9N2014 Ara ja fa una setmana

Vaig decidir deixar passar una setmana abans d'escriure com vaig viure el 9N. I perquè? Per poder assumir tot el viscut, amb molta emoció i il·lusió, i poder-ho fer sense l'ímpetu del moment, per poder valorar si tot va ser així.

I sí, va ser així. Enormement  emocionant i espectacular. Van ser com unes 15 hores allà. Sense cobertura per tant un dia gens 2.0 però no ho trobàvem a faltar. No calia connexió la història passava per allà davant. Nosaltres érem els protagonistes. I a cada punt de votació passava el mateix. Això ens arribava quant sortien a fora a cercar la cobertura i ens entraven els twitts, els whats i encara algun sms...

Vaig tenir la sort de ser triat per fer de gestor de taules i junt amb dos altres persones, en Jordi i l'Aurora, i amb els coordinador del Local en Carles i la Sílvia i els membres de les taules i els voluntaris, la gent de l'ANC va ser un dia com he dit molt gran i molt emotiu.

Ja arribant abans de les 8 del matí vaig veure que tot aniria bé. La gent davant qualsevol problema va anar cercant solucions, escombrant l'entrada, organitzant les files, senyalitzant les taules en llocs visibles per facilitar la localització per la gent que venia a votar, ajudant a qui no sabia on anava, tenia dificultats. En fi al servei de la gent i per tant del país que volem construir.
Així es tira endavant cercant solucions i no generant problemes o encallar-se amb els problemes sense intentar resoldre'ls.

Per això ara tots els polítics haurien de fer el mateix, dic tots doncs cal molta generositat i molt sentit de país per fer un pas més per anar fent camí. Com tot a la vida uns anirien més de pressa, d'altres més a poc a poc, d'altres agafarien drecera i d'altres un tercer camí(que no és la tercer via que no va enlloc...) però aquesta és una cursa que no podem arribar cadascú pel seu propi camí o a la seva manera. Perquè arribem a la meta hem de fer el camí junts. És un camí però no podem fer com si fos una marxa o curs. Hem de fer com si féssim un castell. Sí tots no fem pinya i l'aixequem com cal ni tant sols es veurà res...

I la il·lusió i ganes que tenia la gent el 9N ens porta a que cal que fem les coses bé. Hem obert un camí entre tots. La societat te un objectiu i il·lusió, tenim el President Mas que comanda, el parlament amb majoria que dona suport al procés, partits disposats a seguir endavant. I Madrid segueix sense escoltar i entendre que això és un clam del poble que no s'atura encara que intentin escapçar els que estan a primera línia. Sí això passes en vindrien uns altres i uns altres...

Encara amb les imatges ben vives de la gent de més de 100 anys que venien, de gent amb cadira de rodes, amb crosses, gent jove per primer cop(però tothom tenia la sensació de ser el primer cop...) estrangers amb moltes ganes.

I tothom fent-se fotos. Crec que seran segur les votacions més fotografiades de la història.

Avancem doncs, amb pases segures. Ni de pressa ni a poc a poc. El que importa és amb pas ferm i no fallar. Els catalans i catalanes hem de poder tenir un estat propi, la independència, per poder fer un país nou i millor.

I acabo amb un missatge a Espanya. Com va dir Margall "Escolta Espanya" això no va en contra teva ni dels espanyols. Va a favor dels Catalans i Catalanes i de Catalunya.

Gràcies a tothom que va fer possible el 9N

Falta una setmana

Falta tant sols una setmana per que puguem votar participant el dia 9 de novembre i des de l'emoció que fa que costa que passi el temps i sentint les bestieses  que el govern espanyol va dient tinc moltes ganes que arribi.

He estat "seleccionat" com a gestor de taules el dia 9! Un honor. Poder de nou col·laborar per donar un pas més cap a la llibertat del nostre país Catalunya és això un gran Honor.

I poc més és pot dir que no s'hagi dit sobre que el dret a votar i el dret a l'autodeterminació són drets tant bàsics que no haurien de tenir matisos.

Doncs només queda col·laborant  perquè el dia 9 de novembre sigui un èxit i també que tinguem a  Arenys de Munt una doble festa. La Festa Major de Sant Martí i la Festa de la Democràcia expressant com volem que Catalunya afronti el seu futur.

