Aquesta setmana que ja deixem serà recordada per la pressa de possessió del President d’Estats Units Barack Obama. Una cerimònia extensa plena de moments emotius i sobre tot amb un gran ritual i gran respecte. La presència del president sortint, el nou president acomiadant el ja expresident. La desfilada, el jurament, la música, cançons, poemes i un llarg etc. Tot seguit amb una gran emoció i respecte per la multitud aplegada al voltant del capitoli i evidentment els seguidors de tot el món pels mitjans de comunicació, Internet....
A vegades aquests rituals són tractats com a rèmores d’un passat igual que molts tractaments i protocols. Jo crec que en l’àmbit institucional això dona credibilitat i prestigi a les institucions. Aquests aspectes no són a la persona si no al càrrec que representen. A un país, a un poble a una ciutat. Per això aquest moviment de fer arribar a tota representació institucional com si fos una colla d’amics crec que va en detriment de les institucions. Que tot es vesteix com un acostament a la població però que aconsegueix l’efecte contrari al desdibuixar-se la institució.
I no cal encarcarar i recuperar tractaments i privilegis absurds. Cal mantenir un cert ritual que reconegui el fet institucional i representatiu amb equilibri amb els nous temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada