90 dies. Que volíem fer fa 4382 dies. 2003 Lema Noves Idees per viure millor

Noves Idees, Per viure Millor. 

El 2003 aquest va ser el lema de campanya. I sí portàvem idees noves convençuts que podíem aconseguir viure millor.
Evidentment la campanya del 2003 per mi va ser especial. Va ser la primera i molt sobtada. El 25 de maig de 2003 tot just feia dos mesos que havia acceptat la proposta de ser Cap de Llista de CiU, bé mig en broma mig seriosament jo dic que mai vaig dir que sí a encapçalar la llista... doncs els vaig dir que sí d'anar a la llista no gaire amunt...
No havia estat mai actiu en cap partit ni militant per tant va ser una immersió en el món polític de manera molt ràpida. Des del març al maig vaig haver d'afrontar discursos de presentació, entrevistes, debats, fer programa...
Estant molt implicat en entitats hi ha una avantatge però clar has de canviar una mica el xip per
pensar des d'un altre punt de vista. És evident però cal dir-ho, tot això ho pots fer en tant poc temps només si comptes amb un bon equip de gent.

I quines idees teniem? Doncs, malgrat ser un moment de bonança, érem conscients que tot de cop no es podia fer. Teníem clar que calia impulsar el projecte de canalització de la riera, treballar per la zona esportiva, la biblioteca, la nova residència, hotel d'entitats. Impulsar el pla general, la participació, els serveis socials. Dinamitzar l'Escorxador, mancomunar serveis, potenciar la promoció econòmica, el comerç, les fires, el relleno, la cirera d'en Roca...

Algunes coses es van poder fer d'altres no. Vam governar, dins un govern que el partit majoritari,
AD2000, tenia majoria però que el pacte de govern es va complir com sí nosaltres fóssim necessaris per la majoria. Crec que és bo recordar-ho, governar en coalició és complex però quant s'actua amb mentalitat que el govern és un i cal treballar pel poble la complexitat es redueix i l'acció de govern és millor.

Gràcies a tothom que em vau acompanyar a la Candidatura del 2003 i els que no en vau formar part però des de la maquinària del partit vareu treballar també de valent!

D'aquí 10 dies, quant en quedin 80, farem un breu balanç del mandat 2003-2007

A sota la meva primera entrevista, publicada a EL Punt el dia 25 de març de 2003, dos dies abans de la meva presentació com a candidat, el dia 27 de març. sobre el 15 de març havia acceptat anar a la llista...

100 dies! Parem Màquines? no, tenim 2.399 hores per seguir fent feina!

Avui divendres 13 de febrer queden 100 dies per les eleccions municipals del 2015 poc més de 3 mesos i 14 setmanes. 

100 dies que cal seguir treballant pel poble, acabar part de la feina i deixar lligats els que no es puguin acabar. No podem parar maquines. El mandat és fins el dia 24 i si seguim el nostre programa, el nostre pacte i el Pla d'acció municipal hem de seguir governant, decidint i planificant...

100 dies que en part estaran, ja ho estan ara, per la proximitat de la campanya electoral. Dies que també toca fer balanç de manera objectiva i per tant també critica. I això haurem d'anar fent. No obstant tot i algunes ombres, doncs som humans i ens equivoquem, hi ha hagut moltes llums.

El 24 de maig d'aquest 2015 hauran passat 4.328 dies, 626 setmanes, 143 mesos i 12 anys des d'aquell 25 de maig en que em vaig presentar per primera vegada a unes eleccions municipals. Molts dies, setmanes, mesos i anys on he intentat servir el màxim de bé possible Arenys de Munt i també el meu país que desitjo lliure i independent aviat, Catalunya.

Vaig arribar de casualitat a la política "activa de partit", penso que política d'una manera o d'altre tothom en fem. Una dada ho pot reflectir a principis del mes de març del 2003 jo no tenia cap intenció de presentar-me a cap llista electoral ni tenia cap vinculació amb cap partit polític, simpatia per Convergència i haver participat en algunes reunions amb la seva gent. Doncs el dia 27 de març feia la meva presentació com a cap de llista de CiU. A menys de dos mesos de les eleccions i sense cap experiència vaig acceptar, amb molt d'honor, l'oferiment de la gent de Convergència d'Arenys de Munt. 

I fins aquí hem arribat. Segueixo pensant amb la frase que vaig dir en aquells moments "no arribo a la política per participar si no que participant he arribat a la política" I com ja vaig dir el mes de  Maig de  l'any passat seguiré participant.

I quant queden 100 dies, i com un petit regal avançat de comiat, aquest dijous dia 12 he pogut presidir el ple com a Alcalde Accidental. Una experiència que havia fet en petits moments però que ahir vaig poder fer en la seva totalitat.

I no vull acabar, no em cansaré de fer-ho segur que aquests 100 dies que queden em faré pesat, sense agrair als meus companys regidors i regidores que m'han acompanyat en

aquests anys. Amb la Maribel vam compartir els 4 primers anys del 2003 al 2007, del 2007 al 2011 la Maribel va seguir al meu costat i s'hi afegí en Manel. El 2011 la m'acompanyen primer la Montse i la Helen i després amb la marxa de la Helen s''incorpora en Fèlix. A tots ells gràcies, no tant per estar al meu costat(que també) sí no per la feina feta per Arenys de Munt, per les hores dedicades, per les hores dures a voltes, per les renuncies, sobre tot de temps que no podem dedicar a família i amics, per la vocació de servei que heu tingut. 

La Política Local és a vegades dura però al ser de proximitat i poder influir en el teu poble és emocionant i recompensa l'esforç tant gran que cal en el dia a dia. 

A l'alcalde li brillen els ulls

El 20 de gener del 2012 vaig tenir la sort de poder assistir a la inauguració del teatre l'Amistat de Premià de Mar. L'esdeveniment s'ho mereixia i s'ho mereixia especialment l'amic i Alcalde Miquel Buch.

Aquell dia em vaig apuntar un títol per una entrada al bloc "A l'Alcalde li Brillen els ulls" una entrada que no vaig arribar a fer... A vegades el dia a dia ens distreu de les coses importants...

Dic importants perquè sentir a en Miquel relacionar tots els passos que s'havien fet per arribar al dia 20 de gener del 2012 era emocionant. I veure'l com dic en el títol com li brillaven els ulls al anar desgranant el llarg i tortuós camí és important i explicar-ho també.

I ara ens traslladem al 5 de febrer d'enguany, 3 anys, 36 mesos, 158 setmanes i 1112 dies més tard. I

en Miquel desgrana la feina feta per ell i el seu equip a premià des del maig del 2011 fins ara. I a l'Alcalde li tornen a brillar els ulls. Igual que que aquell dia de gener del 2012 l'emoció i la passió per la feina feta es traspuen a cada paraula,  a cada gest, a cada silenci i a tot el relat.

Explica el complicat que és gestionar en temps de crisi una ciutat com Premià de Mar on les necessitats són moltes i l'acció de l'ajuntament costa que arribi a tothom. Explica les renuncies, sobre tot familiars, que ell i el seu equip han de fer però que la satisfacció de treballar pel seu poble compensa aquests fets.

I a renova el compromís amb Premià de Mar. Vol tornar a ser Alcalde 4 anys més amb la mateixa il·lusió i amb el mateix brillar d'ulls. I jo crec que s'ho mereix. És un bon Alcalde, un bon Pare, un molt bon amic que tinc la gran sort de tenir en el cercle dels meus bons amics i amigues.

La sala és plena d'amics, de gent de Premià, de càrrecs, de gent de la comarca i un convidat molt especial, el President Mas que ha volgut acompanyar-lo i donar-li suport. Destaco del que va dir el President: 1r que li tenia certa enveja per tot el que ha pogut fer en Miquel a Premià i 2n. Que els ajuntaments són com el servei d'urgències de l'administració, el primer lloc on els ciutadans i ciutadanes van.

Sort Miquel, l'empenta i la il·lusió la tens de sobres i tens un gran equip. Endavant!!! i una forta abraçada. 

La Pepita, l'Emilia la residència Verge del Remei

Divendres a la tarda vam visitar la Residència Verge del Remei, érem la gent que formem part del patronat i vam fer la tradicional visita dels vols de Nadal.

 Jo sóc patró des d'abans de ser regidor, és a dir des d'abans del 2003. No recordo l'any exacte però segurament era l'any 2001 més o menys.

Em van proposar com a patró per la meva vinculació amb la Creu Roja i coneixements de les entitats de voluntariat i socials. Per tant porto molts anys vinculat al patronat. I tinc l'honor de seguir sent patró i a més actualment Tresorer del Patronat.

Però la relació amb la Residència encara ve de més lluny, de quant es deia "Obra de Maria". Gairebé cada dia hi passava un o dos cops per portar un avi o avia a visita, alguna urgència, algun suport quant l'ascensor no funcionava, etc. Era l'època que estava al transport sanitari de la Creu Roja.

Molts avis i moltes àvies vaig conèixer durant aquells anys. Tots i totes molt agraïts. La fèiem petar durant el viatge, mentre esperàvem la vista, al arribar a la residència. I això ens enriquia i més quant gairebé tots els que estàvem a les ambulàncies érem molt joves. Malauradament molts ja no hi són, el fet biològic és imparable...

Pessebre da la Residència Verge del Remei

Divendres però vaig parlar amb la Pepita i l'Emila. Les havia portat forces vegades amunt i avall, a l'Emilia primer amb el seu home. Totes dues se'n recorden força i per sort encara em reconeixen. Va ser un moment molt agradable tornar a parlar amb elles. Recordar quant de temps fa i que això el temps inexorablement va avançant...

I es bo que la gent s'acosti de tant en tant a la residència i conversi amb els residents. Alguns surten poc i si no poden anar al món de tant en tant agraeixen que el món vagi a ells.

Al marxar amb la Directora li vaig dir que per mi la residència és part meva emocionalment i que evidentment seguiré de Patró.

Bones festes gent de la Residència, bones festes les treballadores i treballadors i sobre tot gràcies per la professionalitat però sobre per la humanitat en que desenvolupeu la feina i l'efecte que teniu vers els avis i àvies.

Congrés ALDE PARTY 3 dies, Lisboa un Matí

Del 20 al 22 de novembre es va celebrar a Lisboa el 35è congrés de l'Alde Party. Congrés que vaig anar com a delegat com explico ampliament a l'anterior entrada al blog 

Però també hi vaig anar com a Membre Individual(IM). Aquests dies quant la gent sabia que anava o que havia anat al congrés em preguntava: com és que jo formava part d'aquest partit i com m'havia fet IM. 

Doncs una part visual de la resposta és aquesta estoreta de ratolí que em van donar els del ALDE PARTY en una visita al parlament Europeu. Com es veu hi ha l'adreça del web. Doncs vaig entrar a xafardejar i em vaig afiliar... I d'això fa un parell d'anys i gairebé de casualitat m'he trobat anant a Lisboa, primer de convidat i després com a delegat dins la delegació de Convergència. 

Començo per aquí. He estat fantàsticament acollit per la gent de la delegació, per tots però en Luca i en Marc molt especialment. Vaig fer uns nous companys de partit que amb alguns no havíem coincidit mai. I ens trobem a Lisboa!!! La vida te això.

La delegació va treballar de valent i podem estar contents de la feina feta i principalment de l'aprovació de la resolució en contra de la Querella al President Mas.

Com dic al inici 3 dies de congrés i un matí a Lisboa. Com que el matí va ser el primer doncs comencem per aquí.

Lisboa era una ciutat desconeguda per a mi. Una ciutat que d'entrada no m'havia plantejat mai de visitar, almenys en un curt i mitjà termini. I crec que hi tornaré. Em va agradar molt. Amb un matí dona per poc i a sobre anava plovisquejant. Doncs bé em vaig posar un barret que portava, l'abric, comprar un bitllet per 24 hores ilimitat del transport públic i agafar tranvies... 

Vaig afagar diverses vegades el 28 que va pel casc antic, cap al Castelo ST Jorge, la catedral i el barri de la "baixa". amb això veus una part important i molt bonica de la ciutat. 

Amb el tramvia 15 vaig anar al centre de congressos a la tarda i allà va ser on vaig passar la majoria de temps.

Però hi ha la nit i la nit a Lisboa s'ha de passar al barri "alto", no de categoria si no d'alçada...

Uns carrerons plens de bars i de musica amb molt d'ambient. I per menjar doncs cal provar el bacallà.

Com a cosa curiosa vaig trobar un bar, que feien bons gintonics, que era també una barberia. Molt ben ambientat i decorat. 

I sí es vol un ambient una mica més sofisticat o més snob doncs cap al barri del Chiado. I com no escoltar algun Fado... 

I bé ja no va donar per més la part lúdica. 

I pel que fa al congrés, temes escenogràfics el tema "polític al altre post" era doncs el que normalment es veu en d'altres congressos siguin politics o no. 

La tipica recepció i el  sopar pel que fa al tema lúdic i de networking.  El sopar va tipus coctel i això facilitava la relació i les converses amb gent diversa, quant l'idioma ho permetia però amb una mica de ganes t'acabes comunicant ja sigui directament o a través d'algú que domini el dels dos interlucutors.

En el palau tot estava molt ben organitzat. Les votacions es van fer amb comandament fet que facilita el tema. 

Hi havia a més de les ponències de treball per les resolucions algunes conferències de temes diversos, presentacions de llibres, parlaments....

L'escenografia com es veu a les fotos estava molt bé, Dominant els colors corporatius blau i groc. 

L'ambient era molt bo i de molta ccortesiaentre totes les delegacions i també entre els membres individuals.

Com que es renovaven dues vicepresidències però hi havia tres candidatures hi va haver campanya dels candidats. Fulletons, cartells, roll-up, etc. En algun moment em va semblar com molt americà. Però sempre com dic des del bon rotllo!!!

En definitiva una bona experiència. Se'm van escapar segur moltes coses doncs malauradament no domino prou l'anglès i al congrés tot, tot en anglès i sense traducció simultània. Bé la part positiva és que vaig fer una bona immersió lingüística de tres dies... 

I com he dit al principi Lisboa, el poc que vaig poder veure i gaudir, val la pena. Visitar sense preses, perdre's pels carrerons, badar, pujar als tramvies, veure la ciutat des de les alçades que donen els seus turons, veure la història a través dels monuments i edificis... I la gent molt amable i en general bon servei. 

ALDE PARTY, El congrés de Lisboa, Novembre 2014

Reclaiming Liberalism, Reclamem el Liberalisme

Durant el dies 20-21 i 22 de novembre es va celebrar a Lisboa el 35è congrés de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates Europeus. Vaig tenir el gaudi de poder-hi assistir, com a membre individual, convidat, i també com a delegat dins la delegació de Convergència Democràtica de Catalunya(CDC)

El congrés serveix per marcar les grans línies de treball a nivell europeu del partit i es fan les eleccions per renovar la part de la direcció que li pertoca a cada congrés, la direcció es renova per parts. En aquesta ocasió es van triar dos vicepresidències i el tresorer.

En el cas de les Vicepresidències n'hi havia dues per renovar i tres candidatures. Per això hi va haver campanya per a les tres candidatures. Fins i tot amb cartells, fulletons, etc. Alguna fins i tot força americana em va semblar.

Van ser elegits: Vicepresidenta Angelika Mlinar MEP (NEOS, Àustria) i Hans van Baalen MEP (VVD, Netherlands). Roman Jakic (Alliance of Alenka Bratusek, Slovenia) va ser reelegit Tresorer del Partitñ

Flo Clucas va ser reelegida presidenta de l'ALDE Party Gender Equality Network. (MEP Membre del parlament europeu) http://www.aldeparty.eu/en/elections

Hi van haver diverses conferències, presentacions de llibres, declaracions, etc. Algunes coses en paral·lel per tant s'havia de prioritzar on un volia anar.

Pel que fa als Membres Individuals(IM) hi va haver dos espais dedicats a parlar d'aquests components del ALDE PARTY. Una especificitat gairebé única vers els altres partits europeus que solen formar-se sols dels partits nacionals. Això fomenta una participació des de la societat molt més gran i una proximitat major

Al Matí del dia 22 es va fer una trobada dels IM de Portugal on es va parlar de com s'havien d'organitzar en el país, com créixer, dinamitzar-se, etc.

Al migdia l'assemblea general dels Membres Individuals. Es va parlar de poder augmentar la xarxa de IM i que aquests facin accions i activitats. Com els Liberals Drinks i els Liberals Diners.

En quant a organització es vol seguir com ara amb referents per nacions/regions/provincies... Depenent de l'organització dels estats. Això facilita una proximitat i realment fa possible les activitats i relacions entre els IM. De fet és refermar-se en alguns dels objectius del IM fins a finals del 2015:

• Contribuir a la construcció d'una comunitat paneuropea dels liberals.
• Enfortir el liberalisme en els països on n'hi ha o no n'hi ha i a on són febles els partits liberals.
• Contribuir a la reconstrucció del liberalisme de baix a dalt
• Contribuir a la creació d'un fort moviment de base que pot alimentar el partit.
• Augmentar la visibilitat i l'impacte dels membres individuals a través de diferents mitjans.

El desenvolupament del congrés pròpiament de partit és on es van aprovar resolucions sobre diversos temes:

• Potenciar Igualtat de Genere, que els dos progenitors puguin agafar el permís per maternitat/Paternitat
• Azerbaidjan, la llibertat sota pressió.
• La lliuta contra els paradisos fiscals.
• Reglamentació de l'economia digital, l'economia compartida.
• Creixement Verd i Bioeconomia.
• COP 21, un punt d'inflexió per al clima
• Assegurar la Pau a Europa, l'enfortiment de les Relacions Exteriors d'Europa i de Seguretat.