I tot això podem fer perquè el 9N sigui un èxit: Que puc fer perquè el 9N sigui un èxit

Ara Fa una Setmana

Avui ha fet una setmana que vaig tenir la sort d'assistir a la presentació del llibre de la Carme Colomer, Proclama de llums i ombres.

I amb una setmana l'he llegit. no m'atreveixo a fer de crític literari doncs no en se. Però puc dir que m'agradat. Que les escenes quotidianes a moltes un es sent reflectit. I la percepció de tot el que descriu, moments, paisatges, sentiments...

Però una que em va fer gràcia una que ella mateixa va recitar al iniciar la presentació i que pels dies que estem val la pena recordar:





Sense Temps

Amb amics que han oblidat el rellotge,
pots reteixir amb la trama i l'ordit de les paraules,

geografies inanimades i barrejar postals
que serven colors llunyans,
olors de la gent inconeguda.
Mentre taral·leges filagarses de cançons de vinil
 emergeix aquell telèfon.
És bo asseure's amb amics que emmudeixen el mòbil.




Bé ella amb humor ens el va llegir per que tothom interpretéssim que calia deixar el telèfon, no només silenciar-lo, i ens deseixíssim endur per l'acte, la poesia, les recitacions, les cançons de la coral infantil "Els Rossinyols" i la tertúlia tot fent un brindis.

Una vetllada molt agradable. Una lliçó des del presentador, Manel Domènec, la noia que va conduir l'acte, els recitadors i els cantaires i evidentment l'autora que va despullar els seus sentiments tal com ha fet en la part final del llibre principalment.

Com arenyenc des de que vaig néixer es clar que conec a la Carme però amb l'acte i el llibre he descobert una mica més de la seva vida.

Em va fer pensar quant recitava llegint des d'uns fulls en braille que la poesia ha de percebre's d'una manera diferent i segur més intensa des dels dits...

Llegint el llibre també m'ha copsat el fet dels detalls que reflecteixen els seus versos l'atenció amb els altres sentits de l'entorn fa que ella vegi i percebi coses que els que hi veiem segur que se'ns passa per alt.

Com el que ens pot passar per alt si no ens aturem que diu el poema Sense Temps. Jo a vegades en converses sobre els temps actuals m'agrada dir que la propera revolució ha de ser la desacceleració. Hem de prosperar però també hem d'aturar-nos i percebre aquest entorn tant privilegiat que tenim. Que no és ni molt ni poc, és el que tenim...

Gràcies Carme pel que ens has fet sentir amb el llibre. I Felicitats!!!

Ja han passat vint anys...

La tele posada i surten unes imatges de les grans pluges de l'octubre del 1994, recorden que fa 20 anys que va passar.

I jo ho revisc com si fos ahir, gairebé com si fos avui. Anava amb cotxe cap a Barcelona i passant per sobre el pont del riu besos hi havia retenció, doncs aquest ja havia començat a inundar les rondes.
Estava mirant la gran quantitat d'aigua que portava el riu, vaig entendre perquè les torres d'alta tensió estaven posades dalt d'un pedestal buit per sota. Mai havia vist que el Besos portés tanta i tanta aigua. La radio sonant i anaven donant detalls del que anava passant i dels estralls que els aiguats anaven fent arreu de Catalunya. De cop una entrada d'una veu nova d'un locutor, com d'urgència, comunica que un jove ha estat arrossegat per l'aigua al Bages, a Calders, que era un monitor...
Un calfred em recorre tot el cos i em glaça l'anima. No diuen nom i aquella eina que tenim per superar situacions que és la negació de la realitat em retorna la calma i em dona tot d'arguments per pensar que no pots ser tu, que no treballaves ja entre setmana, que hi ha molts monitors per la comarca del Bages segurament... Que no pot ser.

I així segueixo tota la tarda tranquil absort amb les gestions que havia de fer a Barcelona i volent tornar al poble, mirar com tenim tots els temes a la Creu Roja, si cal que preparem algun dispositiu i si tot està controlat anar cap a casa.

