diumenge, 16 de novembre de 2014

9N2014 Ara ja fa una setmana

Vaig decidir deixar passar una setmana abans d'escriure com vaig viure el 9N. I perquè? Per poder assumir tot el viscut, amb molta emoció i il·lusió, i poder-ho fer sense l'ímpetu del moment, per poder valorar si tot va ser així.

I sí, va ser així. Enormement  emocionant i espectacular. Van ser com unes 15 hores allà. Sense cobertura per tant un dia gens 2.0 però no ho trobàvem a faltar. No calia connexió la història passava per allà davant. Nosaltres érem els protagonistes. I a cada punt de votació passava el mateix. Això ens arribava quant sortien a fora a cercar la cobertura i ens entraven els twitts, els whats i encara algun sms...

Vaig tenir la sort de ser triat per fer de gestor de taules i junt amb dos altres persones, en Jordi i l'Aurora, i amb els coordinador del Local en Carles i la Sílvia i els membres de les taules i els voluntaris, la gent de l'ANC va ser un dia com he dit molt gran i molt emotiu.


















Ja arribant abans de les 8 del matí vaig veure que tot aniria bé. La gent davant qualsevol problema va anar cercant solucions, escombrant l'entrada, organitzant les files, senyalitzant les taules en llocs visibles per facilitar la localització per la gent que venia a votar, ajudant a qui no sabia on anava, tenia dificultats. En fi al servei de la gent i per tant del país que volem construir.
Així es tira endavant cercant solucions i no generant problemes o encallar-se amb els problemes sense intentar resoldre'ls.

Per això ara tots els polítics haurien de fer el mateix, dic tots doncs cal molta generositat i molt sentit de país per fer un pas més per anar fent camí. Com tot a la vida uns anirien més de pressa, d'altres més a poc a poc, d'altres agafarien drecera i d'altres un tercer camí(que no és la tercer via que no va enlloc...) però aquesta és una cursa que no podem arribar cadascú pel seu propi camí o a la seva manera. Perquè arribem a la meta hem de fer el camí junts. És un camí però no podem fer com si fos una marxa o curs. Hem de fer com si féssim un castell. Sí tots no fem pinya i l'aixequem com cal ni tant sols es veurà res...

I la il·lusió i ganes que tenia la gent el 9N ens porta a que cal que fem les coses bé. Hem obert un camí entre tots. La societat te un objectiu i il·lusió, tenim el President Mas que comanda, el parlament amb majoria que dona suport al procés, partits disposats a seguir endavant. I Madrid segueix sense escoltar i entendre que això és un clam del poble que no s'atura encara que intentin escapçar els que estan a primera línia. Sí això passes en vindrien uns altres i uns altres...

Encara amb les imatges ben vives de la gent de més de 100 anys que venien, de gent amb cadira de rodes, amb crosses, gent jove per primer cop(però tothom tenia la sensació de ser el primer cop...) estrangers amb moltes ganes.

I tothom fent-se fotos. Crec que seran segur les votacions més fotografiades de la història.

Avancem doncs, amb pases segures. Ni de pressa ni a poc a poc. El que importa és amb pas ferm i no fallar. Els catalans i catalanes hem de poder tenir un estat propi, la independència, per poder fer un país nou i millor.

I acabo amb un missatge a Espanya. Com va dir Margall "Escolta Espanya" això no va en contra teva ni dels espanyols. Va a favor dels Catalans i Catalanes i de Catalunya.

Gràcies a tothom que va fer possible el 9N

diumenge, 2 de novembre de 2014

Falta una setmana

Falta tant sols una setmana per que puguem votar participant el dia 9 de novembre i des de l'emoció que fa que costa que passi el temps i sentint les bestieses  que el govern espanyol va dient tinc moltes ganes que arribi.

He estat "seleccionat" com a gestor de taules el dia 9! Un honor. Poder de nou col·laborar per donar un pas més cap a la llibertat del nostre país Catalunya és això un gran Honor.

I poc més és pot dir que no s'hagi dit sobre que el dret a votar i el dret a l'autodeterminació són drets tant bàsics que no haurien de tenir matisos.

Doncs només queda col·laborant  perquè el dia 9 de novembre sigui un èxit i també que tinguem a  Arenys de Munt una doble festa. La Festa Major de Sant Martí i la Festa de la Democràcia expressant com volem que Catalunya afronti el seu futur.

I tot això podem fer perquè el 9N sigui un èxit: Que puc fer perquè el 9N sigui un èxit



Ara Fa una Setmana

Avui ha fet una setmana que vaig tenir la sort d'assistir a la presentació del llibre de la Carme Colomer, Proclama de llums i ombres.

I amb una setmana l'he llegit. no m'atreveixo a fer de crític literari doncs no en se. Però puc dir que m'agradat. Que les escenes quotidianes a moltes un es sent reflectit. I la percepció de tot el que descriu, moments, paisatges, sentiments...

Però una que em va fer gràcia una que ella mateixa va recitar al iniciar la presentació i que pels dies que estem val la pena recordar:





Sense Temps

Amb amics que han oblidat el rellotge,
pots reteixir amb la trama i l'ordit de les paraules,
geografies inanimades i barrejar postals
que serven colors llunyans,
olors de la gent inconeguda.
Mentre taral·leges filagarses de cançons de vinil
 emergeix aquell telèfon.
És bo asseure's amb amics que emmudeixen el mòbil.




Bé ella amb humor ens el va llegir per que tothom interpretéssim que calia deixar el telèfon, no només silenciar-lo, i ens deseixíssim endur per l'acte, la poesia, les recitacions, les cançons de la coral infantil "Els Rossinyols" i la tertúlia tot fent un brindis.

Una vetllada molt agradable. Una lliçó des del presentador, Manel Domènec, la noia que va conduir l'acte, els recitadors i els cantaires i evidentment l'autora que va despullar els seus sentiments tal com ha fet en la part final del llibre principalment.
Com arenyenc des de que vaig néixer es clar que conec a la Carme però amb l'acte i el llibre he descobert una mica més de la seva vida.

Em va fer pensar quant recitava llegint des d'uns fulls en braille que la poesia ha de percebre's d'una manera diferent i segur més intensa des dels dits...

Llegint el llibre també m'ha copsat el fet dels detalls que reflecteixen els seus versos l'atenció amb els altres sentits de l'entorn fa que ella vegi i percebi coses que els que hi veiem segur que se'ns passa per alt.

Com el que ens pot passar per alt si no ens aturem que diu el poema Sense Temps. Jo a vegades en converses sobre els temps actuals m'agrada dir que la propera revolució ha de ser la desacceleració. Hem de prosperar però també hem d'aturar-nos i percebre aquest entorn tant privilegiat que tenim. Que no és ni molt ni poc, és el que tenim...

Gràcies Carme pel que ens has fet sentir amb el llibre. I Felicitats!!!