
Aquell dia em vaig apuntar un títol per una entrada al bloc "A l'Alcalde li Brillen els ulls" una entrada que no vaig arribar a fer... A vegades el dia a dia ens distreu de les coses importants...
Dic importants perquè sentir a en Miquel relacionar tots els passos que s'havien fet per arribar al dia 20 de gener del 2012 era emocionant. I veure'l com dic en el títol com li brillaven els ulls al anar desgranant el llarg i tortuós camí és important i explicar-ho també.
I ara ens traslladem al 5 de febrer d'enguany, 3 anys, 36 mesos, 158 setmanes i 1112 dies més tard. I

Explica el complicat que és gestionar en temps de crisi una ciutat com Premià de Mar on les necessitats són moltes i l'acció de l'ajuntament costa que arribi a tothom. Explica les renuncies, sobre tot familiars, que ell i el seu equip han de fer però que la satisfacció de treballar pel seu poble compensa aquests fets.

La sala és plena d'amics, de gent de Premià, de càrrecs, de gent de la comarca i un convidat molt especial, el President Mas que ha volgut acompanyar-lo i donar-li suport. Destaco del que va dir el President: 1r que li tenia certa enveja per tot el que ha pogut fer en Miquel a Premià i 2n. Que els ajuntaments són com el servei d'urgències de l'administració, el primer lloc on els ciutadans i ciutadanes van.
Sort Miquel, l'empenta i la il·lusió la tens de sobres i tens un gran equip. Endavant!!! i una forta abraçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada