dissabte, 16 d’octubre de 2010

Discurs en nom de CiU a l'Homenatge a Lluís Companys

L’aixecament militar contra la república i contra la democràcia per part dels militars espanyols va ser un fet evidentment fora de cap ordenament jurídic.
El que va seguir, judicis, repressions i execucions malgrat es va voler vestir d’ordenament jurídic era una autèntica farsa.
El procés al President Companys en el que avui recordem el 70è aniversari de la seva execució és un exemple i un símbol del que van patir tants homes i dones que el seu únic crim era estimar Catalunya, tenir uns ideals democràtics tant era que fossin de dretes, d’esqueres, del mig, del cantó.
Avui encara la democràcia espanyola no ha anul·lat el judici. Per això és imprescindible aquest gest i també que el parlament espanyol i el govern espanyol demani perdó en nom d’Espanya per aquesta execució i totes les que es van fer emparant-se en aquest fet.
El president Companys va pagar en la vida el seu sentiment nacional Català i la defensa de la Generalitat de Catalunya.
Política i Justícia són dos termes que ens haurien de donar seguretat i tranquilitat. Però quant es barregen i es confonen els termes ens acaben perjudicant, sobre tot a Catalunya.
La sentència del tribunal constitucional és una sentència política. Sense cap fonament jurídic. I com a tal s’ha de tractar. Un tribunal no pot anar contra el que ha manifestat un poble. I a sobre sí es un tribunal polititzat, desacreditat i caducat.

Properament el poble de Catalunya parlarà. I triarà un parlament que podrà decidir. Que haurà de decidir valentament sobre la base de que som una nació i nosaltres decidim.

Catalunya serà el que el poble de Catalunya vulgui. No hi ha cap text constitucional que pugi anar en contra d’aquesta voluntat.

De vegades quant la tecnologia falla i el fluid elèctric deixa de funcionar a la nit podem entristir-nos i tancar els ulls o bé podem agafar la part positiva i mirar el cel. Sí es una nit clara veurem les estrelles.

Redescobrim les estrelles i fem realitat el somni. El somni del president Companys i de tanta i tanta Gent. El Somni d’una Catalunya lliure.

Visca Catalunya.

dijous, 14 d’octubre de 2010

Miquel Roca: Catalunya serà el que vulguin els Catalans

Avui he assistit al primer dels sopars-xerrada sobre lideratge que l'ACM ha organitzat. El convidat ha estat en Miquel Roca. Realment la dissertació de'n Miquel Roca ha estat esplèndida. Uns arguments sobre els lideratges molt ben trobats i molt ben argumentats. Potser sense descobrir molta cosa nova però explicats d'una manera magistral i interessant. En aquest apartat una bona estona d'aprenentatge.
A les preguntes i el debat el tema ja ha anat més cap als temes polítics. Seria un article molt extens si volgués(i pogués  recordar-me  de tot el que ha explicat) posar-ho tot.
Per això exposaré algunes idees que se m'han quedat a la memòria i que ja aquestes hores de la matinada potser aniran marxant...
En una pregunta sobre si es sentia orgullós d'haver participat en l'elaboració de la constitució ell ha respost que sí. Que va servir per donar una cosa molt important a Catalunya: El Parlament. I que a partir del Parlament Catalunya pot ser i fer el que el Parlament vulgi, així com el que vulguin ser i fer els catalans.
Que la constitució és una cosa i la sentència i el tribunal constitucional n'és una altra. Que la sentència és política i com a tal no cal, o no caldria, acata -la així com així. Que caldria anar més enllà de la sentència i legislar sobre l'Estatut aprovat pel poble de Catalunya.
I que pot passar? Cal temer una reacció violenta de l'Estat Espanyol? ell diu que no.
En un àmbit més de política local s'ha parlat dels temps difícils que vindran(o que seguiran) que caldrà donar missatges de confiança i de bona gestió. Que caldrà tenir equips preparats per afrontar tot aquest canvi.

Un resum molt resumit fet de manera ràpida sobre una xerrada-sopar-debat que ha estat molt rica en continguts i idees.
Per acabar un agraïment a en Miquel Roca, i a l'ACM per organitzar-la,  per la xerrada tant vigent que ens ha fet. semblava que encar estigués a la política activa amb el missatge adaptat als nous temps. Fent volar la imaginació el podies entreveure dalt de la tribuna del congrés....

dimarts, 12 d’octubre de 2010

Prestigiem la Política i afrontem el futur en positiu.


Fa unes setmanes al programa Àgora de TV3 hi havia els representants de les joventuts dels 5 partits catalans que hi ha al parlament. Tot i no compartir que representant a CiU només hi van deixar participar a la Joventut Nacionalista de Catalunya(JNC) deixant a la Unió de Joves fora del debat.
Em va sorprendre que a la pregunta del moderador, Xavier Bosch, sobre perquè havien arribat a dedicar-se a la política tots menys un, el representant de la JNC, va fer servir tot d’eufemismes per no dir que feien política. Vaig quedar perplex i preocupat. Sí els que representen la joventut política que estan implicats en el dia a dia de les organitzacions juvenils defugen de l’etiqueta de polítics com podem arribar a combatre el que ara s’anomena la desafecció política?
Cal doncs treballar per canviar aquesta tendència. El nostre sistema és millorable, tots ho són, però ara és el que tenim i l’hem d’utilitzar per avançar cap a un sistema que sigui més atractiu. La nostra democràcia encara és jove i la història política del nostre país sempre ha estat malmesa per l’influencia i imposició de l’estat espanyol.
El camí està en que des de tots els sectors de la societat tinguem clar que creant situacions de descrèdit no motivarem ni la participació ni prestigiarem l’acció política. 
Cal apostar per una bona gestió amb austeritat, eficiència i eficàcia. També calen canvis en l’organització de l’administració local i en la funció pública local. Cal, sense abaixar el control i la transparència, un sistema de gestió més àgil i adaptat als temps actuals. Pel que fa a la funció pública caldria un sistema que incentivés a ser més productius, l’actual no permet premiar adequadament al que treballa bé i fa molt difícil castigar al que no ho fa, fet que pot provocar desmotivació o no reconduir les actituds negatives.
I pel que fa als representants polítics cal que el sistema faciliti la participació, sobre tot de les dones, i també, com ja he dit, es prestigií la dedicació política. Cal que els bons gestors, professionals, entesos, gent compromesa faci el pas i sobre tot cal que els hi facilitem. L’objectiu és fer una bona gestió, buscar l’excel·lència i tenir la millor gent  en els equips que dirigeixin els nostres municipis.
Això no s’aconsegueix amb accions populistes i electoralistes de curta volada que qüestiona sous, dedicacions, etc. Són accions que cerquen un impacte mediàtic i recollir uns quants vots. Però que al fixar-se només en un tema de càrrecs i econòmic el que fa és desprestigiar i crear una imatge de que tots són igual, que només s’hi està per interès, etc.
Si només ens fixem en aquests aspectes  fem un flac favor a la Política i la gent preparada pot seguir declinant dedicar-se a la política.
Des de CiU treballem en un altre sentit. Som gent compromesa, responsable i que treballem de valent. Sempre en positiu, tocant de peus a terra però transmetent propostes que generin il·lusió. Ho demostrem en la feina de cada dia, ho demostrarem de cara a les eleccions del 28 de novembre per aconseguir que Catalunya tingui un bon govern i també perquè CiU a Arenys de Munt tingui un bon equip per afrontar el govern a partir del maig del 2011 continuant la feina feta fins ara  i amb noves propostes per afrontar el futur, malgrat les dificultats, doncs encara queda temps per superar la crisi.