Però per a la Delegació Catalana(CDC) la més important és la única resolució d'urgència aprovada que és l'anomenada: Crisi política a Espanya: el President català (CDC) s'enfronta a la persecució legal.

Que condemna la Querella interposada contra el President Mas i part del seu govern. La resolució va ser aprovada amb tots els vots a favor dels delegats i només dues abstencions.

Un bon recolzament de la família Liberal i Demòcrata Europea. complerta.

En un escrit a part faré una exposició més “Personal” de l'experiència. Ara us animo a participar en els propers actes:

La propera trobada del Liberal Drinks serà el 18 de desembre Trobada en format de tertúlia informal, el dijous 18 de desembre, a les 20.00 h, a l'Espai Ferrer i Guàrdia, c/Avinyó 44 (Barcelona). ubicació

I a les 21:30 hi ha el Liberal Dinner per qui vulgui, es pot assistir als dos o a un dels dos.

web de l'ALDE PARTY

Facebook dels Membres individuals a Catalunya

9N2014 Ara ja fa una setmana

Vaig decidir deixar passar una setmana abans d'escriure com vaig viure el 9N. I perquè? Per poder assumir tot el viscut, amb molta emoció i il·lusió, i poder-ho fer sense l'ímpetu del moment, per poder valorar si tot va ser així.

I sí, va ser així. Enormement  emocionant i espectacular. Van ser com unes 15 hores allà. Sense cobertura per tant un dia gens 2.0 però no ho trobàvem a faltar. No calia connexió la història passava per allà davant. Nosaltres érem els protagonistes. I a cada punt de votació passava el mateix. Això ens arribava quant sortien a fora a cercar la cobertura i ens entraven els twitts, els whats i encara algun sms...

Vaig tenir la sort de ser triat per fer de gestor de taules i junt amb dos altres persones, en Jordi i l'Aurora, i amb els coordinador del Local en Carles i la Sílvia i els membres de les taules i els voluntaris, la gent de l'ANC va ser un dia com he dit molt gran i molt emotiu.

Ja arribant abans de les 8 del matí vaig veure que tot aniria bé. La gent davant qualsevol problema va anar cercant solucions, escombrant l'entrada, organitzant les files, senyalitzant les taules en llocs visibles per facilitar la localització per la gent que venia a votar, ajudant a qui no sabia on anava, tenia dificultats. En fi al servei de la gent i per tant del país que volem construir.
Així es tira endavant cercant solucions i no generant problemes o encallar-se amb els problemes sense intentar resoldre'ls.

Per això ara tots els polítics haurien de fer el mateix, dic tots doncs cal molta generositat i molt sentit de país per fer un pas més per anar fent camí. Com tot a la vida uns anirien més de pressa, d'altres més a poc a poc, d'altres agafarien drecera i d'altres un tercer camí(que no és la tercer via que no va enlloc...) però aquesta és una cursa que no podem arribar cadascú pel seu propi camí o a la seva manera. Perquè arribem a la meta hem de fer el camí junts. És un camí però no podem fer com si fos una marxa o curs. Hem de fer com si féssim un castell. Sí tots no fem pinya i l'aixequem com cal ni tant sols es veurà res...

I la il·lusió i ganes que tenia la gent el 9N ens porta a que cal que fem les coses bé. Hem obert un camí entre tots. La societat te un objectiu i il·lusió, tenim el President Mas que comanda, el parlament amb majoria que dona suport al procés, partits disposats a seguir endavant. I Madrid segueix sense escoltar i entendre que això és un clam del poble que no s'atura encara que intentin escapçar els que estan a primera línia. Sí això passes en vindrien uns altres i uns altres...

Encara amb les imatges ben vives de la gent de més de 100 anys que venien, de gent amb cadira de rodes, amb crosses, gent jove per primer cop(però tothom tenia la sensació de ser el primer cop...) estrangers amb moltes ganes.

I tothom fent-se fotos. Crec que seran segur les votacions més fotografiades de la història.

Avancem doncs, amb pases segures. Ni de pressa ni a poc a poc. El que importa és amb pas ferm i no fallar. Els catalans i catalanes hem de poder tenir un estat propi, la independència, per poder fer un país nou i millor.

I acabo amb un missatge a Espanya. Com va dir Margall "Escolta Espanya" això no va en contra teva ni dels espanyols. Va a favor dels Catalans i Catalanes i de Catalunya.

Gràcies a tothom que va fer possible el 9N