9N2014 Ara ja fa una setmana

Vaig decidir deixar passar una setmana abans d'escriure com vaig viure el 9N. I perquè? Per poder assumir tot el viscut, amb molta emoció i il·lusió, i poder-ho fer sense l'ímpetu del moment, per poder valorar si tot va ser així.

I sí, va ser així. Enormement  emocionant i espectacular. Van ser com unes 15 hores allà. Sense cobertura per tant un dia gens 2.0 però no ho trobàvem a faltar. No calia connexió la història passava per allà davant. Nosaltres érem els protagonistes. I a cada punt de votació passava el mateix. Això ens arribava quant sortien a fora a cercar la cobertura i ens entraven els twitts, els whats i encara algun sms...

Vaig tenir la sort de ser triat per fer de gestor de taules i junt amb dos altres persones, en Jordi i l'Aurora, i amb els coordinador del Local en Carles i la Sílvia i els membres de les taules i els voluntaris, la gent de l'ANC va ser un dia com he dit molt gran i molt emotiu.

Ja arribant abans de les 8 del matí vaig veure que tot aniria bé. La gent davant qualsevol problema va anar cercant solucions, escombrant l'entrada, organitzant les files, senyalitzant les taules en llocs visibles per facilitar la localització per la gent que venia a votar, ajudant a qui no sabia on anava, tenia dificultats. En fi al servei de la gent i per tant del país que volem construir.
Així es tira endavant cercant solucions i no generant problemes o encallar-se amb els problemes sense intentar resoldre'ls.

Per això ara tots els polítics haurien de fer el mateix, dic tots doncs cal molta generositat i molt sentit de país per fer un pas més per anar fent camí. Com tot a la vida uns anirien més de pressa, d'altres més a poc a poc, d'altres agafarien drecera i d'altres un tercer camí(que no és la tercer via que no va enlloc...) però aquesta és una cursa que no podem arribar cadascú pel seu propi camí o a la seva manera. Perquè arribem a la meta hem de fer el camí junts. És un camí però no podem fer com si fos una marxa o curs. Hem de fer com si féssim un castell. Sí tots no fem pinya i l'aixequem com cal ni tant sols es veurà res...

I la il·lusió i ganes que tenia la gent el 9N ens porta a que cal que fem les coses bé. Hem obert un camí entre tots. La societat te un objectiu i il·lusió, tenim el President Mas que comanda, el parlament amb majoria que dona suport al procés, partits disposats a seguir endavant. I Madrid segueix sense escoltar i entendre que això és un clam del poble que no s'atura encara que intentin escapçar els que estan a primera línia. Sí això passes en vindrien uns altres i uns altres...

Encara amb les imatges ben vives de la gent de més de 100 anys que venien, de gent amb cadira de rodes, amb crosses, gent jove per primer cop(però tothom tenia la sensació de ser el primer cop...) estrangers amb moltes ganes.

I tothom fent-se fotos. Crec que seran segur les votacions més fotografiades de la història.

Avancem doncs, amb pases segures. Ni de pressa ni a poc a poc. El que importa és amb pas ferm i no fallar. Els catalans i catalanes hem de poder tenir un estat propi, la independència, per poder fer un país nou i millor.

I acabo amb un missatge a Espanya. Com va dir Margall "Escolta Espanya" això no va en contra teva ni dels espanyols. Va a favor dels Catalans i Catalanes i de Catalunya.

Gràcies a tothom que va fer possible el 9N

De dilluns a dimarts passant per un dissabte rumb al #9N2014

Des del dia 19 de setembre que es va aprovar la llei de consultes els ajuntaments i altres ens locals han fet pinya amb les institucions catalanes, Parlament, Govern i Presidència de la Generalitat.









A Arenys de Munt el dilluns dia 22 vam fer el ple extraordinari aprovant la moció de suport a la llei de consultes aprovada pel parlament i a la convocatòria que havia de fer el president aquella setmana. 
Dimarts al Consell Comarcal vam aprovar la mateixa moció amb l'afegit que vam aprovar també l'adhesió a l'Associació de Municipis per la Independència(AMI)

I dissabte el President de la Generalitat, Artur Mas, va signar el decret de convocatòria de la consulta, quedant tots els catalans i catalanes convocats pel dia 9 de novembre de 2014. 

Fins aquí tot normal. Les institucions que són a prop del poble van fent la seva funció per la que van estar escollides pel poble que és que realment és dipositari de la sobirania d'una nació i més la Catalana, que té una història parlamentària més antiga que la Gran Bretanya com va recordar Pau Casals en el seu discurs davant l'ONU(I'm a Catalan).


Fins aquí tot normal, institucions que fan la seva funció sobre tot des de la separació de poders. Però arriba un nou dilluns i des d'un estat que sempre ha tingut vocació de centralista i de no tenir en compte la singularitat, i sobre tot el sentiment, de Catalunya fan de manera exprés unes maniobres que ja anunciaven fins i tot abans de saber com era la llei i el decret.
El Tribunal balla al ritme que toca l'executiu espanyol i suspèn la llei i el decret. 
 
I creuen de veritat que tot això ho aturen governant des dels despatxos sense escoltar al poble català, des de la centralitat de la meseta i  dictant el que ha de fer un tribunal que ja fa uns anys que està desacreditat pel seu escorament polític...

Doncs arriba dimarts i es demostra que no que els catalans i catalanes volem votar i sortim al carrer. Anem davant dels ajuntaments que és on la ciutadania percep que la política està més aprop.

Els ajuntaments catalans han donat amb una amplia majoria suport a la consulta i al parlament en el seu desig pel dret a decidir.

El seu problema, els dels polítics espanyols principalment el govern espanyol, en que es pensen que això és fruit d'un president que va per lliure, d'un parlament que també i d'uns ajuntaments que tres quarts del mateix. 

Doncs no. El procés és fruit de la conjunció de la voluntat d'un poble, d'unes institucions que tenen el compromís electoral i programàtic de demanar als catalans i catalanes com volen que sigui el seu país en el futur. Així de simple i així de potent. Però sembla que de tant clar i tant senzill no ho poden entendre. 
Jo crec que és un tema de concepció del que ha de ser la democràcia i l'organització d'un estat. Fins aquí estaria bé si aquesta concepció no els tornés cecs per veure el que està passant, per minimitzar qualsevol acció i negar qualsevol pas cap al dret a decidir.

I arriba un dimecres i veiem com volen convèncer al poble català: Doncs fent uns pressupostos que marginen i ofeguen encara més a Catalunya.

Només unes dades: Pressupostos més baixos en inversió a Catalunya dels últims 17 anys, un 9,5 del total de l'estat. Amb Mariano Rajoy al govern la inversió a Catalunya ha baixat un 57,9%. La mitjana d'inversió a l'estat per habitant és de 242 euros i a Catalunya només 145 per habitant...

Cap resposta a les necessitats de Catalunya. Els pressupostos de l’Estat per al 2015 no donen resposta a cap de les 23 mesures d’àmbits com l’economia, les polítiques socials o les infraestructures que el president Mas li va traslladar a Mariano Rajoy a la reunió que van mantenir el passat mes de juliol. Aquests pressupostos van completament en la direcció contrària de la voluntat de diàleg amb Catalunya que Mariano Rajoy ha manifestat darrerament.

Un càstig a Catalunya. Veient les xifres dels pressupostos generals de l’Estat per al 2015 un pot arribar a la conclusió que hi ha una voluntat expressa per part del Govern espanyol d’actuar contra Catalunya pel procés polític que estem tirant endavant. No només volen impedir que votem sense oferir cap proposta alternativa, sinó que a més a més castiguen Catalunya amb aquests pressupostos discriminatoris.

I en aquests moments econòmics aquests pressupostos asfixien Catalunya, són antieconòmics i per tant antisocials. Un atac més....

Doncs això, Volem Votar i Volem la Independència.

Cinc anys i un dia(o dos) Consulta i II concert del X cicle de música Mediterrania.

Ja vam celebrar els 5 anys de la 1à Consulta per a la Independència que es va celebrar a Arenys de Munt el 13 de setembre. Enguany el calendari ens jugava a favor i el dia 13 de setembre queia en dissabte. Bé un bon dia per a les celebracions. Algú va pensar que el dia 7 de setembre seria millor, bé doncs hem tingut dues celebracions...

