dilluns, 29 de desembre de 2008

INNOCENTADA?

Malauradament no és una innocentada, malauradament és real.

El tema del fiançament es va convertint en un vodevil. L’estatut agradi o no definia uns mínims, només caldria presentar un document que els complís i a partir d’aquí negociar si anem més a munt o no, la quantitat, els detalls, la temporalització i fins i tot si es vol com fem la foto de l’acord. Però en Zapatero fa un gest que semblava que anava pel bon camí reunint-se en un públic secret amb en Montilla. Aquí comença el xou. Que sí es reuneixen que sí no, que sí ho ha filtrat ell o ho filtrat l’altre(sort que són amics i comparteixen partit...) Després tots de presidents autonòmics i presidenta autonòmica. Tots surten contents. Hi ha crisis però tothom tindrà més.

I un llarg etc. El que és impressionant no obstant és que en Zapatero diu que els recursos han de ser per serveis bàsics. S’atreveix a dir-nos com hem de gestionar els recursos. Som una nació, tenim un estat d’Autonomia, no som una macrodiputació malgrat sembla que el president de la Generalitat i els seus socis ho pensis donat que ni tan sols es queixen. Estan més ocupats en atacar CIU que en defensar de veritat els interessos i la traca final segurament serà la sentència del tribunal constitucional.

Torno a repetir malauradament no és una innocentada.

A veure si podem celebrar un bon any 2009 amb finançament.

Bones Festes i Bon any 2009 pels petits i per reflexionar els grans


Sóc un petarrell

Sóc petarrell

però aviat

també seré vell,

a l'àvia vaig preguntar,

i em va dir:

que ahir ella era aquí,

i que demà jo seré allà.

No sé ben bé què haig de fer

feliç any us diré

i quan aprendré d'estar aquí dalt,

ja no hi vindré.

Tan se val!

Núria Franquesa i Niubó

Bones Festes i Bon any 2009


Encara que sigui amb retard us publico de nou els poemes de l'any passat que em van agradar molt, principalment el dels petits. I tot per desitjar-vos unes bones festes i un bon any 2009.

Cançó de Nadal
Sau (Carles Sabater / Pep Sala)

Quan la pluja fa remor de tren,
Quan la gent s'afanya pel carrer,
Quan s'encén un llum,
Sempre es fa més gran la tristesa.

Vaig pintant somriures de paper,
Sospesant el temps entre les mans.
L'aire s'ha enfosquit
I la nova nit passa de pressa.

I l'hivern que ja ha arribat,
Em porta vora el foc
El pensament d'altres temps millors.

I els carrers engalanats
Amb les llums de colors,
Et fan sorgir
Entre els meus records
De Nadal.

Estirat sobre un jardí de neu
Faig dormir les mans dins de l'abric.
Miro cap al cel,
I et veig tremolar com un estel.

Tirem pedres a tots els fanals,
Caminant amb el pas imprecís,
Volem veure si hi ha,
Darrera el núvol gris,
La nostra estrella.

I l'hivern que ja ha arribat,
Em porta vora el foc
El pensament d'altres temps millors.

I els carrers engalanats
Amb les llums de colors,
Et fan sorgir
Entre els meus records
De Nadal.

Tants desitjos de prosperitat.
La tendresa es fa provisional.
Tan de bo tot això fos real,
I es quedés aquí, molt més enllà
De Nadal.

dilluns, 8 de desembre de 2008

Viatge a Brussel•les i Visita al Parlament Europeu.


Aquesta Setmana he estat a Brussel·les en un viatge amb gent de Convergència per visitar el Parlament Europeu i hem pogut visitar també el Parlament Flamenc.

Ha estat una visita molt interessant. Primer per visitar aquesta seu del Parlament Europeu i per conèixer una mica més l’activitat que allà s’hi desenvolupa. Un funcionari del Parlament ens va explicar una mica el funcionament de Parlament i la seva complexitat. Recordem que aquest parlament ha de traduir les sessions en 23 llengües i reproduir els textos en les mateixes. A més al tenir dues seus, l’altre és la d’Estrasburg, també necessita d’una logística important. La sala de plens és impressionant per la grandària, te capacitat per a uns 800 diputats a banda de les cabines pels intèrprets, la premsa, visites, etc.

El Diputat Ignasi Guardans ens va explicar una mica la seva tasca i el que ell creu que és la seva funció. Principalment ho va resumir en ser la veu de Catalunya al Parlament Europeu però també els ulls perquè les directives Europees no perjudiquin a Catalunya.

Ens va explicar també, com a resposta d’una pregunta d’un component del grup, la seva vivència recent a Bombai. El que es refereix a la seva actuació simplement va dir que creia que va fer el que havia de fer. A banda del que va passar el que més destacava era el fet que la diplomàcia dels Països Europeus no actuïn sobre qualsevol “Ciutadà Europeu” en aquests casos. El fet que ser ciutadà d’algun estat de la Unió Europea hauria de poder obrir les portes a ambaixades i consolats de qualsevol dels països.



La visita al Parlament Flamenc també va ser interessant. L’edifici és molt modern i sobre tot la sala de plens que està en un pati interior d’illa d’edificis i sota una cúpula de vidre. Dona la sensació que un està al mig d’un pati. Tenen forces conflictes de competències i una lluita vers l’idioma Francès que sembla que ho vulgui absorbir tot. Tenen tres nivells competencials: El territorial, el lingüístic i el de comunitat. Tots ells amb competències que sovint entren en conflicte. Ens vam sentir com podeu suposar força identificats.

I per acabar l’experiència, a banda d’una visita llampec per la ciutat de Brussel·les, es completa pel que a mi m’ha agradat més. La convivència amb Alcaldes, Alcaldesses, Regidors, Regidores, etc. de CDC del territori. Hem compartit forces estones, experiències, problemes, etc. del que ens trobem al dia a dia en els nostres pobles, gent de govern, d’oposició però tots amb un objectiu comú: Treballar pel nostre poble i per Catalunya.

dilluns, 24 de novembre de 2008

FULLES

La tardor imparable omple el poble de fulles. Les fulles de plataner són grans i fan veritables estores a la riera i a les places. Hi ha gent que vol que s'esporguin els arbres molt de pressa per evitar-ho. Segur que cal???
Les fulles, només les fulles, no vol dir tenir el carrer brut. La dinàmica natural normal de la tardor ho porta. Avui a la nit estava al pati després de treure la brossa orgànica amb una riera en silenci un vent suau ha fet caure un munt de fulles. La fressa del vent amb les branques i les fulles i la remor de les mateixes al caure és una música que no sempre es pot sentir i que cal valorar el poder-ho fer al mig del poble.
Recordo de petit a la plaça Catalunya després de Sant Martí quant els autos de xoc marxaven després de la festa major s'hi apilaven moltes fulles. Jugàvem amagant-nos enmig de les fulles, fent-les voleiar....
També les piles que la gent convertia en petites fogueres en alguns racons i carrers per anar netejant. Hi havia implicació, no esperaven que se'ls fes. No es pot esperar que l'administració hi cobreixi tot. Encara hi ha gent, dones sobre tot, que fan la neteja del tros del davant de casa seva, és una tasca que cal reconeixer doncs queda normalment amagada.

Potser la crisis ens farà reflexionar a tothom i ressituarem la nostre societat i la nostra participació. El que és segur que passi el que passi i sigui quina sigui la conjuntura econòmica l'administració té i tindrà uns límits.

GRAFITIS I REFLEXIONS DE JOVENTUT


Aquest cap de setmana s'ha fet un taller de Grafitis organitzat pel casal de Joves l'Escorxador. On hi havia els grafitis antics d'altres ocasions, a la rira(riera i penya)es va pintar la llarga paret de color blau i sobre aquest fons els motius aquatics han anat apareixent.
Segur, com tot, que no agradarà a tohom però s'havia de veure amb quin interès i tècnica aquest joves guiats pel tallerista anaven desenvolupant la seva obra.
Les accions amb jovent sempres solen aixecar polèmica. Els joves han de trencar esquemes i si els donem les eines els poden trencar en positiu. Solen comprometre's més del que creiem. Ara venen temps de crisis i ja he sentit masses vegades que caldrà retallar segons quines activitats de festes, joventut, cultura... Estic d'acord caldrà retallar el que faci falta però des d'una programació i priorització i no des de la prespectiva que la despesa en algunes regidories és "malgastar".
Austeritat? Si però no ara si no sempre en la despesa pública. I canviar el xip que la despesa en joventut no és prioritària. El jovent serà qui ens agafarà el relleu i com el pensem implicar si no li donem recursos? Les preguntes serien interminables.
Felicitats als organitzadors i ànims.

dissabte, 22 de novembre de 2008

TAST DE VINS A CAN JALPÍ


Ahir divendres hi va haver un tast de Vins de la DO d'Alella al Castell de Can Jalpí. És un escenari fantàstic per fer-hi actes, concerts, trobades, etc.

El tast sobre Alella de la nostra comarca permetia provar vins de 4 bodegues. Hi havia fins i tot un cava que em va agradar molt.
Cosetes per picar i acompanyar els vins acabaven de donar contingut al tast.
Anar tastant el vi, el cava, les coses per picar i anar xerrant amb la gent en els diferents espais del castell és una ocasió magnifica de gaudir d'aquest espai. Conversar tranquil·lament en els diversos salons, habitacions, davant les llars de focs enceses et fa transportar a un temps passat.

Jo em vaig fotografiar al despatx del Sr. Jalpí. El castell Jalpí és una fortificació del que era la Masia Trias, Batlles naturals d'Arenys de Munt. Doncs algú que aspira a ser Alcalde de la nostra vila és un bon marc per fer-se una foto no?
Bromes, o no tant, a part la vetllada va ser magnifica.

divendres, 14 de novembre de 2008

Nit de l'esport

La 4a nit de l'esport ja esta en marxa. Ara estem al final del sopar. Estem.a l'espera de que surtin els premis. Som mes de 170 persones. Un acte de reconeixament important per la gent de l'esport i tothom que hi posa el seu esforç competint i organitzant. I tambe cal recoenixer la feina de la regidoria i de la gent que ho organitza.
Alfons Molons i Antius
alfonsmolons@wanadoo.es
ENVIAT DES DEL MEU DISPOSITIU MÒBIL

Ple Municipal Extraordinari

Avui hem tingut ple Extraordinari. Per aquestes dates es fa aquest ple per poder tenir les ordenances enllestides a temps perquè entrin en vigor l'1 de gener del 2009.
És un ple important, potser el segon en importància després del del pressupost, malgrat els plens tots són importants donat que és l'organ representatiu de la sobirania popular municipal.

Aquest i el del pressupost com he dit són importants i a vegades durs, principalment pel govern. És un l'oposició pot fer un discurs més diferenciador i des de la perspectiva de no tenir la responsabilitat de governar i fer anar el dia a dia, però és la seva tasca. Enguany seran especialment durs per que s'ha de prendre decisions importants donada la crisis.

Hem acabat força d'hora, les 11 de la nit.

FACEBOOK

Ahir vespre vaig començar amb el tema del FACEBOOK i avui ja tinc uns quants amics. Dos persones em van animar a participar-hi i ja estic en ple procés d'anar aprenent aquest sistema de xarxa d'amics virtual.

dimecres, 12 de novembre de 2008

LA FESTA MAJOR I EL BISBE DE GIRONA


Ja s'ha acabat la festa major malgrat encara queden actes per un parell de caps de setmana.
Avui l'ofici ha estat diferent. L'ha oficiat el bisbe de Girona i ha fet una cerimònia molt planera i participativa. Durant tota la cerimònia ha estat així però al final ha fet presentar a la resta de preveres dient que havien fet i que feien, fet que ha provocat aplaudiments, anècdotes, etc.
Sortint d'ofici s'ha ballat la dansa, amb pocs balladors però amb la solemnitat que cal.
Els altres dies la Mostra del Relleno, concerts, nit jove, balls, actes diversos, participació i implicació de la comissió de festes, voluntaris, etc.
I pels jovenets, aquella edat que ja no són nens i nens pròpiament dits però encara no són joves hi va haver el concert de les Macedònia, un èxit.
S'ha fet una festa major austera dins el que cap(algunes coses estaven contractades i no es podien rescindir els contractes sense cost d'indemnització). L'any que ve haurem d'ajustar més però caldrà fer festa per esbargir cabòries, per agafar energies, per poder compartir, per...
En temps de crisis, sempre crec jo, l'administració ha de ser austera però també cal que generi activitat econòmica i generi llocs de treball. Si no el cicle viciós pot ser perillós.

Fins l'any que ve i felicitats a tothom que ha participat, organitzat, treballat, ajudat....

dilluns, 3 de novembre de 2008

Eleccions Americanes, punt final? No punt i seguit!


Dia 4 de novembre de 2008 és el dia que els Nord-americans elegiran qui serà el pròxim president dels Estats Units. Seran, ja són, unes eleccions de rellevància històrica per ser un dels candidats un afroamericà. Hi ha també en segon terme(en tots els sentits) el factor que per primera vegada una dona és candidata a la Vicepresidència. Per tant es fa un salt en dos camps i es podia haver fet un altre salt si Hilary Clinton hagés estat la candidata democrata en comptes Barack Obama.

Totes les teles, ràdios, diaris, Internet i un llarg etc. estan pendents d'aquest dia que ara ja comença en el nostre país però encara tardarà unes hores a començar als estats units. El món globalitzat te això les eleccions a un país genera expectació a la resta del planeta i més si les eleccions són a una gran potència. Podem dir que no ens afecten però no és veritat, podem dir que no hi podem influir i per això potser no caldria interesar-nos-hi, però en definitiva dels resultats en dependran moltes coses que directa o indirectament ens afectaran.

L'opció Obama és la que m'agrada més, allà els aspectes polítics i de tendència(Esquerra-Dreta) són força diferents i el que allà semblen propostes d'esquerres aquí ens podrien sembla més a la dreta que la dreta però l'Obama està demostran una capacitat de treball de generar il·lusió, en definitiva de fer propostes i engrescar. En temps de crisis això és el que convé.

Cal aquí es facin aquests discursos, que han de tenir consistència, dir la veritat però alhora generar il·lusió, generar ganes d'empènyer dia a dia del carro i no caure en pessimismes. Però tampoc enganyar negant la crisis primer, dient que som els millors del món, etc. i després al cap de poc temps dir el contrari o actuar en sentit diferent del que s'ha dit. Suposo que ja tots heu entès a qui em refereixo.

Doncs vinga ja comentarem resultats i com no ànims i a treballar que les crisis s'han de superar...

Un més a casa. El Rovelló


Avui dia 2 de novembre ha estat un dia plujós, ventós, de tardor total. Hem celebrat l'aniversari de la meva filla Maria i a més de reunir la família hem incorporat un animaló a casa. És un petit gosset que li direm Rovelló. A les nenes els hi ha fet una il·lusió molt gran i als grans també. Omplim una mica el buit que ens deixà l'altre gos, en Bunser.
És un Springer Spaniel Anglès de color blanc i taques marró fosc.
Doncs ja som un més a casa, ara a educar-lo, disfrutar-lo, cuidar-lo....

ARC DE SANT MARTÍ


El divendres dia 31 vaig poder captar aquesta foto de la portalada de Can Jalpí amb l'Arc de Sant Martí.
Una imatge que em va semblar molt maca i que costa de captar, la vaig fer des de dintre un cotxe.
Apunt de començar el més de novembre i de celebrar la festa major d'Arenys de Munt aquest arc sembla que doni la benvinguda des de la portalada i anuncii que Sant Martí ja és a la cantonada(11-11), esperem que l'estiuet de Sant Martí ens visiti igual que l'Arc.
Bona festa Major a tothom.

dijous, 23 d’octubre de 2008

COMERÇ I DESENVOLUPAMENT


Dimarts al vespre i a la nostra Sala Municipal, que és un magnific escenari per moltes coses, es presenta el pla de Desenvolupament i Comerç d'Arenys de Munt. L'Oriol Cessena fa una exposició motivadora, es nota que s'ho creu es percep il·lusió en totes les seves propostes. Diu que en temps de crisis s'ha de trencar la inèrcia que es pren en temps de crisis. Trencar, crear, innovar, no fer el de sempre ni el que fa tothom, crear espais, amabilitzar el carrer, lligar espais, motivant que la gent vingui i passegi, aparcaments i pols d'atracció, motors en diu ell.
En Carles Rocabert coordinador de l'Àrea de Comerç de la diputació diu una cosa interessant: El comerç integra. Te molta raó al anar a les botigues, als comerços, restaurants, activitats et veus forçat a relacionar-te i això fa que la curiositat pel lloc on arribes vagi en augment i una cosa porta l'Altre. L'Alcalde va agrair l'esforç de la regidora i principalment el dels comerciants i emprenedors i més en aquesta època.
La regidora com sempre va demostrar un cop més que creu en el comerç. La Maribel Mozas ha fet ja plans pel comerç, pel turisme, etc. Però a més de fer-los els aplica perquè també s'ho creu i dia a dia lluita per dur-los a terme malgrat els pocs recursos i dificultats.

Gracies a tots per la feina, per les idees i als comerciants, botiguers, emprenedors, restauradors, etc, també. Ànims, sort i esforç. Seran necessàries per afrontar la crisis, per aplicar el pla en definitiva per seguir endavant....

dimecres, 22 d’octubre de 2008

Congrés de Participació(16-17 i 18-10-2008)


Dies d'intens treball, debat, converses, idees, contactes, compartir, constatació, il·lusió, etc.

Un congrés dona per això i per més. Costa a vegades assumir el munt d'informació que es dona en els mateixos. Però amb la documentació, ara ja digital que la fa més portable i més fàcil de desar) pots anar repassant, ampliant i aprofitant per aplicar-ho a Arenys de Munt.

S'han exposats molts projectes i en les conferències s'han dit moltes idees i com sempre es conclou que la participació no té cap formula màgica, que s'ha d'adaptar a cada municipi, a cada realitat.
Pressupostos Participatius, Comunicació, Consells, experiències bones i dolentes, joventut, infants, adults, gent gran....

Em va agradar una frase de l'Alcaldessa d'Albacete. Va dir que al ser els ajuntaments les administracions més properes al ciutadans acaba passant que "El que no ens compet en incumbeix" En Quim Brugué(professor universitari i ex director de Participació Ciutadana de la Generalitat) va estar com sempre molt encertat i amb idees molt clares per entendre una mica més la participació. Entre d'altres coses va exposar com els grecs dividien l'actuació política: En la virtut i l'equilibri. La virtut en la paciència, en la raó, en emprendre, en definitiva en prendre decisions. L'equilibri en pactar, en transigir i en la renuncia. Buscar l'equilibri no és feblesa i és una part de la presa de decisions, en aquest cas conjunta i amb la gent i per la gent.

Ara a processar això i més i a aplicar les idees.

Un matí vaig arribar aviat(no m'agrada gens fer tard) vaig poder donar un passeig matinal per Santa Cristina(anava i venia d'Arenys de Munt cada dia) i vaig passar per davant el que havia estat l'estació de tren. Ara sense la via del tren. En un altre entorn podria ser un paisatge desolador però no(com podeu veure a la foto) és un centre cultural i un punt de la via verda que arriba fins a la costa i fins a Girona. Un exemple de com es pot reconduir un espai per a nous usos.

dimecres, 15 d’octubre de 2008

COMPANYS. 68è aniversari del seu afusellament


Avui dia 15 d'octubre es commemora el 68è aniversari del seu afusellament. Afusellament que va ser el final d'un consell de guerra irregular i il·legal. Ara cal que l'estat espanyol després de més de 30 anys de democràcia repari aquest dany causat al poble de Catalunya. Un estat que es defineix de democràtic no pot mantenir aquests temes sense tancar. L'inexplicable no és que no es faci, l'inexplicable és que no s'hagi fet.
Cal recordar i recordar no vol dir cap cacera de bruixes. Només reparar aquestes irregularitats. Hi ha ferides que no poden cicatritzar del tot però es pot guarir una mica si s'aplica algun remei.

A Arenys de Munt hem fet un acte senzill però emotiu avui a les 22h a la plaça Lluís Companys.

Cal homenatjar i recordar. Cal estar preparats per la tempesta que s'albira. La retallada de l'Estatut sembla que serà gran. Que ens tocarà els elements més sensibles(i vitals) per a nosaltres: Llengua, nació i finançament. L'espina dorsal del text que sense ella no s'aguanta, que si es trenca com ens passa als vertebrats alguna part del nostre cos deixa de funcionar i depenent de la magnitud de la fractura fins i tot és incompatible amb la vida.

Visca Catalunya i ens tocarà ser forts, estar units i seguir lluitant.

Retrobament Virtual



Un missatge a una bústia de suggeriments i queixes el dilluns. Al veure el nom i sabent que no viu a Arenys de Munt el primer pensament, que va més de pressa que la lectura, és que li pot haver passat un dia que ve a Arenys de Munt.... Segueixo llegint i l'escenari canvia, el correu és per agrair les noticies de la web, malgrat la notícia era realment tràgica.
A mi m'emociona les seves paraules i el sentiment que expressa vers la pèrdua d'un amic. El pensament segueix anant de pressa. Em trasllado a la meva època de parvulari, a les monges a l'edifici on ara hi ha la biblioteca. L'emissari del missatge va ser un company d'aquests anys de parvulari, em costa recordar a tothom però precisament a ell el recordo, recordo que erem bons amics. Al passar del parvulari de les monges a l'escola Sant Martí l'abecedari fred que en aquell temps separava les classes ens va portar a diferents classes. Vam seguir fins al 8è d'EGB i després ja la vida es bifurca, fins i tot recordo que vam coincidir a la Ràdio breument(per cert Ràdio Arenys de Munt enguany fa 20 anys).
Records diversos m'han vingut al cap. D'un fet desagradable se m'han activat neurones de memòria de manera agradable.

I unes fotos d'una sortida amb el Parvulari de les monges. A les fotos que hi ha més gent sóc el primer de baix de tot començant per la dreta i a la de menys gent el segon de baix de tot per l'esquerra.

dilluns, 13 d’octubre de 2008

En Jordi Roig

Dissabte a mitja tarda vaig rebre de cop la notícia de la teva mort(http://www.arenysdemunt.cat/document.php?id=2424). Es diran segurament moltes coses sobre tu, totes bones doncs se'n poden dir moltes de tu. La teva manera de ser, el teu desinterès per col·laborar amb tot i amb tothom, l'amor cap als teus i l'amistat cap als teus amics. Tot serà dit amb sinceritat com voler buscar justificació al injustificable. Volent que res d'això sigui real que tan sols sigui un malson.

A mi em va venir una imatge de cop, una imatge que tenia aparcada en el fons de la memòria. La imatge va ser l'ambulància Renault 12 en la que tants viatges a rehabilitació vam fer fins a Mataró. Jo treballava en aquell temps, ja fa molt de temps, a la Creu Roja com a conductor d'ambulància i adminstratiu. Em va venir de cop tots aquells moments de les converses que teniem en els viatges. Allà vam estrenyer llaços i el temps els va desfent però mai els fa perdre del tot al agafar cada u el seu camí a la vida.
L'últim cop que et vaig veure, com molta gent d'Arenys de Munt, va ser fent d'escombra a la Marxa dels termes. És un bon record per algú que s'estima la muntanya.

Des d'aquí el meu condol a la família i amics i una forta abraçada.

dijous, 25 de setembre de 2008

Exposició comunitat terapeutica

Ahir vaig assistir a la inauguració de l'exposició del quadres fets pels pacients de la comunitat terapeutica d'Arenys de Munt.
Està molt bé aixó de poder exposar aquests treballs i fer més present aquest col•lectiu que ja forma part de la vida arenyenca com s'ha expresat en els discursos. Mostrar el que fan als vilatans i vilatanes és una oportunitat fantàstica per ampliar la visió del que es fa i qui forma part d'aquesta comunitat: pacients, cuidadors, etc.
Jo he tingut la oportunitat per la meva tasca professional i voluntària en ell passat de poder viure de manera indirecta l'acció de la comunitat. Guardo bons records de la relació amb els pacients i amb els professionals. Recordo que alguns dels pacients et trobaven i conversàvem, s'acostaven a la seu de la Creu Roja i compartiem una estona. Avui he recordat tot això i a l'emotivitat de l'acte s'hi ha afegit la personal.
FELICITATS PER LA INICIATIVA
Alfons Molons i Antius
alfonsmolons@wanadoo.es

divendres, 12 de setembre de 2008

11 de Setembre





Un dia complert, reivindicatiu, festiu i solidari.
El dia ha començat muntant la paradeta de CIU a la Riera.
L'acte institucional a la Plaça amb la pujada de la senyera al campanar de l'església ha estat emotiu. Hem rebut la medalla de plata de la Creu Roja com agraïment al poble d'Arenys de Munt.

Després l'Acte d'homenatge a l'estelada.
Des de CIU hem colaborat amb Voluntaris per Arenys de Munt en la setmana solidària amb una cata de vins.
Al final del dia sardanes i l'actuació del Conjunt de cants i danses de Mazury ELK, Polònia.
Un dia curull d'activitats, emocions i un llarg etc.

dijous, 11 de setembre de 2008

Estelada


A Arenys de Munt penjarem l'Estelada al Balcó per celebrar el centenari de la mateixa.
Farem també un acte d'homenatge a la Senyera Estelada al davant de l'ajuntament el dia 11 de setembre a les 11:30 hores davant de l'ajuntament els partits que vam votar que sí a la moció. ADM2000, ERC, CIU i la CUP i s'hi han afegit el PRC i el MAPA.

EL fet reivindicatiu de la Senyera Estelada segueix vigent i com a símbol d'aquestes reivindicacions cal fer una bona celebració.

És bo també que la societat s'hi afegeixi:

L’economista Anglès, Henry George va dir la següent Cita: Les societats no moren de la cúspide a la base, sinó de la base a la cúspide. Cal que la societat civil recuperi el tradicional esperit de superació que ha tingut sempre a Catalunya. Esperit que ha permès que malgrat els intens d’eliminació del fet Català, aquest ha resistit i ha crescut en els moments més difícils.


Cal que transversalment la societat civil i la política uneixin esforços i treballem tots cap a l'objectiu del ple reconeixement de Catalunya, sense cap més límit que els que ens vulguem posar els catalans i catalanes.


BONA DIADA i VISCA CATALUNYA



FINANÇAMENT MUNICIPAL


Avui he assistit al acte que s'ha celebrat al Palau de la Generalitat. Organitzat per l'Associació Catalana de Municipis i la Federació Catalana de Municipis i presidit pel President Montilla. Hi han intervingut 5 alcaldes del territori desglossant el que fan i les dificultats dels municipis per dur a terme tots els serveis que necessiten i reclamen els nostres ciutadans i ciutadanes.

Els discursos poden diferir en la forma però el fons era comú i els que els escoltàvem sabíem prou que malauradament és la realitat. Som l'adminstració més propera al ciutadà i som la que més dificultats de finançament tenim.

Els acords-demandes del manifest és:

Per tot això, acordem:



1. 1. Donar suport a les negociacions que la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) està portant a terme amb el Govern espanyol per donar una resposta positiva a les necessitats d’un nou finançament pels Ajuntaments.



2. 2. És urgent i prioritari que l’any 2008, a més de l’establiment d’un nou model de finançament autonòmic, es defineixi un nou marc de finançament adequat pels Ajuntaments. Aquest nou model ens permetrà continuar prestant els serveis que ens demana la ciutadania i que actualment cobrim des de l’administració local: noves escoles bressol, més habitatge social, més polítiques d’ocupació, polítiques adreçades a la plena integració de la immigració o l’atenció social, per citar-ne algunes, totes elles necessàries per garantir la cohesió social en pobles i ciutats.



3. 3. Donar suport al Govern de la Generalitat en el seu procés de negociació amb el Govern espanyol pel nou finançament de Catalunya i, una vegada aprovat el model de finançament autonòmic, demanar la creació d’una Comissió mixta Generalitat-Ajuntaments per tractar de manera específica el finançament dels ens locals.



4. Mentre no s’acordi un nou model, reiterem com a mesures transitòries sol·licitar al Govern de l’Estat l’estudi d’una moratòria en l’aplicació de la Llei General d’Estabilitat Pressupostària, i una reforma urgent de la mateixa, que permeti que aquelles administracions que compleixin amb la resta de ratis legals i que demostrin una suficient capacitat financera, puguin augmentar la seva capacitat d’endeutament en un número limitat d’exercicis; i demanar al Govern de l’Estat la creació d’un fons específic que permeti retornar l’IVA pagat per les inversions fetes pels Ajuntaments, amb l’obligació de reinvertir-los en nous projectes.


5. Finalment, constatem amb gran preocupació la proposta del Govern de l’Estat de congelar l’aportació als ajuntaments per al proper any 2009, tot just en un període en el qual caldria incrementar la despesa social de proximitat en tots els municipis. Per aquesta raó, considerem que és clarament inassumible la proposta i demanem que sigui reconsiderada

dimarts, 9 de setembre de 2008

TROBADES AMB VEÏNS I VEÏNES



Avui dilluns dia 8 ens hem reunit amb els veïns del Carrer Panagall, Avinguda Sant Jordi i rodalies.

La trobada ha estat una més de les que s’han anat fent des de l’Ajuntament per explicar el curs de les obres de canalització de la riera i l’afectació als veïns i veïnes, la vialitat, etc. Les primeres reunions es veia que la gent tenia molts dubtes, una mica de por en alguns casos. El desenvolupament de l’obra ha portat a agafar confiança, malgrat des de l’ajuntament no abaixem la guàrdia donat que cada tram te les seves especificitats.

N’hem tingut de dures, la dels comerciants ho va ser i s’entén. S’entén perquè les obres entraven a la riera en ple estiu però calia. S’afectava una parts dels vilatans i vilatanes però pel conjunt era necessari. Governar a vegades vol dir, o potser sempre, prendre les decisions que calen. Després els mateixos botiguers i comerciants ens han dit que realment l’afectació no ha estat tanta i també que no calia posar-se tant nerviosos.

Però estic content del resultat de les trobades. La gent ha pogut escoltar, informar-se i preguntar tot el que ha volgut. I no hem acabat queda encara obra per fer i molt per decidir. Sobre tot del sobre. Malgrat algú pot minimitzar aquesta participació, en aquest tema i d’altres, cal seguir avançant i treballant.

Gràcies a tots els que participeu d’alguna manera o d’altra.

dilluns, 1 de setembre de 2008

ORQUESTRA ÀRAB DE BARCELONA A CAN JALPÍ


Avui al vespre ha fet la seva actuació, magnifica actuació, la Orquestra Àrab de Barcelona.
Ha estat una vetllada molt agradable.
Conèixer altres cultures a través de la música és una bona manera, acostar-se sense por és més fàcil. Són una barreja de gent del mediterrani: Marroquins, grec, catalans...
Han fet un bon repertori, amb alguna lletra en Català(L'emigrant de Jacint Verdaguer) ens han fet acompanyar-los picant de mans, cantant i ballant.
Han parlat de la Pau, de la gent que treballa per aconseguir-la. Cal treballar-hi dia a dia i cal que cada dia s'hi afegeixi més gent.
Sense renunciar a la cultura pròpia, enriquir-se amb d'altres fa créixer les persones i els pobles.

Cal destacar el nivell d'integració i de coneixement del Català i del que és Catalunya, això és la clau de l'èxit del fet migratori.

En resum un vespre fantàstic per acabar l'agost, per reflexionar i un llarg etc. en un escenari inmillorable com és el Castell Jalpí.

diumenge, 24 d’agost de 2008

Accidents


L'accident d'avió de Madrid ha commocionat. Cal ara que els tràmits per les famílies siguin ràpids, ja és prou dur la perdua de familiars(algunes famílies a molts membres) perquè a sobre la burocràcia els hi faci més durs. Així com en d'altres accidents que per que passen més sovint o hi ha menys víctimes a vegades queden ocultes, des de vehicles a trens, autocars, etc.

També cal que s'aclareixi aviat el que va passar, per moltes raons però la principal per poder posar mesures perquè no torni a passar.

En èpoques en que sembla que tothom ho ha de passar bé semblen més durs aquests accidents. Però per qui els pateix sempre son durs. Ara es fa un desplegament de psicolegs de suport que fan més passable el tràngol. És important aquesta vessant humana que molts professionals i voluntaris donen en aquests moments. Vaig estar vinculat a la Creu Roja i se que en els accidentes(grans o petits una pèrdua d'un familiar sempre es dura) a banda d'una bona assistència fa falta l'escalfor humà.

Només resta expressar el condol a les famílies i desitjar-los força per afrontar aquesta crua realitat.

Retorn, de Núria a Arenys de Munt

S'han acabat els dies de vacances fora de casa, el dijous vam retornar de Núria cap a Arenys de Munt.
Ha estat uns dies fantàstics amb la família i amb els amics que hem compartit aquestes vacances.
L'entorn natural és molt maco i el fet de només poder arribar a peu o en cremallera fa que aquest entorn es conservi com està.

També hi ha múltiples activitats per a tothom, per a petits i grans.

Hem fet moltes coses, hem caminat, etc.

Ara queden uns dies per estar per casa i intentar fer tot allò que queda de la resta de l'any i que segur que no les acabarem totes. Com es diu " l'infern està empedrat de bones intencions".

També per fer alguna sortida curta.

El més important però és tenir una mica més de temps per dedicar a la família que ja costa prou la resta de l'any.

dimarts, 19 d’agost de 2008

Un dia ple d''activitats

Un altre dia ple d''activitats. Hem caminat força i hem pujat al telecabina fins al refugi de les àligues. Una vista impressionant de la vall, els cims, etc.



A la tarda navegació. Hem anat en barca pel llac. Al principi remar m'ha costat però després me n'he sortit prou be. després de berenar la canalla ha disfrutat d''allò mes rebolcant-se per la gespa i els grans també per que no dir-ho.

Alfons Molons i Antius

alfonsmolons@wanadoo.es

Retrobada amb els jocs

Aquesta hem estat jugant als jocs de quant erem petits. Cada tarda aquí a Núria organitzen una activitat pels nens i nenes i pares i mares. La resta d'activitats els nens estan sols però aquesta és en família. El joc del mocador, el de matar, picapared... Retorn a la infància i una bona estona amb les meves filles.

En un indret amb tanta natura i aigua. Font de vida que és l'aigua al observar el seu curs un reflexiona sobre la importància d'aquest petits grans moments. Petits però imprescindibles. La vida és un curs d'aigua i com tot curs hi ha tranquil·litat i moments difícils.

Alfons Molons i Antius

alfonsmolons@wanadoo.es

Vacances a la Vall de Núria

Hem marxat uns dies a la vall de Núria. Un espai de Natura per disfrutar, desconnectar, experimentar i un llarg etc.

A Catalunya tenim indrets fantàstics que val la pena de gaudir.

Alfons Molons i Antius

alfonsmolons@wanadoo.es

diumenge, 17 d’agost de 2008

ECLIPSI DE LLUNA


Aquesta nit(16-08-08) hi ha hagut un eclipsi parcial de lluna. Hem pujat amb la família al terrat. Les meves filles molt emocionades. Hem estat una estona compartint aquest espectacle de la natura, senzill però interessant. Hem també patit el joc dels núvols que de tant en tant ens tapaven la visió de la lluna. Pot semblar estrany però pràcticament només hi havia núvols a la part del cel on estava la lluna. Els veïns del costat també eren al terrat i això ha acabat d’alegrar la festa al jugar les meves filles amb els fills dels veïns.

M’ha agradat aquest interès de les dues nenes pel fenomen astronòmic. En uns moments on sembla que als nens i joves els atrau només el que te forma de pantalla anima veure que aquestes coses desperten els seu interès. Cal motivar-lo i reconduir aquesta fascinació per les pantalles, les mares i pares hi tenim molt a fer. Pujar al terrat i observar, fer-los fer manualitats, sortir al camp, explicar coses del poble, de la família, etc.

CALEN ELS AGRAÏMENTS? Jo crec que sí

Fa uns dies vaig rebre un SMS d’agraïment. Em va sorprendre(no per la persona que és extremadament educada) si no perquè em donava les gràcies per haver-me preocupat per un tràmit que se li havia retardat durant una any. La sensació de reconeixement va ser doble per aquest fet. Malgrat haver estat un any injustificadament esperant agraïa el meu petit gra de sorra. Dic petit perquè el fet s’hagués resolt tard o d’hora sense la meva intervenció.

No obstant aquest agraïment em va fer reflexionar sobre el fet d’agrair. Potser el ritme de vida, les costums socials, la pèrdua de valors(perquè no dir-ho?), etc. ens porta oblidar aquests petits detalls. Sovint es sent dir es la seva obligació, per això cobren....

No obstant l’agraïment és important, així com la critica. Fa evolucionar a qui el reb, motiva a seguir amb aquella línea d’acció i ens posar una mica d’energia per seguir endavant. Com he dit també la critica si es fa arribar de la forma correcte.

Cal doncs poder fer arribar els nostres agraïments i per predicar amb l’exemple doncs agraeixo a tots i a totes els que llegiu aquest bloc i un cop més us animo a fer arribar els vostres comentaris(que no cal que siguin d’agraïment, ja, ja).

dilluns, 14 de juliol de 2008

El congrés PUNT I FINAL, o no?


Dic o no perquè la feina segueix, tenim molts objectius i les ponències ens donen molt de camp a treballar, programar, proposar, etc.

Els mitjans de comunicació i la web de cdc www.convergencia.cat doncs ja donen i donaran els detalls més tècnics però jo vull fer-vos arribar les impressions del meu primer congrés com a delegat.

He vist que realment s'hi fa feina, abans, durant i com he dit després, es penca molt. Expressió que el president de la mesa del congrés ens deia cada vegada que suspenia el ple per seguir treballant, en Pere Macies deia: A pencar, com a particular crit de guerra.

El repàs de les esmenes que encara quedaven pendents ha estat lent però profitós. Amb votacions i amb negociacions i amb molta predisposició d'acord, la ponència 2 que era la meva ha estat així i pel que he sentit també.

Hi ha però estones més relaxades i entre passadissos doncs pots saludar a gent amb responsabilitats, Jordi Pujol, Artur Mas, Felip Puig, Montse Candini, etc. I també companys, alguns amb responsabilitats ara ja com la Montse Candin i altres de ja fa tems i que la relació va començar via correu electrònic com en Carles Campuzano Diputat al congrés espanyol i persona que compartim molt el fet que les entitats i la societat civil és important entre d'altres coses.

Pel que fa a la ponència 2 que és la d'acció política m'ha agradat que la defineixin els mitjans de comunicació com a la posició de CDC en el centreesquerra, espai que crec que sempre ha ocupat.

Estar a la ponència 2 m'ha agradat. Vaig coordinar una part a nivell comarcal de la ponència, després va agafar el lideratge l'amic Joan Puyo. M'ha agradat.

En fi bona feina feta, al final bon rotllo general i la reafirmació de formar part d'un gran partit d'ampli esprecte i també amb grans persones que poden liderar aquest projecte.

diumenge, 13 de juliol de 2008

Ponències aprovades i candidatures

Ja tenim les ponències aprovades. Els discursos resum dels responsables han estat bons. En quico Homs ha dit una frase que pot abastar totes les ponències. Hi ha partits i governants que potencien el creure abans que el coneixer i CDC aposta primer per coneixer. L'Artur Mas abans de presentar les candidatures pel membres restants del CEN ha agraït la feina i ell suport. Ara a votar i a la tarda resultats i cloenda. I sobre tot a treballar tothom amb aquests nous objectius i per ampliar el nostre suport.
Enviado desde mi BlackBerry® de Vodafone

Imatge de la proclamació

Enviado desde mi BlackBerry® de Vodafone

Proclamats els càrrecs

Moment solemne un altre cop. Molts aplaudiments a tothom. En Mas el que més. Crits de Mas president i gran ovació que ha seguit amb la pujada de Jordi Pujol. Ara els responsables de ponéncies defensaran els resultats i a votar-les.

Enviado desde mi BlackBerry® de Vodafone

Comença ultim dia de congres

Ja som al plenari. La gent va arribant i aviat es farà la plocamació oficial dels carrecs unipersonals elegits ahir. La votacio de la resta del CEN. Aprovar ponències. I cloure el congrés.
Enviado desde mi BlackBerry® de Vodafone

Fi del dissabte martaonià del congrés

Ha estat un dia intens i aprofitat. La Pluja ha arribat a l'hora de les votacions i l'Avinguda Diagonal semblava la Riera d'Arenys de Munt de l'aigua que baixava. Fins i tot s'han aixecat algunes tapes de clavegueres.

He estat el primer a votar a la meva urna(va per trams de cognoms) doncs tenia que marxar després, no he pogut per la pluja fins una bona estona després.

Artur Mas ha rebut un suport irrefutable, el 95,23%. Ha fet i farà bona feina, com a bon lider ha avisat al partit que pel que fa a la secretaria general s'ha de buscar un recanvi donat que els estatus limita a dos mandats aquest càrrec. En Josep M. Culell ha obtingut un bon suport també, crec que s'ho mereix i per convergència és bo que ell retorni en un lloc destacat. Un considerable suport per la companya Montserrat Candini, la dona que estarà més amunt a l'organigrama, pel que la conec se que aportarà molt i donara una empenta important des de la seva responsabilitat, és una dona amb una capacitat politica important.

En Madí és el que s'ha quedat més curt, em sap greu donat que a mi m'agrada. A vegades quant un te les idees tant clares i depenent de la responsabilitat que te doncs la imatge pot no ser bona, crec que ara tindrà una oportunitat de demostrar encara més que sap fer bona feina.

La resta doncs crec que també en Lluís M. Corominas com fins ara també ens donarà un bon suport.

Pel que fa a les ponències en el resum del diumenge us en faré una valoració. Ara ja surto de casa cap al Palau de congressos a començar el nou dia de congrés.

Per ser el meu primer congrés de moment estic molt content del que he pogut participar i del que també he pogut parlar entre passadissos, que també és important.

Bon diumenge a tothom

dissabte, 12 de juliol de 2008

Plenari per aprovar organització

Despres del treball d'esmenes, treball intens i a vegades lent però interessant sentir opinions d''arreu del païs.
Ara toca votar la composició dels organs de govern. Un dels moments solemnes del congrés. Resultat positiu 1240. 97.63%
Ara s'obre el termini de candidatures.
Enviado desde mi BlackBerry® de Vodafone

Mesa del Congrés

L'amic Joan Mora. Forma part de la mesa. M'ha fet gracia al coneixe'l i pel treball que fem junts al partit i al Consell Comarcal.
Enviado desde mi BlackBerry® de Vodafone

Fi plenari inici ponencies

Ha acabat el plenari. Informe de gestió ben explicat. Agraiments i informe aprovat per un 98.38%. Feina feta i molta però en queda molta. I per avui tambe ara a les ponencies.
Enviado desde mi BlackBerry® de Vodafone

Comença l'informe de gestió

Ha pujat l'Artur Mas a l'escenari. Un aplaudiment llarg. Impressionant. I comença a exposar el seu informe de gestió.
Enviado desde mi BlackBerry® de Vodafone