10 J i La Senyora de la Bandera

Segur que tot el que es podia dir de la manifestació del dissabte dia 10 de juliol ja està dit. Reaccions, el que significa, tots els que hi érem físicament i també els que hi eren de cor, de que s'haurà de fer a partir d'ara, si els polítics, si un partit és el més independentista per això gràcies a ells demà mateix tenim ja un estat propi, etc, etc.

Jo vull destacar una imatge que em va quedar gravada, entre moltes altres: Una senyora ja gran, crec que als vols dels 70 anys com a mínim, ella sola, vestida de blanc agafa el metro igual que jo a la parada del Mercat de Sant Antoni. Va amb una bandera. Una bandera que es veu que te anys. Ja no te aquells colors vermells i grocs vius però per això és una bona bandera, no? El pal segurament és un pal d'una vella escombra però està curosament embolicat amb un paper de regal vermell brillant. La bandera porta unes bores que es noten que estan fetes a ma, amb cura també. M'imagino que la bandera potser va anar a la manifestació de l'any 77 i que segur ha estat penjada al balcó o finestra  de molts 11 de setembre i de Sant Jordi.

La senyora va sola, com he dit vestida de blanc. Va elegant, arreglada per l'ocasió. Baixa com jo a la parada de Passeig de Gràcia. Seguim el camí junts cap a l'exterior. Estic temptat de fer-li una foto amb la meva Black Berry però no m'atreveixo. Fins i tot estic temptat d'establir conversa però al sortir al carrer l'ambient em desdiu de la idea. No obstant pugem junts passeig de gràcia amunt durant una estona, em sembla que fins passat el carrer València. No sembla que cerqui a ningú, potser va sola o potser ha quedat a un lloc molt concret. Se la veia decidida, convençuda que som una nació i que nosaltres decidim.

Jo segueixo passeig de Gràcia amunt i de cop el munt de gent la fa despareixer,  tot pujant cap a la cruïlla de la diagonal  veig els preparatius de la capçalera, una mica més amunt  el lloc reservat a CiU, més amunt altres partits, entitats, gent i més gent. Em costa molt avançar i la dificultat creix quant més amunt vaig. Trobo coneguts, d'Arenys de Munt, del Partit, ens saludem. Crec que tots tenim la sensació, com va ser, que fariem història.

 Finalment trobo la gent d'Arenys de Munt, em poso darrera la pancarta del Maresme on diu: El Maresme ja ha decidit: Independència. Estem dues hores sense fer gairebé ni un pas. Cantant, saltant i passant molta calor.

Vam aconseguir fer història, vam aconseguir dir que som una NACIÓ, vam aconseguir dir a espanya que nosaltres decidim.

Ara cal avançar, canalitzar aquesta mobilització, mirar que ningú s'apropii en exclusiva d'aquest fet. Que tothom el faci seu sense atacar als altres, que tothom l'utilitzi per Catalunya. Cada partit a la seva manera però mai excloent. La suma de moltes maneres de veure el que va ser el 10J ens pot portar a poder exercir el Dreta a Decidir i a la independència si així ho vol el poble de Catalunya.

Visca Catalunya i 1.500.000 gràcies.....