Vull parlar de la soledat que pateixen els municipis en aquest tema i pràcticament en tots els altres. Els municipis es troben les situacions davant de la porta i les administracions superiors que legislen, que han de donar recursos, respostes, etc. sovint queda lluny de l'arrel del problema.
Estem en un país que el legislatiu legisla massa i el que és més sorprenent: No dona recursos per les lleis i tampoc posa les eines necessàries per fer complir les lleis. Pot semblar una contradicció però és així. La foto del moment d'aprovar el text, els vodevils que sovint es munten abans d'aprovar-les, etc. sembla que sigui el fi de la llei, no la seva aplicació que a vegades queda oblidada o es traspassa la responsabilitat als ajuntaments i aquests han de fer el que poden doncs gairebé mai la responsabilitat ve acompanyada dels recursos econòmics i/o humans.
Perquè dic la soledat dels municipis? Doncs perquè és com es troben sovint aquests municipis. Els veïns i veïnes reclamen i es queixen. L'Ajuntament també és qui detecta o prediu situacions a les que cal donar resposta. I paradoxalment ni te poder legislatiu, és l'administració amb menys recursos i un llarg etc.
Per això encara és més desesperant sentir com des del govern central, principalment, i des de la Generalitat han atacat al municipi de Vic i no han assumit cap responsabilitat. Ni tant sols un mea culpa.
Hi ha la llei d'extrangeria que no es compleix, ni fan complir, per part de l'adminstració superior al municipi i s'atraveixen a atacar de manera sistemàtica el fet de Vic.
Alguna cosa no funciona. Els municipis fan molts esforços per donar respostes i a vegades, masses vegades, es troben sols, sense respostes i com s'ha vist ara: atacats....
1 comentari:
M'ha agradat el teu blog i també la manera d'enfocar el darrer post. Estic d'acord amb el que dius sobre que es fan moltes lleis i per contra no es faciliten prou mitjans per a fer-les complir.
Publica un comentari a l'entrada