De dilluns a dimarts passant per un dissabte rumb al #9N2014

Des del dia 19 de setembre que es va aprovar la llei de consultes els ajuntaments i altres ens locals han fet pinya amb les institucions catalanes, Parlament, Govern i Presidència de la Generalitat.









A Arenys de Munt el dilluns dia 22 vam fer el ple extraordinari aprovant la moció de suport a la llei de consultes aprovada pel parlament i a la convocatòria que havia de fer el president aquella setmana. 
Dimarts al Consell Comarcal vam aprovar la mateixa moció amb l'afegit que vam aprovar també l'adhesió a l'Associació de Municipis per la Independència(AMI)

I dissabte el President de la Generalitat, Artur Mas, va signar el decret de convocatòria de la consulta, quedant tots els catalans i catalanes convocats pel dia 9 de novembre de 2014. 

Fins aquí tot normal. Les institucions que són a prop del poble van fent la seva funció per la que van estar escollides pel poble que és que realment és dipositari de la sobirania d'una nació i més la Catalana, que té una història parlamentària més antiga que la Gran Bretanya com va recordar Pau Casals en el seu discurs davant l'ONU(I'm a Catalan).


Fins aquí tot normal, institucions que fan la seva funció sobre tot des de la separació de poders. Però arriba un nou dilluns i des d'un estat que sempre ha tingut vocació de centralista i de no tenir en compte la singularitat, i sobre tot el sentiment, de Catalunya fan de manera exprés unes maniobres que ja anunciaven fins i tot abans de saber com era la llei i el decret.
El Tribunal balla al ritme que toca l'executiu espanyol i suspèn la llei i el decret. 
 
I creuen de veritat que tot això ho aturen governant des dels despatxos sense escoltar al poble català, des de la centralitat de la meseta i  dictant el que ha de fer un tribunal que ja fa uns anys que està desacreditat pel seu escorament polític...

Doncs arriba dimarts i es demostra que no que els catalans i catalanes volem votar i sortim al carrer. Anem davant dels ajuntaments que és on la ciutadania percep que la política està més aprop.

Els ajuntaments catalans han donat amb una amplia majoria suport a la consulta i al parlament en el seu desig pel dret a decidir.

El seu problema, els dels polítics espanyols principalment el govern espanyol, en que es pensen que això és fruit d'un president que va per lliure, d'un parlament que també i d'uns ajuntaments que tres quarts del mateix. 

Doncs no. El procés és fruit de la conjunció de la voluntat d'un poble, d'unes institucions que tenen el compromís electoral i programàtic de demanar als catalans i catalanes com volen que sigui el seu país en el futur. Així de simple i així de potent. Però sembla que de tant clar i tant senzill no ho poden entendre. 
Jo crec que és un tema de concepció del que ha de ser la democràcia i l'organització d'un estat. Fins aquí estaria bé si aquesta concepció no els tornés cecs per veure el que està passant, per minimitzar qualsevol acció i negar qualsevol pas cap al dret a decidir.

I arriba un dimecres i veiem com volen convèncer al poble català: Doncs fent uns pressupostos que marginen i ofeguen encara més a Catalunya.

Només unes dades: Pressupostos més baixos en inversió a Catalunya dels últims 17 anys, un 9,5 del total de l'estat. Amb Mariano Rajoy al govern la inversió a Catalunya ha baixat un 57,9%. La mitjana d'inversió a l'estat per habitant és de 242 euros i a Catalunya només 145 per habitant...

Cap resposta a les necessitats de Catalunya. Els pressupostos de l’Estat per al 2015 no donen resposta a cap de les 23 mesures d’àmbits com l’economia, les polítiques socials o les infraestructures que el president Mas li va traslladar a Mariano Rajoy a la reunió que van mantenir el passat mes de juliol. Aquests pressupostos van completament en la direcció contrària de la voluntat de diàleg amb Catalunya que Mariano Rajoy ha manifestat darrerament.

Un càstig a Catalunya. Veient les xifres dels pressupostos generals de l’Estat per al 2015 un pot arribar a la conclusió que hi ha una voluntat expressa per part del Govern espanyol d’actuar contra Catalunya pel procés polític que estem tirant endavant. No només volen impedir que votem sense oferir cap proposta alternativa, sinó que a més a més castiguen Catalunya amb aquests pressupostos discriminatoris.

I en aquests moments econòmics aquests pressupostos asfixien Catalunya, són antieconòmics i per tant antisocials. Un atac més....

Doncs això, Volem Votar i Volem la Independència.