Per començar la meva intervenció vull expressar una idea, que és compartida, sobre que l’actual crisi hi ha un clar factor econòmic però també hi ha una crisi de confiança. Les informacions i decisions contradictòries que el govern espanyol, principalment, ha donat sobre el tema són la principal, fins i tot la única, causa d’aquesta desconfiança. I és fàcil repetir el tema del deute, de la mala gestió, etc per part de l’oposició.
Des dels ajuntaments, i caldria tot l’ajuntament, hem de donar missatges positius, sense deixar de ser realistes, i no només missatges si no demostrar-ho. Aquest pressupost, malgrat les mancances que te i que no hem pogut encara superar, va en aquest sentit. Hem de poder capgirar aquesta situació.
No es va incrementar la carrega fiscal congelant alguns impostos i només apujant l’IPC del moment, quant finalment l’anual va ser superior. Per cert l’any passat que l’IPC va ser menor del que es va pujar les taxes i es va demanar la rebaixa un cop conegut. Enguany que l’IPC ha estat superior no veig que des de l’oposició hagin demanat cap actualització. Potser perquè això no és popular però potser seria coherent no creuen?
Fer política també és afrontar els temes complicats i que no són positius. I aquest govern ho està fent.
S’han incrementat, mantingut o baixat el mínim les partides relatives a Benestar Social, Promoció econòmica, Ensenyament, joventut per exemple. Perquè aquestes són les partides que ajuden i donen suport als nostres vilatans i vilatanes. Malgrat algunes no són competència municipal, cal recordar-ho i dir-ho clar.
S’han mantingut els llocs de treball. Per poder mantenir un mínim de serveis i per ajudar també amb aquest fet a la recuperació. El que si que s’ha fet és no cobrir les baixes per jubilació que no sirguessin imprescindibles. Aquesta mesura que ara l’estat i generalitat sembla que hagin vist la llum ja la vam aplicar l’any passat.
I un tema important en el que CiU hem treballat a fons perquè es pogués mantenir malgrat les reduccions, importants malauradament. Són les subvencions a associacions i entitats. Són una peça important pel desenvolupament del nostre poble i per tant els hem de seguir donant suport. Com he dit reduït però cal que notin que estem al seu costat i sobre tot que les necessitem.
S’han eliminat 4 places de la plantilla i s’han deixat a 0 de dotació 3 places. De les places creades una és per poder suplir la reducció de jornada per tenir cura d’un menor per part d’una tècnica. Per anar adaptant el personal a les necessitats organitzatives i aconseguir més efectivitat i més eficiència s’han creat dues places tècniques que realment només una és de nova creació doncs l’altre reconeix la funció d’una administrativa actual i que la seva plaça actual de moment es deixarà a dotació 0. Les dues places només tenen dotació d’un mes per tant la incidència econòmica és mínima.
Per tant podem dir que l’esforç en reduir despeses en aquest camp hem pogut fer un significatiu avanç: Hem pogut reduir abans del decret del govern espanyol, que arriba tard i malament, més d’un 3% la despesa de personal. Tot això mantenint el nivell de servei als nostres vilatans i vilatanes.
El nostre nivell d’endeutament està per sota dels màxims que diu la llei. Complim amb els criteris d’estabilitat pressupostària.
Però si el compromís de la generalitat de finançar una part del pavelló es complís baixaria del 102% a només el 80% . I això no vol ser una excusa. És una realitat. Sí ens haguessin dit que no ens ho volien donar el sobrecost al que ERC fa referència sovint no l’hauríem executat doncs el nostre projecte ja complia la normativa i vam aplicar els canvis per poder accedir a la subvenció.
Igual que si s’hagués desenvolupat el que diu l’Estatut pel que fa a la llei d’hisendes locals de Catalunya. En aquesta situació la generalitat hauria d’haver prioritzat els municipis, que som els que donem els serveis de proximitats a la gent després d’obtenir aquest, fantàstic segons alguns, sistema de finançament.
Els ajuntaments fem front als serveis que ens pertoquen i als que no. I donem més del 25% del nostre pressupost de
DESPESES de serveis impropis que corresponen a d’altres administracions, alguns fins i tot diuen que més del 33%. Això significaria que ens estalviaríem gairebé dos milions d’euros anuals. Amb aquest estalvi no hauríem tardat a tancar el pressupost. Són serveis que no pertoca donar als ajuntaments, que no tenim ni els recursos econòmics ni humans però que d’altres decideixen no fer i ens obliguen a nosaltres a oferir. I no ens podem oblidar que són serveis que ens demana la societat i que nosaltres, amb la voluntat i compromís de ser l’administració més propera als ciutadans, endeguem amb la convicció que augmentarà la qualitat de vida dels nostres vilatans i vilatanes. Tot això ho fem per responsabilitat i corresponsabilitat. Independentment de qui governi. Del o dels partits polítics que estan al capdavant de les alcaldies i regidories. És un esperit de servei, una voluntat de ser millors. I ara, ara que estem vivint una situació que ens sobrepassa a tots. Als ciutadans, a les empreses, a la classe política. Repeteixo: a tots. Ara que qualsevol de nosaltres coneixem a més d’un veí o veïna que no troba feina. Persones que no poden fer front a un negoci que amb empenta i sacrificis, però amb molta il•lusió, van endegar i que ara hi han de renunciar. I segur que també coneixem, pq hi convivim, a famílies que no arriben a final de mes.
Referent al Canon de l’aigua no és un tema que sigui excepcional pel que fa a altres ajuntaments. És un tema de necessitat del moment. I cal dir que la voluntat del govern ha estat no utilitzar-lo tot. I CAL DIR-HO ALT i CLAR. Dir una altra cosa és mentir. Es pot discrepar però el que no es pot és mentir. No és el primer cas que es tenia pensat fer així, saben perfectament que és el cas de la casa de Can Zariquei que el canon de 30 anys es tenia pensat dedicar en un primer moment al finançament del pavelló o d’altres temes, malgrat això de moment ha quedat estancat.
Actualment per no apujar tarifes d’aigua ja es rebia un cànon mínim anual per tant no es desestabilitza cap ingrés i s’utilitza com a pont per prendre mesures durant el semestre que queda. I repeteixo que de moment s’agafa una part no TOT. Hem ja iniciat un treball amb la diputació per adaptar els costos als ingressos que iniciarem un cop aprovat aquest pressupost. Hem iniciat un pla que farem amb els caps i coordinadors d’àrees i aquests amb els funcionaris per reduir despesa malgrat l’aprovació d’aquest pressupost. Ara al acabar el juny tindrem un primer indicació de com ha anat aquest primer semestre i tindrem informació per poder aplicar mesures correctores, si cal. Portem 5 mesos amb una contenció de la despesa important per part de tots els regidors i regidores per tant anirem aconseguint l’objectiu d’estalvi i de poder-nos acostar a l’objectiu de mantenir el pressupost amb els ingressos sense haver de pujar, al menys en excés, els impostos.
No obstant cal dir que referent al tema de la gestió de l’aigua estem estudiant altres opcions que ens donarien un ingrés semblant o superior a través d’altres sistemes de gestió com podria ser a través d’una empresa mixta amb la GUSAM que donaria també ingressos pel funcionament de la GUSAM, es tindria poder de decisió amb la gestió, tarifes, etc. Estem treballant intensament per aconseguir aquesta opció que si es materialitza serà altament positiu per la nostra població.
Cal agrair a tots els regidors i regidores de l’equip de govern haver fet un acte de responsabilitat i de renúncia davant dels projectes, activitats i iniciatives que estaven previstes i que degut a la situació econòmica, minvaran o s’hauran de deixar pel futur. I també a tots els funcionaris, tècnics i treballadors que han intervingut en elaborar aquest pressupost, des del departament d’intervenció però també la resta de personal per les múltiples gestions amb els proveïdors, serveis, etc. per tal de reduir el seu cost sense baixar la qualitat.
També en aquest ple des dels parits de l’oposició és on es veu la incoherència en el discurs. Per un cantó ens recriminen que no s’hagi reduït més el pressupost de despeses i avui ens presenten entre mocions, precs i preguntes unes 8 propostes de més despesa. És si més no curiós.
Sovint quan parlem del Pressupost acostumo a dir que aquest no és el pressupost que ens agradaria portar a aprovació. Perquè ens agradaria poder anar a més, reduir l’endeutament, etc. Perquè els bons politics locals hem d’entendre la seva tasca amb una ferma voluntat de canvi, transformadors, inclusius i, sobretot, inconformistes. Que volem aconseguir millorar la qualitat de vida dels ciutadans que representem. I per tant mai ens cansarem de treballar per avançar doncs sempre, malauradament, hi haurà coses a millorar.
A l’equip de govern ens ha costat molt fer aquest pressupost. Hem trigat més del previst i hem hagut de renunciar a moltes coses, que ja hem debatut, i pels motius que ja els hem explicat.
Per responsabilitat i coherència, ens tocava fer el primer pas i deixar a la voluntat de tots vostès la possibilitat de parlar-ne tantes vegades com fes falta en el desenvolupament del exercici. I continuarem amb aquesta actitud en el futur.
Aquest pressupost s’ha fet amb realisme, per això hem trigat tant a tramitar-lo, està fet amb voluntat de transformar-se i ammotllar-se a situacions futures. Per que ho creiem i perquè també serà una necessitat.
I com a portaveu de CiU crec que només donant un missatge de confiança, que malgrat les licites i necessàries estrategies polítiques i visions electorals, només afrontant les coses, malgrat no siguin populars, serà l’única manera de:
1.- De poder recuperar la confiança dels ciutadans.
2.- De poder sortir d’aquesta difícil situació.
3- De poder dir que hem estat servidors d’aquesta feina que te moments molts difícils però també moments apassionants.
Cal doncs treballar per canviar aquesta tendència. El nostre sistema és millorable, tots ho són, però ara és el que tenim i l’hem d’utilitzar per avançar cap a un sistema que sigui més atractiu. La nostra democràcia encara és jove i la història política del nostre país sempre ha estat malmesa per l’influencia i imposició de l’estat espanyol.
Avui fa un any de la consulta d'Arenys de Munt del 13 de setembre de 2009. El que va ser la consulta i el que va generar em sembla que seria massa redundant exposar-ho dons la xarxa n'està plena d'informació, d'opinions, de pàgines...
Per mi parlar del Banc de Sang em venen records de molt jove. Un record amb una olor a cafè de fons al local on hi havia hagut el Banc de Biscaia i ara hi ha la farmàcia. El Sr. Mias ens cedia el local per poder fer la campanya de donació de sang. L’olor a cafè és perquè s’obsequiava als donants amb un petit refrigeri amb un cafè. Després les normes van canviar i el refrigeri va seguir però sembla que el cafè no anava prou bé i es va eliminar. Jo no tenia encara l’edat per donar i esperava el moment per fer-ho. De seguida que vaig poder ho vaig fer. L’última campanya del 1988 ho hauria pogut fer però un encostipat em va fer esperar fins l’any 1989 a estrenar-me com a donant tot just fets els 18 anys. Moltes han estat les donacions i moltes les campanyes on he pogut col·laborar. Em sembla que ja supero les 50 donacions. Però el que més orgullós em sento no és del numero, és el haver pogut col·laborar amb el banc de sang a sensibilitzar i promocionar la donació de sang. I poder-ho fer al costat de l’autèntica ànima del banc de sang a Arenys de Munt: La Ramona Planas i un treballador incansable com en Pep Juvanteny. Hi ha més gent, es clar, però ells dos són uns autèntics motors.
L’acte d’inauguració va comptar amb l’Alcalde d’Arenys de Munt, Sr. Carles Mora, Jo com a Tinent d’Alcalde de Participació, Solidaritat i Cooperació, les regidores Maribel Mozas i Golly Recotoret, el Dr. LLuís Puig, Director de la Divisió de la Sang del Banc de Sang i
L’acte va ser presentat per l’actor arenyenc Joan Serrat, en Toni Cantallops va recitar una poesia feta expressament per la marató, l’actor Jordi Cadellans, que és en Lluís de la Riera i està també vinculat a Arenys de Munt, gent de Donaviva, de Voluntaris per Arenys de Munt, etc.
Voluntaris per Arenys de Munt i Donaviva ja fa uns anys que organitzen junt amb la regidoria de Solidaritat i Cooperació aquesta festa a Arenys de Munt. Una feina més d'aquestes dues institucions que tenen una gran activitat en el nostre poble.
Aquest diumenge dia 23 de maig es va inaugurar la plaça de la Creu Roja i la nova ubicació del monument al seu fundador, Henry Dunant. Aquest ciutadà Suís que un dia després de presenciar una batalla a la ciutat Italiana de Solferino va escriure un llibre. Amb una idea final, agosarada, de crear una organització mundial, neutral, per alleujar el sofriment als ferits de guerra fossin el bàndol que fossin. Més tard la Creu Roja ha esdevingut un símbol de solidaritat i ajut arreu del món.
Per un tema que ara no ve al cas he hagut de fer servir un llistat d'adreces electròniques i m'ha vingut al cap la pregunta: les adreces electròniques haurien de poder-se estudiar des del punt de vista sociològic i/o psicològic?
