diumenge, 24 d’agost del 2008

Accidents


L'accident d'avió de Madrid ha commocionat. Cal ara que els tràmits per les famílies siguin ràpids, ja és prou dur la perdua de familiars(algunes famílies a molts membres) perquè a sobre la burocràcia els hi faci més durs. Així com en d'altres accidents que per que passen més sovint o hi ha menys víctimes a vegades queden ocultes, des de vehicles a trens, autocars, etc.

També cal que s'aclareixi aviat el que va passar, per moltes raons però la principal per poder posar mesures perquè no torni a passar.

En èpoques en que sembla que tothom ho ha de passar bé semblen més durs aquests accidents. Però per qui els pateix sempre son durs. Ara es fa un desplegament de psicolegs de suport que fan més passable el tràngol. És important aquesta vessant humana que molts professionals i voluntaris donen en aquests moments. Vaig estar vinculat a la Creu Roja i se que en els accidentes(grans o petits una pèrdua d'un familiar sempre es dura) a banda d'una bona assistència fa falta l'escalfor humà.

Només resta expressar el condol a les famílies i desitjar-los força per afrontar aquesta crua realitat.

Retorn, de Núria a Arenys de Munt

S'han acabat els dies de vacances fora de casa, el dijous vam retornar de Núria cap a Arenys de Munt.
Ha estat uns dies fantàstics amb la família i amb els amics que hem compartit aquestes vacances.
L'entorn natural és molt maco i el fet de només poder arribar a peu o en cremallera fa que aquest entorn es conservi com està.

També hi ha múltiples activitats per a tothom, per a petits i grans.

Hem fet moltes coses, hem caminat, etc.

Ara queden uns dies per estar per casa i intentar fer tot allò que queda de la resta de l'any i que segur que no les acabarem totes. Com es diu " l'infern està empedrat de bones intencions".

També per fer alguna sortida curta.

El més important però és tenir una mica més de temps per dedicar a la família que ja costa prou la resta de l'any.

dimarts, 19 d’agost del 2008

Un dia ple d''activitats

Un altre dia ple d''activitats. Hem caminat força i hem pujat al telecabina fins al refugi de les àligues. Una vista impressionant de la vall, els cims, etc.



A la tarda navegació. Hem anat en barca pel llac. Al principi remar m'ha costat però després me n'he sortit prou be. després de berenar la canalla ha disfrutat d''allò mes rebolcant-se per la gespa i els grans també per que no dir-ho.

Alfons Molons i Antius

alfonsmolons@wanadoo.es

Retrobada amb els jocs

Aquesta hem estat jugant als jocs de quant erem petits. Cada tarda aquí a Núria organitzen una activitat pels nens i nenes i pares i mares. La resta d'activitats els nens estan sols però aquesta és en família. El joc del mocador, el de matar, picapared... Retorn a la infància i una bona estona amb les meves filles.

En un indret amb tanta natura i aigua. Font de vida que és l'aigua al observar el seu curs un reflexiona sobre la importància d'aquest petits grans moments. Petits però imprescindibles. La vida és un curs d'aigua i com tot curs hi ha tranquil·litat i moments difícils.

Alfons Molons i Antius

alfonsmolons@wanadoo.es

Vacances a la Vall de Núria

Hem marxat uns dies a la vall de Núria. Un espai de Natura per disfrutar, desconnectar, experimentar i un llarg etc.

A Catalunya tenim indrets fantàstics que val la pena de gaudir.

Alfons Molons i Antius

alfonsmolons@wanadoo.es

diumenge, 17 d’agost del 2008

ECLIPSI DE LLUNA


Aquesta nit(16-08-08) hi ha hagut un eclipsi parcial de lluna. Hem pujat amb la família al terrat. Les meves filles molt emocionades. Hem estat una estona compartint aquest espectacle de la natura, senzill però interessant. Hem també patit el joc dels núvols que de tant en tant ens tapaven la visió de la lluna. Pot semblar estrany però pràcticament només hi havia núvols a la part del cel on estava la lluna. Els veïns del costat també eren al terrat i això ha acabat d’alegrar la festa al jugar les meves filles amb els fills dels veïns.

M’ha agradat aquest interès de les dues nenes pel fenomen astronòmic. En uns moments on sembla que als nens i joves els atrau només el que te forma de pantalla anima veure que aquestes coses desperten els seu interès. Cal motivar-lo i reconduir aquesta fascinació per les pantalles, les mares i pares hi tenim molt a fer. Pujar al terrat i observar, fer-los fer manualitats, sortir al camp, explicar coses del poble, de la família, etc.

CALEN ELS AGRAÏMENTS? Jo crec que sí

Fa uns dies vaig rebre un SMS d’agraïment. Em va sorprendre(no per la persona que és extremadament educada) si no perquè em donava les gràcies per haver-me preocupat per un tràmit que se li havia retardat durant una any. La sensació de reconeixement va ser doble per aquest fet. Malgrat haver estat un any injustificadament esperant agraïa el meu petit gra de sorra. Dic petit perquè el fet s’hagués resolt tard o d’hora sense la meva intervenció.

No obstant aquest agraïment em va fer reflexionar sobre el fet d’agrair. Potser el ritme de vida, les costums socials, la pèrdua de valors(perquè no dir-ho?), etc. ens porta oblidar aquests petits detalls. Sovint es sent dir es la seva obligació, per això cobren....

No obstant l’agraïment és important, així com la critica. Fa evolucionar a qui el reb, motiva a seguir amb aquella línea d’acció i ens posar una mica d’energia per seguir endavant. Com he dit també la critica si es fa arribar de la forma correcte.

Cal doncs poder fer arribar els nostres agraïments i per predicar amb l’exemple doncs agraeixo a tots i a totes els que llegiu aquest bloc i un cop més us animo a fer arribar els vostres comentaris(que no cal que siguin d’agraïment, ja, ja).