diumenge, 26 de desembre de 2010

Bones Festes

Us desitjo amb la imatge del Pessebre de Casa que passeu unes bones festes.
 
El mar és de plata,
el cel de cristall.
Els núvols són màgia,
són regal de Nadal.

Mullen o emblanquinen
els carrers i els camps,
juguen sobre la Terra
amb el Sol i els seus raigs.

I quan arriba la nit,
els núvols estiren
la llum dels estels
i els somnis pels vidres.
(Isabel, Internet)

dissabte, 16 d’octubre de 2010

Discurs en nom de CiU a l'Homenatge a Lluís Companys

L’aixecament militar contra la república i contra la democràcia per part dels militars espanyols va ser un fet evidentment fora de cap ordenament jurídic.
El que va seguir, judicis, repressions i execucions malgrat es va voler vestir d’ordenament jurídic era una autèntica farsa.
El procés al President Companys en el que avui recordem el 70è aniversari de la seva execució és un exemple i un símbol del que van patir tants homes i dones que el seu únic crim era estimar Catalunya, tenir uns ideals democràtics tant era que fossin de dretes, d’esqueres, del mig, del cantó.
Avui encara la democràcia espanyola no ha anul·lat el judici. Per això és imprescindible aquest gest i també que el parlament espanyol i el govern espanyol demani perdó en nom d’Espanya per aquesta execució i totes les que es van fer emparant-se en aquest fet.
El president Companys va pagar en la vida el seu sentiment nacional Català i la defensa de la Generalitat de Catalunya.
Política i Justícia són dos termes que ens haurien de donar seguretat i tranquilitat. Però quant es barregen i es confonen els termes ens acaben perjudicant, sobre tot a Catalunya.
La sentència del tribunal constitucional és una sentència política. Sense cap fonament jurídic. I com a tal s’ha de tractar. Un tribunal no pot anar contra el que ha manifestat un poble. I a sobre sí es un tribunal polititzat, desacreditat i caducat.

Properament el poble de Catalunya parlarà. I triarà un parlament que podrà decidir. Que haurà de decidir valentament sobre la base de que som una nació i nosaltres decidim.

Catalunya serà el que el poble de Catalunya vulgui. No hi ha cap text constitucional que pugi anar en contra d’aquesta voluntat.

De vegades quant la tecnologia falla i el fluid elèctric deixa de funcionar a la nit podem entristir-nos i tancar els ulls o bé podem agafar la part positiva i mirar el cel. Sí es una nit clara veurem les estrelles.

Redescobrim les estrelles i fem realitat el somni. El somni del president Companys i de tanta i tanta Gent. El Somni d’una Catalunya lliure.

Visca Catalunya.

dijous, 14 d’octubre de 2010

Miquel Roca: Catalunya serà el que vulguin els Catalans

Avui he assistit al primer dels sopars-xerrada sobre lideratge que l'ACM ha organitzat. El convidat ha estat en Miquel Roca. Realment la dissertació de'n Miquel Roca ha estat esplèndida. Uns arguments sobre els lideratges molt ben trobats i molt ben argumentats. Potser sense descobrir molta cosa nova però explicats d'una manera magistral i interessant. En aquest apartat una bona estona d'aprenentatge.
A les preguntes i el debat el tema ja ha anat més cap als temes polítics. Seria un article molt extens si volgués(i pogués  recordar-me  de tot el que ha explicat) posar-ho tot.
Per això exposaré algunes idees que se m'han quedat a la memòria i que ja aquestes hores de la matinada potser aniran marxant...
En una pregunta sobre si es sentia orgullós d'haver participat en l'elaboració de la constitució ell ha respost que sí. Que va servir per donar una cosa molt important a Catalunya: El Parlament. I que a partir del Parlament Catalunya pot ser i fer el que el Parlament vulgi, així com el que vulguin ser i fer els catalans.
Que la constitució és una cosa i la sentència i el tribunal constitucional n'és una altra. Que la sentència és política i com a tal no cal, o no caldria, acata -la així com així. Que caldria anar més enllà de la sentència i legislar sobre l'Estatut aprovat pel poble de Catalunya.
I que pot passar? Cal temer una reacció violenta de l'Estat Espanyol? ell diu que no.
En un àmbit més de política local s'ha parlat dels temps difícils que vindran(o que seguiran) que caldrà donar missatges de confiança i de bona gestió. Que caldrà tenir equips preparats per afrontar tot aquest canvi.

Un resum molt resumit fet de manera ràpida sobre una xerrada-sopar-debat que ha estat molt rica en continguts i idees.
Per acabar un agraïment a en Miquel Roca, i a l'ACM per organitzar-la,  per la xerrada tant vigent que ens ha fet. semblava que encar estigués a la política activa amb el missatge adaptat als nous temps. Fent volar la imaginació el podies entreveure dalt de la tribuna del congrés....

dimarts, 12 d’octubre de 2010

Prestigiem la Política i afrontem el futur en positiu.


Fa unes setmanes al programa Àgora de TV3 hi havia els representants de les joventuts dels 5 partits catalans que hi ha al parlament. Tot i no compartir que representant a CiU només hi van deixar participar a la Joventut Nacionalista de Catalunya(JNC) deixant a la Unió de Joves fora del debat.
Em va sorprendre que a la pregunta del moderador, Xavier Bosch, sobre perquè havien arribat a dedicar-se a la política tots menys un, el representant de la JNC, va fer servir tot d’eufemismes per no dir que feien política. Vaig quedar perplex i preocupat. Sí els que representen la joventut política que estan implicats en el dia a dia de les organitzacions juvenils defugen de l’etiqueta de polítics com podem arribar a combatre el que ara s’anomena la desafecció política?
Cal doncs treballar per canviar aquesta tendència. El nostre sistema és millorable, tots ho són, però ara és el que tenim i l’hem d’utilitzar per avançar cap a un sistema que sigui més atractiu. La nostra democràcia encara és jove i la història política del nostre país sempre ha estat malmesa per l’influencia i imposició de l’estat espanyol.
El camí està en que des de tots els sectors de la societat tinguem clar que creant situacions de descrèdit no motivarem ni la participació ni prestigiarem l’acció política. 
Cal apostar per una bona gestió amb austeritat, eficiència i eficàcia. També calen canvis en l’organització de l’administració local i en la funció pública local. Cal, sense abaixar el control i la transparència, un sistema de gestió més àgil i adaptat als temps actuals. Pel que fa a la funció pública caldria un sistema que incentivés a ser més productius, l’actual no permet premiar adequadament al que treballa bé i fa molt difícil castigar al que no ho fa, fet que pot provocar desmotivació o no reconduir les actituds negatives.
I pel que fa als representants polítics cal que el sistema faciliti la participació, sobre tot de les dones, i també, com ja he dit, es prestigií la dedicació política. Cal que els bons gestors, professionals, entesos, gent compromesa faci el pas i sobre tot cal que els hi facilitem. L’objectiu és fer una bona gestió, buscar l’excel·lència i tenir la millor gent  en els equips que dirigeixin els nostres municipis.
Això no s’aconsegueix amb accions populistes i electoralistes de curta volada que qüestiona sous, dedicacions, etc. Són accions que cerquen un impacte mediàtic i recollir uns quants vots. Però que al fixar-se només en un tema de càrrecs i econòmic el que fa és desprestigiar i crear una imatge de que tots són igual, que només s’hi està per interès, etc.
Si només ens fixem en aquests aspectes  fem un flac favor a la Política i la gent preparada pot seguir declinant dedicar-se a la política.
Des de CiU treballem en un altre sentit. Som gent compromesa, responsable i que treballem de valent. Sempre en positiu, tocant de peus a terra però transmetent propostes que generin il·lusió. Ho demostrem en la feina de cada dia, ho demostrarem de cara a les eleccions del 28 de novembre per aconseguir que Catalunya tingui un bon govern i també perquè CiU a Arenys de Munt tingui un bon equip per afrontar el govern a partir del maig del 2011 continuant la feina feta fins ara  i amb noves propostes per afrontar el futur, malgrat les dificultats, doncs encara queda temps per superar la crisi.

dilluns, 13 de setembre de 2010

Un any després de la Consulta d'Arenys de Munt

Avui fa un any de la consulta d'Arenys de Munt del 13 de setembre de 2009. El que va ser la consulta i el que va generar em  sembla que seria massa redundant exposar-ho dons la xarxa n'està plena d'informació, d'opinions, de pàgines...
Arenys de Munt aquest 12 de setembre ha recordat amb el primer aplec per la Independència aquest any ple de consultes. D'una Manera festiva, reivindicativa, pacfica, democràtica. Expressant que Catalunya vol anar més enllà d'aquest marc tant encotillador que han convertit la constitució espanyola.

CiU hi va estar des del primer moment, tant amb l'organització de les consultes com en l'organització de l'Aplec. Sempre he pensat que malgrat han sorgit grans protagonismes, locals i forans, sobre les consultes que el suport de CiU des del primer moment ha estat una peça clau per a l'organització de la primera i successives consultes. I sempre sens intentar treure el cap per sortir a la foto fet que si que s'ha fet des d'altres formacions que veien el moviment com una perdua de terreny en liderar el moviment sobiranista i independentista.

Vam comptar amb el suport del diputat de CiU al Parlament Sr. Josep Rull, del president de la JNC, Joventut Nacionalista de Catalunya, al Maresme Sr. Jofre Serret, del President de CDC al Maresme, Sr. Xavier Badia, etc. Un matí intens d'emocions i de feina per fer arribar el nostre missatge. I a la tarda la inauguració del monument a la Independència va posar el punt i final a aquesta jornada.

S'ha parlat molt de la unitat dels catalans per avançar cap a la sobirania que els catalans i catalanes vulguin. Però constantment en espais independentistes es practica el que si no estas al 100% amb el meu pensament estàs contra mi. En el compromís d'Arenys de Munt CiU ho ha viscut directament precisament per voler sumar i no restar.


CiU ha fet propostes i negociacions al compromís d’Arenys de Munt sobre una consulta a nivell nacional sobre la Independència cercant el consens i la suma de voluntats. La Comissió d’organització de l’aplec va acceptar les aportacions, que ampliaven el compromís. Sembla que altres forces polítiques, que proclamen la unitat, es van oposar a la signatura d’aquest compromís si s’afegien les aportacions de CiU.

Per aquest motiu finalment es va excloure a CiU de la signatura malgrat es va informar a la comissió que ho signaria el representant local i Cap de Llista de CiU, que soc jo.

Les aportacions al compromís de CiU eren totalment obertes i també negociables, no entenem com un fet que ha de sumar voluntats i que s’autoproclama cercador de la Unitat no permet ni tant sols parlar del fet i cercar punts de trobada mínims. Que Catalunya assoleixi els màxims nivells de sobirania només és pot fer des d’un ampli consens i des d’una base social àmplia. Excloent a forces nacionalistes i que han manifestat clarament la seva voluntat d’apostar pel dret a decidir i que sempre ha defensat el dret irrenunciable a l’Autodeterminació no és el camí a seguir.

Les aportacions de CiU anaven en la línia de treballar per construir la majoria social que possibiliti poder exercir el nostre dret a l’autodeterminació, un cop podem donar per trencat  el pacte constitucional i que la convocatòria del referèndum es fes amb la garantia de guanyar-lo.

CiU a Arenys de Munt ha treballat i ha apostat des del primer moment per la Consulta per la Independència, que avui fa un any, del dia 13 de setembre del 2009 i per l’organització de l’aplec. Sempre donant suport de manera silenciosa per que el protagonisme el tingués qui se’l mereixia: La societat Civil Arenyenca i després la de tantes i tantes poblacions arreu de Catalunya. Creiem fermament que quant els partits i els personalismes intenten monopolitzar els processos aquests estan condemnats al fracàs.

Que CiU a Arenys de Munt apostés des del primer dia per la consulta ha estat molt important pel seu èxit. Es reconeix en el Llibre “D’Arenys de Munt al Cel” del promotor de la moció per fer la consulta Josep M. Ximenis que diu que a la primera reunió hi van anar tres persones, dues de la CUP i una de CiU que era l’Alfons Molons.

També l’organització de l’aplec ha comptat amb el suport de CiU a Arenys de Munt i CiU ha estat la única força que s’ha compromès a col·laborar econòmicament en l’organització de l’Aplec i en la construcció del monument per la Independència.
D’altres han passat per l’aplec cercant la foto. CiU treballa dia a dia per aconseguir que Catalunya tingui el grau més gran de sobirania, amb l’únic límit que el que hi posin els Catalans i Catalanes.






divendres, 30 de juliol de 2010

La Riera, Rierada i la Canalització

Aquest dijous dia 29 de juliol ha caigut a Arenys de Munt una forta tempesta, uns 50 litres per metre quadrat amb molt poca estona. Indiquen que si hagés durat una hora s'hagessin acumulat uns 200 litres per metre quadrat. És una tempesta d'estiu forta que realment ha col·lapsat el sistema hidràulic, que recordem que està en construcció i moltes entrades d'aigua encara no estan acabades i que cal encara fer les modificacions que es poden detectar que no funcionen.

Donaré un seguit d'explicacions, argumentacions i antecedents. No volen ser excuses, les excuses es donen quant no es tenen ni arguments ni explicacions.

El projecte de canalització de la riera d'Arenys de Munt s'inicia els anys 90 amb el pla de rieres del Maresme en el que entre la Generalitat de Catalunya i el Govern Espanyol assumien tots els projectes més o menys al 50%.A Arenys de Munt el projecte que es va redactar l'any 1995 finalment es desestima i es fa un projecte que ha de conservar l'arbrat i ha de donar la possibilitat de conservar de sorra la llera de la riera. Per tot això neix el projecte amb la bassa de laminació per poder posar un calaix redimensionat que permeti conservar l'arbrat. Al haver de mantenir la possibilitat de mantenir de sorra la llera de la riera no es contemplen al llarg de la riera entrades d'aigua. El projecte del l'any 2002 te aquesta mancança malgrat millora que el Panagall, Bellsolell i Torrent d'en Puig es canalitzen i els carrers que donen a la riera contemplen entrades d'aigua al seu entroncament amb la riera.

El Projecte va ser aprovat l'any 2002 pràcticament per unanimitat dels partits polítics representats a l'ajuntament en aquell moment i posat a consulta popular on va obtenir un ampli suport de la gent que va  anar a votar.


El projecte és del Ministerio de Medio Ambiente i l'executa l'Agència Catalana de l'Aigua, l'ajuntament fem un intens seguiment perquè s'executi correctament i es facin les millores necessàries perquè el projecte funcioni més bé.

El projecte està en un percentatge molt alt en funcionament però manquen importants acabats, acabats que en pluges i tempestes menys intenses donarien un funcionament correcte però una com la d'aquest dijous ha fet correr molta aigua per sobre la llera.

L'aigua de sobre la llera que ha ocasionat els problemes aquest dijous no ha estat perquè la canalització no pogués assumir l'aigua o que la bassa no hagi fet la seva funció. Ha estat per altres motius alguns d'ells:

1.- Manquen les reixes de recollida de l'aigua de la carretera que va del pavelló cap a Torrentbó a l'alçada de l'eixample. És una quantitat d'aigua molt important. Aquestes reixes també han de recollir l'aigua del sector de Can Cosme, Escola Sobirans, etc.

2.- Els rials que hi ha des de la Carretera de Torrentbó en amunt fins a la bassa de laminació, en els dos marges,  no estan connectats al calaix i per això l'aigua segueix circulant per la superfície de la llera. El projecte no els contemplava donat que el desenvolupament urbanístic de la zona ja ho contemplava. No obstant des de l'ajuntament es te previst d'anar fent entrades provisionals, estan projectades a partir del setembre aquestes accions.

3.- Tota la superfície de la riera des de la bassa de laminació fins al torrent d'en puig més les aigües de teulades, patis, terrasses, etc. que suposen molts metres quadrats no tenen cap entrada al llarg de tota la canalització. Com ja he dit a conseqüència que el projecte havia de contemplar la possibilitat de mantenir sorra a la llera no es podien fer entrades d'aigua al llarg d'aquest important tram. El projecte d'urbanització superficial si contempla l'entrada de l'aigua de superfície i pluvials d'habitatges cap a dins de la canalització. S'ha de tenir en compte que estem parlant d'una superfície en metres quadrats molt important i que només per ella mateixa genera una gran quantitat d'aigua que no te entrada a la superfície.

4.- Els carrers que donen a la riera i no estan canalitzats al només tenir una reixa al final algunes no han pogut assumir la gran quantitat d'aigua que ha circulat pels mateixos, malgrat molta aigua si que hi ha entrat.

5.- Que amb les mancances exposades en els punts 1 a 4 tot i això la resta de la canalització i la bassa ha funcionat i per això ha circulat molta aigua per la canalització, més que en la superfície. Que el calaix de la canalització podia absorbir encara molta més aigua, el problema és que l'aigua no tenia encara sistemes d'entrada. Que la bassa ha fet la seva funció i que li mancava encara  nivells d'inundació per arribar a la seva capacitat total i que la sortida s'ha fet amb normalitat.


Conclusions:

1.- Les demandes que l'ajuntament ha fet per millorar el projecte, que algunes ja s'han fet o previst, queden reforçades.

2.- Que al acabar el projecte s'ha  de posar una especial atenció en les entrades d'aigua previstes i les que es poden haver detectat que manquen o que no funcionen prou bé.

3.- Cal recordar que la riera sempre serà una riera i malgrat el projecte assumirà moltes rierades s'ha de mantenir la sensibilització que algun dia pot circular-hi molta aigua. És un concepte que els tècnics de l'ACA han anat repetint en diverses reunions del Consell de seguiment de la riera.

4.- Que la tempesta del dijous dia 29 de juliol al haver passat amb les obres encara en marxa ens faciliten molt que s'apliquin allà on calgui millores al estar encara l'empresa actuant i també perquè la recepció del projecte no s'ha fet. Les obres hidràuliques, com la de canalització de la nostra riera, no tenen possibilitat de fer proves. La construcció d'un pont per a vehicles, per exemple, es poden fer proves de carrega posant molts camions carregats a sobre per comprovar que resisteixi. En el nostre cas avui haurà servit com ja he dit per poder exigir a l'Agència Catalana de l'Aigua que faci un bon estudi i apliqui millores on calgui.

Com he dit al principi tot l'exposat són explicacions i no excuses. Des de l'ajuntament d'Arenys de Munt seguirem treballant perquè es facin les coses correctament i es minimitzin les situacions com les d'avui.
Cal agrair a tots els serveis municipals(Brigada, Policia, Tècnics/ques, regidors/ores), bombers i l'empresa Copasa el treball fet per anar recuperant la normalitat i lamentar els danys ocasionats i l'ensurt del cotxe arrossegat.




Acabo amb una breu explicació del funcionament i funció de la Bassa donat que és un dels aspectes que més preguntes ocasiona:
La Bassa de laminació és un espai inundable que la seva funció és fer sortir l'aigua a menys velocitat i quantitat que la que entra de la riera de sobirans.

Per això disposa d'una sortida d'aigua que és un prisma, que es veu a la imatge,  amb diversos forats que fan obliguen a sortir l'aigua de manera més lenta. Els forats estan a diversos nivells i el prisma per la part superior és un gran forat d'entrada d'aigua en cas que arribés a aquest nivell l'aigua.
En cas que per aquests dos sistemes de sortida no n'hi hagés prou hi ha un sobreeixidor d'emergència a la part del mur de contenció que deixaria sortir l'aigua cap a la llera amb una reixa interceptora d'aigua. Només en cas que aquests sistemes s'esgotessin l'aigua circularia per sobre la llera. La bassa no disposa de comportes per tant la sortida es regula amb el sistema de forats del prisma.
El que és la bassa en el seu interior disposa de diversos nivells. 2 d'utilitzables quant no plou i d'altres dos no. Amb la pluja del dijous 29-7 s'ha arribat al tercer nivell d'inundació i fins al segon nivell de forats del prisma.
El nivell 0 seria el que és la riera pròpiament dita, després n'hi ha tres més, dos d'ells utilitzables com ja s'ha dit.

dilluns, 12 de juliol de 2010

10 J i La Senyora de la Bandera

Segur que tot el que es podia dir de la manifestació del dissabte dia 10 de juliol ja està dit. Reaccions, el que significa, tots els que hi érem físicament i també els que hi eren de cor, de que s'haurà de fer a partir d'ara, si els polítics, si un partit és el més independentista per això gràcies a ells demà mateix tenim ja un estat propi, etc, etc.

Jo vull destacar una imatge que em va quedar gravada, entre moltes altres: Una senyora ja gran, crec que als vols dels 70 anys com a mínim, ella sola, vestida de blanc agafa el metro igual que jo a la parada del Mercat de Sant Antoni. Va amb una bandera. Una bandera que es veu que te anys. Ja no te aquells colors vermells i grocs vius però per això és una bona bandera, no? El pal segurament és un pal d'una vella escombra però està curosament embolicat amb un paper de regal vermell brillant. La bandera porta unes bores que es noten que estan fetes a ma, amb cura també. M'imagino que la bandera potser va anar a la manifestació de l'any 77 i que segur ha estat penjada al balcó o finestra  de molts 11 de setembre i de Sant Jordi.

La senyora va sola, com he dit vestida de blanc. Va elegant, arreglada per l'ocasió. Baixa com jo a la parada de Passeig de Gràcia. Seguim el camí junts cap a l'exterior. Estic temptat de fer-li una foto amb la meva Black Berry però no m'atreveixo. Fins i tot estic temptat d'establir conversa però al sortir al carrer l'ambient em desdiu de la idea. No obstant pugem junts passeig de gràcia amunt durant una estona, em sembla que fins passat el carrer València. No sembla que cerqui a ningú, potser va sola o potser ha quedat a un lloc molt concret. Se la veia decidida, convençuda que som una nació i que nosaltres decidim.

Jo segueixo passeig de Gràcia amunt i de cop el munt de gent la fa despareixer,  tot pujant cap a la cruïlla de la diagonal  veig els preparatius de la capçalera, una mica més amunt  el lloc reservat a CiU, més amunt altres partits, entitats, gent i més gent. Em costa molt avançar i la dificultat creix quant més amunt vaig. Trobo coneguts, d'Arenys de Munt, del Partit, ens saludem. Crec que tots tenim la sensació, com va ser, que fariem història.
 Finalment trobo la gent d'Arenys de Munt, em poso darrera la pancarta del Maresme on diu: El Maresme ja ha decidit: Independència. Estem dues hores sense fer gairebé ni un pas. Cantant, saltant i passant molta calor.

