La vida ens porta a anar tancant i obrint etapes. Una etapa es tanca per donar pas a una altra. Però mai es tanca del tot. Vas fent un seguit de companys i companyes que s'afegeixen a d'altres. És la riquesa que et dona la vida(i l'edat!!!). Retrobar-se de tan en tan reforça els llaços d'amistat, serveix per posar-se al dia, per tornar a reviure moments viscuts, riure de nou amb les anècdotes i un llarg etc.
Aquests últims dies he pogut compartir un cafè i un dinar amb excompanys, de feina i de voluntari. Un, el del cafè, a més ha servit per poder desfer petits embolics i tornar a renovar la nostra amistat de companys. Però amb tots dos casos el que més m'ha agradat ha estat comprovar que ens apreciem i que al cap d'una petita estona parles i et trobes com sí el temps no hagés passat.
És molt agradable sentir-se apreciat. Gràcies Companys i Companyes i fins la propera que espero que no sigui gaire tard.... I si no sempre ens queda aquest nou virtual que ens apropa una mica...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada