URBANISME I PARTICIPACIÓ

Avui en dia hi ha accions i regidories que difícilment són separables una de l’altre. Són temes que cal tractar transversalment, paraula que potser per l’abús dels seu ús pot perdre el seu veritable sentit. Però cal realment aplicar aquesta transversalitat i traslladar-la també als vilatans i vilatanes. M’heu sentit moltes vegades a dir que actualment el que el nostre poble necessita no ho poden resoldre els 13 regidors i regidores.

En Urbanisme i en l’obra pública avui en dia no es pot concebre sense la participació. Però cal fer-la de manera que els qui hi participin puguin rebre una informació correcta, en el moment oportú i sabent bé quin és el sentit de la participació: Consultiva, vinculant, deliberativa, etc.

No es pot convocar a participar sense tenir uns mínims treballats des de l’administració, sense tenir definits uns conceptes, si això afectarà econòmicament als veïns i veïnes, de quina manera els afectarà, si podran o decidir sobre la qüestió, etc. Sense aquests conceptes clars no és pot convocar a la gent a participar donat que l’únic que es pot aconseguir és frustració i desmotivar futures participacions.

D’altre banda la participació és un espai on la critica és molt fàcil de fer. Per si es fa o no es fa, si hi ha o no prou participació, si els temes eren prou clars o no, si s’ha fet en el moment oportú o no, si només ha estat informació i una llarga llista de conceptes.

Tenim poca cultura participativa, la nostra democràcia encara és molt jove i encara no s’ha aprofundit prou en aquest aspecte. Mica en mica es van posant espais, hi ha lleis(la de regim local i la d’urbanisme per exemple) que contemplen aquest fet i en breu es tramitarà una llei de consultes al parlament de Catalunya. El camí és llarg però ja se n’ha fet un tros.

En el nostre poble també s’ha fet aquest inici i per això tenim ja uns consells establerts, un pla i un reglament de participació, la figura del síndic/a de la vila, diversos espais definits, audiències públiques, entre d’altres. No obstant això no cal ser triomfalista i ser conscient que el camí continua, que aquest és llarg, amb obstacles però que també és apassionant fer-lo.

En els últims dies a raó d’una PROPOSTA sobre les voreres de l’Avinguda Panagall i Sant Jordi s’ha generat una certa polèmica i el que em sap més greu una certa angoixa entre els veïns d’aquests carrers del nostre poble. Jo els voldria tranquil·litzar dient-los que, com s’ha fet sempre, ens trobarem amb ells, que els hi explicarem la proposta de projecte i també decidirem amb ells com fer el projecte i també si es fa o no el projecte. Però també vull expressar que ho farem quant tinguem la proposta de projecte feta, uns primers càlculs del que pot representar els costos, l’argumentació del perquè els veïns i veïnes han o no de contribuir, etc.

Fins el dia d’avui la única acció i decisió que ha fet el govern ha estat preveure unes quantitats al pressupost i demanar a serveis tècnics que fessin una proposta de projecte i càlculs.

Properament ens trobarem amb els veïns i veïnes d’aquestes dues avingudes per tractar obertament tots aquests temes i decidir sobre el mateix, fins i tot com he dit si es tira o no endavant la proposta. En la carta enviada als veïns i veïnes i la resposta al ple ja vam dir que faríem aquesta trobada, reitero com sempre hem fet en aquests i altres temes. I referent a les critiques de les dues cartes del bàtec passat, malgrat algunes no les comparteixo, en prenc nota i em poso a disposició d’aquests dos veïns, i de la resta, per trobar-nos i parlar dels temes participatius en general i concretament de les avingudes Panagall i Sant Jordi

El Facebook mata el bloc?

Hi havia una cançó en Anglès deia: El vídeo ha matat l'estrella de la ràdio.
Pot passar amb el meu bloc això? Espero que no malgrat últimament al anar penjant coses al Facebook he abandonat una mica el bloc.

Res que miraré de repartir la creativitat entre els dos espais i com que el bloc està enllaçat al Facebook doncs una part ja està feta.

EUSKADI

Bons resultats pel PNB però amb un perill, que havent tret un bon resultat, que havent estat la força més votada, amb més escons pot no governar.
Seria una mala notícia pels nacionalistes. En mica en mica llocs on els nacionalistes són els guanyadors o estan al govern estan sent apartats. Doncs a lluitar per resistir. Cal difondre més el missatge de país. A casa nostra també. Les enquestes assenyalen una tendència cap al canvi, esperem que es consolidi i l'aritmètica no permeti parar aquest canvi.
Esperem que Ibarretxe pugui governar malgrat ho te bastant negre tot i tenir una força indiscutible.

El temps dirà.....

RUBIANES

Avui a mitja tarda m'ha sorprès la notícia de la mort de Pepe Rubianes. Una gran pèrdua pel món del humor. I pels qui defensaven el dret a expressar-se lliurament. La seva oratòria clara, irònica i per a molts molesta quedarà en l'haber d'aquest país. Va ser mal vist i victima d'una persecució per unes declaracions, agoserades com solia fer ell. Crec que més que pel que va dir es va sobredimensionar per ser una persona que integrava el que és una persona que pot parlar el Català el Castellà, el Gallec i tot en una meteixa conversa. Sense que passi res i això també els molesta.

Que l'esperit del que representava ens serveixi per anar fent d'aquest país nostre, Catalunya, un país més fort i sense aquests complexos que tenim.

Fins sempre Pepe.

Gent del Carrer

Aquesta setmana ha mort una senyora que vivia al meu carrer. Era una senyora que sovint em "renyava" , de bon rotllo, per l'estat del carrer, la riera, en el tram on hi ha casa nostra. Jo li deia que entenia en part el que deia, li justificava algunes coses, li deia que ho comunicaria i seguíem la conversa amb l'incivisme de la gent. Perquè malgrat es pot intensificar la neteja hi ha una gran part de la brutícia que es pot evitar.
També li deia després de les obres quants s'urbanitzi superficialment la riera serà més fàcil de tenir net i potser també la gent en tindrà cura. Ella ja no ho podrà veure però crec que realment serà així.
Hi ha molta més "gen del carrer" que amb les seves aportacions, queixes, suggeriments, etc. ajuden en el desenvolupament i millora del poble. Gent que et diuen les coses quant et troben i les pots comentar. Per això m'agrada anar a peu fins l'ajuntament, a les visites d'obra, etc. Aquest contacte és una de les millors coses de la politica local. Poder escoltar, poder conversar i poder donar sol·lucions a petites coses que tot i ser petites ajuden a fer una mica millor la vida de la gent.

Gràcies per les aportacions i fins sempre.

Ara les entitats

La setmana passada ens sorprenia(o potser ja no ens ha de sorprendre res) que els fons que l'estat destina del impost de la renda a les entitats socials, només s'hi podrien acollir les entitats d'àmbit estatal. Això comporta que moltes entitats catalanes quedaran fora. És un cop molt fort al tercer secor i també a Catalunya. Incompleix l'estatut, incompleix el compromís que el govern espanyol tenia amb ERC(ells deien no es deixarien enganyar mai....) i un llarg etc.
Fins i tot la paradoxa arriba a que els catalans som els que més marquem la creueta de fins socials.
Tot sembla una broma de mal gust però no és una broma, és un nou atac en majúscules contra l'autonomia de Catalunya. Fins on arribarà la nostra paciència? I la dels partits del govern de la Generalitat?
I també aquest dilluns ens diuen que el finançament es retarda per les eleccions basques i galleges. Caram Catalunya relegada a una situació electoral i sembla que no passa res i si CIU a l'oposició diu res se l'acusa de tenir només objectius partidistes. Veure per creure.

Doncs a esperar i mentrestant la Generalitat endeutada i pagant un munt d'interessos i amb una manca de liquiditat que no es publicita però hi és. Una part pel finançament i l'altra per la poca previsió i gestió. Abans deien que no era culpa del finançament si no de la gestió per això es pot afirmar que ells encara ho han gestionat pitjor.

I també en tot aquest desgavell està el tercer sector català, sector que sempre ha estat molt actiu i ha fet molt pel país i la gent. Ara es veuran mancats de molts recursos o obligats a dependre d'una entitat d'abast estatal. Això se'n diu reconoixer la tasca social i fer política social? Sort que és un govern socialista que si no...

Malauradament continuarà...

I TU MÉS

Sembla que el jutge Garzon i el Ministre de Justícia tenen una afició comuna que és la cassa. Fins aquí cap problema però sembla que aquest cap de setmana hi han anat junts. Home potser el PP si que ja te prou problemes com per ocupar-se dels altres però la contesta del Ministre crec que ha estat del tot desafortunada. No ha justificat, ni explicat si era veritat la cacera conjunta amb el jutge estrella. Simplement ha dit que ells tenen molts lios i que per això a callar.
No he sentit a ningú explicant si en un estat de dret on el fonament és la separació de poders un jutge, un jutge mediatic i estrella, i el ministre de Justícia poden fer aquestes i altres coses junts. No sembla que la separació del poder executiu i el judicial quedi gaire ben parat de l'afer. Com dic no és qualsevol jutge de poble ni el ministre d'agricultura. Són els dos que potser no haurien d'haver fet aquesta trobada.

I potser la reacció del PP és desmesurada, potser si però respondre amb un I TU MÉS em sembla fora de lloc.