divendres, 30 de juliol de 2010

La Riera, Rierada i la Canalització

Aquest dijous dia 29 de juliol ha caigut a Arenys de Munt una forta tempesta, uns 50 litres per metre quadrat amb molt poca estona. Indiquen que si hagés durat una hora s'hagessin acumulat uns 200 litres per metre quadrat. És una tempesta d'estiu forta que realment ha col·lapsat el sistema hidràulic, que recordem que està en construcció i moltes entrades d'aigua encara no estan acabades i que cal encara fer les modificacions que es poden detectar que no funcionen.

Donaré un seguit d'explicacions, argumentacions i antecedents. No volen ser excuses, les excuses es donen quant no es tenen ni arguments ni explicacions.

El projecte de canalització de la riera d'Arenys de Munt s'inicia els anys 90 amb el pla de rieres del Maresme en el que entre la Generalitat de Catalunya i el Govern Espanyol assumien tots els projectes més o menys al 50%.A Arenys de Munt el projecte que es va redactar l'any 1995 finalment es desestima i es fa un projecte que ha de conservar l'arbrat i ha de donar la possibilitat de conservar de sorra la llera de la riera. Per tot això neix el projecte amb la bassa de laminació per poder posar un calaix redimensionat que permeti conservar l'arbrat. Al haver de mantenir la possibilitat de mantenir de sorra la llera de la riera no es contemplen al llarg de la riera entrades d'aigua. El projecte del l'any 2002 te aquesta mancança malgrat millora que el Panagall, Bellsolell i Torrent d'en Puig es canalitzen i els carrers que donen a la riera contemplen entrades d'aigua al seu entroncament amb la riera.

El Projecte va ser aprovat l'any 2002 pràcticament per unanimitat dels partits polítics representats a l'ajuntament en aquell moment i posat a consulta popular on va obtenir un ampli suport de la gent que va  anar a votar.


El projecte és del Ministerio de Medio Ambiente i l'executa l'Agència Catalana de l'Aigua, l'ajuntament fem un intens seguiment perquè s'executi correctament i es facin les millores necessàries perquè el projecte funcioni més bé.

El projecte està en un percentatge molt alt en funcionament però manquen importants acabats, acabats que en pluges i tempestes menys intenses donarien un funcionament correcte però una com la d'aquest dijous ha fet correr molta aigua per sobre la llera.

L'aigua de sobre la llera que ha ocasionat els problemes aquest dijous no ha estat perquè la canalització no pogués assumir l'aigua o que la bassa no hagi fet la seva funció. Ha estat per altres motius alguns d'ells:

1.- Manquen les reixes de recollida de l'aigua de la carretera que va del pavelló cap a Torrentbó a l'alçada de l'eixample. És una quantitat d'aigua molt important. Aquestes reixes també han de recollir l'aigua del sector de Can Cosme, Escola Sobirans, etc.

2.- Els rials que hi ha des de la Carretera de Torrentbó en amunt fins a la bassa de laminació, en els dos marges,  no estan connectats al calaix i per això l'aigua segueix circulant per la superfície de la llera. El projecte no els contemplava donat que el desenvolupament urbanístic de la zona ja ho contemplava. No obstant des de l'ajuntament es te previst d'anar fent entrades provisionals, estan projectades a partir del setembre aquestes accions.

3.- Tota la superfície de la riera des de la bassa de laminació fins al torrent d'en puig més les aigües de teulades, patis, terrasses, etc. que suposen molts metres quadrats no tenen cap entrada al llarg de tota la canalització. Com ja he dit a conseqüència que el projecte havia de contemplar la possibilitat de mantenir sorra a la llera no es podien fer entrades d'aigua al llarg d'aquest important tram. El projecte d'urbanització superficial si contempla l'entrada de l'aigua de superfície i pluvials d'habitatges cap a dins de la canalització. S'ha de tenir en compte que estem parlant d'una superfície en metres quadrats molt important i que només per ella mateixa genera una gran quantitat d'aigua que no te entrada a la superfície.

4.- Els carrers que donen a la riera i no estan canalitzats al només tenir una reixa al final algunes no han pogut assumir la gran quantitat d'aigua que ha circulat pels mateixos, malgrat molta aigua si que hi ha entrat.

5.- Que amb les mancances exposades en els punts 1 a 4 tot i això la resta de la canalització i la bassa ha funcionat i per això ha circulat molta aigua per la canalització, més que en la superfície. Que el calaix de la canalització podia absorbir encara molta més aigua, el problema és que l'aigua no tenia encara sistemes d'entrada. Que la bassa ha fet la seva funció i que li mancava encara  nivells d'inundació per arribar a la seva capacitat total i que la sortida s'ha fet amb normalitat.


Conclusions:

1.- Les demandes que l'ajuntament ha fet per millorar el projecte, que algunes ja s'han fet o previst, queden reforçades.

2.- Que al acabar el projecte s'ha  de posar una especial atenció en les entrades d'aigua previstes i les que es poden haver detectat que manquen o que no funcionen prou bé.

3.- Cal recordar que la riera sempre serà una riera i malgrat el projecte assumirà moltes rierades s'ha de mantenir la sensibilització que algun dia pot circular-hi molta aigua. És un concepte que els tècnics de l'ACA han anat repetint en diverses reunions del Consell de seguiment de la riera.

4.- Que la tempesta del dijous dia 29 de juliol al haver passat amb les obres encara en marxa ens faciliten molt que s'apliquin allà on calgui millores al estar encara l'empresa actuant i també perquè la recepció del projecte no s'ha fet. Les obres hidràuliques, com la de canalització de la nostra riera, no tenen possibilitat de fer proves. La construcció d'un pont per a vehicles, per exemple, es poden fer proves de carrega posant molts camions carregats a sobre per comprovar que resisteixi. En el nostre cas avui haurà servit com ja he dit per poder exigir a l'Agència Catalana de l'Aigua que faci un bon estudi i apliqui millores on calgui.

Com he dit al principi tot l'exposat són explicacions i no excuses. Des de l'ajuntament d'Arenys de Munt seguirem treballant perquè es facin les coses correctament i es minimitzin les situacions com les d'avui.
Cal agrair a tots els serveis municipals(Brigada, Policia, Tècnics/ques, regidors/ores), bombers i l'empresa Copasa el treball fet per anar recuperant la normalitat i lamentar els danys ocasionats i l'ensurt del cotxe arrossegat.




Acabo amb una breu explicació del funcionament i funció de la Bassa donat que és un dels aspectes que més preguntes ocasiona:
La Bassa de laminació és un espai inundable que la seva funció és fer sortir l'aigua a menys velocitat i quantitat que la que entra de la riera de sobirans.

Per això disposa d'una sortida d'aigua que és un prisma, que es veu a la imatge,  amb diversos forats que fan obliguen a sortir l'aigua de manera més lenta. Els forats estan a diversos nivells i el prisma per la part superior és un gran forat d'entrada d'aigua en cas que arribés a aquest nivell l'aigua.
En cas que per aquests dos sistemes de sortida no n'hi hagés prou hi ha un sobreeixidor d'emergència a la part del mur de contenció que deixaria sortir l'aigua cap a la llera amb una reixa interceptora d'aigua. Només en cas que aquests sistemes s'esgotessin l'aigua circularia per sobre la llera. La bassa no disposa de comportes per tant la sortida es regula amb el sistema de forats del prisma.
El que és la bassa en el seu interior disposa de diversos nivells. 2 d'utilitzables quant no plou i d'altres dos no. Amb la pluja del dijous 29-7 s'ha arribat al tercer nivell d'inundació i fins al segon nivell de forats del prisma.
El nivell 0 seria el que és la riera pròpiament dita, després n'hi ha tres més, dos d'ells utilitzables com ja s'ha dit.

dilluns, 12 de juliol de 2010

10 J i La Senyora de la Bandera

Segur que tot el que es podia dir de la manifestació del dissabte dia 10 de juliol ja està dit. Reaccions, el que significa, tots els que hi érem físicament i també els que hi eren de cor, de que s'haurà de fer a partir d'ara, si els polítics, si un partit és el més independentista per això gràcies a ells demà mateix tenim ja un estat propi, etc, etc.

Jo vull destacar una imatge que em va quedar gravada, entre moltes altres: Una senyora ja gran, crec que als vols dels 70 anys com a mínim, ella sola, vestida de blanc agafa el metro igual que jo a la parada del Mercat de Sant Antoni. Va amb una bandera. Una bandera que es veu que te anys. Ja no te aquells colors vermells i grocs vius però per això és una bona bandera, no? El pal segurament és un pal d'una vella escombra però està curosament embolicat amb un paper de regal vermell brillant. La bandera porta unes bores que es noten que estan fetes a ma, amb cura també. M'imagino que la bandera potser va anar a la manifestació de l'any 77 i que segur ha estat penjada al balcó o finestra  de molts 11 de setembre i de Sant Jordi.

La senyora va sola, com he dit vestida de blanc. Va elegant, arreglada per l'ocasió. Baixa com jo a la parada de Passeig de Gràcia. Seguim el camí junts cap a l'exterior. Estic temptat de fer-li una foto amb la meva Black Berry però no m'atreveixo. Fins i tot estic temptat d'establir conversa però al sortir al carrer l'ambient em desdiu de la idea. No obstant pugem junts passeig de gràcia amunt durant una estona, em sembla que fins passat el carrer València. No sembla que cerqui a ningú, potser va sola o potser ha quedat a un lloc molt concret. Se la veia decidida, convençuda que som una nació i que nosaltres decidim.

Jo segueixo passeig de Gràcia amunt i de cop el munt de gent la fa despareixer,  tot pujant cap a la cruïlla de la diagonal  veig els preparatius de la capçalera, una mica més amunt  el lloc reservat a CiU, més amunt altres partits, entitats, gent i més gent. Em costa molt avançar i la dificultat creix quant més amunt vaig. Trobo coneguts, d'Arenys de Munt, del Partit, ens saludem. Crec que tots tenim la sensació, com va ser, que fariem història.
 Finalment trobo la gent d'Arenys de Munt, em poso darrera la pancarta del Maresme on diu: El Maresme ja ha decidit: Independència. Estem dues hores sense fer gairebé ni un pas. Cantant, saltant i passant molta calor.

Vam aconseguir fer història, vam aconseguir dir que som una NACIÓ, vam aconseguir dir a espanya que nosaltres decidim.

Ara cal avançar, canalitzar aquesta mobilització, mirar que ningú s'apropii en exclusiva d'aquest fet. Que tothom el faci seu sense atacar als altres, que tothom l'utilitzi per Catalunya. Cada partit a la seva manera però mai excloent. La suma de moltes maneres de veure el que va ser el 10J ens pot portar a poder exercir el Dreta a Decidir i a la independència si així ho vol el poble de Catalunya.

Visca Catalunya i 1.500.000 gràcies.....