Aquest Dijous a la mitjanit, o sigui quant el divendres inicia el seu camí, comença la campanya electoral per les eleccions europees. El gran adversari d'aquestes eleccions no seran els altres partits. Sembla ser que serà l'abstenció. Aquesta mena d'epidèmia que s'ha anomenat desafecció a les eleccions europees es fa encara més evident. Si els polítics i polítiques no hem sabut transmetre la importància de votar en eleccions properes menys ho hem sabut fer a les Europees, que són properes pel que ens afecten però llunyanes pel que fa al sentiment polític.
El dia 7 quant a les 20 hores es tanquin els col·legis electorals sabrem si l'abstenció és o no la gran guanyadora. A veure si amb la feina de tots aconseguim derrotar-la. Participar en les eleccions és un dels drets fonamentals de la democràcia i l'hauríem de convertir en un deure, gairebé un deure cívic.
Us animo a participar de la campanya, a informar-vos dels programes i candidats. I per escombrar cap a casa estic convençut que en Ramon Tremosa us pot agradar i el que se segur és que és un bon candidat amb les idees molt clares i amb un sentiment de Catalunya que es farà sentir a Europa.
Jo vaig tenir oportunitat de tenir una breu conversa en el dia de Convergència a Gurb-Vic i em va agradar molt. És una persona propera i clara.
No sóc seguidor del futbol, ni de cap esport. Però sempre que el Barça arriba a unes finals com aquest any el segueixo una mica, sempre a estones doncs no aguanto un partit sencer, em posso massa nerviós, suposo que és la manca de costum. Avui al acabar el partit que sentia per la ràdio he connectat la tele i per TV3 he vist el moment de celebració de l'afició blaugrana però el que m'ha realment emocionat ha estat la reacció de l'afició del Athletic. Han aplaudit com s'hi hagessin guanyat al seu equip i després han aplaudit als jugadors del barça. Els jugadors del barça s'han acostat al sector dels seguidors del Athletic per aplaudir-los i també després al donar la volta al camp s'ha repetit.
Unes imatges que haurien de ser normals, que no haurien de ser l'excepció. Les dues aficions han demostrat que quant es vol l'esport és un esdeveniment sa i que es pot gaudir sense conflictes.
MOLTES FELICITATS AL BARÇA I ARA A PELS ALTRES DOS TÍTOLS....
Avui en dia hi ha accions i regidories que difícilment són separables una de l’altre. Són temes que cal tractar transversalment, paraula que potser per l’abús dels seu ús pot perdre el seu veritable sentit. Però cal realment aplicar aquesta transversalitat i traslladar-la també als vilatans i vilatanes. M’heu sentit moltes vegades a dir que actualment el que el nostre poble necessita no ho poden resoldre els 13 regidors i regidores.
En Urbanisme i en l’obra pública avui en dia no es pot concebre sense la participació. Però cal fer-la de manera que els qui hi participin puguin rebre una informació correcta, en el moment oportú i sabent bé quin és el sentit de la participació: Consultiva, vinculant, deliberativa, etc.
No es pot convocar a participar sense tenir uns mínims treballats des de l’administració, sense tenir definits uns conceptes, si això afectarà econòmicament als veïns i veïnes, de quina manera els afectarà, si podran o decidir sobre la qüestió, etc. Sense aquests conceptes clars no és pot convocar a la gent a participar donat que l’únic que es pot aconseguir és frustració i desmotivar futures participacions.
D’altre banda la participació és un espai on la critica és molt fàcil de fer.Per si es fa o no es fa, si hi ha o no prou participació, si els temes eren prou clars o no, si s’ha fet en el moment oportú o no, si només ha estat informació i una llarga llista de conceptes.
Tenim poca cultura participativa, la nostra democràcia encara és molt jove i encara no s’ha aprofundit prou en aquest aspecte. Mica en mica es van posant espais, hi ha lleis(la de regim local i la d’urbanisme per exemple) que contemplen aquest fet i en breu es tramitarà una llei de consultes al parlament de Catalunya. El camí és llarg però ja se n’ha fet un tros.
En el nostre poble també s’ha fet aquest inici i per això tenim ja uns consells establerts, un pla i un reglament de participació, la figura del síndic/a de la vila, diversos espais definits, audiències públiques, entre d’altres. No obstant això no cal ser triomfalista i ser conscient que el camí continua, que aquest és llarg, amb obstacles però que també és apassionant fer-lo.
En els últims dies a raó d’una PROPOSTA sobre les voreres de l’Avinguda Panagall i Sant Jordi s’ha generat una certa polèmica i el que em sap més greu una certa angoixa entre els veïns d’aquests carrers del nostre poble. Jo els voldria tranquil·litzar dient-los que, com s’ha fet sempre, ens trobarem amb ells, que els hi explicarem la proposta de projecte i també decidirem amb ells com fer el projecte i també si es fa o no el projecte. Però també vull expressar que ho farem quant tinguem la proposta de projecte feta, uns primers càlculs del que pot representar els costos, l’argumentació del perquè els veïns i veïnes han o no de contribuir, etc.
Fins el dia d’avui la única acció i decisió que ha fet el govern ha estat preveure unes quantitats al pressupost i demanar a serveis tècnics que fessin una proposta de projecte i càlculs.
Properament ens trobarem amb els veïns i veïnes d’aquestes dues avingudes per tractar obertament tots aquests temes i decidir sobre el mateix, fins i tot com he dit si es tira o no endavant la proposta. En la cartaenviada als veïns i veïnes i la resposta al ple ja vam dir que faríem aquesta trobada, reitero com sempre hem fet en aquests i altres temes. I referent a les critiques de les dues cartes del bàtec passat, malgrat algunes no les comparteixo, en prenc nota i em poso a disposició d’aquests dos veïns, i de la resta, per trobar-nos i parlar dels temes participatius en general i concretament de les avingudes Panagall i Sant Jordi
Hi havia una cançó en Anglès deia: El vídeo ha matat l'estrella de la ràdio. Pot passar amb el meu bloc això? Espero que no malgrat últimament al anar penjant coses al Facebook he abandonat una mica el bloc.
Res que miraré de repartir la creativitat entre els dos espais i com que el bloc està enllaçat al Facebook doncs una part ja està feta.
Bons resultats pel PNB però amb un perill, que havent tret un bon resultat, que havent estat la força més votada, amb més escons pot no governar. Seria una mala notícia pels nacionalistes. En mica en mica llocs on els nacionalistes són els guanyadors o estan al govern estan sent apartats. Doncs a lluitar per resistir. Cal difondre més el missatge de país. A casa nostra també. Les enquestes assenyalen una tendència cap al canvi, esperem que es consolidi i l'aritmètica no permeti parar aquest canvi. Esperem que Ibarretxe pugui governar malgrat ho te bastant negre tot i tenir una força indiscutible.
Avui a mitja tarda m'ha sorprès la notícia de la mort de Pepe Rubianes. Una gran pèrdua pel món del humor. I pels qui defensaven el dret a expressar-se lliurament. La seva oratòria clara, irònica i per a molts molesta quedarà en l'haber d'aquest país. Va ser mal vist i victima d'una persecució per unes declaracions, agoserades com solia fer ell. Crec que més que pel que va dir es va sobredimensionar per ser una persona que integrava el que és una persona que pot parlar el Català el Castellà, el Gallec i tot en una meteixa conversa. Sense que passi res i això també els molesta.
Que l'esperit del que representava ens serveixi per anar fent d'aquest país nostre, Catalunya, un país més fort i sense aquests complexos que tenim.
Aquesta setmana ha mort una senyora que vivia al meu carrer. Era una senyora que sovint em "renyava" , de bon rotllo, per l'estat del carrer, la riera, en el tram on hi ha casa nostra. Jo li deia que entenia en part el que deia, li justificava algunes coses, li deia que ho comunicaria i seguíem la conversa amb l'incivisme de la gent. Perquè malgrat es pot intensificar la neteja hi ha una gran part de la brutícia que es pot evitar. També li deia després de les obres quants s'urbanitzi superficialment la riera serà més fàcil de tenir net i potser també la gent en tindrà cura. Ella ja no ho podrà veure però crec que realment serà així. Hi ha molta més "gen del carrer" que amb les seves aportacions, queixes, suggeriments, etc. ajuden en el desenvolupament i millora del poble. Gent que et diuen les coses quant et troben i les pots comentar. Per això m'agrada anar a peu fins l'ajuntament, a les visites d'obra, etc. Aquest contacte és una de les millors coses de la politica local. Poder escoltar, poder conversar i poder donar sol·lucions a petites coses que tot i ser petites ajuden a fer una mica millor la vida de la gent.
