dimecres, 11 d’abril del 2012

El que no cap al twitter i 100 anys no ni caben en 140caractes

Aquesta setmana he trobat un bon tema per poder començar de nou els escrits al bloc. Com dic hi ha coses que al twitter no hi caben malgrat hi escrigui força. I és un bon tema la celebració del 100 aniversari.

Aquest dimarts dia 10 d'abril la meva àvia Consol va fer 100 anys. Vam començar el dia felicitant-la, des de la Generalitat que li van donar la medalla centenària, des de l'Ajuntament donant-li una puntaire i un ram, la família, de l'esplai de jubilats i un llarg etc.






  la tarda vam anar al santuari de Lourdes a fer una bona celebració, més de 80 persones entre grans i petits. I allà ella va tornar a demostrar que està en bona forma. Va aguantar estoicament tota la sessió de fotos, amb els fills, amb els fiols i fioles, amb els nets i netes , amb els besnets i besnetes, amb la germana i cunyat i així anar sumant fins als més de 80.

Tot a peu dret i molt cofoia i contenta.

Després va repartir les bossetes fetes de ganxet que ella mateixa havia fet taula per taula i persona per persona amb el seu carret"iaia mòbil"

Una vetllada molt agradable, de retrobament de cosins i cosines que feia temps que no ens veiem.









I aquí un petit resum de vida fet per les meves cosines:

La Consol Candela Alemany, vídua Molons, va néixer a Barcelona el 10 d'abril de 1912 (justament el mateix dia que el Titànic va salpar del port de Southampton). És la segona de tres germanes, la gran, la Teresita i la petita, la Matilde. Els seus pares es deien Pau i Encarnación. 
De ben joveneta ja va començar a festejar amb l'Alfons amb qui es va casar el 14 d’agost de 1933.
Van viure els primers anys de casats a Barcelona i després van venir a Arenys de Munt on l’avi portava la fàbrica de Les Sedes. Primer van viure a La Torre Fonda al carrer Panagall, i actualment viu al carrer Borrell en un segon pis i sense ascensor ( i sola, així ningú la controla, sempre ha sigut molt independent)
Va tenir dos fills i una filla: en Guillem, la Consol i l’Alfons.
Té 14 néts, bé, 11 nétes i 3 néts, i 22 besnéts, bé 12 besnétes, 10 besnéts i 2 en camí.
Sempre ha sigut molt coqueta i no volia que els néts li diguessin ni iaia, ni àvia i ens feia dir-li padrina, ara sí que vol que l’anomenin besàvia, però el nom de padrina pesa molt. Amb tant anys ha acumulat per tant un munt de noms: padrina, Consuelo, Sra. Consol, Sra. Molons, iaia, besàvia ...
Tota la vida ha sigut una dona molt activa, que li ha agradat estar informada i ha procurat anar a totes les xerrades i conferencies que s’han fet a Arenys de Munt. Li ha interessat molt el món de la política i està molt orgullosa d’haver votat en la consulta per la Independència. Fins que va poder va anar a moltes excursions amb els jubilats i a moltes trobades de puntaires.
També li agraden els esports, era una gran seguidora del hoquei i és una gran culer.
Quan els néts érem petits ens portava a tots a la platja amb els cotxes de línia, segurament era la banyista amb més feina però més ben acompanyada, a canvi només ens demanava que li portéssim una galleda de sorra de la platja per al seu jardí.
Va anar al gimnàs d’en Kim fins fa pocs anys. Ja ho veieu, pura energia. Té i ha tingut molta voluntat per fer coses. Les seves mans no paren: fa puntes al coixí , ganxet i altres manualitats. I té molt bones mans per les plantes.
Ens ha fet moltes coses per tota la família. Sort en tenen els Reis Mags del seu ajut, cada any ens fa un detallet diferent per cadascú, un mocador, un braçalet, una bossa...No s'oblida dels sants i aniversaris, això que som molta colla. Sempre té un detall a punt i una trucada de telèfon.

Fa molts anys, per les comunions ens feia la punta dels llençols i deia que no es podia
morir perquè n'havia de fer un munt i n’han nascut molts més després. Per tant encara
té feina per anys. Bé i abans de cada naixement no falten els seus jerseiets i peücs pel
nouvingut.
Procura sortir cada dia, va amb un iaia-mòbil ( carret) i amb això es desplaça. I si troba
escalons massa alts ja troba algú perquè l'ajudi. També ho feia quan anava a Barcelona:
sola amb tren fins no fa pas gaire, i com que ella és baixeta ens deia que sempre trobava
algun jove que l'ajudés a pujar aquells escalons tant alts.
Ja tenia més de 90 anys quan ens va dir que com que ja es començava a fer gran s'havia
de canviar la banyera per la dutxa doncs així no li costaria tant entrar a dins. (alguns ja
ens ho semblava que era una mica gran)
Actualment ensenya ganxet als jubilats i va a lectura.
Ja diu ella que entre penes i alegries ha arribat als 100, que ella es veu gran però no per tenir 100 anys.
Llàstima que ja no té gaire bé l’oïda, i a vegades no ens acaba d’entendre.
Bé Felicitem  a la nostra padrina i volem agrair a totes les persones que
l'ajuden, que li donen un cop de mà, que la van a buscar per fer aquestes activitats i que
l'acompanyen.
Moltes gràcies a tots i a totes.
PADRINA, PER MOLTS ANYS
FAMÍLIA MOLONS (MOLONS CANDELA, MOLONS PUIG, CURRIUS
MOLONS, MOLONS ANTIUS)

dimecres, 4 d’abril del 2012

16è congrès. Treballar per sortir de la crisi i per aconseguir la plena sobirania de Catalunya, un estat propi


Els dies 23, 24 i 25 de març, el passat cap de setmana, hem celebrat el celebrat el 16è congrés de Convergència Democràtica de Catalunya. Sota el lema Una manera de ser, Una manera de fer.







Hem treballat les dues ponències: 
  1. La transició Nacional
  2. Una nova organització per una nova etapa.
La ponència 2 posa l'organització de convergència al dia per poder tenir un partit que ens ha de facilitar articular l'acció del mateix i les responsabilitats de govern i institucionals  que tenim CDC i CiU.

La ponència 1 és la que ens marca el camí per arribar a una plena sobirania i a un estat propi. La transició Nacional vol marcar un camí. El catalanisme fins ara associava els conceptes de Catalunya=Nació i el catalanisme del segle XXI els de Catalunya=Nació+Estat. La construcció d'aquest estat propi ha de ser gradual  com a propera estació el pacte fiscal, que ha de cercar estar integrada com un estat modern i punter dins la Unió Europea. El pacte fiscal és una eina molt important per poder desenvolupar Catalunya, poder-la consolidar com a Nació i poder mantenir l'estat del Benestar. Podeu aprofundir més a: http://16congres.convergencia.cat/

Jo com a responsable de la ponència 1 del Maresme estic content d'haver pogut treballar conjuntament amb els militants i delegats/ades del Maresme durant els treballs previs al congrés comarcal i després els dies del congrés a Reus.
També va ser molt interessant, i fins i tot emocionant, el treball de la transacció final on vam acordar amb el President de la Ponència, Francesc Homs, el redactat final on vam incloure el que hem explicat fins ara. Un treball molt col·laboratori amb els altres delegats que van presentar les esmenes en general i en particular el treball entre el president de la JNC, Gerard Figueras, en Francesc Homs i Jo mateix.

El congrés també va nomenar la nova direcció encapçalada pel President, Artur Mas, el Secretari General, Oriol Pujol i un bon equip de gent que tenen un gran repte.

Des del Maresme podem estar contents doncs tenim dos representants a la Direcció Nacional. La Cesca Domènech i en Xavier Badia. Dos grans persones que segur faran una molt bona feina.

Ara a treballar, a estar al costat dels que ho necessiten, a posar el país en marxa i a primera línia...