Vam aconseguir fer història, vam aconseguir dir que som una NACIÓ, vam aconseguir dir a espanya que nosaltres decidim.

Ara cal avançar, canalitzar aquesta mobilització, mirar que ningú s'apropii en exclusiva d'aquest fet. Que tothom el faci seu sense atacar als altres, que tothom l'utilitzi per Catalunya. Cada partit a la seva manera però mai excloent. La suma de moltes maneres de veure el que va ser el 10J ens pot portar a poder exercir el Dreta a Decidir i a la independència si així ho vol el poble de Catalunya.

Visca Catalunya i 1.500.000 gràcies.....

dimarts, 29 de juny de 2010

L'Estatut Retallat. O pitjor molt reinterpretat

Ha arribat la sentència. A hores d'ara no sabem encara com quedarà però tot apunta que malament.

No obstant el problema no és el que si no que hi ha hagut sentència. Jo penso que cap tribunal pot estar per sobre del que s'ha votat en referèndum. Per sobre els parlaments entre comentes es podria mig acceptar però per sobre el que ha votat tot un poble?

Ara vindran dies de reaccions, dies de pensar que fer, dies de... M'ha cridat l'atenció el tema d'insistir en la unitat indissoluble d'Espanya. Quin país més fràgil aquell que ha de refermar contínuament la seva unitat perquè hi ha trossos que volen marxar. Volen marxar perquè els maltracta. I avui Espanya ha tornat a maltractar Catalunya.

La sentència m'ha agafat sense bateria al mòbil mentre estava a Barcelona. Un cop he pujat al cotxe ja a quarts de deu he sentit a la ràdio el fet. Per tant he viscut un parell d'hores sense saber res del tema i una mica més sense poder expressar res a la xarxa.  Un cop arribat a casa la meva primera reacció al Twitter i facebook ha estat expressar que crec que avui el constitucional ha fabricat un munt d'independentistes.

És la gota que fa vessar el got. Ara a pensar bé la reacció. Mirar que sigui el més unitària possible i a expressar la nostra disconformitat.

Doncs res acabem amb un: VISCA CATALUNYA!!!!

La meva intervenció al ple dels pressupostos.

Per començar la meva intervenció vull expressar una idea, que és compartida, sobre que l’actual crisi hi ha un clar factor econòmic però també hi ha una crisi de confiança. Les informacions i decisions contradictòries que el govern espanyol, principalment, ha donat sobre el tema són la principal, fins i tot la única, causa d’aquesta desconfiança. I és fàcil repetir el tema del deute, de la mala gestió, etc per part de l’oposició.
Des dels ajuntaments, i caldria tot l’ajuntament, hem de donar missatges positius, sense deixar de ser realistes, i no només missatges si no demostrar-ho. Aquest pressupost, malgrat les mancances que te i que no hem pogut encara superar, va en aquest sentit. Hem de poder capgirar aquesta situació.
No es va incrementar la carrega fiscal congelant alguns impostos i només apujant l’IPC del moment, quant finalment l’anual va ser superior. Per cert l’any passat que l’IPC va ser menor del que es va pujar les taxes i es va demanar la rebaixa un cop conegut. Enguany que l’IPC ha estat superior no veig que des de l’oposició hagin demanat cap actualització. Potser perquè això no és popular però potser seria coherent no creuen? Fer política també és afrontar els temes complicats i que no són positius. I aquest govern ho està fent.
S’han incrementat, mantingut o baixat el mínim les partides relatives a Benestar Social, Promoció econòmica, Ensenyament, joventut per exemple. Perquè aquestes són les partides que ajuden i donen suport als nostres vilatans i vilatanes. Malgrat algunes no són competència municipal, cal recordar-ho i dir-ho clar.
S’han mantingut els llocs de treball. Per poder mantenir un mínim de serveis i per ajudar també amb aquest fet a la recuperació. El que si que s’ha fet és no cobrir les baixes per jubilació que no sirguessin imprescindibles. Aquesta mesura que ara l’estat i generalitat sembla que hagin vist la llum ja la vam aplicar l’any passat.
I un tema important en el que CiU hem treballat a fons perquè es pogués mantenir malgrat les reduccions, importants malauradament. Són les subvencions a associacions i entitats. Són una peça important pel desenvolupament del nostre poble i per tant els hem de seguir donant suport. Com he dit reduït però cal que notin que estem al seu costat i sobre tot que les necessitem.
S’han eliminat 4 places de la plantilla i s’han deixat a 0 de dotació 3 places. De les places creades una és per poder suplir la reducció de jornada per tenir cura d’un menor per part d’una tècnica. Per anar adaptant el personal a les necessitats organitzatives i aconseguir més efectivitat i més eficiència s’han creat dues places tècniques que realment només una és de nova creació doncs l’altre reconeix la funció d’una administrativa actual i que la seva plaça actual de moment es deixarà a dotació 0. Les dues places només tenen dotació d’un mes per tant la incidència econòmica és mínima.
Per tant podem dir que l’esforç en reduir despeses en aquest camp hem pogut fer un significatiu avanç: Hem pogut reduir abans del decret del govern espanyol, que arriba tard i malament, més d’un 3% la despesa de personal. Tot això mantenint el nivell de servei als nostres vilatans i vilatanes.
El nostre nivell d’endeutament està per sota dels màxims que diu la llei. Complim amb els criteris d’estabilitat pressupostària. Però si el compromís de la generalitat de finançar una part del pavelló es complís baixaria del 102% a només el 80% . I això no vol ser una excusa. És una realitat. Sí ens haguessin dit que no ens ho volien donar el sobrecost al que ERC fa referència sovint no l’hauríem executat doncs el nostre projecte ja complia la normativa i vam aplicar els canvis per poder accedir a la subvenció.
Igual que si s’hagués desenvolupat el que diu l’Estatut pel que fa a la llei d’hisendes locals de Catalunya. En aquesta situació la generalitat hauria d’haver prioritzat els municipis, que som els que donem els serveis de proximitats a la gent després d’obtenir aquest, fantàstic segons alguns, sistema de finançament.
Els ajuntaments fem front als serveis que ens pertoquen i als que no. I donem més del 25% del nostre pressupost de DESPESES de serveis impropis que corresponen a d’altres administracions, alguns fins i tot diuen que més del 33%. Això significaria que ens estalviaríem gairebé dos milions d’euros anuals. Amb aquest estalvi no hauríem tardat a tancar el pressupost. Són serveis que no pertoca donar als ajuntaments, que no tenim ni els recursos econòmics ni humans però que d’altres decideixen no fer i ens obliguen a nosaltres a oferir. I no ens podem oblidar que són serveis que ens demana la societat i que nosaltres, amb la voluntat i compromís de ser l’administració més propera als ciutadans, endeguem amb la convicció que augmentarà la qualitat de vida dels nostres vilatans i vilatanes. Tot això ho fem per responsabilitat i corresponsabilitat. Independentment de qui governi. Del o dels partits polítics que estan al capdavant de les alcaldies i regidories. És un esperit de servei, una voluntat de ser millors. I ara, ara que estem vivint una situació que ens sobrepassa a tots. Als ciutadans, a les empreses, a la classe política. Repeteixo: a tots. Ara que qualsevol de nosaltres coneixem a més d’un veí o veïna que no troba feina. Persones que no poden fer front a un negoci que amb empenta i sacrificis, però amb molta il•lusió, van endegar i que ara hi han de renunciar. I segur que també coneixem, pq hi convivim, a famílies que no arriben a final de mes.
Referent al Canon de l’aigua no és un tema que sigui excepcional pel que fa a altres ajuntaments. És un tema de necessitat del moment. I cal dir que la voluntat del govern ha estat no utilitzar-lo tot. I CAL DIR-HO ALT i CLAR. Dir una altra cosa és mentir. Es pot discrepar però el que no es pot és mentir. No és el primer cas que es tenia pensat fer així, saben perfectament que és el cas de la casa de Can Zariquei que el canon de 30 anys es tenia pensat dedicar en un primer moment al finançament del pavelló o d’altres temes, malgrat això de moment ha quedat estancat.
Actualment per no apujar tarifes d’aigua ja es rebia un cànon mínim anual per tant no es desestabilitza cap ingrés i s’utilitza com a pont per prendre mesures durant el semestre que queda. I repeteixo que de moment s’agafa una part no TOT. Hem ja iniciat un treball amb la diputació per adaptar els costos als ingressos que iniciarem un cop aprovat aquest pressupost. Hem iniciat un pla que farem amb els caps i coordinadors d’àrees i aquests amb els funcionaris per reduir despesa malgrat l’aprovació d’aquest pressupost. Ara al acabar el juny tindrem un primer indicació de com ha anat aquest primer semestre i tindrem informació per poder aplicar mesures correctores, si cal. Portem 5 mesos amb una contenció de la despesa important per part de tots els regidors i regidores per tant anirem aconseguint l’objectiu d’estalvi i de poder-nos acostar a l’objectiu de mantenir el pressupost amb els ingressos sense haver de pujar, al menys en excés, els impostos.
No obstant cal dir que referent al tema de la gestió de l’aigua estem estudiant altres opcions que ens donarien un ingrés semblant o superior a través d’altres sistemes de gestió com podria ser a través d’una empresa mixta amb la GUSAM que donaria també ingressos pel funcionament de la GUSAM, es tindria poder de decisió amb la gestió, tarifes, etc. Estem treballant intensament per aconseguir aquesta opció que si es materialitza serà altament positiu per la nostra població.
Cal agrair a tots els regidors i regidores de l’equip de govern haver fet un acte de responsabilitat i de renúncia davant dels projectes, activitats i iniciatives que estaven previstes i que degut a la situació econòmica, minvaran o s’hauran de deixar pel futur. I també a tots els funcionaris, tècnics i treballadors que han intervingut en elaborar aquest pressupost, des del departament d’intervenció però també la resta de personal per les múltiples gestions amb els proveïdors, serveis, etc. per tal de reduir el seu cost sense baixar la qualitat.
També en aquest ple des dels parits de l’oposició és on es veu la incoherència en el discurs. Per un cantó ens recriminen que no s’hagi reduït més el pressupost de despeses i avui ens presenten entre mocions, precs i preguntes unes 8 propostes de més despesa. És si més no curiós.
Sovint quan parlem del Pressupost acostumo a dir que aquest no és el pressupost que ens agradaria portar a aprovació. Perquè ens agradaria poder anar a més, reduir l’endeutament, etc. Perquè els bons politics locals hem d’entendre la seva tasca amb una ferma voluntat de canvi, transformadors, inclusius i, sobretot, inconformistes. Que volem aconseguir millorar la qualitat de vida dels ciutadans que representem. I per tant mai ens cansarem de treballar per avançar doncs sempre, malauradament, hi haurà coses a millorar.
A l’equip de govern ens ha costat molt fer aquest pressupost. Hem trigat més del previst i hem hagut de renunciar a moltes coses, que ja hem debatut, i pels motius que ja els hem explicat.
Per responsabilitat i coherència, ens tocava fer el primer pas i deixar a la voluntat de tots vostès la possibilitat de parlar-ne tantes vegades com fes falta en el desenvolupament del exercici. I continuarem amb aquesta actitud en el futur.
Aquest pressupost s’ha fet amb realisme, per això hem trigat tant a tramitar-lo, està fet amb voluntat de transformar-se i ammotllar-se a situacions futures. Per que ho creiem i perquè també serà una necessitat.
I com a portaveu de CiU crec que només donant un missatge de confiança, que malgrat les licites i necessàries estrategies polítiques i visions electorals, només afrontant les coses, malgrat no siguin populars, serà l’única manera de:
1.- De poder recuperar la confiança dels ciutadans.
2.- De poder sortir d’aquesta difícil situació.
3- De poder dir que hem estat servidors d’aquesta feina que te moments molts difícils però també moments apassionants.

dilluns, 14 de juny de 2010

La Marató de Donació de sang. 12-06-2010 Arenys de Munt




Aquest dissabte dia 12 de juny s’ha celebrat a Arenys de Munt una Marató de donació de sang. En total es van fer 119 donacions.
Arenys de Munt te un alt índex de donació per habitant. El més alt del Maresme l’any 2009.
Per mi parlar del Banc de Sang em venen records de molt jove. Un record amb una olor a cafè de fons al local on hi havia hagut el Banc de Biscaia i ara hi ha la farmàcia. El Sr. Mias ens cedia el local per poder fer la campanya de donació de sang. L’olor a cafè és perquè s’obsequiava als donants amb un petit refrigeri amb un cafè. Després les normes van canviar i el refrigeri va seguir però sembla que el cafè no anava prou bé i es va eliminar. Jo no tenia encara l’edat per donar i esperava el moment per fer-ho. De seguida que vaig poder ho vaig fer. L’última campanya del 1988 ho hauria pogut fer però un encostipat em va fer esperar fins l’any 1989 a estrenar-me com a donant tot just fets els 18 anys. Moltes han estat les donacions i moltes les campanyes on he pogut col·laborar. Em sembla que ja supero les 50 donacions. Però el que més orgullós em sento no és del numero, és el haver pogut col·laborar amb el banc de sang a sensibilitzar i promocionar la donació de sang. I poder-ho fer al costat de l’autèntica ànima del banc de sang a Arenys de Munt: La Ramona Planas i un treballador incansable com en Pep Juvanteny. Hi ha més gent, es clar,  però ells dos són uns autèntics motors.

L’acte d’inauguració va comptar amb l’Alcalde d’Arenys de Munt, Sr. Carles Mora, Jo com a Tinent d’Alcalde de Participació, Solidaritat i Cooperació, les regidores Maribel Mozas i Golly Recotoret, el Dr. LLuís Puig, Director de la Divisió de la Sang del Banc de Sang i
Teixits.El Sr. Evarist March, President de l'Associació de donants de Sang del Maresme. Sr. David Elvira, Director General de Recursos Sanitaris del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, Ramona Planas: Delegada del Banc de Sang i Teixits a Arenys de Munt. - Gal.la Cortel: Cap de Promoció del Banc de Sang i Teixits, Silvia Delgado: Tècnic de Promoció del Maresme. Banc de Sang i Texits.
L’acte va ser presentat per l’actor arenyenc Joan Serrat, en Toni Cantallops va recitar una poesia feta expressament per la marató, l’actor Jordi Cadellans, que és en Lluís de la Riera i està també vinculat a Arenys de Munt, gent de Donaviva, de Voluntaris per Arenys de Munt, etc.

Diverses actuacions, comerços i establiments que han donat obsequis, entitats que han colaborat, etc.

En definitiva un acte de tot el poble. En una any important en que Barcelona el dia 14 de juny és la seu mundial de la celebració del dia Internacional de la donació de sang.

Gràcies a tothom que heu fet possible aquesta nova i gran Marató de donació de Sang.

dilluns, 31 de maig de 2010

Educar és fustrar. Drets i deures.




Enllaç:  http://www.avui.cat/cat/notices/2010/05/educar_es_frustrar_99978.php
He llegit aquest article a l'Avui d'ahir disabte de Josep Maria Solé i Sabaté(Historiador). Molt bona reflexió.
A vegades segons en quines situacions d'incivisme, de demandes sobredimensionades, d'individiualisme entre d'altres sovint expresso que aquesta societat està condemnada al fracàs si no posem limits i ens comencem a mentalitzar que a més de drets tenim deures.
Els pobles, ciutats i la societat en general no avançaran sense la implicació i la participació del gran gruix de persones que els conformen.

Vivim temps de crisi, de desafecció, de manca de valors i la solució màgica no existeix però tinc clar que cal cercar-la i que no si arribarà sense unes politiques clares i valentes en aquest sentit.

Properament a Arenys de Munt serà aprovat en un ple el pla de civisme i s'està ja treballant amb l'ordenança de civisme. Sensibilització i normativa. Un equilibri necessari.

dimecres, 26 de maig de 2010

Festa del Comer Just. Voluntaris per Arenys de Munt. Donaviva

Aquest diumenge dia 23 es va fer una nova edició de la festa del comerç just. Una festa que vol sensibilitzar sobre el fet que els productors de matèries primeres han de rebre un preu just per produir aquesta matèria. Per alguns països això és un fre al seu desenvolupament i per tant segueixen depenent de la cooperació internacional.

Voluntaris per Arenys de Munt i Donaviva ja fa uns anys que organitzen junt amb la regidoria de Solidaritat i Cooperació aquesta festa a Arenys de Munt. Una feina més d'aquestes dues institucions que tenen una gran activitat en el nostre poble.

Arenys de Munt te unes entitats molt actives que permeten que el poble avanci, que moltes persones que necessiten suport el tinguin, que hi hagi activitat i vida social, etc.

Un diumenge complert: La festa del Comerç Just, La inauguració de la Plaça de la Creu Roja, trobada de cotxes clàssics, dinar a l'eixample.... Aquests últims organitzats per la Breda de l'Eixample.

Un poble viu que avança i que vol superar aquests moments difícils estan al costat dels que més ho necessiten.

Gràcies i felicitats a tothom

dimarts, 25 de maig de 2010

Plaça de la Creu Roja i Monument a Henry Dunant

Aquest diumenge dia 23 de maig es va inaugurar la plaça de la Creu Roja i la nova ubicació del monument al seu fundador, Henry Dunant. Aquest ciutadà Suís que un dia després de presenciar una batalla a la ciutat Italiana de Solferino va escriure un llibre. Amb una idea final, agosarada, de crear una organització mundial, neutral, per alleujar el sofriment als ferits de guerra fossin el bàndol que fossin. Més tard la Creu Roja ha esdevingut un símbol de solidaritat i ajut arreu del món.
L'any 1978 inicià el seu camí primer una delegació de la Creu Roja i després ja una Assemblea Local l'any 1979. Un llarg camí on molts arenyencs i arenyenques han desenvolupat la seva tasca i on també molts d'ells han rebut el seu suport. Anomenar a tota la gent és difícil, sempre ens podem deixar algú per tant jo dono les gràcies a tots els que en algun moment donat han colaborat, colaboren o colaboraran amb la Creu Roja però hi ha un nom que no em vull deixar d'anomenar com a símbol de la resta i és el de la Ramona Planas que ha estat sempre una ànima de la Creu Roja i del Banc de Sang. A vegades a l'ombra, en un lloc discret però sempre sent-hi.

L'acte va comptar amb la presècia del Sr, Alcalde, regidors i regidores de l'Ajuntament, del Síndic de la Vila,  del President Autonòmic de Creu Roja, Sr. Josep Marquès, del President Provincial Sr. Josep Quitet, de la Presidenta Comarcal, Sra. Fanny Gallego, de membres de la Creu Roja, d'entitats, vilatans i vilatanes.

Transcric, ampliat i de memòria el discurs doncs portava unes notes però he improvisat:



BON DIA, Sr. Alcalde, Regidors i regidores, Sr. President Autonòmic de Creu Roja, Sr. President Provincial de Creu Roja, Sra. Presidenta Comarcal de Creu Roja, Vilatans i Vilatanes,  BENVINGUTS A AQUEST SENZILL PERÒ MOLT EMOTIU I SIMBÒLIC ACTE.
Simbòlic i Emotiu acte. Per a mi doblement simbòlic i emotiu, fet que aniré desgranant.

Va dir, Sören KIERKEGAARD, que la vida només pot ser compresa mirant enrere però ha de ser viscuda mirant endavant.
I aquí es concentren en poc espai uns conceptes que ho refermen.

Començaré pel simbolisme de la nova urbanització d’aquesta entrada al poble. Una entrada que sempre semblava oblidada, que sempre semblava esperar que algun dia se la dignifiqués.
Amb les obres de la canalització de la riera es va començar a gestar el canvi. Un canvi que ha esdevingut molt positiu per aquest espai. Ara ja l’aigua passa per sota. Tenim una entrada amb aquest magnífic espai que rep als nostres vilatans i vilatanes i als nostres visitants d’una manera acollidora. Conjugant el vell i el nou. A l’extrem que toca el torrent d’en Puig hi ha plantats Alocs, la planta típica de la riera i Els alocs era la manera que es coneixia fa molt de temps aquesta zona. Zona que ja era fora poble.
Amb les obres de canalització i urbanització s’ha aconseguit una connectivitat dels dos cantons de la Rambla Riera i Penya. Dos cantons que històricament havien estat mal connectats i inaccessibles. Hem aconseguit espais de passeig, d’aparcament, amb mobiliari urbà, etc. En definitiva un espai agradable per compartir el passeig, per dinamitzar la vida social i comercial. Espai que junt amb la també nova urbanització de la Rambla Francesc Macià esdevé una Àgora moderna on la VIDA, en majuscules, arenyenca es desenvolupa.



Han estat tres llargs anys d’obres. Obres gestionades amb molt d’esforç per part de l’ajuntament amb un equip tècnic molt implicat i amb una coordinació transversal de diverses regidories que he tingut l’honor de poder encapçalar i coordinar com a tinent d’alcalde d’urbanisme.
El resultat ha estat altament satisfactori. Han estat moltes les molèsties i ara ja podem gaudir d’aquest esforç comú.

Per tant com deia al pricipi mirem enrere per compendre però seguim mirant endavant per gaudir de la feina feta i per seguir progressant.

Símbol i emoció també deia. I entrant en l’emoció és d’aquells moments que de tantes coses que voldria dir em pot passar que sembli que no dic res.

En aquest espai hi havia la seu de la Creu Roja. Hi vaig passar moltes hores acompanyat de molta altra gent, continuant el treball dels que em van precedir i en un moment donat passant el testimoni a d’altres que van venir. Alguns han marxat per sempre, alguns fins i tot penso que molt abans del que calia i em ve el cap en Jesús i en Pasqual entre d’altres, alguns ja no estan a Creu Roja però segur que se’n senten part encara, doncs qui ha format part de la Creu Roja sempre te un petit racó en el cor per aquesta institució.

La Creu Roja, al món i a Arenys de Munt, és símbol de solidaritat, jo diria que el símbol per excel·lència.  Aquest monument al seu Fundador Henry Dunant simbolitza potser la voluntat de ser present a tot arreu de la Creu Roja i principalment on hi ha algú que necessita ajuda. A l’entrada del nostre poble ser acollits per aquest símbol de solidaritat i aquesta bandera símbol del nostre país, Catalunya és la millor manera d’arribar o marxar, per tornar, del nostre poble.

I aquí és on comença el fet emotiu doblement per a mi. Poder avui inaugurar el nou i digne emplaçament del monument, monument que vaig poder-ne tenir cura durant molts anys i que els que han treballat aquests últims anys amb mi a la regidoria saben que la meva obsessió era que el monument no es malmetés i que acabés tenint un bon emplaçament. Crec que ho hem aconseguit. I es doblement emotiu per això perquè s’ha aconseguit un bon emplaçament, per la meva vinculació durant anys a la Creu Roja, pel que havia pogut tenir cura d’aquest monument i perquè avui també donem nom a aquest espai com a plaça de la Creu Roja.

Passat i futur un altre cop. Vivim temps difícils, molt difícils, i entitats com la Creu Roja són ara més necessàries que mai. Potser des de l’administració pública no podem ajudar el que caldria a les entitats però no podem defugir de reconèixer el seu esforç amb actes com aquests.  I amb aquest actes agafem forces i esperança cap al futur.

Gràcies a la Creu Roja per la vostra tasca i per acompanyar-nos avui amb aquesta alta representació institucional, gràcies a tothom que ha fet possible que avui puguem fer aquesta inauguració, gràcies als veïns, veïnes i comerciants que han suportat les obres amb molta paciència i esforç. Gràcies de veritat.







dilluns, 26 d’abril de 2010

Consultes 25 A

Nova onada de Consultes. Amb unes ciutats importants i a destacar les capitals de província. Però tot poble és important. I un cop més vull repetir que un moviment que surt de la població civil, que te tants i tants voluntaris al darrera, que te tanta gent treballant amb un objectiu comú no es pot menystenir ni ridiculitzar.
Molts mitjans han tornat a posar en qüestió el moviment per la poca participació. Uns dels titulars més bésties que he llegit és el de EL Periodico: Punxada Sobiranista. No calen més paraules.
Però la realitat a vegades és tossuda i vindrà el juny i la gent tornarà a anar a votar i més endavant algun altre poble i fins i tot Barcelona tornaran a donar l'oportunitat. Aniran agafant el relleu d'aquell inici a Arenys de Munt.

El que més m'indigna, malgrat sembli una paraula forta, és que no es valori la feina de tota la gent que hi ha al darrera i que de manera altruista tira endavant aquest gran projecte. Una mobilització com aquesta no te cap precedent. I a vegades sense cap suport i fins i tot amb algun entrebanc. Alguna alcaldessa socialista fins i tot ha fet retirar urnes....

Ànims doncs, anem treballant i construint el camí cap al ple reconeixement de Catalunya i per aconseguir realment que poguem exercir de veritat el nostre dret a decidir sense cap més limit que el que el poble de Catalunya lliurement es posi.

I per acabar GRÀCIES a tots els que esteu fent possible aquest procés. No serà en va. Per això intenten minimitzar-lo, ridiculitzar-lo, etc.

dimecres, 7 d’abril de 2010

Adreces electròniques. Estaria bé un estudi social o psicològic

Per un tema que ara no ve al cas he hagut de fer servir un llistat d'adreces electròniques i m'ha vingut al cap la pregunta:  les adreces electròniques haurien de poder-se estudiar des del punt de vista sociològic i/o psicològic?

Hi ha gent que posa el seu nom, ja sigui amb inicials, jugant amb el nom i cognoms, amb punts i guions alts i baixos.
D'altres fan servir algun seudonim, malnom, sobrenom, nick i alguns també algunes coses indesxifrables.
I també hi ha aquells que ja es veu que ni tan sols l'han triat doncs és d'una organització i sabent el nom i cognoms de les persones les podries esbrinar tu mateix.

La pregunta m'ha vingut al cap pensant que algunes adreces potser no es poden donar a tot arreu. Algun sobrenom estrany pot ser un bon indicador en un curriculum? Una adreça rebuscada pot donar bona impressió en els negocis? I si tens una adreça de sempre super divertida però ara la fas servir per promocionar-te ja sigui professionalment, socialment, etc.?

I això ho lligo amb el que ja s'anomena la netiqueta. Potser no tenim prou en compte amb els mitjans 2.0 segons quines correccions però cal estar alerta, sense obsesionar-se i necessitar llavors si un psicòleg.

Crec que el tema dona per un bon debat i gairebé un tractat.

Us animo a pensar-hi.

25 anys de la Colla Gegantera d'Arenys de Munt

Enguany els Gegants d'Arenys de Munt fan 25 anys i per tant la seva colla gegantera també. La primera reflexió personal és que ens fem grans doncs me'n recordo perfectament de l'arribada dels gegants, la Remei i en Martí, i fins i tot de les especulacions de quant arribarien, de com serien, etc. durant molt de temps.

Darrere 25 anys de la colla hi ha molta feina feta, molts quilometres fets, moltes dificultats superades, moments bons i moments dolents. I uns valors compartits: Treball en grup, estima per Arenys de Munt, per Catalunya i les seves tradicions. I la satisfacció d'haver dut el nom d'Arenys de Munt arreu.

Tot això es pot veure a l'exposició que la Colla Gegantera te a la sala d'exposicions municipal. A través dels records recollits en el munt de sortides fetes et fas una bona idea de la feina feta. Per això us animo a anar-la a veure-la i a donar-los suport. Realment s'ho mereixen.

Vaig tenir l'honor de poder estar a la inauguració de l'exposició i d'inaugurar-la com a Alcalde Accidental.
No puc dir res més que gràcies per la feina feta i també per l'atenció rebuda.

Ànims i endavant almenys 25+25+25+25 etc. anys més.

dimecres, 31 de març de 2010

Decretàs i Parlament Expres

Avui el govern tripartit ens ha sorprès amb un decret que canvia les regles del joc a la meitat del mateix. Com que jo no ser articular una majoria per guanyar doncs m'enfado i com un nen petit diu a l'oposició: Ara no jugues i jo m'emporto el joc o la pilota i jugaré sol.
Això és democràcia, d'això en diuen progressisme?
És clar que el consens és molt difícil, que a vegades les tàctiques dels partits i conjunturals poden distorsionar els acords. Però quant de temps fa que el Sr. Saez ha deixat la presidència de la corporació catalana de mitjans audiovisuals? Tant de temps fa que es treballa per arribar a un acord? Posar una persona que havia estat secretari de comunicació del govern és posar una persona imparcial? I no és sospitós que si posi un perfil així prop de les eleccions? On està la independència dels mitjans públics que tant han reclamant els partits del govern i que n'han fet ostentació? Ha de començar a patir la Mònica Terribas i buscar-se una nova feina?
Són preguntes que tothom pot posar la seva resposta però si s'analitzen bé causen perplexitat.


I un breu apunt sobre la voràgine de lleis tramitades de manera exprés al Parlament en aquest tram final de legislatura tot per poder dir que s'han fet. Però es fan sense consens parlamentari, sense consens del territori i a vegades sense consens ni tan sols entre el tripartit.
Un govern responsable, encara que li molesti, en el tram final d'una legislatura hauria de ser molt més curós. Fer un esforç molt gran per pactar les grans lleis. Si no com sovint passa si canvia un govern es canvia la llei i així el país avança molt lentament.

Seguiu l'actualitat política i veureu que n'hi ha per llogar-hi cadires amb aquestes actuacions del tripartit. Cal un canvi.

dimecres, 17 de març de 2010

Etapes: Companys i Companyes

La vida ens porta a anar tancant i obrint etapes. Una etapa es tanca per donar pas a una altra. Però mai es tanca del tot. Vas fent un seguit de companys i companyes que s'afegeixen a d'altres. És la riquesa que et dona la vida(i l'edat!!!). Retrobar-se de tan en tan reforça els llaços d'amistat, serveix per posar-se al dia, per tornar a reviure moments viscuts, riure de nou amb les anècdotes i un llarg etc.

Aquests últims dies he pogut compartir un cafè i un dinar amb excompanys, de feina i de voluntari. Un, el del cafè, a més ha servit per poder desfer petits embolics i tornar a renovar la nostra amistat de companys. Però amb tots dos casos el que més m'ha agradat ha estat comprovar que ens apreciem i que al cap d'una petita estona parles i et trobes com sí el temps no hagés passat.

És molt agradable sentir-se apreciat. Gràcies Companys i Companyes i fins la propera que espero que no sigui gaire tard.... I si no sempre ens queda aquest nou virtual que ens apropa una mica...

dijous, 11 de març de 2010

Llei de Consultes: Pas endavant o oportunitat perduda?

Avui he tingut la sort de poder assistir al Ple del Parlament de Catalunya al debat sobre la llei de consultes. Malgrat CIU ha votat en contra era un dia important, si més no per veure que els municipis una vegada més quedem una mica desemparats per fer consultes. I es dirà que la llei també contempla que els municipis en poden fer. I tant que ho contempla. Contempla gairebé el que contemplava el decret de l'any 1996 amb un procediment farragós i que des del 96 fins ara s'ha utilitzat només una vegada.
Per fer consultes sobre temes municipals demanar permís a Madrid, organitzar totes les taules com unes eleccions, dependre de la junta electoral i un llarg etc. fan inviable que es puguin fer aquestes consultes per temes d'interés municipal. Un Pla General Urbanístic, una urbanització d'un carrer important....
Aquí és on hem perdut la oportunitat. Des de CIU a Arenys de Munt vam impulsar una moció el mandat 2003-2007 en que demanàvem un sistema senzill però regulat per fer aquestes consultes. Es va aprovar per unanimitat, per tant ERC i PSC haurien d'haver escoltat a Arenys de Munt en aquest cas. Un municipi que ha organitzat 2 consultes a la població sobre temes de la Riera(Projecte de Canalització i Projecte d'Urbanització Superficial) i el primer municipi que ha organitzat una consulta sobre la Independència de Catalunya.
La Diputada Dolors Batalla, de CIU, sí que va escoltar les propostes que jo li vaig fer en una visita al Parlament. I es contemplava un sistema anomenat "Consultes a la Ciutadania" que no passaven per Madrid, no utilitzaven el CENS i no estaven sota les Juntes Electorals. Avui algú l'ha qualificat d'artefacte inoperatiu. Doncs bé funcionen les consultes sobre la Indepèndencia que critiquen molt la participació però ningú en qüestiona la legitimitat del procés.
La Diputada Dolors Batalla ha fet una bona defensa de les propostes , ha dit que fins i tot en algun moment es va proposar de fer una altra llei amb aquest sistema, per tant era viable. Però finalment a ERC li ha interessat tenir content al PSC i donar una imatge de que CIU no vol les consultes. I a sobre diuen que som nosaltres que ens hi oposem per temes electorals!!!
El consens sempre és difícil i des del govern es te una responsabilitat major per buscar-lo. Avui he pogut comprovar que no els ha interessat doncs a les intervencions dels partits del govern el gruix important del seu temps l'han gastat a criticar a CIU, principalment. Sí la llei es bona el que s'ha de fer és defensar-la.
Per cert el representant d'ICV ha dit que pel que fa als municipis ens hem quedat igual i que s'ha perdut una oportunitat en aquest sentit. No és gaire diferent del que diu CIU en aquest cas...
Un petit avanç sí que hi és: Que es podran ara fer consultes a nivell de Catalunya fet que ara no es podia. Això sí amb permís de Madrid.

El temps dirà i ja veurem que diu el Tripartit quant Madrid tombí la primera consulta.
(Foto Xavier Prat)

dimarts, 9 de març de 2010

Plou, Neva i Venteja. I com ens informem.

El dilluns dia 8 de març de 2010 segurament serà recordat pels efectes del temporal de Neu, vent, fred, pluja, onatge, etc. I el conseqüent colapse del país, dels serveis i un llarg etc.

A Arenys de Munt les zones altes del municipi, Collsacreu principalment, ens han donat forces problemes per l'acumulació de neu i el tall de la carretera C-61 des de les 4 carreteres. Cap a Sant Iscle també s'ha tallat la carretera. L'autopista també s'ha tallat a partir de Calella en amunt, la nacional en algun punt. Això ha provocat que diversos veïns i veïnes no poguessin arribar al poble, pujar a les urbanitzacions, sortir de les mateixes per anar a buscar familiars, etc. Una part del poble s'ha quedat un munt d'hores sense llum i a les 23 seguien sense.
Després els arbres que queien pel vent, pals de llum, fanals, tanques de les obres, entre d'altres elements.

Personal de la Policia, de la brigada, personal administratiu i regidors/ores han estat des de primera hora de la tarda gestionant tot això en un poble de més de 20 Km quadrats. La Tinent d'Alcade de Governació, Montse Carreras, jo com a 1r Tinent d'Alcalde, el regidor d'obres i serveis, Manel Lladó,  i l'Alcalde ens hem concentrat a la seu de la policia per donar un cop de ma i coordinar l'emergència. La concentració ha estat espontània des de que s'ha vist que la situació anava empitjorant. Gestionar un poble també és això ser als llocs a vegades sense haver-hi d'estar per funció. Igual que el personal. Alguns s'han ofert a venir per atendre telèfons malgrat ja eren a casa seva i no els tocava treballar, d'altres han vingut per incorporar-se al dispositiu al veure les notícies i també comprovar que les comunicacions no funcionaven han vingut per si calia. Personal de Policia i Brigada han estat des des de les nou del matí fins ven entrada la nit a Collsacreu principalment intentant resoldre les principals incidències. Destacar també la tasca de Bombers, Mossos i els voluntaris de Protecció Civil d'Arenys de Munt.

Aquesta és la part positiva, la part que anima i et fa agafar forces per tirar endavant. No obstant tota moneda te dues cares i aquesta situació també te la seva CREU. Mentre agafàvem telèfons i intentàvem obtenir respostes he descobert que els municipis quedem una mica al marge de la informació ràpida tret del clàsic Fax que et diu, com avui, que això que et cau a sobre és una mega nevada...
No hi ha una via ràpida de connexió amb la informació del departament d'interior, trànsit, serveis, etc. Avui dia que la tecnologia avança tant, que tots presumim de ser 2.0 no hi ha cap accés a un servei directe a través de la xarxa on els que gestionen les emergències vagin penjant les últimes novetats pels que estem a prop de la gent com els Ajuntaments i Policies Locals? Com pot ser que truquem a un lloc oficial(em reservo el lloc per respecte) i ens diguin que truquem al 012 o al 112? Com si fóssim un ciutadà/ana quant nosaltres em de donar repostes a aquests ciutadans/anes? O que truqui a ENDESA m'identifiqui com a Ajuntament i demani un numero directe per anar seguint el tall de llum d'Arenys de Munt i em diguin, molt amablement, que truqui com qualsevol altre client al 902? Com esperen els estaments superiors que poguem donar resposta als nostres vilatans i vilatanes que esperen que els hi donem?
Hem tingut més informació via les xarxes socials que no directament d'administració a administració. Sort que al final Interior ha obert un canal al Twitter i alguna cosa anvem sabent.
Es pot entendre que situacions excepcionals provoquin aquestes situacions no s'entén que no hi hagi una via directa pels ajuntaments i policies locals a la informació. Després es podrà valorar per qui pertoqui com s'ha gestionat la situació que malgrat els avisos potser no han estat prou explícits i sempre s'acaba dient que els municipis hem de pendre algunes decisions a les quals no tenim ni recursos i potser ni la potestat.

Cal una reflexió i no trigar a posar aquest servei a disposició dels Ajuntaments.