Des de la Meridiana i a l'Altra Banda

Un any més mobilització de la societat Catalana per reclamar poder decidir que volem un estat propi. De fet ja ens mobilitzem per que volem aquest estat propi. Per poder guiar el nostre país cap a un futur millor junt amb els pobles lliures del món.

Enguany, després de 12 anys, ha estat un 11 de setembre sense càrrec institucional. Ja com a extinent d'alcalde, exregidor, exconseller comarcal, exportaveu... però viscut amb tanta o més intensitat. S'acosta el 27S i cal sumar esforços des de tot arreu. De fet el procés ha estat un exemple de com la societat pot empenyer un projecte i que uns polítics valents han escoltat i junts han fet arribar el poble català fins aquí i fent aquesta REVOLUCIÓ DELS SOMRIURES.

Al matí el temps va permetre justet fer l'acte institucional a Arenys de Munt, aquí és on vaig trobar més diferència vers els anys passats... per mi no per l'acte es clar.

I al migdia agafar l'autocar i cap la Meridiana. Una festa i una demostració de civisme i democràcia excepcional.

Emocionant veure al Torrent d'en Puig els 8 autocars d'Arenys de Munt i Sant Iscle en filera apunt de marxar... I apa cap a dalt i a escoltar les instruccions dels dos voluntaris de l'ANC que ens les van donar d'una manera molt acurada.

Arribem a Barcelona i una altra imatge de les que queda a la retina, al tombar un carrer la prespectiva donava una filera d'autocars que no veies el final... Al passar pels carrers prop de la Meridiana els parcs i espais públics plens de families esperant el moment, acabant de dinar, jugant, preparant-se!
Al travessar la Meridiana ja es veia que l'èxit estava assegurat. Ja es veia plena i seguia sent una festa. Gegants, castellers, sardanistes, espectacles i molta gresca!

L'aparcament es troba lluny i cal caminar força estona. Però amb alegria i ganes de passar una bona estona i fer un pas més cap a la llibertat nacional.

Una cosa que a mi no em sorprèn però que desmenteix segons quins discursos, alguns dels que fins i tot diuen que són la nova política i fan servir les maneres més rastreres de la vella política, és que molta gent que va per la vorera cap a la Meridiana parla en castellà i això fa més gran el procés doncs igual que Catalunya ha estat sempre aquest és un procés inclusiu...

I un cop a la Meridiana tot i el poc troç que hi havia fins el tram 51 vam trigar molt doncs fins i tot les voreres estaven plenes. Costava caminar del munt de gent que hi havia.

I apa a passar una bona estona entre coneguts i desconeguts. Tots amb el mateix objectiu de poder posar un nou gra de sorra al procés cap a la llibertat del nostre país.

Un dia inoblidable amb motles estones emotives i de pell de gallina.

Una mobilització així, pacifica, alegre, cívica, reivindicativa, emotiva, plàstica, participativa i un llarg etc. és pot fer només a països on la gent està compromesa.

Ara un últim esforç cap al 27S per poder començar l'últim tram cap a l'Estat Propi!!!!

Gràcies moltes gràcies a qui ho feu possible!!!!!!!!!!