Empendre en temps de Crisis

Avui a Arenys de Munt s'ha fet una xerrada sobre els emprenedors. Hi han intervingut el Gerent del Consell Comarcal del Maresme, Sr. Eladi Torres, i el President de la Confederació d'Autònoms, Sr. Salvador Duarte.
Han fet una exposició molt bona de la situació actual de la crisi i de com afrontar-ho des dels emprenedors.
El Sr. Eladi Torres ha explicat la situació econòmica del la Comarca del Maresme destacant que tenim un PIB baix però un nivell de vida bo. Que el maresme te un 16,2% d'atur, Arenys de Munt 14,78%.
Que ha de canviar la manera de fer de l'administració, facilitant més els tràmits i la mateixa administració fent-se més eficient.
El Sr. Salvador Duarte ha destacat que és la primera crisi que els autònoms baixen. Que el principal problema que tenen els emprenedors, i els autònoms en actiu, és el finançament.
Que cal apuntar cap a productes amb valor afegit, amb la innovació i en el tracte personalitzat.
Ha animat a la gent a fer-se emprenedors. Que amb l'estatut del treballador autònom, amb les ajudes del Institut Català de Finances, el tema del nou "subsidi" pels treballadors autònoms que podran cobrar aquesta ajuda. Per tant diu en Salvador Duarte que ara és més fàcil que mai fer-se autònom i que cal animar-se.

I jo reflexiono i penso que l'administració ens hem d'adaptar als nous temps per donar suport als emprenedors i no posar traves. Reduir tràmits, facilitat en els pagaments, complir terminis de pagaments, etc.
Però des de l'administració local poc podem fer si des de les altres administracions superiors no ens canvien el marc legal.

Una nova Alcaldessa per Sant Iscle.

Avui he pogut assistir a la pressa de possessió de la Núria Sans com a Alcaldessa de Sant Iscle. Un acte històric doncs és la primera Alcaldessa de la Història d'aquesta població maresmenca al peu del Montnegre.
Destacar també que l'elecció ha estat per Unanimitat. Aquesta unanimitat és rellevant doncs totes les forces polítiques han posat per davant l'interés i la governabilitat de Sant Iscle front posicions partidistes. CIU podia haver optat per seguir a l'oposició quant el govern Isclenc va entrar en crisi  i desgastar al PSC al govern però fent un exercici de responsabilitat va optar per fer un pacte que ens ha portat fins avui.
L'Arribada de la Núria a l'Alcaldia és una etapa més d'un camí iniciat l'any 2003 i amb un recorregut a l'oposició fent una feina constant vers el poble de Sant Iscle. Vaig compartir amb la Núria, també amb la Neus Serra, els primers passos com a caps de llista primerencs aquelles eleccions municipals del 2003. I avui per a mi ha estat important i emocionant estar a la sala de plens de Sant Iscle veient com era investida Alcaldessa. Un acte emotiu, senzill i ple de simbolisme on s'ha reflectit el sentit de govern dels seus components.
També veure com l'ara ja ex-alcalde Eduard Turon deixava l'alcaldia i donava el relleu oferint la seva col·laboració i manifestant la seva voluntat de seguir treballant per Sant Iscle. Amb l'Eduard he pogut treballar des del cantó de la "societat civil" des de les entitats que on he lliurat servei com a voluntari(Creu Roja, Banc de Sang, Voluntaris per Arenys de Munt) i sempre vaig tenir molt bona col·laboració, predisposició i mostres de reconeixement vers la tasca que desenvolupavem. I notant que moltes coses les feia per que creia que així millorava la qualitat de vida de la gent de Sant Iscle, fet que crec que ha aconseguit.

Felicitats Núria i gràcies Eduard. I sort en aquest nou camí que actualment és costerut però també apassionant i per que no: il·lusionant amb l'esperança que el futur canviarà cap a bé.

Vic i la SOLEDAT dels Municipis.

Si parlem aquests dies de VIC a tothom li vindrà al cap el tema del rebombori, més artificial que real, sobre el tema de l'empadronament. No valoraré la mesura que ara està a l'espera d'informes jurídics i que toca temes tant sensibles que cal ser molt i molt curós en opinar.

Vull parlar de la soledat que pateixen els municipis en aquest tema i pràcticament en tots els altres. Els municipis es troben les situacions davant de la porta i les administracions superiors  que legislen, que han de donar recursos, respostes, etc. sovint queda lluny de l'arrel del problema.

Estem en un país que el legislatiu legisla massa i el que és més sorprenent: No dona recursos per les lleis i tampoc posa les eines necessàries per fer complir les lleis. Pot semblar una contradicció però és així. La foto del moment d'aprovar el text, els vodevils que sovint es munten abans d'aprovar-les, etc. sembla que sigui el fi de la llei, no la seva aplicació que a vegades queda oblidada o es traspassa la responsabilitat als ajuntaments i aquests han de fer el que poden doncs gairebé mai la responsabilitat ve acompanyada dels recursos econòmics i/o humans.

Perquè dic la soledat dels municipis? Doncs perquè és com es troben sovint aquests municipis. Els veïns i veïnes reclamen i es queixen. L'Ajuntament també és qui detecta o prediu situacions a les que cal donar resposta. I paradoxalment ni te poder legislatiu, és l'administració amb menys recursos i un llarg etc.

Per això encara és més desesperant sentir com des del govern central, principalment, i des de la Generalitat han atacat al municipi de Vic i no han assumit cap responsabilitat. Ni tant sols un mea culpa.
Hi ha la llei d'extrangeria que no es compleix, ni fan complir, per part de l'adminstració superior al municipi i s'atraveixen a atacar de manera sistemàtica el fet de Vic.

Alguna cosa no funciona. Els municipis fan molts esforços per donar respostes i a vegades, masses vegades, es troben sols, sense respostes i com s'ha vist ara: atacats....

Un miratge?

Potser és un miratge, potser la situació acompanya, potser els Consells Comarcals són tant de gestió que faciliten que passin aquestes coses, potser....

Avui al consell comarcal s'han aprovat els pressupostos de l'any 2010 per unanimitat. L'oposició(ICV i PP), a banda d'argumentar el que he dit sobre el tema de la gestió, ha dit que ho feia donada la situació i també donat que cal donar un missatge de confiança. Els felicito perquè evidentment aquest missatge de confiança és necessari i ara més que mai l'hem de transmetre.

Abans el consell d'Alcaldes ha aprovat també una moció referent a les dificultats econòmiques dels municipis i on també s'acaba manifestant que tots els ajuntaments de la comarca treballaran per donar serveis als ciutadans malgrat el mal finançament municipal.

Bé s'acosten festes de Nadal i sembla que tot és possible. El 2010 serà encara un any de pujada i cal treballar de valent.

Esport, salut, reconeixaments.

La setmana passada, el dimecres 9 de desembre, vam poder gaudir de la xerrada d'en Julio Alberto dins el programa enganxa't a l'Esport. Una xerrada interessant i molt pedagògica tant per part seva com per part dels altres membres de la Taula: En Xavier Majó, la Montse Carreras, en Pep Artigas i una magnifica moderació de l'Aida Martori.
Un missatge important: Cal molta i molta comunicació amb els fills per detectar qualsevol possible consum de drogues. Qualitat de relació, escoltar, estar al costat. Crec que és un missatge molt important.
La part negativa: Poca gent. Una xerrada així hauria d'arrosegar a més pares i mares, joves, docents, etc.
Una noticia: En Julio Alberto ens comunica qeu deixa el programa. Que després de tanta dedicació necessita un descans. S'entén malgrat sap greu que no pugui seguir fent campanya a favor de l'esport i sensibilitzant vers les drogodepèndiencies.

I el divendres 11 de desembre la 5à nit de l'esport. Enguany ha deixat l'entorn magnific de Can Jalpí però a la Sala Municipal ha quedat un acte molt digne. L'emotivitat ha estat si hi cap més gran.
Els reconeixaments merescuts, els premis al millor i la millor esportista de l'any també tenen un punt d'intriga i d'escenificació amb el sistema de nominats. I finalment el premi Antoni Rovira a una vida dedicada a l'esport. Un premi que és una sorpressa pel públic i pel qui el reb.
Un moment molt emotiu.
Uns espais de reconeixament a la gent de l'esport per tota la feina que fan. Els esportistes fent esport, la gent dels clubs per la seva tasca i els pares, mares i familiars pel seu suport.

Una setmana complerta en temes esportius.

Un bon Motiu i malgrat tot cal seguir lluitant.

Sempre que estic un temps sense escriure espero tenir un bon motiu per actualitzar el bloc.
Doncs avui dimarts és el dia internacional de la lluita contra la sida.Malgrat el temps passat i tot el que s'ha avançat queda molt camí per fer.
Les investigacions van donant fruits, la prevenció també però en aquest cas és on no s'ha d'abaixar la guàrdia, encara que sembli que avui en dia els joves tenen molta informació no sempre la interioritzen.
I és moment d'agrair l'esforç de tanta i tanta gent. Investigadors, adminsitracions, personal mèdic i un llarg etc.
Però un actor important ha estat el voluntariat i les entitats d'ajuda. Tant les especifiques com les generalistes amb projectes de l'àmbit. Ells tenen un mèrit afegit i han aconseguit que la resta tiri endavant. Ja sigui a través de les seves accions com també a través de la sensibilització i la pressió a les administracions.

Tots i totes podem posar el nostra granet i transmetre que en aquest cas el millor és prevenir.

Perquè avui ha de ser un gran dia

Un cop traspassades les 12 del dia 12 som ja al dia 13. Tots aquests dies de setembre. El 13 de setembre és el dia esperat. El dia de la consulta a Arenys de Munt. Que es pot dir que no s'hagi dit ja? Cal refermar la nostra fermesa en que hem de poder expressar la nostra opinió, hem de poder exercir el dret a decidir. Quin democràta pot oposar-se a això. O és que la democràcia només va bé per consagrar les sagrades unitats fetes a la força??
Però avui toca fer un acte de reafirmació. Els arenyencs i arenyenques ho demostrarem. I hem de fer sentir orgullosos als catalans i catalanes.
Jo ja avançava molt al inici del rebombori en dos articles:
El Punt: http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/72895-les-consultes-a-arenys-de-munt-sense-por-de-preguntar.html

Avui .cat: http://www.avui.cat/cat/notices/2009/08/por_de_preguntar_o_potser_por_de_la_resposta_69170.php

En els dos articles vaig debatre sobre la por que es te a preguntar, la por que es te de la resposta.
Si això d'avui es converteix, com ja està fent, en una taca d'oli que s'escampi sobre l'aigua de Catalunya tot el que he passat serà positiu.

I per acabar un desig de que tot vagi bé. Que la imatge final no sigui una foto de disturbis o incidents. Que sigui la de uns vilatans i vilatanes que un bon dia vam decidir expressar la nostra opinió i ho hem fet el dia 13 de setembre. Un dia que quedarà per la història, un dia que ha d'obrir un camí.

Gràcies a tothom pel vostre suport. I bon diumenge de democràcia.