El dia 13 a banda de les celebracions vam tenir uns actes importants:

1.- L'ANC va fer la reunió del seu secretariat i va fer la declaració d'Arenys de Munt

2.- Vam fer una trobada d'ALcaldes i Alcaldesses que formen part de l'AMI(Associació de Municipis per la Independència
3.- La Presentació del Llibre de les consultes.
4.- I la Xerrada d'en Vicent Partal.

Vam tenir també, pel que fa al nostre partit CDC, L'Assistència del President del Grup Parlamentari i Portaveu Sr. Josep Turull, del Diputat Joan Morell, de la Presidenta de la JNC(Joventut Nacionalista de Catalunya), del Vicepresident Comarcal de CDC Carles Bosch, del President del Consell Comarcal del Maresme, Miquel A. Martinez, del President de l'Associació Catalana de Municipis i alcalde de Premia de Mar, Miquel Buch i tot d'alcaldes i alcaldesses, militants i simpatitzans que ens van donar com sempre el seu escalf i suport.

Roda de Premsa de Jordi Turull

Amb la Marta Pascal de la JNC

 I continuant el cap de setmana el diumenge vam tenir el concert del tricentenari, el segon concert d'enguany del X cicle de Música Mediterrània amb el concert com a Casa interpretat pel Cor l’Aixa, la Coral Renaixença i la cobla Principal del Llobregat i dirigits per Pau Jorquera.
Una magnifica vesprada al marc incomparable del Castell Jalpí.

Un tancament de luxe amb cançons molt patriòtiques i que tothom coneixem. Unes cançons que reivindiquen el que som i volem ser: Un poble que vol decidir com vol seguir en el futur i que el que segur que no vol fer és renunciar a la seva cultura, identitat, llengua, manera de ser....

 

150 punt 2 i 90 el numero màgic?

Ahir el Parlament va aprovar demanar la competència per poder fer una consulta el 9 de desembre d'enguany. Tot amb un supòsit que contempla aquesta sagrada constitució espanyola que tant enarboren alguns. Article 150.2 permet delegar competències a les comunitats....

Doncs demanar una  cosa prevista no hauria de provocar que algú digui que es fa xantatge, que es divideix, que...

La reflexió és que el que és bastant trist és que amb una democràcia no es permeti a qualsevol govern, parlament o governs i institucions locals fer consultar en el seu territori.

El parlament ha aprovat per una àmplia majoria demanar aquesta competència. 87 vots a favor. Gairebé el nombre màgic dels tres terços. Una llàstima no haver-hi arribat per  alguna abstenció i agrair als que han permès acostar-s'hi votant a favor tal com els demanava la seva rresponsabilitat amb el programa i ideari. Postura valenta i que potser en nom de la democràcia, en alguns casos, potser caldria que els parlaments i grups polítics tinguessin més flexibilitat en la llibertat de vot. 

Doncs queden 25.574.400 segons,  426.240 minuts, 7.104 hores i 296 dies... Volem Votar, volem un estat i el volem independent. 

26.856.800 segons, 449.280 minuts, 7.488 hores, 312 dies i la consulta.

Tenim per endavant aquest 2014 aquests 312 dies amb aquestes 7.488 hores, amb 449.280 minuts i 26.956.800 segons per encarar un dels periòdes més importants de la nostra història recent, dies, hores, minuts i segons per poder aconseguir el que fa 300 anys ens van treure.

Com ha dit el president Mas per que volem de nou governar-nos i no que ens governin. Des del respecte i amb la participació de tothom. Simplement volem votar.

Qualsevol democrata hauría de defensar que votar és el que cal, que el poble cal que s'expressi. I que votar no produeix divisió. Ni fractura social, ni... en tot cas no més que la que genera qualsevol altra votació.

Ara ja hem recorregut 5 dies d'aquest 2014 i aviat els reis portaran regals als nens i nenes, esperem que ens portin el poder votar! vinga que amb aquests dies que ha passat ja hem fet feina: la carta que el president Mas ha enviat als caps de govern europeus fan arribar les nostres aspiracions a nivell internacional. Que no respondran? potser no però la informació ja està circulant i els mitjans ja se'n fan ressò.

Vinga doncs treballem pels propers  26.611.200 segons, 443.520 minus, 7.392 hores i 308 dies. Tenim feina per endavant i no val a badar. Tots els que creiem en la democràcia i amb la llibertat dels pobles podem posar el nostre granet de sorra...

Doncs demanem als reis el que demana aquesta felicitació de CiU Arenys de Munt: