Discurs en nom de CiU a l'Homenatge a Lluís Companys

L’aixecament militar contra la república i contra la democràcia per part dels militars espanyols va ser un fet evidentment fora de cap ordenament jurídic.

El que va seguir, judicis, repressions i execucions malgrat es va voler vestir d’ordenament jurídic era una autèntica farsa.

El procés al President Companys en el que avui recordem el 70è aniversari de la seva execució és un exemple i un símbol del que van patir tants homes i dones que el seu únic crim era estimar Catalunya, tenir uns ideals democràtics tant era que fossin de dretes, d’esqueres, del mig, del cantó.

Avui encara la democràcia espanyola no ha anul·lat el judici. Per això és imprescindible aquest gest i també que el parlament espanyol i el govern espanyol demani perdó en nom d’Espanya per aquesta execució i totes les que es van fer emparant-se en aquest fet.

El president Companys va pagar en la vida el seu sentiment nacional Català i la defensa de la Generalitat de Catalunya.

Política i Justícia són dos termes que ens haurien de donar seguretat i tranquilitat. Però quant es barregen i es confonen els termes ens acaben perjudicant, sobre tot a Catalunya.

La sentència del tribunal constitucional és una sentència política. Sense cap fonament jurídic. I com a tal s’ha de tractar. Un tribunal no pot anar contra el que ha manifestat un poble. I a sobre sí es un tribunal polititzat, desacreditat i caducat.

Properament el poble de Catalunya parlarà. I triarà un parlament que podrà decidir. Que haurà de decidir valentament sobre la base de que som una nació i nosaltres decidim.

Catalunya serà el que el poble de Catalunya vulgui. No hi ha cap text constitucional que pugi anar en contra d’aquesta voluntat.

De vegades quant la tecnologia falla i el fluid elèctric deixa de funcionar a la nit podem entristir-nos i tancar els ulls o bé podem agafar la part positiva i mirar el cel. Sí es una nit clara veurem les estrelles.

Redescobrim les estrelles i fem realitat el somni. El somni del president Companys i de tanta i tanta Gent. El Somni d’una Catalunya lliure.

Visca Catalunya.

Miquel Roca: Catalunya serà el que vulguin els Catalans

Avui he assistit al primer dels sopars-xerrada sobre lideratge que l'ACM ha organitzat. El convidat ha estat en Miquel Roca. Realment la dissertació de'n Miquel Roca ha estat esplèndida. Uns arguments sobre els lideratges molt ben trobats i molt ben argumentats. Potser sense descobrir molta cosa nova però explicats d'una manera magistral i interessant. En aquest apartat una bona estona d'aprenentatge.
A les preguntes i el debat el tema ja ha anat més cap als temes polítics. Seria un article molt extens si volgués(i pogués  recordar-me  de tot el que ha explicat) posar-ho tot.
Per això exposaré algunes idees que se m'han quedat a la memòria i que ja aquestes hores de la matinada potser aniran marxant...
En una pregunta sobre si es sentia orgullós d'haver participat en l'elaboració de la constitució ell ha respost que sí. Que va servir per donar una cosa molt important a Catalunya: El Parlament. I que a partir del Parlament Catalunya pot ser i fer el que el Parlament vulgi, així com el que vulguin ser i fer els catalans.
Que la constitució és una cosa i la sentència i el tribunal constitucional n'és una altra. Que la sentència és política i com a tal no cal, o no caldria, acata -la així com així. Que caldria anar més enllà de la sentència i legislar sobre l'Estatut aprovat pel poble de Catalunya.
I que pot passar? Cal temer una reacció violenta de l'Estat Espanyol? ell diu que no.
En un àmbit més de política local s'ha parlat dels temps difícils que vindran(o que seguiran) que caldrà donar missatges de confiança i de bona gestió. Que caldrà tenir equips preparats per afrontar tot aquest canvi.

Un resum molt resumit fet de manera ràpida sobre una xerrada-sopar-debat que ha estat molt rica en continguts i idees.
Per acabar un agraïment a en Miquel Roca, i a l'ACM per organitzar-la,  per la xerrada tant vigent que ens ha fet. semblava que encar estigués a la política activa amb el missatge adaptat als nous temps. Fent volar la imaginació el podies entreveure dalt de la tribuna del congrés....

Prestigiem la Política i afrontem el futur en positiu.

Fa unes setmanes al programa Àgora de TV3 hi havia els representants de les joventuts dels 5 partits catalans que hi ha al parlament. Tot i no compartir que representant a CiU només hi van deixar participar a la Joventut Nacionalista de Catalunya(JNC) deixant a la Unió de Joves fora del debat.

Em va sorprendre que a la pregunta del moderador, Xavier Bosch, sobre perquè havien arribat a dedicar-se a la política tots menys un, el representant de la JNC, va fer servir tot d’eufemismes per no dir que feien política. Vaig quedar perplex i preocupat. Sí els que representen la joventut política que estan implicats en el dia a dia de les organitzacions juvenils defugen de l’etiqueta de polítics com podem arribar a combatre el que ara s’anomena la desafecció política?

Cal doncs treballar per canviar aquesta tendència. El nostre sistema és millorable, tots ho són, però ara és el que tenim i l’hem d’utilitzar per avançar cap a un sistema que sigui més atractiu. La nostra democràcia encara és jove i la història política del nostre país sempre ha estat malmesa per l’influencia i imposició de l’estat espanyol.

El camí està en que des de tots els sectors de la societat tinguem clar que creant situacions de descrèdit no motivarem ni la participació ni prestigiarem l’acció política. 

Cal apostar per una bona gestió amb austeritat, eficiència i eficàcia. També calen canvis en l’organització de l’administració local i en la funció pública local. Cal, sense abaixar el control i la transparència, un sistema de gestió més àgil i adaptat als temps actuals. Pel que fa a la funció pública caldria un sistema que incentivés a ser més productius, l’actual no permet premiar adequadament al que treballa bé i fa molt difícil castigar al que no ho fa, fet que pot provocar desmotivació o no reconduir les actituds negatives.

I pel que fa als representants polítics cal que el sistema faciliti la participació, sobre tot de les dones, i també, com ja he dit, es prestigií la dedicació política. Cal que els bons gestors, professionals, entesos, gent compromesa faci el pas i sobre tot cal que els hi facilitem. L’objectiu és fer una bona gestió, buscar l’excel·lència i tenir la millor gent  en els equips que dirigeixin els nostres municipis.

Això no s’aconsegueix amb accions populistes i electoralistes de curta volada que qüestiona sous, dedicacions, etc. Són accions que cerquen un impacte mediàtic i recollir uns quants vots. Però que al fixar-se només en un tema de càrrecs i econòmic el que fa és desprestigiar i crear una imatge de que tots són igual, que només s’hi està per interès, etc.

Si només ens fixem en aquests aspectes  fem un flac favor a la Política i la gent preparada pot seguir declinant dedicar-se a la política.

Des de CiU treballem en un altre sentit. Som gent compromesa, responsable i que treballem de valent. Sempre en positiu, tocant de peus a terra però transmetent propostes que generin il·lusió. Ho demostrem en la feina de cada dia, ho demostrarem de cara a les eleccions del 28 de novembre per aconseguir que Catalunya tingui un bon govern i també perquè CiU a Arenys de Munt tingui un bon equip per afrontar el govern a partir del maig del 2011 continuant la feina feta fins ara  i amb noves propostes per afrontar el futur, malgrat les dificultats, doncs encara queda temps per superar la crisi.

Un any després de la Consulta d'Arenys de Munt

Avui fa un any de la consulta d'Arenys de Munt del 13 de setembre de 2009. El que va ser la consulta i el que va generar em  sembla que seria massa redundant exposar-ho dons la xarxa n'està plena d'informació, d'opinions, de pàgines...
Arenys de Munt aquest 12 de setembre ha recordat amb el primer aplec per la Independència aquest any ple de consultes. D'una Manera festiva, reivindicativa, pacfica, democràtica. Expressant que Catalunya vol anar més enllà d'aquest marc tant encotillador que han convertit la constitució espanyola.

