VOLUNTARI OBAMA

El dia abans de ser investit President dels Estats Units el President electe ha fet una jornada com a voluntari. Avui és un fet simbòlic, fins i tot algú pensarà que és un fet propagandístic. Jo crec però que te un gran simbolisme pel futur. Ja durant la campanya ha parlat molt sobre el voluntariat i la responsabilitat social.
És temps de superar el concepte que el “pare” estat ens ho ha de solucionar tot. Una societat que espera això està condemnada al fracàs. Cal motivar i facilitar des de l’administració que la gent dediqui part del seu temps a la societat. Catalunya sempre ha estat un país on la societat civil ha impulsat els canvis, el progrés, etc. No vol dir que els politics dimiteixin(dimitim) de les seves responsabilitats. És tracta de trobar l’equilibri entre l’acció administrativa i l’impuls social.
Ara en temps de crisis hem de recuperar aquest esperit. Cal per això mecanismes de reconeixement. A Amèrica per exemple una persona que fa de voluntari te un reconeixement en forma de prestigi, en forma d’aspectes que li compten en la seva vida.
En el nostre país això és lluny. A vegades fins i tot passa al contrari i només reben critiques.

Cal dons fixar-se en els aspectes positius d’aquesta societat Americana, que si bé no és perfecte, podem aprendre algunes coses que per la seva política internacional, a vegades errònia i prepotent, queden amagades. I potser no cal mirar tant lluny, com ja he dit Catalunya ha tingut una gran tradició, només hem de rebuscar a les golfes de la Història i actualitzar-ho.

A participar doncs...

QUE ES PENSAVEN?

Una breu reflexió sobre aquesta mania persecutòria dels que es creuen víctimes els d’ICV, del sentir-se sols els del PSC i el voler trobar parella els d’ERC.

Aquests dies veiem la portaveu d’ICV dient que eren víctimes d’una persecució dels mitjans. Si això és veritat els hi posen fàcil. És més l’equip dels mitjans es pot reduir perquè ells solets es posen un uns sidrals impressionants per no tenir clar que no es pot anar a la professor i repicar. Aquesta dita carregada de saviesa l’han d’aprendre encara o potser han d’adonar-se que al govern les formes són tant o més importants que el fons.

No se’n recorden que fa molt poc ells eren els que intentaven deixar en evidència als altres? Fins i tot als seus socis de govern no cal anar tant lluny de quant estaven a l’oposició. El SR. Saura ha d’entendre que ser el govern és un “barret” que un no es pot treure i posar. I més quant un és un conseller d’Interior. Per molt que el que passi li faci bullir la sang. I pel que fa als mitjans doncs governar també vol dir ser objectiu de moltes mirades. A vegades positives però sovint critiques. Cal acostumar-s’hi i sobre tot actuar amb sentit de govern i de PAÍS.

El PSC es queixa que CIU el deixa sol, que no li fa prou costat pel finançament, que ara hauriem d’estar calladets perquè ells ja fan. Hem d’estar al seu costat com un convidat de pedra i si cal rebre els clatellots. Recorden els del PSC que feien quant CIU governava a la Generalitat i negociava el finançament que feien ells? Semblava més que els interessava que no s’avancés per així ells aconseguir el govern. I tenien mecanismes i ministres al govern quant això passava. No es va aconseguir un gran model de finançament però es va aconseguir millorar-lo i en alguns temps amb majories absolutes. De la feina i negociació de l’epoca ara hi ha uns recursos a la Generalitat i s’ha pogut exigir més partint d’una base, no pas partint de res.

Es diu que mai un president de la Generalitat havia tingut tant suport per negociar un finançament. I a vegades sembla que no el volen aprofitar i així si surt malament dir que la culpa no és seva. Per cert algunes critiques dels socis del PSC són encara més dures que les de CIU.