Al tornar al poble, Arenys de Munt, hi havia normalitat. Preparem els serveis ordinaris per l'endemà i cap a casa. Tot segueix normal. Tot sembla normal. I arribo a casa, parlem amb la dona, passejo el gos, poso la tele i de cop sona el telèfon, amb normalitat és el vespre, hora de sopar. Una trucada que no espanta d'entrada però sense saber-ho és una de les trucades més dures que hauré rebut(erem joves encara no n'haviem rebut gaires de dures per sort).

A altre cantó una veu espantada i tremolosa em diu et truco per una mala notícia. No va caldre que me la digues, vaig dir no em diguis que el que he sentit per la ràdio és...

I sí eres tu. Han passat 20 anys i no hi ha dia que passi per sobre el pont del besos per la C-31, abans A-19, que no pensi amb tu. Amb aquella notícia a la ràdio. I sempre pensant perquè va passar.

I segueixes present. Segueixo percebent aquell somriure, aquell riure i aquella bondat que no cabia en el teu cos, eres gran de cos però més gran eres de bona persona i de servei als altres.
El record és com eres de jove, tu no has envellit, nosaltres sí. Hem passat moltes coses tots els que en aquells anys de joventut vam fer tantes i tantes guàrdies a la Creu Roja a Arenys de Munt i Sant Iscle de Vallalta, tants projectes, captacions, angoixes però sobre tot alegria, amistat, solidaritat i molts companys,

Quant t miro fotos d'aquell temps, del meu casament que tu vas posar la música de l'orgue de la cerimònia et recordo i t'agraeixo haver pogut ser el teu amic, d'haver gaudit(massa poc) de la teva amistat i de l'alegria que emanaves... Eres com un nen gran!

Les casualitats són a vegades sorprenents, acabant aquest escrit sona al Spotify la canço de l'Eric Clapton: Tears in Heaven(llagrimes al Cel)....

Fins sempre Amic.

De dilluns a dimarts passant per un dissabte rumb al #9N2014

Des del dia 19 de setembre que es va aprovar la llei de consultes els ajuntaments i altres ens locals han fet pinya amb les institucions catalanes, Parlament, Govern i Presidència de la Generalitat.









A Arenys de Munt el dilluns dia 22 vam fer el ple extraordinari aprovant la moció de suport a la llei de consultes aprovada pel parlament i a la convocatòria que havia de fer el president aquella setmana. 
Dimarts al Consell Comarcal vam aprovar la mateixa moció amb l'afegit que vam aprovar també l'adhesió a l'Associació de Municipis per la Independència(AMI)

I dissabte el President de la Generalitat, Artur Mas, va signar el decret de convocatòria de la consulta, quedant tots els catalans i catalanes convocats pel dia 9 de novembre de 2014. 

Fins aquí tot normal. Les institucions que són a prop del poble van fent la seva funció per la que van estar escollides pel poble que és que realment és dipositari de la sobirania d'una nació i més la Catalana, que té una història parlamentària més antiga que la Gran Bretanya com va recordar Pau Casals en el seu discurs davant l'ONU(I'm a Catalan).


Fins aquí tot normal, institucions que fan la seva funció sobre tot des de la separació de poders. Però arriba un nou dilluns i des d'un estat que sempre ha tingut vocació de centralista i de no tenir en compte la singularitat, i sobre tot el sentiment, de Catalunya fan de manera exprés unes maniobres que ja anunciaven fins i tot abans de saber com era la llei i el decret.
El Tribunal balla al ritme que toca l'executiu espanyol i suspèn la llei i el decret. 
 
I creuen de veritat que tot això ho aturen governant des dels despatxos sense escoltar al poble català, des de la centralitat de la meseta i  dictant el que ha de fer un tribunal que ja fa uns anys que està desacreditat pel seu escorament polític...

Doncs arriba dimarts i es demostra que no que els catalans i catalanes volem votar i sortim al carrer. Anem davant dels ajuntaments que és on la ciutadania percep que la política està més aprop.

Els ajuntaments catalans han donat amb una amplia majoria suport a la consulta i al parlament en el seu desig pel dret a decidir.

El seu problema, els dels polítics espanyols principalment el govern espanyol, en que es pensen que això és fruit d'un president que va per lliure, d'un parlament que també i d'uns ajuntaments que tres quarts del mateix. 

Doncs no. El procés és fruit de la conjunció de la voluntat d'un poble, d'unes institucions que tenen el compromís electoral i programàtic de demanar als catalans i catalanes com volen que sigui el seu país en el futur. Així de simple i així de potent. Però sembla que de tant clar i tant senzill no ho poden entendre. 
Jo crec que és un tema de concepció del que ha de ser la democràcia i l'organització d'un estat. Fins aquí estaria bé si aquesta concepció no els tornés cecs per veure el que està passant, per minimitzar qualsevol acció i negar qualsevol pas cap al dret a decidir.

I arriba un dimecres i veiem com volen convèncer al poble català: Doncs fent uns pressupostos que marginen i ofeguen encara més a Catalunya.

Només unes dades: Pressupostos més baixos en inversió a Catalunya dels últims 17 anys, un 9,5 del total de l'estat. Amb Mariano Rajoy al govern la inversió a Catalunya ha baixat un 57,9%. La mitjana d'inversió a l'estat per habitant és de 242 euros i a Catalunya només 145 per habitant...

Cap resposta a les necessitats de Catalunya. Els pressupostos de l’Estat per al 2015 no donen resposta a cap de les 23 mesures d’àmbits com l’economia, les polítiques socials o les infraestructures que el president Mas li va traslladar a Mariano Rajoy a la reunió que van mantenir el passat mes de juliol. Aquests pressupostos van completament en la direcció contrària de la voluntat de diàleg amb Catalunya que Mariano Rajoy ha manifestat darrerament.

Un càstig a Catalunya. Veient les xifres dels pressupostos generals de l’Estat per al 2015 un pot arribar a la conclusió que hi ha una voluntat expressa per part del Govern espanyol d’actuar contra Catalunya pel procés polític que estem tirant endavant. No només volen impedir que votem sense oferir cap proposta alternativa, sinó que a més a més castiguen Catalunya amb aquests pressupostos discriminatoris.

I en aquests moments econòmics aquests pressupostos asfixien Catalunya, són antieconòmics i per tant antisocials. Un atac més....

Doncs això, Volem Votar i Volem la Independència.

Llei de consultes, segueix la pregunta Por a Preguntar o potser por de la resposta?

Repassant escrits que vaig fer durant la consulta d'Arenys de Munt l'any 2009 i un del 2010. 

En tots dos escrits feia reflexions sobre el fet que no hauria de cabre en cap democràcia no deixar votar a un poble. I més quant ara s'ha dotat d'una eina que ha estat aprovada per 106 vots a favor i només 28 en contra. Un 78 per cent a favor hauria d'aparcar qualsevol intent de bloquejar la consulta. Es tracta d'això només: Deixar que el poble manifesti la seva voluntat.

L'any 2006 després que la consulta sobre la urbanització superficial de la  riera fos portada al jutjat i al síndic de greuges, precisament per alguns que ara fan bandera de la consulta, de desobeir, etc. vaig demanar a la Direcció de Participació de la Generalitat que caldria un sistema àgil i fàcil perquè els municipis poguessim fer consultes. I en unes jornades sobre participació fetes a Arenys de Munt vam debatre sobre la qüestió.

De fet  la Consulta del 2006 i la resolució del Síndic de Greuges van donar les pistes per a la primera consulta per la Independència a Arenys de Munt. 

Per tant en pocs anys hem passat de no tenir res, a tenir una llei justeta, a un munt de consultes i finalment ara una llei que permetrà fer consultes a tots els nivells a Catalunya. 

Us adjunto l'article del 2009 i l'enllaç d'aquest i de l'escrit sobre la llei del 2010. I un extra que te relació Escrit a Help Catalonia: Article a Help Catalonia i Traducció article Help Catalonia

Enllaç a l'article a El Punt Avui

Por de preguntar, o potser por de la resposta?

19/08/09  - Alfons Molons

Portem més de 30 anys de democràcia, i malgrat tot es continua sense confiar en la ciutadania, que pot votar en unes eleccions cada quatre anys i prou. Però una altra cosa és quan ens disposem a preguntar directament. Poques vegades s’han fet consultes que encara són una rara excepció i que gairebé sempre s’han fet per imperatiu legal.

La llei de consultes catalana tampoc resoldrà el problema, ja que seguirà necessitant l’autorització de l’Estat espanyol. Caldria separar clarament els referèndums de les consultes, així com trobar un sistema senzill i àgil per les consultes sobre temes municipals.

I la tan aclamada societat civil què hi pot fer? A Arenys de Munt, una entitat, el MAPA, ha trobat un camí: organitzar una consulta pel seu compte. Es preguntarà si es vol que Catalunya sigui independent. El tret de sortida va ser una moció presentada per la CUP, amb un ampli suport del ple municipal.

La comissió és oberta a tothom i està fent una feina molt ben feta i amb molta implicació. Un primer èxit: Engrescar a molta gent en un projecte comú. Els pobles avancen així. Amb gent engrescada i compromesa amb el seu poble, amb el seu país....
El procés hauria de tenir el suport de tothom. Com em pregunto a l’encapçalament: es te por de preguntar o de la resposta? Com pot ser que algú s’oposi al procés i fins i tot llanci amenaces?

Arenys de Munt te experiència en consultes. Se n’han fet dues sobre els projectes de la Riera: el de canalització i el d’urbanització superficial. I recentment s’ha fet un procés de consulta sobre si s'havia de desenvolupar o no una millora de la urbanització d’un carrer.

Per acabar, dos temes importants: un agraïment a tothom que està treballant per la consulta i una crida a tots els arenyencs i arenyenques a participar a la consulta i demostrar que no s’ha de tenir por de preguntar. 

I en referència a la llei de consultes del 2010 ja vaig escriure en aquell moment que em semblava que havíem perdut una oportunitat i segurament temps, però bé sembla que hem après i de moment ara la podem fer sense demanar  permís, les reflexions d'aquell 11 de març del 2010 Entrada al bloc del 11-3-2010 sobre llei de consultes

Cinc anys i un dia(o dos) Consulta i II concert del X cicle de música Mediterrania.

Ja vam celebrar els 5 anys de la 1à Consulta per a la Independència que es va celebrar a Arenys de Munt el 13 de setembre. Enguany el calendari ens jugava a favor i el dia 13 de setembre queia en dissabte. Bé un bon dia per a les celebracions. Algú va pensar que el dia 7 de setembre seria millor, bé doncs hem tingut dues celebracions...

El dia 13 a banda de les celebracions vam tenir uns actes importants:

1.- L'ANC va fer la reunió del seu secretariat i va fer la declaració d'Arenys de Munt

2.- Vam fer una trobada d'ALcaldes i Alcaldesses que formen part de l'AMI(Associació de Municipis per la Independència
3.- La Presentació del Llibre de les consultes.
4.- I la Xerrada d'en Vicent Partal.

Vam tenir també, pel que fa al nostre partit CDC, L'Assistència del President del Grup Parlamentari i Portaveu Sr. Josep Turull, del Diputat Joan Morell, de la Presidenta de la JNC(Joventut Nacionalista de Catalunya), del Vicepresident Comarcal de CDC Carles Bosch, del President del Consell Comarcal del Maresme, Miquel A. Martinez, del President de l'Associació Catalana de Municipis i alcalde de Premia de Mar, Miquel Buch i tot d'alcaldes i alcaldesses, militants i simpatitzans que ens van donar com sempre el seu escalf i suport.

Roda de Premsa de Jordi Turull

Amb la Marta Pascal de la JNC

 I continuant el cap de setmana el diumenge vam tenir el concert del tricentenari, el segon concert d'enguany del X cicle de Música Mediterrània amb el concert com a Casa interpretat pel Cor l’Aixa, la Coral Renaixença i la cobla Principal del Llobregat i dirigits per Pau Jorquera.
Una magnifica vesprada al marc incomparable del Castell Jalpí.

Un tancament de luxe amb cançons molt patriòtiques i que tothom coneixem. Unes cançons que reivindiquen el que som i volem ser: Un poble que vol decidir com vol seguir en el futur i que el que segur que no vol fer és renunciar a la seva cultura, identitat, llengua, manera de ser....