dilluns, 14 de setembre de 2015

13S2009 6 anys! I amb rumb al 27S2015 "Esperança" "Hope"




6 anys ja del 13S del 2009. Primera consulta per la INDEPENDÈNCIA a Arenys de Munt. Un dia, bé uns mesos, inoblidables. Content d'haver estat des del principi col·laborant. Des de la primera reunió que érem tres i després des de la rereguarda des de la postura de 1r Tinent d'Alcalde d'Arenys de Munt(entre d'altres de Participació).

I avui a l'acte de Junts pel Sí m'ha emocionat sentir de nou que aquí va accelerar-se un procés, crec que fa 300 anys que el poble Català ja ho va començar a fer tot i la derrota.

Un acte amb la presència de la Senadora i Alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, el diputat Pere Aragonès, el Diputat Josep Rull, l'Alcalde d'Arenys de Munt, regidors i regidores, exregidors i exregidores, militants, simpatitzants... Gent del poble que ha pogut escoltar arguments a favor del sí.

I tots els podeu trobar aquí: JUNTS PEL SÍ però de totes les coses interessants que han dit als parlaments em quedo amb el que en Josep Rull ha dit:
El vot es sol mobilitzar per l'Odi, per la Por o per l'Esperança. Nosaltres ens mobilitzem per l'ESPERANÇA

I estic d'acord i cada pas que donem, com l'11 de setembre, és un pas vers l'Esperança. L'Esperança per un nou país, per una nova societat més justa, per una nova administració, per més participació, per una llei més justa, per un serveis més eficients, per més.... Per molt més hem de tenir esperança i hem de convèncer a molta gent per que el 27S siguem una gran majoria que "JUNTS" anirem esperançats cap a un nou horitzó!

La Cançó Junts, Carly Simon, que he cantat algun cop amb la Coral Verge del Remei sembla feta per l'ocasió:

JUNTS farem camí cap al país de l'esperança.
Junts podrem guanyar la pau.
Junts farem camí cap el país on s'agermanen el blau de tots els cels i el mar.
I Junts podrem bastir un món més lliure.
Junts podrem unir les races i els colors de tota la gent,
cantant un himne nou que digui que tots junts farem cami....





diumenge, 13 de setembre de 2015

Des de la Meridiana i a l'Altra Banda

Un any més mobilització de la societat Catalana per reclamar poder decidir que volem un estat propi. De fet ja ens mobilitzem per que volem aquest estat propi. Per poder guiar el nostre país cap a un futur millor junt amb els pobles lliures del món.

Enguany, després de 12 anys, ha estat un 11 de setembre sense càrrec institucional. Ja com a extinent d'alcalde, exregidor, exconseller comarcal, exportaveu... però viscut amb tanta o més intensitat. S'acosta el 27S i cal sumar esforços des de tot arreu. De fet el procés ha estat un exemple de com la societat pot empenyer un projecte i que uns polítics valents han escoltat i junts han fet arribar el poble català fins aquí i fent aquesta REVOLUCIÓ DELS SOMRIURES.

Al matí el temps va permetre justet fer l'acte institucional a Arenys de Munt, aquí és on vaig trobar més diferència vers els anys passats... per mi no per l'acte es clar.

I al migdia agafar l'autocar i cap la Meridiana. Una festa i una demostració de civisme i democràcia excepcional.

Emocionant veure al Torrent d'en Puig els 8 autocars d'Arenys de Munt i Sant Iscle en filera apunt de marxar... I apa cap a dalt i a escoltar les instruccions dels dos voluntaris de l'ANC que ens les van donar d'una manera molt acurada.

Arribem a Barcelona i una altra imatge de les que queda a la retina, al tombar un carrer la prespectiva donava una filera d'autocars que no veies el final... Al passar pels carrers prop de la Meridiana els parcs i espais públics plens de families esperant el moment, acabant de dinar, jugant, preparant-se!
Al travessar la Meridiana ja es veia que l'èxit estava assegurat. Ja es veia plena i seguia sent una festa. Gegants, castellers, sardanistes, espectacles i molta gresca!

L'aparcament es troba lluny i cal caminar força estona. Però amb alegria i ganes de passar una bona estona i fer un pas més cap a la llibertat nacional.

Una cosa que a mi no em sorprèn però que desmenteix segons quins discursos, alguns dels que fins i tot diuen que són la nova política i fan servir les maneres més rastreres de la vella política, és que molta gent que va per la vorera cap a la Meridiana parla en castellà i això fa més gran el procés doncs igual que Catalunya ha estat sempre aquest és un procés inclusiu...

I un cop a la Meridiana tot i el poc troç que hi havia fins el tram 51 vam trigar molt doncs fins i tot les voreres estaven plenes. Costava caminar del munt de gent que hi havia.

I apa a passar una bona estona entre coneguts i desconeguts. Tots amb el mateix objectiu de poder posar un nou gra de sorra al procés cap a la llibertat del nostre país.

Un dia inoblidable amb motles estones emotives i de pell de gallina.

Una mobilització així, pacifica, alegre, cívica, reivindicativa, emotiva, plàstica, participativa i un llarg etc. és pot fer només a països on la gent està compromesa.

Ara un últim esforç cap al 27S per poder començar l'últim tram cap a l'Estat Propi!!!!

Gràcies moltes gràcies a qui ho feu possible!!!!!!!!!!










dilluns, 13 de juliol de 2015

Una setmana, a l'altra banda

 Aquesta setmana ha estat la primera que he, i hem estat alguns, com a "ex". En el meu cas després de 12 anys com a extinent d'Alcalde d'Arenys de Munt.

Al principi i donat que el dia a dia a l'ajuntament, i molt més quant s'està a govern, és absorbent tens una sensació estranya i fins i tot costa sentir-te sense responsabilitat.

I van passant els dies però els ulls quant vas per altres pobles segueixen agafant idees i penses, caram ara potser ja no toca. Però de seguida penso doncs sí que toca, ho faré arribar a qui tingui la responsabilitat, quant vagi a algun consell, a través de l'espai propostes i suggeriments, a través del repara ciutat, quant trobi un regidor/a...

Per que com he dit des de la banda del govern el poble es fa entre tots i totes. Per això seguiré implicat d'una manera o d'altre. Una manera ja hi era i ara podrà ser més intensa: Des de les entitats. Creu Roja, el Patronat Verge del Remei, Voluntaris i ara hi afegiexo el Centre Moral.

L'altre doncs com he dit des dels consells de participació i des de les eines que les TIC i les xarxes socials ens posen a l'abast per facilitar-nos la participació i la implicació amb el nostre poble.

I com vaig apuntar en una entrada a l'instagram(foto adjunta) en el primer divendres sense "càrrec" vaig anar a Sopar amb uns treballadors i treballadores de GUSAM que feien el sopar d'estiu.
Una bona vetllada i molt divertida. Un reconeixement més i molta proximitat.
Una frase que arriba al cor que va dir un treballador: Que el president que vingui com a mimin sigui com tu!
Esperem que sigui millor, l'empresa i el poble s'ho mereixen!!!





diumenge, 12 de juliol de 2015

Última Mirada des del Far de l'etapa! Ara passa a Des de "L'Altra Banda"

L'etapa ja pràcticament s'ha tancat del tot i cal anar actualitzant perfils i reconduir algunes coses com per exemple aquest bloc.

El bloc de l'Alfons Molons, que últimament s'ha dit La Mirada des del Far, ha estat escrit sempre des de la política activa. Des de l'octubre del 2006 han estat més de 200 entrades entre el blogger i blocat(que va ser primer). I més de 13.000 visites en el conjunt de posts.

Ara des de la postura "D'EX" donaré una visió des de l'exterior de la política activa que no voldrà dir no política, doncs fins i tot els que diuen que no fan política dient això ja fan política.

Des del 2006 fins ara han estat moltes les entrades i diverses. El bloc fins ara tenia una amplitud de temes polítics, socials, ong, particulars.... En el futur aquest "Des de l'Altra Banda" serà només de política Local i també Catalana i Europea.

Agrair a tots els lectors i lectores la seva fidelitat i animar a seguir aquest bloc i un segon bloc que faré de temes personals, socials, feina, ong...

Bon diumenge.





diumenge, 28 de juny de 2015

Temps Afegit Mandat 2011-2015, un regal inesperat "la Fira de la Cirera d'en Roca"



 Com cada Sant Joan des de fa 16 anys a Arenys de Munt arriba puntualment la Fira de la Cirera "D'en Roca" junt amb la trobada de puntaires i amb les jornades gastronòmiques basades amb la nostra cirera! Ara us en faré un petit relat i també una pinzellada de la història i característiques d'aquesta tant nostre cirera. 
Enguany a mi com a regidor em tocava deixar la fira ben enllestida i amb la mateixa il·lusió que sempre la vam preparar des de la regidoria de Promoció del Poble, Turisme i Fires. 
Però una giravolta del destí ha fet que el Mandat a Arenys de Munt s'hagi allargat fins el 3 de juliol traspassant el 13 de juny que era la data establerta dins la normalitat.

Content doncs d'haver pogut gaudir d'aquest petit gran regal que ha estat poder viure encara com a Primer Tinent d'Alcalde de Promoció del Poble, Turisme i Fires de la fira i d'haver-la pogut inaugurar un any més. Com es veu a la foto molt content!


La fira va comptar amb moltes autoritats, locals amb regidors en funcions, amb regidors electes, amb alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores dels pobles veïns del Maresme. Arenys de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Caldes d'Estrac i Premià de Mar. A tots ells moltes gràcies pel seu suport i companyia.



Després de la rebuda i de degustar unes cireres, D'en Roca per suposat, vam anar cap a la riera des de Can Borrell. Passant pel estol de Puntaires que a la plaça fan aquest miracle que és teixir les puntes fent ballar els boixets i fent aquest agradable soroll que a molts ens retorna al so de la nostra infantessa. 


Un cop a la riera a l'alçada de la Plaça vam fer com cada any la inauguració oficial de la Fira. Després que la percussió Soroll.Som i els geganters d'Arenys de Munt ens portessin a la gent davant l'escenari.

A la Inauguració vaig destacar l'esforç dels i les cireraires per  mantenir el conreu de la Cirera d'en Roca i animar als joves a seguir amb la tradició de la cirera. Que era un any difícil per la climatologia però que malgrat tot ells eren a la riera, aquesta riera que enguany te un tros amb un nou vestit que peten recordar el de sempre, colors terrossos, amb uns amplis escocells amb força sorra, amb més espai per les persones  i que en el futur anirà avançant al llarg i ample de tota la riera urbana.

Uns desitjos: Que es faci realitat la plantació dels cireres d'en Roca al Parc de Can Jalpí amb un panell explicatiu de la Història, característiques i conreu de la mateixa.
Que es pugui seguir impulsant el conreu, com he dit amb la incorporació de gent jove com s'està ja fent.

La riera com es veu a les fotos estava curulla de gent. Amb un munt de productors que van oferir el seu producte que han produït amb molta cura i dedicació durant l'any. Amb patiments pels esdevenirs climàtics que sempre costen d'acompassar amb un bon resultat.
Però finalment n'hem pogut gaudir! Acompanyats de les parades d'artesans que d'arreu del país ens han portat tot de productes!
I tallers infantils diversos que van fer passar una bona estona a la canalla.
Com hem dit amb la companyia de la trobada de puntaires també vingudes d'arreu del Catalunya.

Després els alumnes de l'Aïna Roura ens van fer una magnifica exhibició de Hip-Hop. 

Els "The Hanfris Quartet" ens van fer passar una bona estona musical. 
Amb una qualitat magnifica ens van fer el concert a capella del seu espectacle i disc "Interail" si no els vau poder escoltar aquí teniu el seu web The Hanfris Quartet o al Youtube Hanfris Quartet podeu fer un bon tastet del seu talent. Hem tingut l'honor de tenir-los just abans d'una aventura americana on participaran als campionats internacionals de Barbershop.
Des d'Arenys de Munt els desitgem molta sort, esperem haver estat un talismà per la seva competició.

I com cada any un esdeveniment esperat el concurs d'escopir pinyols. El concurs ja s'ha convertit en un clàssic i enguany ha estrenat espai, s'ha traslladat de la riera a la plaça de Catalunya amb l'atenta mirada del monument a la Puntaire!

Finalment vam tenir també passejades amb Ponis.
I recordeu hi ha les jornades gastronòmiques de la Cirera d'en Roca aquí hi ha el tríptic de la Fira i les jornades. Tríptic Fira i Jornades Gastronòmiques


I Ara la Història i característiques de la Cirera d'En Roca!

La plaga devastadora de la fil·loxera a les darreries del segle XIX va comportar la desaparició de la majoria de les vinyes a Arenys de Munt. Unes ocupacions que van sorgir va ser la den minaire i així fou com uns germans de cognom Roca van anar a treballar a la Catalunya Nord. Allà van descobrir uns cireres que donaven unes cireres que els van agradar. A l'hivern van anar a cercar uns eixerns per empeltar-los amb uns cirerers bords a la seva propietat. 
La barreja dels cirerers d'Arenys de Munt amb els eixerns de la Catalunya Nord, el clima i el terreny van donar una cirera característica que és la nostra Cirera d'En Roca, adoptant el nom de qui va portar els eixerns.

Ràpidament a Arenys de Munt es va valorar molt aquesta nova varietat de cireres més grosses, més dures, molt saboroses, tardanes, més dures, més resistents, més grosses... En fi molt apreciada ràpidament a les nostres contrades.Les cireres d'En Roca tenen un gust entre dolç i àcid, amb la carn dura i resistent amb tons vermells vius i grocs pàl·lids.
El pinyol és gros i llenyós, la cirera és grossa, la textura fina, el capoll verd i gruixut que es torna marronós i s'eixampla quant la cirera madura.
És una cirera tardana, de les més de la península Ibèrica, i és força resistent a l'esberlament provocat per la pluja i fins i tot per les pedregades.








dijous, 25 de juny de 2015

Música, Dia de la Música. Quin canta el seus mals espanta!

Diumenge passat es va celebrar el dia internacional de la Música. A Arenys de Munt vam tenir un diumenge molt musical|

Al Matí vam poder gaudir del concert de les corals "Els Rossinyols" i la "Sant Martí" uns magnífics concerts. Tot i que segurament soc parcial, tinc una filla a cada coral, puc dir que va ser un concert mol bonic i de molt bona qualitat.
Un treball de constància i disciplina que les Montses i ara la Judit apliquen als nens, nenes i joves per aconseguir que tot harmonitzat aconsegueixi que se'ns posi la pell de gallina. 
El cant comú final de les dues corals amb les Muntanyes del Canigó ha estat espectacular!
La música, com tot a la vida, és constància, treball, esforç però també compartir, aprendre, amistat, bons moments i esperit d'equip.

La tasca que porten a terme les directores és molt important. Transmetre aquests valors que he dit i fer desconnectar durant un temps als i les cantaires ajuden molt a formar persones que estimaran la música, que sabran formar equips, que s'implicaran i afortunadament un llarg etc.
Moltes gràcies per la vostra tasca.
A la tarda, vespre, nit als voltants de Can Borrell magnifiques mostres de diferents disciplines musicals també de molta qualitat i gaudint públic i artistes!!!
En un entorn molt bonic i amb molta participació. De nou felicitats a tothom que vau fer possible que gaudíssim d'aquesta vesprada tant bonica. 

Fa un parell d'anys des d'un desconeixement absolut de res que tingués a veure amb la música vaig apuntar-me a la Coral del Remei. Vaig descobrir un nou camp que m'era com he dit desconegut. Sols havia fet un curs a l'EGB(si tenim una edat ja...) un poc de flauta... 
Vaig començar a experimentar que era cantar, que s'havia d'anar modulant la veu, que calia anar acompassat amb la resta i seguir tot de coses que a mi se'm barrejaven per tot arreu al mirar de seguir la partitura...
Per això vaig decidir fer unes classes per aprendre a interpretar les partitures, possar la veu un mica bé i descobrir que per costum posava la veu massa baixa semrpre. He aconseguit de moment no perdre'm gaire amb la partitura, posar una mica la veu i de nou descobrir que amb esforç puc fer tons que no recordo haver fet mai, almenys de manera conscient. La Montse Carreras aquí m'hi ha ajudat molt i seguirem un cop em resitui en la nova etapa. 
I la coral del Remei s'atura però m'embranco a la coral de cant modern de l'Aula Cultural d'Arenys de Munt. Una nova experiència, el tipus de cant és força diferent. I perdent la vergonya, a voltes cantem estrofes sols i això ja és més complicat! Fer això un parell d'anys posar-me davant d'un grup de persones i cantar, malament segur, no m'ho hauria plantejat ni hagés cregut que ho pogués fer... 

Aquests espais a banda de fer-me estimar més la música, entendre més l'esforç dels artistes em permeten desconnectar i passar-m'ho molt bé. 

Animo a tothom a fer alguna activitat musical!!!


dimarts, 16 de juny de 2015

Temps Afegit 20 dies i 480 hores 1ra Junta...




M'he passat uns mesos descomptant dies i dient l'últim... I ahir dilluns vaig poder dir "fem la primera junta" del temps afegit.

A Arenys de Munt per un vot en discòrdia que per si és nul o no la constitució de l'ajuntament no es va poder fer dissabte dia 13 i els regidors i regidores seguim sent-ho fins el dia 3 de juliol que serà quant es constituirà el nou consistori. Prendran possessió els nous regidors i regidores electes i s'elegirà i investirà el nou alcalde.

Mentre ens cal seguir treballant pel poble mantenint els serveis i activitats. Una mica farregós doncs és molt de tràmit i podent, almenys els que ja pleguem, innovar i programar molt poc.

Després de més de 30 anys de democràcia la interpretació hauria de ser fora del procediment. Un vot nul ha de quedar clar a la normativa quant ho és. Per interpretacions com els gustos tothom pot tenir la seva i per tant dona lloc a casos d'aquests que tothom legítimament vol portar l'aigua al seu molí, com és normal.

Ens queda molt per fer en aquest nou país que volem construir. Una nova llei electoral, una nova llei de procediment administratiu, una nova llei d'incompatibilitat però també de regulació de les retribucions...

Lleis bàsiques que junt amb la de la promoció de l'econòmica ens han de fer més àgils, competitius i transparents!

Ara cal deixar d'excloure a la gent i integrar-la al procés cap a la sobirania de Catalunya....

Mentrestant el grup municipal de convergència a Arenys de Munt seguirem treballant aquests 20 dies i 480 hores afegides amb l'esperit de servei cap al poble que hem tingut des del primer dia!!!

dilluns, 8 de juny de 2015

TEDxSantCCugat ·#SecondChance

El proppassat dijous dia 28 de maig em vaig regalar una tarda TED. Sóc un seguidor dels videos TED una bon canal al youtube i una bona aplicació.

Al descobrir fa pocs dies el TEDxSantCugat i veure que l'agenda tot i algun canvi m'ho permetia vaig inscriure'm. Tenia unes expectatives força elevades però he de dir que van ser àmpliament superades. La tarda va fluir i el temps no es va notar. I tot l'après i reflexionat va ser molt.

Em va agradar que tots i totes les ponents van expressar idees, experiències, projectes amb una gran positivitat i amb compromís. Cercant solucions no cercant problemes i/o culpables.

Un altre aspecte a destacar és l'espai. "El Siglo" dins el Mercantic de Sant Cugat. Un altre agradable descobriment. El recinte Mercantic em va captivar i EL Siglo és un local fantàstic. Ambientat com si fos una biblioteca antiga et transporta en un ambient idoni per escoltar bona música, bones xerrades....


La bona Música de Bossanova amb l'Alba Cayuela i Marc Pons va ambientar la sala per predisposar-la a escoltar....


I seguidament els ponents. No faré una exposició exhaustiva, unes pinzellades de cada una i quant estiguin al youtube, almenys això espero, ja les podreu veure! Tot dins el lema #SecondChance "segona oportunitat"


Albert Bosch @albert_bosch ens va explicar que el lideratge i l'aventura no es pot entendre sense la responsabilitat amb l'entorn, la responsabilitat social... Una frase preguntem-nos si som part del problema o de la solució-


La Laura Rosillo @laurarosillo ens va parlar de la Madurescencia. Madures que vaig pensar... I al cap de poc l'energia que va transmetre a banda de fer entendre que és aquest nou concepte de gent que vol seguir sent activa, tenint objectius, fent canvis a la vida, questionant....
Doncs endavant!!!

La Gemma Campo fent honor al lema va haver de fer servir, per problemes tècnics(coses del directe), la segona oportunitat.

Una bona reflexió sobre la restauració i la conservació. Hem de restaurar per conservar y a més descobrim coses noves al fer-ho. La nova tècnica facilita la feina però segueix sent complexa i a més cal ser curós per respectar l'original.


Eduardo Torras és realment dels ponents que més escenificaven el que és una segona oportunitat. Després de superar una adició ara des de @sport2liveorg ajuda a que els joves no hi caiguin.
La frase: L'addició es reforça per com veiem el món. Tenir objectius i un bon entorn són fonamentals.
Ell ha sabut transformar en una gran oportunitat un gran problema.

Sentir-lo parlar amb passió del seu projecte i de com ajudar a la gent o no caure en les addiccions és molt motivador!

Dory Sontheimer @dorysontheimer ens explica des del fons del seu cor l'experiència d'haver conegut la història de la seva família fugint del nazisme i part d'ella assesinada pel nazisme. 
El seu llibre "Les set caixes" relata tot això.

La Frase: En algun lloc tornarà a sortir el sol... Doncs sí Dory dia a dia cal lluitar. Emocionant el relat d'una familiar trobada a l'argentina relatant la trobada amb la Dory i el seu esforç per trobar la seva família arreu del món.


Eva Pellicer ens parla de donar un #SecondChance a l'hidrogen. De com caldria avançar en la investigació perquè acabi sent una gran alternativa als combustibles fòssils. I fer-ho ara. Una frase: L'Edat de pedra no es va pas acabar per manca de pedres no? Doncs investiguem ja les alternatives al petroli...


Joaquim Garrabou @jgarrabou ens parla del mar i que l'hem de cuidar. No amb manifestacions i drama. Si no participant, mirant-lo, observant-lo, avisant... Potenciant el diàleg de la societat amb els científics, sensibilitzant, augmentant la capacitat d'observació. 

La Frase: No fem drama, arremanguem-nos. Observem, aprenem i actuem!!


Raül Romeva @raulromeva ens parla de la via Ubuntu. De gestionar el be comú d'una manera diferent. Gestionem el bé comú pel bé comú. Sembla fàcil no? Ens explica el que ell va observar i que des del sentit comú hauria de ser. La frase: Actuar amb responsabilitat és molt millor que culpar als altres dels nostres mals.


I per acabar l'espectacle trepidant i espectacular d'en Quim Moya @quimmoya que va pintant uns quadres a ritme de la música sense parar de fer cabrioles i amb uns finals inesperats. Fantàstic.





I per acabar simplement felicitar a tots els ponents, als organitzadors, col·laboradors per la magnifica organització i dir-los que ja espero el 3er @tedxsantcugat

A reveure!!!






dissabte, 23 de maig de 2015

Un Far reflexiu.Drets/Deures i L'home que va confondre la seva dona amb un barret



Jornada de reflexió. Una jornada que no tots els sistemes democràtics tenen i que avui en dia amb el tema de les xarxes socials potser cada vegada deu tenir menys sentit.
Potser sentit no deu tenir una finalitat. El descans abans d'afrontar la jornada electoral i sobre tot la nit electoral. Amb alegries, tristeses, eufòries, decepcions, anàlisis... i afrontar el dilluns d'una manera diferent, per bé o per mal però diferent.

Dos fets casuals i inconnexes d'ahir em fan reflexionar.


  1. Una conversa mal acabada amb una vilatana que exigia drets i respostes.
  2. La trobada del llibre, un bon llibre sobre la percepció i les seves patologies. "L'home que va confondre la seva dona amb un barret" de l'Oliver Sacks
Ahir una vilatana em diu que hi ha un tema que no se li ha respost, li dic que conec bé el tema i que els tràmits estan fets i que se li donarà la resposta. Que hem fet els tràmits però el procediment és el que és i depèn d'una instància externa a l'ajuntament. Que l'he tractat amb aquesta instància i que ja ens respondran. La vilatana em deia i redeia que no em feien cas i que calia anar més ràpid. Al cap d'una estona dins un bucle li vaig dir no cal que seguim, quant tingui la resposta li donaré. Bé em va engegar a la merda i em va donar un gran cop de porta.

I que hi te a veure això amb el llibre? doncs el llibre tracta d'un home que per una malaltia que li afecta la percepció de les coses fins al punt que quant arriba de passejar amb la seva dona vol penjar-la del penjador dels barrets. 
Doncs aquest fet d'ahir sobre la reclamació em fa pensar que sovint en els meus 12 anys a la politica local he vist massa sovint reclamar, a vegades de males maneres, drets i més drets però poques vegades amb la contrapartida que són els deures.
La societat s'aguanta perquè tenim drets i tenim deures. El civisme es basa també en això. Per tant hem de reclamar i hem de complir. 

Clar en plena cursa electoral la gent vinga a reclamar drets però potser és perquè en periòde electoral sovint els candidats i candidates només parlen de drets i solucions. No es sol parlar que hi ha deures i que caldran implicacions. 

El dia 13 es constituiran els ajuntaments i el dia 15, dilluns, els nous responsables hauran d'equilibrar el programa amb la realitat. A alguns els serà fàcil, altres els costarà més. Tot dependrà del realistes o no que siguin cada un...

I seguim reflexionat. Una última reflexió: VOTEU