I finalment ERC retreu que CIU no està per la unitat del Catalanisme. Ratlla el cinisme polític. Ara que hem d’anar a Europa i a ells no els sol anar gaire bé, ara que han davallat electoralment ara CIU ha d’oblidar tot i anar a Europa? Quina unitat del catalanisme practiquen ells quant arraconen a CIU en totes les institucions malgrat ser la força més votada? Al govern de la Generalitat, a les diputacions de Girona i Lleida, a Consells Comarcals i a Ajuntaments.

Cal demostrar aquesta voluntat d’unió i no fer propostes gairebé Impossibles per quedar bé i intentar demostrar equidistància. De moment està amb el PSC i ICV els fets ho demostren.

Nit de Naps i Cols

A Arenys de Munt hi ha una tradició, que els veïns del barri de Mar també fan.
L'inici està en que els nois penjaven un NAP amb una poesia picant a les noies solteres que ja es preveia que quedarien com es deia a l'època per "vestir sants". Poc a poc va evolucionar i ara els nois pengen el Nap i la Poesia picant a les noies que els agrada o a la seva xicota. Amb el temps les noies s'han incorporat a la festa i pengen una col i la poesia igual que els nois.

També amb el temps s'ha anat convertint en una nit que s'aprofita per fer sàtira, sobretot contra els Polítics, del govern també principalment.(penso que per no discriminar els de l'oposició també haurien de tenir la seva part de sàtira. Ja, ja.)

Malauradament durant alguns anys també grups d'incívics i d'incíviques han aprofitat per fer bretolades i malmetre el mobiliari públic i bens privats. Sembla que això ha anat a la baixa, esperem que aquesta nit de NAPS I COLS 2009 es centri en la tradició i en la sàtira.

I que el concert organitzat pels joves i la regidoria a l'Escorxador sigui un éxit.

A mi l'any passat em van penjar una Col. Veieu l'enllaç:
http://alfonsmolons.bloc.cat/post/6973/206972

Bons Reis a tothom i bona nit de NAPS I COLS

INNOCENTADA?

Malauradament no és una innocentada, malauradament és real.

El tema del fiançament es va convertint en un vodevil. L’estatut agradi o no definia uns mínims, només caldria presentar un document que els complís i a partir d’aquí negociar si anem més a munt o no, la quantitat, els detalls, la temporalització i fins i tot si es vol com fem la foto de l’acord. Però en Zapatero fa un gest que semblava que anava pel bon camí reunint-se en un públic secret amb en Montilla. Aquí comença el xou. Que sí es reuneixen que sí no, que sí ho ha filtrat ell o ho filtrat l’altre(sort que són amics i comparteixen partit...) Després tots de presidents autonòmics i presidenta autonòmica. Tots surten contents. Hi ha crisis però tothom tindrà més.

I un llarg etc. El que és impressionant no obstant és que en Zapatero diu que els recursos han de ser per serveis bàsics. S’atreveix a dir-nos com hem de gestionar els recursos. Som una nació, tenim un estat d’Autonomia, no som una macrodiputació malgrat sembla que el president de la Generalitat i els seus socis ho pensis donat que ni tan sols es queixen. Estan més ocupats en atacar CIU que en defensar de veritat els interessos i la traca final segurament serà la sentència del tribunal constitucional.

Torno a repetir malauradament no és una innocentada.

A veure si podem celebrar un bon any 2009 amb finançament.

Bones Festes i Bon any 2009 pels petits i per reflexionar els grans

Sóc un petarrell

Sóc petarrell

però aviat

també seré vell,

a l'àvia vaig preguntar,

i em va dir:

que ahir ella era aquí,

i que demà jo seré allà.

No sé ben bé què haig de fer

feliç any us diré

i quan aprendré d'estar aquí dalt,

ja no hi vindré.

Tan se val!

Núria Franquesa i Niubó

Bones Festes i Bon any 2009

Encara que sigui amb retard us publico de nou els poemes de l'any passat que em van agradar molt, principalment el dels petits. I tot per desitjar-vos unes bones festes i un bon any 2009.

Cançó de Nadal
Sau (Carles Sabater / Pep Sala)

Quan la pluja fa remor de tren,
Quan la gent s'afanya pel carrer,
Quan s'encén un llum,
Sempre es fa més gran la tristesa.

Vaig pintant somriures de paper,
Sospesant el temps entre les mans.
L'aire s'ha enfosquit
I la nova nit passa de pressa.

I l'hivern que ja ha arribat,
Em porta vora el foc
El pensament d'altres temps millors.

I els carrers engalanats
Amb les llums de colors,
Et fan sorgir
Entre els meus records
De Nadal.

Estirat sobre un jardí de neu
Faig dormir les mans dins de l'abric.
Miro cap al cel,
I et veig tremolar com un estel.

Tirem pedres a tots els fanals,
Caminant amb el pas imprecís,
Volem veure si hi ha,
Darrera el núvol gris,
La nostra estrella.

I l'hivern que ja ha arribat,
Em porta vora el foc
El pensament d'altres temps millors.

I els carrers engalanats
Amb les llums de colors,
Et fan sorgir
Entre els meus records
De Nadal.

Tants desitjos de prosperitat.
La tendresa es fa provisional.
Tan de bo tot això fos real,
I es quedés aquí, molt més enllà
De Nadal.

Viatge a Brussel•les i Visita al Parlament Europeu.

Aquesta Setmana he estat a Brussel·les en un viatge amb gent de Convergència per visitar el Parlament Europeu i hem pogut visitar també el Parlament Flamenc.

Ha estat una visita molt interessant. Primer per visitar aquesta seu del Parlament Europeu i per conèixer una mica més l’activitat que allà s’hi desenvolupa. Un funcionari del Parlament ens va explicar una mica el funcionament de Parlament i la seva complexitat. Recordem que aquest parlament ha de traduir les sessions en 23 llengües i reproduir els textos en les mateixes. A més al tenir dues seus, l’altre és la d’Estrasburg, també necessita d’una logística important. La sala de plens és impressionant per la grandària, te capacitat per a uns 800 diputats a banda de les cabines pels intèrprets, la premsa, visites, etc.

El Diputat Ignasi Guardans ens va explicar una mica la seva tasca i el que ell creu que és la seva funció. Principalment ho va resumir en ser la veu de Catalunya al Parlament Europeu però també els ulls perquè les directives Europees no perjudiquin a Catalunya.

Ens va explicar també, com a resposta d’una pregunta d’un component del grup, la seva vivència recent a Bombai. El que es refereix a la seva actuació simplement va dir que creia que va fer el que havia de fer. A banda del que va passar el que més destacava era el fet que la diplomàcia dels Països Europeus no actuïn sobre qualsevol “Ciutadà Europeu” en aquests casos. El fet que ser ciutadà d’algun estat de la Unió Europea hauria de poder obrir les portes a ambaixades i consolats de qualsevol dels països.

La visita al Parlament Flamenc també va ser interessant. L’edifici és molt modern i sobre tot la sala de plens que està en un pati interior d’illa d’edificis i sota una cúpula de vidre. Dona la sensació que un està al mig d’un pati. Tenen forces conflictes de competències i una lluita vers l’idioma Francès que sembla que ho vulgui absorbir tot. Tenen tres nivells competencials: El territorial, el lingüístic i el de comunitat. Tots ells amb competències que sovint entren en conflicte. Ens vam sentir com podeu suposar força identificats.

I per acabar l’experiència, a banda d’una visita llampec per la ciutat de Brussel·les, es completa pel que a mi m’ha agradat més. La convivència amb Alcaldes, Alcaldesses, Regidors, Regidores, etc. de CDC del territori. Hem compartit forces estones, experiències, problemes, etc. del que ens trobem al dia a dia en els nostres pobles, gent de govern, d’oposició però tots amb un objectiu comú: Treballar pel nostre poble i per Catalunya.