandístic. Jo crec però que te un gran simbolisme pel futur. Ja durant la campanya ha parlat molt sobre el voluntariat i la responsabilitat social.
És temps de superar el concepte que el “pare” estat ens ho ha de solucionar tot. Una societat que espera això està condemnada al fracàs. Cal motivar i facilitar des de l’administració que la gent dediqui part del seu temps a la societat. Catalunya sempre ha estat un país on la societat civil ha impulsat els canvis, el progrés, etc. No vol dir que els politics dimiteixin(dimitim) de les seves responsabilitats. És tracta de trobar l’equilibri entre l’acció administrativa i l’impuls social.
Ara en temps de crisis hem de recuperar aquest esperit. Cal per això mecanismes de reconeixement. A Amèrica per exemple una persona que fa de voluntari te un reconeixement en forma de prestigi, en forma d’aspectes que li compten en la seva vida.
En el nostre país això és lluny. A vegades fins i tot passa al contrari i només reben critiques.

Cal dons fixar-se en els aspectes positius d’aquesta societat Americana, que si bé no és perfecte, podem aprendre algunes coses que per la seva política internacional, a vegades errònia i prepotent, queden amagades. I potser no cal mirar tant lluny, com ja he dit Catalunya ha tingut una gran tradició, només hem de rebuscar a les golfes de la Història i actualitzar-ho.

A participar doncs...

QUE ES PENSAVEN?

Una breu reflexió sobre aquesta mania persecutòria dels que es creuen víctimes els d’ICV, del sentir-se sols els del PSC i el voler trobar parella els d’ERC.

Aquests dies veiem la portaveu d’ICV dient que eren víctimes d’una persecució dels mitjans. Si això és veritat els hi posen fàcil. És més l’equip dels mitjans es pot reduir perquè ells solets es posen un uns sidrals impressionants per no tenir clar que no es pot anar a la professor i repicar. Aquesta dita carregada de saviesa l’han d’aprendre encara o potser han d’adonar-se que al govern les formes són tant o més importants que el fons.

No se’n recorden que fa molt poc ells eren els que intentaven deixar en evidència als altres? Fins i tot als seus socis de govern no cal anar tant lluny de quant estaven a l’oposició. El SR. Saura ha d’entendre que ser el govern és un “barret” que un no es pot treure i posar. I més quant un és un conseller d’Interior. Per molt que el que passi li faci bullir la sang. I pel que fa als mitjans doncs governar també vol dir ser objectiu de moltes mirades. A vegades positives però sovint critiques. Cal acostumar-s’hi i sobre tot actuar amb sentit de govern i de PAÍS.

El PSC es queixa que CIU el deixa sol, que no li fa prou costat pel finançament, que ara hauriem d’estar calladets perquè ells ja fan. Hem d’estar al seu costat com un convidat de pedra i si cal rebre els clatellots. Recorden els del PSC que feien quant CIU governava a la Generalitat i negociava el finançament que feien ells? Semblava més que els interessava que no s’avancés per així ells aconseguir el govern. I tenien mecanismes i ministres al govern quant això passava. No es va aconseguir un gran model de finançament però es va aconseguir millorar-lo i en alguns temps amb majories absolutes. De la feina i negociació de l’epoca ara hi ha uns recursos a la Generalitat i s’ha pogut exigir més partint d’una base, no pas partint de res.

Es diu que mai un president de la Generalitat havia tingut tant suport per negociar un finançament. I a vegades sembla que no el volen aprofitar i així si surt malament dir que la culpa no és seva. Per cert algunes critiques dels socis del PSC són encara més dures que les de CIU.

I finalment ERC retreu que CIU no està per la unitat del Catalanisme. Ratlla el cinisme polític. Ara que hem d’anar a Europa i a ells no els sol anar gaire bé, ara que han davallat electoralment ara CIU ha d’oblidar tot i anar a Europa? Quina unitat del catalanisme practiquen ells quant arraconen a CIU en totes les institucions malgrat ser la força més votada? Al govern de la Generalitat, a les diputacions de Girona i Lleida, a Consells Comarcals i a Ajuntaments.

Cal demostrar aquesta voluntat d’unió i no fer propostes gairebé Impossibles per quedar bé i intentar demostrar equidistància. De moment està amb el PSC i ICV els fets ho demostren.

dimarts, 6 de gener de 2009

Nit de Naps i Cols

A Arenys de Munt hi ha una tradició, que els veïns del barri de Mar també fan.
L'inici està en que els nois penjaven un NAP amb una poesia picant a les noies solteres que ja es preveia que quedarien com es deia a l'època per "vestir sants". Poc a poc va evolucionar i ara els nois pengen el Nap i la Poesia picant a les noies que els agrada o a la seva xicota. Amb el temps les noies s'han incorporat a la festa i pengen una col i la poesia igual que els nois.

També amb el temps s'ha anat convertint en una nit que s'aprofita per fer sàtira, sobretot contra els Polítics, del govern també principalment.(penso que per no discriminar els de l'oposició també haurien de tenir la seva part de sàtira. Ja, ja.)

Malauradament durant alguns anys també grups d'incívics i d'incíviques han aprofitat per fer bretolades i malmetre el mobiliari públic i bens privats. Sembla que això ha anat a la baixa, esperem que aquesta nit de NAPS I COLS 2009 es centri en la tradició i en la sàtira.

I que el concert organitzat pels joves i la regidoria a l'Escorxador sigui un éxit.

A mi l'any passat em van penjar una Col. Veieu l'enllaç:
http://alfonsmolons.bloc.cat/post/6973/206972

Bons Reis a tothom i bona nit de NAPS I COLS