dilluns, 29 de desembre del 2008

INNOCENTADA?

Malauradament no és una innocentada, malauradament és real.

El tema del fiançament es va convertint en un vodevil. L’estatut agradi o no definia uns mínims, només caldria presentar un document que els complís i a partir d’aquí negociar si anem més a munt o no, la quantitat, els detalls, la temporalització i fins i tot si es vol com fem la foto de l’acord. Però en Zapatero fa un gest que semblava que anava pel bon camí reunint-se en un públic secret amb en Montilla. Aquí comença el xou. Que sí es reuneixen que sí no, que sí ho ha filtrat ell o ho filtrat l’altre(sort que són amics i comparteixen partit...) Després tots de presidents autonòmics i presidenta autonòmica. Tots surten contents. Hi ha crisis però tothom tindrà més.

I un llarg etc. El que és impressionant no obstant és que en Zapatero diu que els recursos han de ser per serveis bàsics. S’atreveix a dir-nos com hem de gestionar els recursos. Som una nació, tenim un estat d’Autonomia, no som una macrodiputació malgrat sembla que el president de la Generalitat i els seus socis ho pensis donat que ni tan sols es queixen. Estan més ocupats en atacar CIU que en defensar de veritat els interessos i la traca final segurament serà la sentència del tribunal constitucional.

Torno a repetir malauradament no és una innocentada.

A veure si podem celebrar un bon any 2009 amb finançament.

Bones Festes i Bon any 2009 pels petits i per reflexionar els grans


Sóc un petarrell

Sóc petarrell

però aviat

també seré vell,

a l'àvia vaig preguntar,

i em va dir:

que ahir ella era aquí,

i que demà jo seré allà.

No sé ben bé què haig de fer

feliç any us diré

i quan aprendré d'estar aquí dalt,

ja no hi vindré.

Tan se val!

Núria Franquesa i Niubó

Bones Festes i Bon any 2009


Encara que sigui amb retard us publico de nou els poemes de l'any passat que em van agradar molt, principalment el dels petits. I tot per desitjar-vos unes bones festes i un bon any 2009.

Cançó de Nadal
Sau (Carles Sabater / Pep Sala)

Quan la pluja fa remor de tren,
Quan la gent s'afanya pel carrer,
Quan s'encén un llum,
Sempre es fa més gran la tristesa.

Vaig pintant somriures de paper,
Sospesant el temps entre les mans.
L'aire s'ha enfosquit
I la nova nit passa de pressa.

I l'hivern que ja ha arribat,
Em porta vora el foc
El pensament d'altres temps millors.

I els carrers engalanats
Amb les llums de colors,
Et fan sorgir
Entre els meus records
De Nadal.

Estirat sobre un jardí de neu
Faig dormir les mans dins de l'abric.
Miro cap al cel,
I et veig tremolar com un estel.

Tirem pedres a tots els fanals,
Caminant amb el pas imprecís,
Volem veure si hi ha,
Darrera el núvol gris,
La nostra estrella.

I l'hivern que ja ha arribat,
Em porta vora el foc
El pensament d'altres temps millors.

I els carrers engalanats
Amb les llums de colors,
Et fan sorgir
Entre els meus records
De Nadal.

Tants desitjos de prosperitat.
La tendresa es fa provisional.
Tan de bo tot això fos real,
I es quedés aquí, molt més enllà
De Nadal.

dilluns, 8 de desembre del 2008

Viatge a Brussel•les i Visita al Parlament Europeu.


Aquesta Setmana he estat a Brussel·les en un viatge amb gent de Convergència per visitar el Parlament Europeu i hem pogut visitar també el Parlament Flamenc.

Ha estat una visita molt interessant. Primer per visitar aquesta seu del Parlament Europeu i per conèixer una mica més l’activitat que allà s’hi desenvolupa. Un funcionari del Parlament ens va explicar una mica el funcionament de Parlament i la seva complexitat. Recordem que aquest parlament ha de traduir les sessions en 23 llengües i reproduir els textos en les mateixes. A més al tenir dues seus, l’altre és la d’Estrasburg, també necessita d’una logística important. La sala de plens és impressionant per la grandària, te capacitat per a uns 800 diputats a banda de les cabines pels intèrprets, la premsa, visites, etc.

El Diputat Ignasi Guardans ens va explicar una mica la seva tasca i el que ell creu que és la seva funció. Principalment ho va resumir en ser la veu de Catalunya al Parlament Europeu però també els ulls perquè les directives Europees no perjudiquin a Catalunya.

Ens va explicar també, com a resposta d’una pregunta d’un component del grup, la seva vivència recent a Bombai. El que es refereix a la seva actuació simplement va dir que creia que va fer el que havia de fer. A banda del que va passar el que més destacava era el fet que la diplomàcia dels Països Europeus no actuïn sobre qualsevol “Ciutadà Europeu” en aquests casos. El fet que ser ciutadà d’algun estat de la Unió Europea hauria de poder obrir les portes a ambaixades i consolats de qualsevol dels països.



La visita al Parlament Flamenc també va ser interessant. L’edifici és molt modern i sobre tot la sala de plens que està en un pati interior d’illa d’edificis i sota una cúpula de vidre. Dona la sensació que un està al mig d’un pati. Tenen forces conflictes de competències i una lluita vers l’idioma Francès que sembla que ho vulgui absorbir tot. Tenen tres nivells competencials: El territorial, el lingüístic i el de comunitat. Tots ells amb competències que sovint entren en conflicte. Ens vam sentir com podeu suposar força identificats.

I per acabar l’experiència, a banda d’una visita llampec per la ciutat de Brussel·les, es completa pel que a mi m’ha agradat més. La convivència amb Alcaldes, Alcaldesses, Regidors, Regidores, etc. de CDC del territori. Hem compartit forces estones, experiències, problemes, etc. del que ens trobem al dia a dia en els nostres pobles, gent de govern, d’oposició però tots amb un objectiu comú: Treballar pel nostre poble i per Catalunya.