De dilluns a dimarts passant per un dissabte rumb al #9N2014

Des del dia 19 de setembre que es va aprovar la llei de consultes els ajuntaments i altres ens locals han fet pinya amb les institucions catalanes, Parlament, Govern i Presidència de la Generalitat.









A Arenys de Munt el dilluns dia 22 vam fer el ple extraordinari aprovant la moció de suport a la llei de consultes aprovada pel parlament i a la convocatòria que havia de fer el president aquella setmana. 
Dimarts al Consell Comarcal vam aprovar la mateixa moció amb l'afegit que vam aprovar també l'adhesió a l'Associació de Municipis per la Independència(AMI)

I dissabte el President de la Generalitat, Artur Mas, va signar el decret de convocatòria de la consulta, quedant tots els catalans i catalanes convocats pel dia 9 de novembre de 2014. 

Fins aquí tot normal. Les institucions que són a prop del poble van fent la seva funció per la que van estar escollides pel poble que és que realment és dipositari de la sobirania d'una nació i més la Catalana, que té una història parlamentària més antiga que la Gran Bretanya com va recordar Pau Casals en el seu discurs davant l'ONU(I'm a Catalan).


Fins aquí tot normal, institucions que fan la seva funció sobre tot des de la separació de poders. Però arriba un nou dilluns i des d'un estat que sempre ha tingut vocació de centralista i de no tenir en compte la singularitat, i sobre tot el sentiment, de Catalunya fan de manera exprés unes maniobres que ja anunciaven fins i tot abans de saber com era la llei i el decret.
El Tribunal balla al ritme que toca l'executiu espanyol i suspèn la llei i el decret. 
 
I creuen de veritat que tot això ho aturen governant des dels despatxos sense escoltar al poble català, des de la centralitat de la meseta i  dictant el que ha de fer un tribunal que ja fa uns anys que està desacreditat pel seu escorament polític...

Doncs arriba dimarts i es demostra que no que els catalans i catalanes volem votar i sortim al carrer. Anem davant dels ajuntaments que és on la ciutadania percep que la política està més aprop.

Els ajuntaments catalans han donat amb una amplia majoria suport a la consulta i al parlament en el seu desig pel dret a decidir.

El seu problema, els dels polítics espanyols principalment el govern espanyol, en que es pensen que això és fruit d'un president que va per lliure, d'un parlament que també i d'uns ajuntaments que tres quarts del mateix. 

Doncs no. El procés és fruit de la conjunció de la voluntat d'un poble, d'unes institucions que tenen el compromís electoral i programàtic de demanar als catalans i catalanes com volen que sigui el seu país en el futur. Així de simple i així de potent. Però sembla que de tant clar i tant senzill no ho poden entendre. 
Jo crec que és un tema de concepció del que ha de ser la democràcia i l'organització d'un estat. Fins aquí estaria bé si aquesta concepció no els tornés cecs per veure el que està passant, per minimitzar qualsevol acció i negar qualsevol pas cap al dret a decidir.

I arriba un dimecres i veiem com volen convèncer al poble català: Doncs fent uns pressupostos que marginen i ofeguen encara més a Catalunya.

Només unes dades: Pressupostos més baixos en inversió a Catalunya dels últims 17 anys, un 9,5 del total de l'estat. Amb Mariano Rajoy al govern la inversió a Catalunya ha baixat un 57,9%. La mitjana d'inversió a l'estat per habitant és de 242 euros i a Catalunya només 145 per habitant...

Cap resposta a les necessitats de Catalunya. Els pressupostos de l’Estat per al 2015 no donen resposta a cap de les 23 mesures d’àmbits com l’economia, les polítiques socials o les infraestructures que el president Mas li va traslladar a Mariano Rajoy a la reunió que van mantenir el passat mes de juliol. Aquests pressupostos van completament en la direcció contrària de la voluntat de diàleg amb Catalunya que Mariano Rajoy ha manifestat darrerament.

Un càstig a Catalunya. Veient les xifres dels pressupostos generals de l’Estat per al 2015 un pot arribar a la conclusió que hi ha una voluntat expressa per part del Govern espanyol d’actuar contra Catalunya pel procés polític que estem tirant endavant. No només volen impedir que votem sense oferir cap proposta alternativa, sinó que a més a més castiguen Catalunya amb aquests pressupostos discriminatoris.

I en aquests moments econòmics aquests pressupostos asfixien Catalunya, són antieconòmics i per tant antisocials. Un atac més....

Doncs això, Volem Votar i Volem la Independència.

Llei de consultes, segueix la pregunta Por a Preguntar o potser por de la resposta?

Repassant escrits que vaig fer durant la consulta d'Arenys de Munt l'any 2009 i un del 2010. 

En tots dos escrits feia reflexions sobre el fet que no hauria de cabre en cap democràcia no deixar votar a un poble. I més quant ara s'ha dotat d'una eina que ha estat aprovada per 106 vots a favor i només 28 en contra. Un 78 per cent a favor hauria d'aparcar qualsevol intent de bloquejar la consulta. Es tracta d'això només: Deixar que el poble manifesti la seva voluntat.

L'any 2006 després que la consulta sobre la urbanització superficial de la  riera fos portada al jutjat i al síndic de greuges, precisament per alguns que ara fan bandera de la consulta, de desobeir, etc. vaig demanar a la Direcció de Participació de la Generalitat que caldria un sistema àgil i fàcil perquè els municipis poguessim fer consultes. I en unes jornades sobre participació fetes a Arenys de Munt vam debatre sobre la qüestió.

De fet  la Consulta del 2006 i la resolució del Síndic de Greuges van donar les pistes per a la primera consulta per la Independència a Arenys de Munt. 

Per tant en pocs anys hem passat de no tenir res, a tenir una llei justeta, a un munt de consultes i finalment ara una llei que permetrà fer consultes a tots els nivells a Catalunya. 

Us adjunto l'article del 2009 i l'enllaç d'aquest i de l'escrit sobre la llei del 2010. I un extra que te relació Escrit a Help Catalonia: Article a Help Catalonia i Traducció article Help Catalonia

Enllaç a l'article a El Punt Avui

Por de preguntar, o potser por de la resposta?

19/08/09  - Alfons Molons

Portem més de 30 anys de democràcia, i malgrat tot es continua sense confiar en la ciutadania, que pot votar en unes eleccions cada quatre anys i prou. Però una altra cosa és quan ens disposem a preguntar directament. Poques vegades s’han fet consultes que encara són una rara excepció i que gairebé sempre s’han fet per imperatiu legal.

La llei de consultes catalana tampoc resoldrà el problema, ja que seguirà necessitant l’autorització de l’Estat espanyol. Caldria separar clarament els referèndums de les consultes, així com trobar un sistema senzill i àgil per les consultes sobre temes municipals.

I la tan aclamada societat civil què hi pot fer? A Arenys de Munt, una entitat, el MAPA, ha trobat un camí: organitzar una consulta pel seu compte. Es preguntarà si es vol que Catalunya sigui independent. El tret de sortida va ser una moció presentada per la CUP, amb un ampli suport del ple municipal.

La comissió és oberta a tothom i està fent una feina molt ben feta i amb molta implicació. Un primer èxit: Engrescar a molta gent en un projecte comú. Els pobles avancen així. Amb gent engrescada i compromesa amb el seu poble, amb el seu país....
El procés hauria de tenir el suport de tothom. Com em pregunto a l’encapçalament: es te por de preguntar o de la resposta? Com pot ser que algú s’oposi al procés i fins i tot llanci amenaces?

Arenys de Munt te experiència en consultes. Se n’han fet dues sobre els projectes de la Riera: el de canalització i el d’urbanització superficial. I recentment s’ha fet un procés de consulta sobre si s'havia de desenvolupar o no una millora de la urbanització d’un carrer.

Per acabar, dos temes importants: un agraïment a tothom que està treballant per la consulta i una crida a tots els arenyencs i arenyenques a participar a la consulta i demostrar que no s’ha de tenir por de preguntar. 

I en referència a la llei de consultes del 2010 ja vaig escriure en aquell moment que em semblava que havíem perdut una oportunitat i segurament temps, però bé sembla que hem après i de moment ara la podem fer sense demanar  permís, les reflexions d'aquell 11 de març del 2010 Entrada al bloc del 11-3-2010 sobre llei de consultes