CiU hi va estar des del primer moment, tant amb l'organització de les consultes com en l'organització de l'Aplec. Sempre he pensat que malgrat han sorgit grans protagonismes, locals i forans, sobre les consultes que el suport de CiU des del primer moment ha estat una peça clau per a l'organització de la primera i successives consultes. I sempre sens intentar treure el cap per sortir a la foto fet que si que s'ha fet des d'altres formacions que veien el moviment com una perdua de terreny en liderar el moviment sobiranista i independentista.

Vam comptar amb el suport del diputat de CiU al Parlament Sr. Josep Rull, del president de la JNC, Joventut Nacionalista de Catalunya, al Maresme Sr. Jofre Serret, del President de CDC al Maresme, Sr. Xavier Badia, etc. Un matí intens d'emocions i de feina per fer arribar el nostre missatge. I a la tarda la inauguració del monument a la Independència va posar el punt i final a aquesta jornada.

S'ha parlat molt de la unitat dels catalans per avançar cap a la sobirania que els catalans i catalanes vulguin. Però constantment en espais independentistes es practica el que si no estas al 100% amb el meu pensament estàs contra mi. En el compromís d'Arenys de Munt CiU ho ha viscut directament precisament per voler sumar i no restar.

CiU ha fet propostes i negociacions al compromís d’Arenys de Munt sobre una consulta a nivell nacional sobre la Independència cercant el consens i la suma de voluntats. La Comissió d’organització de l’aplec va acceptar les aportacions, que ampliaven el compromís. Sembla que altres forces polítiques, que proclamen la unitat, es van oposar a la signatura d’aquest compromís si s’afegien les aportacions de CiU.

Per aquest motiu finalment es va excloure a CiU de la signatura malgrat es va informar a la comissió que ho signaria el representant local i Cap de Llista de CiU, que soc jo.

Les aportacions al compromís de CiU eren totalment obertes i també negociables, no entenem com un fet que ha de sumar voluntats i que s’autoproclama cercador de la Unitat no permet ni tant sols parlar del fet i cercar punts de trobada mínims. Que Catalunya assoleixi els màxims nivells de sobirania només és pot fer des d’un ampli consens i des d’una base social àmplia. Excloent a forces nacionalistes i que han manifestat clarament la seva voluntat d’apostar pel dret a decidir i que sempre ha defensat el dret irrenunciable a l’Autodeterminació no és el camí a seguir.

Les aportacions de CiU anaven en la línia de treballar per construir la majoria social que possibiliti poder exercir el nostre dret a l’autodeterminació, un cop podem donar per trencat  el pacte constitucional i que la convocatòria del referèndum es fes amb la garantia de guanyar-lo.

CiU a Arenys de Munt ha treballat i ha apostat des del primer moment per la Consulta per la Independència, que avui fa un any, del dia 13 de setembre del 2009 i per l’organització de l’aplec. Sempre donant suport de manera silenciosa per que el protagonisme el tingués qui se’l mereixia: La societat Civil Arenyenca i després la de tantes i tantes poblacions arreu de Catalunya. Creiem fermament que quant els partits i els personalismes intenten monopolitzar els processos aquests estan condemnats al fracàs.

Que CiU a Arenys de Munt apostés des del primer dia per la consulta ha estat molt important pel seu èxit. Es reconeix en el Llibre “D’Arenys de Munt al Cel” del promotor de la moció per fer la consulta Josep M. Ximenis que diu que a la primera reunió hi van anar tres persones, dues de la CUP i una de CiU que era l’Alfons Molons.

També l’organització de l’aplec ha comptat amb el suport de CiU a Arenys de Munt i CiU ha estat la única força que s’ha compromès a col·laborar econòmicament en l’organització de l’Aplec i en la construcció del monument per la Independència.

D’altres han passat per l’aplec cercant la foto. CiU treballa dia a dia per aconseguir que Catalunya tingui el grau més gran de sobirania, amb l’únic límit que el que hi posin els Catalans i Catalanes.

La Riera, Rierada i la Canalització

Aquest dijous dia 29 de juliol ha caigut a Arenys de Munt una forta tempesta, uns 50 litres per metre quadrat amb molt poca estona. Indiquen que si hagés durat una hora s'hagessin acumulat uns 200 litres per metre quadrat. És una tempesta d'estiu forta que realment ha col·lapsat el sistema hidràulic, que recordem que està en construcció i moltes entrades d'aigua encara no estan acabades i que cal encara fer les modificacions que es poden detectar que no funcionen.

Donaré un seguit d'explicacions, argumentacions i antecedents. No volen ser excuses, les excuses es donen quant no es tenen ni arguments ni explicacions.

El projecte de canalització de la riera d'Arenys de Munt s'inicia els anys 90 amb el pla de rieres del Maresme en el que entre la Generalitat de Catalunya i el Govern Espanyol assumien tots els projectes més o menys al 50%.A Arenys de Munt el projecte que es va redactar l'any 1995 finalment es desestima i es fa un projecte que ha de conservar l'arbrat i ha de donar la possibilitat de conservar de sorra la llera de la riera. Per tot això neix el projecte amb la bassa de laminació per poder posar un calaix redimensionat que permeti conservar l'arbrat. Al haver de mantenir la possibilitat de mantenir de sorra la llera de la riera no es contemplen al llarg de la riera entrades d'aigua. El projecte del l'any 2002 te aquesta mancança malgrat millora que el Panagall, Bellsolell i Torrent d'en Puig es canalitzen i els carrers que donen a la riera contemplen entrades d'aigua al seu entroncament amb la riera.

El Projecte va ser aprovat l'any 2002 pràcticament per unanimitat dels partits polítics representats a l'ajuntament en aquell moment i posat a consulta popular on va obtenir un ampli suport de la gent que va  anar a votar.


El projecte és del Ministerio de Medio Ambiente i l'executa l'Agència Catalana de l'Aigua, l'ajuntament fem un intens seguiment perquè s'executi correctament i es facin les millores necessàries perquè el projecte funcioni més bé.

El projecte està en un percentatge molt alt en funcionament però manquen importants acabats, acabats que en pluges i tempestes menys intenses donarien un funcionament correcte però una com la d'aquest dijous ha fet correr molta aigua per sobre la llera.

L'aigua de sobre la llera que ha ocasionat els problemes aquest dijous no ha estat perquè la canalització no pogués assumir l'aigua o que la bassa no hagi fet la seva funció. Ha estat per altres motius alguns d'ells:

1.- Manquen les reixes de recollida de l'aigua de la carretera que va del pavelló cap a Torrentbó a l'alçada de l'eixample. És una quantitat d'aigua molt important. Aquestes reixes també han de recollir l'aigua del sector de Can Cosme, Escola Sobirans, etc.

2.- Els rials que hi ha des de la Carretera de Torrentbó en amunt fins a la bassa de laminació, en els dos marges,  no estan connectats al calaix i per això l'aigua segueix circulant per la superfície de la llera. El projecte no els contemplava donat que el desenvolupament urbanístic de la zona ja ho contemplava. No obstant des de l'ajuntament es te previst d'anar fent entrades provisionals, estan projectades a partir del setembre aquestes accions.

3.- Tota la superfície de la riera des de la bassa de laminació fins al torrent d'en puig més les aigües de teulades, patis, terrasses, etc. que suposen molts metres quadrats no tenen cap entrada al llarg de tota la canalització. Com ja he dit a conseqüència que el projecte havia de contemplar la possibilitat de mantenir sorra a la llera no es podien fer entrades d'aigua al llarg d'aquest important tram. El projecte d'urbanització superficial si contempla l'entrada de l'aigua de superfície i pluvials d'habitatges cap a dins de la canalització. S'ha de tenir en compte que estem parlant d'una superfície en metres quadrats molt important i que només per ella mateixa genera una gran quantitat d'aigua que no te entrada a la superfície.

4.- Els carrers que donen a la riera i no estan canalitzats al només tenir una reixa al final algunes no han pogut assumir la gran quantitat d'aigua que ha circulat pels mateixos, malgrat molta aigua si que hi ha entrat.

5.- Que amb les mancances exposades en els punts 1 a 4 tot i això la resta de la canalització i la bassa ha funcionat i per això ha circulat molta aigua per la canalització, més que en la superfície. Que el calaix de la canalització podia absorbir encara molta més aigua, el problema és que l'aigua no tenia encara sistemes d'entrada. Que la bassa ha fet la seva funció i que li mancava encara  nivells d'inundació per arribar a la seva capacitat total i que la sortida s'ha fet amb normalitat.


Conclusions:

1.- Les demandes que l'ajuntament ha fet per millorar el projecte, que algunes ja s'han fet o previst, queden reforçades.

2.- Que al acabar el projecte s'ha  de posar una especial atenció en les entrades d'aigua previstes i les que es poden haver detectat que manquen o que no funcionen prou bé.

3.- Cal recordar que la riera sempre serà una riera i malgrat el projecte assumirà moltes rierades s'ha de mantenir la sensibilització que algun dia pot circular-hi molta aigua. És un concepte que els tècnics de l'ACA han anat repetint en diverses reunions del Consell de seguiment de la riera.

4.- Que la tempesta del dijous dia 29 de juliol al haver passat amb les obres encara en marxa ens faciliten molt que s'apliquin allà on calgui millores al estar encara l'empresa actuant i també perquè la recepció del projecte no s'ha fet. Les obres hidràuliques, com la de canalització de la nostra riera, no tenen possibilitat de fer proves. La construcció d'un pont per a vehicles, per exemple, es poden fer proves de carrega posant molts camions carregats a sobre per comprovar que resisteixi. En el nostre cas avui haurà servit com ja he dit per poder exigir a l'Agència Catalana de l'Aigua que faci un bon estudi i apliqui millores on calgui.

Com he dit al principi tot l'exposat són explicacions i no excuses. Des de l'ajuntament d'Arenys de Munt seguirem treballant perquè es facin les coses correctament i es minimitzin les situacions com les d'avui.
Cal agrair a tots els serveis municipals(Brigada, Policia, Tècnics/ques, regidors/ores), bombers i l'empresa Copasa el treball fet per anar recuperant la normalitat i lamentar els danys ocasionats i l'ensurt del cotxe arrossegat.




Acabo amb una breu explicació del funcionament i funció de la Bassa donat que és un dels aspectes que més preguntes ocasiona:

La Bassa de laminació és un espai inundable que la seva funció és fer sortir l'aigua a menys velocitat i quantitat que la que entra de la riera de sobirans.

Per això disposa d'una sortida d'aigua que és un prisma, que es veu a la imatge,  amb diversos forats que fan obliguen a sortir l'aigua de manera més lenta. Els forats estan a diversos nivells i el prisma per la part superior és un gran forat d'entrada d'aigua en cas que arribés a aquest nivell l'aigua.
En cas que per aquests dos sistemes de sortida no n'hi hagés prou hi ha un sobreeixidor d'emergència a la part del mur de contenció que deixaria sortir l'aigua cap a la llera amb una reixa interceptora d'aigua. Només en cas que aquests sistemes s'esgotessin l'aigua circularia per sobre la llera. La bassa no disposa de comportes per tant la sortida es regula amb el sistema de forats del prisma.
El que és la bassa en el seu interior disposa de diversos nivells. 2 d'utilitzables quant no plou i d'altres dos no. Amb la pluja del dijous 29-7 s'ha arribat al tercer nivell d'inundació i fins al segon nivell de forats del prisma.
El nivell 0 seria el que és la riera pròpiament dita, després n'hi ha tres més, dos d'ells utilitzables com ja s'ha dit.

10 J i La Senyora de la Bandera

Segur que tot el que es podia dir de la manifestació del dissabte dia 10 de juliol ja està dit. Reaccions, el que significa, tots els que hi érem físicament i també els que hi eren de cor, de que s'haurà de fer a partir d'ara, si els polítics, si un partit és el més independentista per això gràcies a ells demà mateix tenim ja un estat propi, etc, etc.

Jo vull destacar una imatge que em va quedar gravada, entre moltes altres: Una senyora ja gran, crec que als vols dels 70 anys com a mínim, ella sola, vestida de blanc agafa el metro igual que jo a la parada del Mercat de Sant Antoni. Va amb una bandera. Una bandera que es veu que te anys. Ja no te aquells colors vermells i grocs vius però per això és una bona bandera, no? El pal segurament és un pal d'una vella escombra però està curosament embolicat amb un paper de regal vermell brillant. La bandera porta unes bores que es noten que estan fetes a ma, amb cura també. M'imagino que la bandera potser va anar a la manifestació de l'any 77 i que segur ha estat penjada al balcó o finestra  de molts 11 de setembre i de Sant Jordi.

La senyora va sola, com he dit vestida de blanc. Va elegant, arreglada per l'ocasió. Baixa com jo a la parada de Passeig de Gràcia. Seguim el camí junts cap a l'exterior. Estic temptat de fer-li una foto amb la meva Black Berry però no m'atreveixo. Fins i tot estic temptat d'establir conversa però al sortir al carrer l'ambient em desdiu de la idea. No obstant pugem junts passeig de gràcia amunt durant una estona, em sembla que fins passat el carrer València. No sembla que cerqui a ningú, potser va sola o potser ha quedat a un lloc molt concret. Se la veia decidida, convençuda que som una nació i que nosaltres decidim.

Jo segueixo passeig de Gràcia amunt i de cop el munt de gent la fa despareixer,  tot pujant cap a la cruïlla de la diagonal  veig els preparatius de la capçalera, una mica més amunt  el lloc reservat a CiU, més amunt altres partits, entitats, gent i més gent. Em costa molt avançar i la dificultat creix quant més amunt vaig. Trobo coneguts, d'Arenys de Munt, del Partit, ens saludem. Crec que tots tenim la sensació, com va ser, que fariem història.

 Finalment trobo la gent d'Arenys de Munt, em poso darrera la pancarta del Maresme on diu: El Maresme ja ha decidit: Independència. Estem dues hores sense fer gairebé ni un pas. Cantant, saltant i passant molta calor.

Vam aconseguir fer història, vam aconseguir dir que som una NACIÓ, vam aconseguir dir a espanya que nosaltres decidim.

Ara cal avançar, canalitzar aquesta mobilització, mirar que ningú s'apropii en exclusiva d'aquest fet. Que tothom el faci seu sense atacar als altres, que tothom l'utilitzi per Catalunya. Cada partit a la seva manera però mai excloent. La suma de moltes maneres de veure el que va ser el 10J ens pot portar a poder exercir el Dreta a Decidir i a la independència si així ho vol el poble de Catalunya.

Visca Catalunya i 1.500.000 gràcies.....

L'Estatut Retallat. O pitjor molt reinterpretat

Ha arribat la sentència. A hores d'ara no sabem encara com quedarà però tot apunta que malament.

No obstant el problema no és el que si no que hi ha hagut sentència. Jo penso que cap tribunal pot estar per sobre del que s'ha votat en referèndum. Per sobre els parlaments entre comentes es podria mig acceptar però per sobre el que ha votat tot un poble?

Ara vindran dies de reaccions, dies de pensar que fer, dies de... M'ha cridat l'atenció el tema d'insistir en la unitat indissoluble d'Espanya. Quin país més fràgil aquell que ha de refermar contínuament la seva unitat perquè hi ha trossos que volen marxar. Volen marxar perquè els maltracta. I avui Espanya ha tornat a maltractar Catalunya.

La sentència m'ha agafat sense bateria al mòbil mentre estava a Barcelona. Un cop he pujat al cotxe ja a quarts de deu he sentit a la ràdio el fet. Per tant he viscut un parell d'hores sense saber res del tema i una mica més sense poder expressar res a la xarxa.  Un cop arribat a casa la meva primera reacció al Twitter i facebook ha estat expressar que crec que avui el constitucional ha fabricat un munt d'independentistes.

És la gota que fa vessar el got. Ara a pensar bé la reacció. Mirar que sigui el més unitària possible i a expressar la nostra disconformitat.

Doncs res acabem amb un: VISCA CATALUNYA!!!!