QUE ES PENSAVEN?

Una breu reflexió sobre aquesta mania persecutòria dels que es creuen víctimes els d’ICV, del sentir-se sols els del PSC i el voler trobar parella els d’ERC.

Aquests dies veiem la portaveu d’ICV dient que eren víctimes d’una persecució dels mitjans. Si això és veritat els hi posen fàcil. És més l’equip dels mitjans es pot reduir perquè ells solets es posen un uns sidrals impressionants per no tenir clar que no es pot anar a la professor i repicar. Aquesta dita carregada de saviesa l’han d’aprendre encara o potser han d’adonar-se que al govern les formes són tant o més importants que el fons.

No se’n recorden que fa molt poc ells eren els que intentaven deixar en evidència als altres? Fins i tot als seus socis de govern no cal anar tant lluny de quant estaven a l’oposició. El SR. Saura ha d’entendre que ser el govern és un “barret” que un no es pot treure i posar. I més quant un és un conseller d’Interior. Per molt que el que passi li faci bullir la sang. I pel que fa als mitjans doncs governar també vol dir ser objectiu de moltes mirades. A vegades positives però sovint critiques. Cal acostumar-s’hi i sobre tot actuar amb sentit de govern i de PAÍS.

El PSC es queixa que CIU el deixa sol, que no li fa prou costat pel finançament, que ara hauriem d’estar calladets perquè ells ja fan. Hem d’estar al seu costat com un convidat de pedra i si cal rebre els clatellots. Recorden els del PSC que feien quant CIU governava a la Generalitat i negociava el finançament que feien ells? Semblava més que els interessava que no s’avancés per així ells aconseguir el govern. I tenien mecanismes i ministres al govern quant això passava. No es va aconseguir un gran model de finançament però es va aconseguir millorar-lo i en alguns temps amb majories absolutes. De la feina i negociació de l’epoca ara hi ha uns recursos a la Generalitat i s’ha pogut exigir més partint d’una base, no pas partint de res.

Es diu que mai un president de la Generalitat havia tingut tant suport per negociar un finançament. I a vegades sembla que no el volen aprofitar i així si surt malament dir que la culpa no és seva. Per cert algunes critiques dels socis del PSC són encara més dures que les de CIU.

I finalment ERC retreu que CIU no està per la unitat del Catalanisme. Ratlla el cinisme polític. Ara que hem d’anar a Europa i a ells no els sol anar gaire bé, ara que han davallat electoralment ara CIU ha d’oblidar tot i anar a Europa? Quina unitat del catalanisme practiquen ells quant arraconen a CIU en totes les institucions malgrat ser la força més votada? Al govern de la Generalitat, a les diputacions de Girona i Lleida, a Consells Comarcals i a Ajuntaments.

Cal demostrar aquesta voluntat d’unió i no fer propostes gairebé Impossibles per quedar bé i intentar demostrar equidistància. De moment està amb el PSC i ICV els fets ho demostren.