dissabte, 21 de febrer del 2009

Gent del Carrer


Aquesta setmana ha mort una senyora que vivia al meu carrer. Era una senyora que sovint em "renyava" , de bon rotllo, per l'estat del carrer, la riera, en el tram on hi ha casa nostra. Jo li deia que entenia en part el que deia, li justificava algunes coses, li deia que ho comunicaria i seguíem la conversa amb l'incivisme de la gent. Perquè malgrat es pot intensificar la neteja hi ha una gran part de la brutícia que es pot evitar.
També li deia després de les obres quants s'urbanitzi superficialment la riera serà més fàcil de tenir net i potser també la gent en tindrà cura. Ella ja no ho podrà veure però crec que realment serà així.
Hi ha molta més "gen del carrer" que amb les seves aportacions, queixes, suggeriments, etc. ajuden en el desenvolupament i millora del poble. Gent que et diuen les coses quant et troben i les pots comentar. Per això m'agrada anar a peu fins l'ajuntament, a les visites d'obra, etc. Aquest contacte és una de les millors coses de la politica local. Poder escoltar, poder conversar i poder donar sol·lucions a petites coses que tot i ser petites ajuden a fer una mica millor la vida de la gent.

Gràcies per les aportacions i fins sempre.

dimarts, 17 de febrer del 2009

Ara les entitats

La setmana passada ens sorprenia(o potser ja no ens ha de sorprendre res) que els fons que l'estat destina del impost de la renda a les entitats socials, només s'hi podrien acollir les entitats d'àmbit estatal. Això comporta que moltes entitats catalanes quedaran fora. És un cop molt fort al tercer secor i també a Catalunya. Incompleix l'estatut, incompleix el compromís que el govern espanyol tenia amb ERC(ells deien no es deixarien enganyar mai....) i un llarg etc.
Fins i tot la paradoxa arriba a que els catalans som els que més marquem la creueta de fins socials.
Tot sembla una broma de mal gust però no és una broma, és un nou atac en majúscules contra l'autonomia de Catalunya. Fins on arribarà la nostra paciència? I la dels partits del govern de la Generalitat?
I també aquest dilluns ens diuen que el finançament es retarda per les eleccions basques i galleges. Caram Catalunya relegada a una situació electoral i sembla que no passa res i si CIU a l'oposició diu res se l'acusa de tenir només objectius partidistes. Veure per creure.

Doncs a esperar i mentrestant la Generalitat endeutada i pagant un munt d'interessos i amb una manca de liquiditat que no es publicita però hi és. Una part pel finançament i l'altra per la poca previsió i gestió. Abans deien que no era culpa del finançament si no de la gestió per això es pot afirmar que ells encara ho han gestionat pitjor.

I també en tot aquest desgavell està el tercer sector català, sector que sempre ha estat molt actiu i ha fet molt pel país i la gent. Ara es veuran mancats de molts recursos o obligats a dependre d'una entitat d'abast estatal. Això se'n diu reconoixer la tasca social i fer política social? Sort que és un govern socialista que si no...

Malauradament continuarà...

dijous, 12 de febrer del 2009

I TU MÉS

Sembla que el jutge Garzon i el Ministre de Justícia tenen una afició comuna que és la cassa. Fins aquí cap problema però sembla que aquest cap de setmana hi han anat junts. Home potser el PP si que ja te prou problemes com per ocupar-se dels altres però la contesta del Ministre crec que ha estat del tot desafortunada. No ha justificat, ni explicat si era veritat la cacera conjunta amb el jutge estrella. Simplement ha dit que ells tenen molts lios i que per això a callar.
No he sentit a ningú explicant si en un estat de dret on el fonament és la separació de poders un jutge, un jutge mediatic i estrella, i el ministre de Justícia poden fer aquestes i altres coses junts. No sembla que la separació del poder executiu i el judicial quedi gaire ben parat de l'afer. Com dic no és qualsevol jutge de poble ni el ministre d'agricultura. Són els dos que potser no haurien d'haver fet aquesta trobada.

I potser la reacció del PP és desmesurada, potser si però respondre amb un I TU MÉS em sembla fora de lloc.

dilluns, 9 de febrer del 2009

Morir Dignament

A Itàlia hi ha un enfurismat debat sobre si s'ha de deixar morir o s'ha de seguir fent viure artificialment a una jove(més ho era l'any 92) que porta molts anys en estat vegetatiu.
És una equivocació centrar el debat i les solucions sobre casos concrets. És un tema que s'hauria d'abstraure del debat religiós i portar al camp purament mèdic, ètic i social(aquí la política també distorsiona). I fer-ho sobre el fet i no sobre el cas.
No obstant quant algú defensa que es segueixi fent funcionar un cor i uns pulmons que no alimenten cap cervell, cap mena de ment ni d'activitat, només dient que això va en favor de la vida realment costa de justificar. El Papa Benet ha dit fins i tot que s'ha de respectar la vida.
Molt bé és respectar la vida mantenir artificialment un cos que no te cap més activitat que la vital? I els seus familiars que porten anys i anys veient com el que era el seu ésser estimat està inert sobre un asèptic llit d'hospital. Que és més cruel?
Esperem que en un futur proper es pugui regular a la majoria de paisos aquest tema. L'allargament de l'esperança de vida ens portarà també molts casos per debatre, cal estar preparat. I sobre tot fugir d'extremis-mes.

El parc de Can Jalpí


Aquest matí hem anat a passejar amb les nenes i el gos al parc de Can Jalpí. Un espai situat a la part baixa d'Arenys de Munt que limita ja amb Arenys de Mar.
Era una constant l'anar i venir de la gent amunt i avall. Gent dels dos Arenys gaudien del sol i del magnific escenari del parc.
Recordo quant l'estàvem construint que hi havia algunes veus, que sospitosament ja han callat, que dient que el parc no s'utilitzaria. Pel que he dit al principi no cal dir que s'equivocaven no? Perquè no només avui està ple, sempre que el temps acompanya s'omple. A més de les activitats que hi ha fixes. EL club de Petanca d'Arenys de Munt hi te la seu i les pistes, les activitats lúdiques del Jalpí Aventura i els Rucs del Far i la guingueta per poder prendre un refresc. Malgrat tot cal dir que el manteniment va a càrrec del municipi d'Arenys de Munt tot i que també és molt utilitzat per Arenys de Mar i d'altres. Com passa amb les platges els municipis gaudeixen i pateixen alhora dels espais. Per això hi hauria d'haver-hi ajudes supramuncipals per aquests temes. Potser aquest finançament que no arriba, que provoca ja tant de cansament ens podrà solucionar això també.