Dissabte a mitja tarda vaig rebre de cop la notícia de la teva mort(http://www.arenysdemunt.cat/document.php?id=2424). Es diran segurament moltes coses sobre tu, totes bones doncs se'n poden dir moltes de tu. La teva manera de ser, el teu desinterès per col·laborar amb tot i amb tothom, l'amor cap als teus i l'amistat cap als teus amics. Tot serà dit amb sinceritat com voler buscar justificació al injustificable. Volent que res d'això sigui real que tan sols sigui un malson.
A mi em va venir una imatge de cop, una imatge que tenia aparcada en el fons de la memòria. La imatge va ser l'ambulància Renault 12 en la que tants viatges a rehabilitació vam fer fins a Mataró. Jo treballava en aquell temps, ja fa molt de temps, a la Creu Roja com a conductor d'ambulància i adminstratiu. Em va venir de cop tots aquells moments de les converses que teniem en els viatges. Allà vam estrenyer llaços i el temps els va desfent però mai els fa perdre del tot al agafar cada u el seu camí a la vida.
L'últim cop que et vaig veure, com molta gent d'Arenys de Munt, va ser fent d'escombra a la Marxa dels termes. És un bon record per algú que s'estima la muntanya.
Des d'aquí el meu condol a la família i amics i una forta abraçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada