diumenge, 16 de novembre de 2014

9N2014 Ara ja fa una setmana

Vaig decidir deixar passar una setmana abans d'escriure com vaig viure el 9N. I perquè? Per poder assumir tot el viscut, amb molta emoció i il·lusió, i poder-ho fer sense l'ímpetu del moment, per poder valorar si tot va ser així.

I sí, va ser així. Enormement  emocionant i espectacular. Van ser com unes 15 hores allà. Sense cobertura per tant un dia gens 2.0 però no ho trobàvem a faltar. No calia connexió la història passava per allà davant. Nosaltres érem els protagonistes. I a cada punt de votació passava el mateix. Això ens arribava quant sortien a fora a cercar la cobertura i ens entraven els twitts, els whats i encara algun sms...

Vaig tenir la sort de ser triat per fer de gestor de taules i junt amb dos altres persones, en Jordi i l'Aurora, i amb els coordinador del Local en Carles i la Sílvia i els membres de les taules i els voluntaris, la gent de l'ANC va ser un dia com he dit molt gran i molt emotiu.


















Ja arribant abans de les 8 del matí vaig veure que tot aniria bé. La gent davant qualsevol problema va anar cercant solucions, escombrant l'entrada, organitzant les files, senyalitzant les taules en llocs visibles per facilitar la localització per la gent que venia a votar, ajudant a qui no sabia on anava, tenia dificultats. En fi al servei de la gent i per tant del país que volem construir.
Així es tira endavant cercant solucions i no generant problemes o encallar-se amb els problemes sense intentar resoldre'ls.

Per això ara tots els polítics haurien de fer el mateix, dic tots doncs cal molta generositat i molt sentit de país per fer un pas més per anar fent camí. Com tot a la vida uns anirien més de pressa, d'altres més a poc a poc, d'altres agafarien drecera i d'altres un tercer camí(que no és la tercer via que no va enlloc...) però aquesta és una cursa que no podem arribar cadascú pel seu propi camí o a la seva manera. Perquè arribem a la meta hem de fer el camí junts. És un camí però no podem fer com si fos una marxa o curs. Hem de fer com si féssim un castell. Sí tots no fem pinya i l'aixequem com cal ni tant sols es veurà res...

I la il·lusió i ganes que tenia la gent el 9N ens porta a que cal que fem les coses bé. Hem obert un camí entre tots. La societat te un objectiu i il·lusió, tenim el President Mas que comanda, el parlament amb majoria que dona suport al procés, partits disposats a seguir endavant. I Madrid segueix sense escoltar i entendre que això és un clam del poble que no s'atura encara que intentin escapçar els que estan a primera línia. Sí això passes en vindrien uns altres i uns altres...

Encara amb les imatges ben vives de la gent de més de 100 anys que venien, de gent amb cadira de rodes, amb crosses, gent jove per primer cop(però tothom tenia la sensació de ser el primer cop...) estrangers amb moltes ganes.

I tothom fent-se fotos. Crec que seran segur les votacions més fotografiades de la història.

Avancem doncs, amb pases segures. Ni de pressa ni a poc a poc. El que importa és amb pas ferm i no fallar. Els catalans i catalanes hem de poder tenir un estat propi, la independència, per poder fer un país nou i millor.

I acabo amb un missatge a Espanya. Com va dir Margall "Escolta Espanya" això no va en contra teva ni dels espanyols. Va a favor dels Catalans i Catalanes i de Catalunya.

Gràcies a tothom que va fer possible el 9N