dimarts, 29 de juny del 2010

L'Estatut Retallat. O pitjor molt reinterpretat

Ha arribat la sentència. A hores d'ara no sabem encara com quedarà però tot apunta que malament.

No obstant el problema no és el que si no que hi ha hagut sentència. Jo penso que cap tribunal pot estar per sobre del que s'ha votat en referèndum. Per sobre els parlaments entre comentes es podria mig acceptar però per sobre el que ha votat tot un poble?

Ara vindran dies de reaccions, dies de pensar que fer, dies de... M'ha cridat l'atenció el tema d'insistir en la unitat indissoluble d'Espanya. Quin país més fràgil aquell que ha de refermar contínuament la seva unitat perquè hi ha trossos que volen marxar. Volen marxar perquè els maltracta. I avui Espanya ha tornat a maltractar Catalunya.

La sentència m'ha agafat sense bateria al mòbil mentre estava a Barcelona. Un cop he pujat al cotxe ja a quarts de deu he sentit a la ràdio el fet. Per tant he viscut un parell d'hores sense saber res del tema i una mica més sense poder expressar res a la xarxa.  Un cop arribat a casa la meva primera reacció al Twitter i facebook ha estat expressar que crec que avui el constitucional ha fabricat un munt d'independentistes.

És la gota que fa vessar el got. Ara a pensar bé la reacció. Mirar que sigui el més unitària possible i a expressar la nostra disconformitat.

Doncs res acabem amb un: VISCA CATALUNYA!!!!

La meva intervenció al ple dels pressupostos.

Per començar la meva intervenció vull expressar una idea, que és compartida, sobre que l’actual crisi hi ha un clar factor econòmic però també hi ha una crisi de confiança. Les informacions i decisions contradictòries que el govern espanyol, principalment, ha donat sobre el tema són la principal, fins i tot la única, causa d’aquesta desconfiança. I és fàcil repetir el tema del deute, de la mala gestió, etc per part de l’oposició.
Des dels ajuntaments, i caldria tot l’ajuntament, hem de donar missatges positius, sense deixar de ser realistes, i no només missatges si no demostrar-ho. Aquest pressupost, malgrat les mancances que te i que no hem pogut encara superar, va en aquest sentit. Hem de poder capgirar aquesta situació.
No es va incrementar la carrega fiscal congelant alguns impostos i només apujant l’IPC del moment, quant finalment l’anual va ser superior. Per cert l’any passat que l’IPC va ser menor del que es va pujar les taxes i es va demanar la rebaixa un cop conegut. Enguany que l’IPC ha estat superior no veig que des de l’oposició hagin demanat cap actualització. Potser perquè això no és popular però potser seria coherent no creuen? Fer política també és afrontar els temes complicats i que no són positius. I aquest govern ho està fent.
S’han incrementat, mantingut o baixat el mínim les partides relatives a Benestar Social, Promoció econòmica, Ensenyament, joventut per exemple. Perquè aquestes són les partides que ajuden i donen suport als nostres vilatans i vilatanes. Malgrat algunes no són competència municipal, cal recordar-ho i dir-ho clar.
S’han mantingut els llocs de treball. Per poder mantenir un mínim de serveis i per ajudar també amb aquest fet a la recuperació. El que si que s’ha fet és no cobrir les baixes per jubilació que no sirguessin imprescindibles. Aquesta mesura que ara l’estat i generalitat sembla que hagin vist la llum ja la vam aplicar l’any passat.
I un tema important en el que CiU hem treballat a fons perquè es pogués mantenir malgrat les reduccions, importants malauradament. Són les subvencions a associacions i entitats. Són una peça important pel desenvolupament del nostre poble i per tant els hem de seguir donant suport. Com he dit reduït però cal que notin que estem al seu costat i sobre tot que les necessitem.
S’han eliminat 4 places de la plantilla i s’han deixat a 0 de dotació 3 places. De les places creades una és per poder suplir la reducció de jornada per tenir cura d’un menor per part d’una tècnica. Per anar adaptant el personal a les necessitats organitzatives i aconseguir més efectivitat i més eficiència s’han creat dues places tècniques que realment només una és de nova creació doncs l’altre reconeix la funció d’una administrativa actual i que la seva plaça actual de moment es deixarà a dotació 0. Les dues places només tenen dotació d’un mes per tant la incidència econòmica és mínima.
Per tant podem dir que l’esforç en reduir despeses en aquest camp hem pogut fer un significatiu avanç: Hem pogut reduir abans del decret del govern espanyol, que arriba tard i malament, més d’un 3% la despesa de personal. Tot això mantenint el nivell de servei als nostres vilatans i vilatanes.
El nostre nivell d’endeutament està per sota dels màxims que diu la llei. Complim amb els criteris d’estabilitat pressupostària. Però si el compromís de la generalitat de finançar una part del pavelló es complís baixaria del 102% a només el 80% . I això no vol ser una excusa. És una realitat. Sí ens haguessin dit que no ens ho volien donar el sobrecost al que ERC fa referència sovint no l’hauríem executat doncs el nostre projecte ja complia la normativa i vam aplicar els canvis per poder accedir a la subvenció.
Igual que si s’hagués desenvolupat el que diu l’Estatut pel que fa a la llei d’hisendes locals de Catalunya. En aquesta situació la generalitat hauria d’haver prioritzat els municipis, que som els que donem els serveis de proximitats a la gent després d’obtenir aquest, fantàstic segons alguns, sistema de finançament.
Els ajuntaments fem front als serveis que ens pertoquen i als que no. I donem més del 25% del nostre pressupost de DESPESES de serveis impropis que corresponen a d’altres administracions, alguns fins i tot diuen que més del 33%. Això significaria que ens estalviaríem gairebé dos milions d’euros anuals. Amb aquest estalvi no hauríem tardat a tancar el pressupost. Són serveis que no pertoca donar als ajuntaments, que no tenim ni els recursos econòmics ni humans però que d’altres decideixen no fer i ens obliguen a nosaltres a oferir. I no ens podem oblidar que són serveis que ens demana la societat i que nosaltres, amb la voluntat i compromís de ser l’administració més propera als ciutadans, endeguem amb la convicció que augmentarà la qualitat de vida dels nostres vilatans i vilatanes. Tot això ho fem per responsabilitat i corresponsabilitat. Independentment de qui governi. Del o dels partits polítics que estan al capdavant de les alcaldies i regidories. És un esperit de servei, una voluntat de ser millors. I ara, ara que estem vivint una situació que ens sobrepassa a tots. Als ciutadans, a les empreses, a la classe política. Repeteixo: a tots. Ara que qualsevol de nosaltres coneixem a més d’un veí o veïna que no troba feina. Persones que no poden fer front a un negoci que amb empenta i sacrificis, però amb molta il•lusió, van endegar i que ara hi han de renunciar. I segur que també coneixem, pq hi convivim, a famílies que no arriben a final de mes.
Referent al Canon de l’aigua no és un tema que sigui excepcional pel que fa a altres ajuntaments. És un tema de necessitat del moment. I cal dir que la voluntat del govern ha estat no utilitzar-lo tot. I CAL DIR-HO ALT i CLAR. Dir una altra cosa és mentir. Es pot discrepar però el que no es pot és mentir. No és el primer cas que es tenia pensat fer així, saben perfectament que és el cas de la casa de Can Zariquei que el canon de 30 anys es tenia pensat dedicar en un primer moment al finançament del pavelló o d’altres temes, malgrat això de moment ha quedat estancat.
Actualment per no apujar tarifes d’aigua ja es rebia un cànon mínim anual per tant no es desestabilitza cap ingrés i s’utilitza com a pont per prendre mesures durant el semestre que queda. I repeteixo que de moment s’agafa una part no TOT. Hem ja iniciat un treball amb la diputació per adaptar els costos als ingressos que iniciarem un cop aprovat aquest pressupost. Hem iniciat un pla que farem amb els caps i coordinadors d’àrees i aquests amb els funcionaris per reduir despesa malgrat l’aprovació d’aquest pressupost. Ara al acabar el juny tindrem un primer indicació de com ha anat aquest primer semestre i tindrem informació per poder aplicar mesures correctores, si cal. Portem 5 mesos amb una contenció de la despesa important per part de tots els regidors i regidores per tant anirem aconseguint l’objectiu d’estalvi i de poder-nos acostar a l’objectiu de mantenir el pressupost amb els ingressos sense haver de pujar, al menys en excés, els impostos.
No obstant cal dir que referent al tema de la gestió de l’aigua estem estudiant altres opcions que ens donarien un ingrés semblant o superior a través d’altres sistemes de gestió com podria ser a través d’una empresa mixta amb la GUSAM que donaria també ingressos pel funcionament de la GUSAM, es tindria poder de decisió amb la gestió, tarifes, etc. Estem treballant intensament per aconseguir aquesta opció que si es materialitza serà altament positiu per la nostra població.
Cal agrair a tots els regidors i regidores de l’equip de govern haver fet un acte de responsabilitat i de renúncia davant dels projectes, activitats i iniciatives que estaven previstes i que degut a la situació econòmica, minvaran o s’hauran de deixar pel futur. I també a tots els funcionaris, tècnics i treballadors que han intervingut en elaborar aquest pressupost, des del departament d’intervenció però també la resta de personal per les múltiples gestions amb els proveïdors, serveis, etc. per tal de reduir el seu cost sense baixar la qualitat.
També en aquest ple des dels parits de l’oposició és on es veu la incoherència en el discurs. Per un cantó ens recriminen que no s’hagi reduït més el pressupost de despeses i avui ens presenten entre mocions, precs i preguntes unes 8 propostes de més despesa. És si més no curiós.
Sovint quan parlem del Pressupost acostumo a dir que aquest no és el pressupost que ens agradaria portar a aprovació. Perquè ens agradaria poder anar a més, reduir l’endeutament, etc. Perquè els bons politics locals hem d’entendre la seva tasca amb una ferma voluntat de canvi, transformadors, inclusius i, sobretot, inconformistes. Que volem aconseguir millorar la qualitat de vida dels ciutadans que representem. I per tant mai ens cansarem de treballar per avançar doncs sempre, malauradament, hi haurà coses a millorar.
A l’equip de govern ens ha costat molt fer aquest pressupost. Hem trigat més del previst i hem hagut de renunciar a moltes coses, que ja hem debatut, i pels motius que ja els hem explicat.
Per responsabilitat i coherència, ens tocava fer el primer pas i deixar a la voluntat de tots vostès la possibilitat de parlar-ne tantes vegades com fes falta en el desenvolupament del exercici. I continuarem amb aquesta actitud en el futur.
Aquest pressupost s’ha fet amb realisme, per això hem trigat tant a tramitar-lo, està fet amb voluntat de transformar-se i ammotllar-se a situacions futures. Per que ho creiem i perquè també serà una necessitat.
I com a portaveu de CiU crec que només donant un missatge de confiança, que malgrat les licites i necessàries estrategies polítiques i visions electorals, només afrontant les coses, malgrat no siguin populars, serà l’única manera de:
1.- De poder recuperar la confiança dels ciutadans.
2.- De poder sortir d’aquesta difícil situació.
3- De poder dir que hem estat servidors d’aquesta feina que te moments molts difícils però també moments apassionants.

dilluns, 14 de juny del 2010

La Marató de Donació de sang. 12-06-2010 Arenys de Munt




Aquest dissabte dia 12 de juny s’ha celebrat a Arenys de Munt una Marató de donació de sang. En total es van fer 119 donacions.
Arenys de Munt te un alt índex de donació per habitant. El més alt del Maresme l’any 2009.
Per mi parlar del Banc de Sang em venen records de molt jove. Un record amb una olor a cafè de fons al local on hi havia hagut el Banc de Biscaia i ara hi ha la farmàcia. El Sr. Mias ens cedia el local per poder fer la campanya de donació de sang. L’olor a cafè és perquè s’obsequiava als donants amb un petit refrigeri amb un cafè. Després les normes van canviar i el refrigeri va seguir però sembla que el cafè no anava prou bé i es va eliminar. Jo no tenia encara l’edat per donar i esperava el moment per fer-ho. De seguida que vaig poder ho vaig fer. L’última campanya del 1988 ho hauria pogut fer però un encostipat em va fer esperar fins l’any 1989 a estrenar-me com a donant tot just fets els 18 anys. Moltes han estat les donacions i moltes les campanyes on he pogut col·laborar. Em sembla que ja supero les 50 donacions. Però el que més orgullós em sento no és del numero, és el haver pogut col·laborar amb el banc de sang a sensibilitzar i promocionar la donació de sang. I poder-ho fer al costat de l’autèntica ànima del banc de sang a Arenys de Munt: La Ramona Planas i un treballador incansable com en Pep Juvanteny. Hi ha més gent, es clar,  però ells dos són uns autèntics motors.

L’acte d’inauguració va comptar amb l’Alcalde d’Arenys de Munt, Sr. Carles Mora, Jo com a Tinent d’Alcalde de Participació, Solidaritat i Cooperació, les regidores Maribel Mozas i Golly Recotoret, el Dr. LLuís Puig, Director de la Divisió de la Sang del Banc de Sang i
Teixits.El Sr. Evarist March, President de l'Associació de donants de Sang del Maresme. Sr. David Elvira, Director General de Recursos Sanitaris del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, Ramona Planas: Delegada del Banc de Sang i Teixits a Arenys de Munt. - Gal.la Cortel: Cap de Promoció del Banc de Sang i Teixits, Silvia Delgado: Tècnic de Promoció del Maresme. Banc de Sang i Texits.
L’acte va ser presentat per l’actor arenyenc Joan Serrat, en Toni Cantallops va recitar una poesia feta expressament per la marató, l’actor Jordi Cadellans, que és en Lluís de la Riera i està també vinculat a Arenys de Munt, gent de Donaviva, de Voluntaris per Arenys de Munt, etc.

Diverses actuacions, comerços i establiments que han donat obsequis, entitats que han colaborat, etc.

En definitiva un acte de tot el poble. En una any important en que Barcelona el dia 14 de juny és la seu mundial de la celebració del dia Internacional de la donació de sang.

Gràcies a tothom que heu fet possible aquesta nova i gran Marató de donació de Sang.

dilluns, 31 de maig del 2010

Educar és fustrar. Drets i deures.




Enllaç:  http://www.avui.cat/cat/notices/2010/05/educar_es_frustrar_99978.php
He llegit aquest article a l'Avui d'ahir disabte de Josep Maria Solé i Sabaté(Historiador). Molt bona reflexió.
A vegades segons en quines situacions d'incivisme, de demandes sobredimensionades, d'individiualisme entre d'altres sovint expresso que aquesta societat està condemnada al fracàs si no posem limits i ens comencem a mentalitzar que a més de drets tenim deures.
Els pobles, ciutats i la societat en general no avançaran sense la implicació i la participació del gran gruix de persones que els conformen.

Vivim temps de crisi, de desafecció, de manca de valors i la solució màgica no existeix però tinc clar que cal cercar-la i que no si arribarà sense unes politiques clares i valentes en aquest sentit.

Properament a Arenys de Munt serà aprovat en un ple el pla de civisme i s'està ja treballant amb l'ordenança de civisme. Sensibilització i normativa. Un equilibri necessari.

dimecres, 26 de maig del 2010

Festa del Comer Just. Voluntaris per Arenys de Munt. Donaviva

Aquest diumenge dia 23 es va fer una nova edició de la festa del comerç just. Una festa que vol sensibilitzar sobre el fet que els productors de matèries primeres han de rebre un preu just per produir aquesta matèria. Per alguns països això és un fre al seu desenvolupament i per tant segueixen depenent de la cooperació internacional.

Voluntaris per Arenys de Munt i Donaviva ja fa uns anys que organitzen junt amb la regidoria de Solidaritat i Cooperació aquesta festa a Arenys de Munt. Una feina més d'aquestes dues institucions que tenen una gran activitat en el nostre poble.

Arenys de Munt te unes entitats molt actives que permeten que el poble avanci, que moltes persones que necessiten suport el tinguin, que hi hagi activitat i vida social, etc.

Un diumenge complert: La festa del Comerç Just, La inauguració de la Plaça de la Creu Roja, trobada de cotxes clàssics, dinar a l'eixample.... Aquests últims organitzats per la Breda de l'Eixample.

Un poble viu que avança i que vol superar aquests moments difícils estan al costat dels que més ho necessiten.

Gràcies i felicitats a tothom

dimarts, 25 de maig del 2010

Plaça de la Creu Roja i Monument a Henry Dunant

Aquest diumenge dia 23 de maig es va inaugurar la plaça de la Creu Roja i la nova ubicació del monument al seu fundador, Henry Dunant. Aquest ciutadà Suís que un dia després de presenciar una batalla a la ciutat Italiana de Solferino va escriure un llibre. Amb una idea final, agosarada, de crear una organització mundial, neutral, per alleujar el sofriment als ferits de guerra fossin el bàndol que fossin. Més tard la Creu Roja ha esdevingut un símbol de solidaritat i ajut arreu del món.
L'any 1978 inicià el seu camí primer una delegació de la Creu Roja i després ja una Assemblea Local l'any 1979. Un llarg camí on molts arenyencs i arenyenques han desenvolupat la seva tasca i on també molts d'ells han rebut el seu suport. Anomenar a tota la gent és difícil, sempre ens podem deixar algú per tant jo dono les gràcies a tots els que en algun moment donat han colaborat, colaboren o colaboraran amb la Creu Roja però hi ha un nom que no em vull deixar d'anomenar com a símbol de la resta i és el de la Ramona Planas que ha estat sempre una ànima de la Creu Roja i del Banc de Sang. A vegades a l'ombra, en un lloc discret però sempre sent-hi.

L'acte va comptar amb la presècia del Sr, Alcalde, regidors i regidores de l'Ajuntament, del Síndic de la Vila,  del President Autonòmic de Creu Roja, Sr. Josep Marquès, del President Provincial Sr. Josep Quitet, de la Presidenta Comarcal, Sra. Fanny Gallego, de membres de la Creu Roja, d'entitats, vilatans i vilatanes.

Transcric, ampliat i de memòria el discurs doncs portava unes notes però he improvisat:



BON DIA, Sr. Alcalde, Regidors i regidores, Sr. President Autonòmic de Creu Roja, Sr. President Provincial de Creu Roja, Sra. Presidenta Comarcal de Creu Roja, Vilatans i Vilatanes,  BENVINGUTS A AQUEST SENZILL PERÒ MOLT EMOTIU I SIMBÒLIC ACTE.
Simbòlic i Emotiu acte. Per a mi doblement simbòlic i emotiu, fet que aniré desgranant.

Va dir, Sören KIERKEGAARD, que la vida només pot ser compresa mirant enrere però ha de ser viscuda mirant endavant.
I aquí es concentren en poc espai uns conceptes que ho refermen.

Començaré pel simbolisme de la nova urbanització d’aquesta entrada al poble. Una entrada que sempre semblava oblidada, que sempre semblava esperar que algun dia se la dignifiqués.
Amb les obres de la canalització de la riera es va començar a gestar el canvi. Un canvi que ha esdevingut molt positiu per aquest espai. Ara ja l’aigua passa per sota. Tenim una entrada amb aquest magnífic espai que rep als nostres vilatans i vilatanes i als nostres visitants d’una manera acollidora. Conjugant el vell i el nou. A l’extrem que toca el torrent d’en Puig hi ha plantats Alocs, la planta típica de la riera i Els alocs era la manera que es coneixia fa molt de temps aquesta zona. Zona que ja era fora poble.
Amb les obres de canalització i urbanització s’ha aconseguit una connectivitat dels dos cantons de la Rambla Riera i Penya. Dos cantons que històricament havien estat mal connectats i inaccessibles. Hem aconseguit espais de passeig, d’aparcament, amb mobiliari urbà, etc. En definitiva un espai agradable per compartir el passeig, per dinamitzar la vida social i comercial. Espai que junt amb la també nova urbanització de la Rambla Francesc Macià esdevé una Àgora moderna on la VIDA, en majuscules, arenyenca es desenvolupa.



Han estat tres llargs anys d’obres. Obres gestionades amb molt d’esforç per part de l’ajuntament amb un equip tècnic molt implicat i amb una coordinació transversal de diverses regidories que he tingut l’honor de poder encapçalar i coordinar com a tinent d’alcalde d’urbanisme.
El resultat ha estat altament satisfactori. Han estat moltes les molèsties i ara ja podem gaudir d’aquest esforç comú.

Per tant com deia al pricipi mirem enrere per compendre però seguim mirant endavant per gaudir de la feina feta i per seguir progressant.

Símbol i emoció també deia. I entrant en l’emoció és d’aquells moments que de tantes coses que voldria dir em pot passar que sembli que no dic res.

En aquest espai hi havia la seu de la Creu Roja. Hi vaig passar moltes hores acompanyat de molta altra gent, continuant el treball dels que em van precedir i en un moment donat passant el testimoni a d’altres que van venir. Alguns han marxat per sempre, alguns fins i tot penso que molt abans del que calia i em ve el cap en Jesús i en Pasqual entre d’altres, alguns ja no estan a Creu Roja però segur que se’n senten part encara, doncs qui ha format part de la Creu Roja sempre te un petit racó en el cor per aquesta institució.

La Creu Roja, al món i a Arenys de Munt, és símbol de solidaritat, jo diria que el símbol per excel·lència.  Aquest monument al seu Fundador Henry Dunant simbolitza potser la voluntat de ser present a tot arreu de la Creu Roja i principalment on hi ha algú que necessita ajuda. A l’entrada del nostre poble ser acollits per aquest símbol de solidaritat i aquesta bandera símbol del nostre país, Catalunya és la millor manera d’arribar o marxar, per tornar, del nostre poble.

I aquí és on comença el fet emotiu doblement per a mi. Poder avui inaugurar el nou i digne emplaçament del monument, monument que vaig poder-ne tenir cura durant molts anys i que els que han treballat aquests últims anys amb mi a la regidoria saben que la meva obsessió era que el monument no es malmetés i que acabés tenint un bon emplaçament. Crec que ho hem aconseguit. I es doblement emotiu per això perquè s’ha aconseguit un bon emplaçament, per la meva vinculació durant anys a la Creu Roja, pel que havia pogut tenir cura d’aquest monument i perquè avui també donem nom a aquest espai com a plaça de la Creu Roja.

Passat i futur un altre cop. Vivim temps difícils, molt difícils, i entitats com la Creu Roja són ara més necessàries que mai. Potser des de l’administració pública no podem ajudar el que caldria a les entitats però no podem defugir de reconèixer el seu esforç amb actes com aquests.  I amb aquest actes agafem forces i esperança cap al futur.

Gràcies a la Creu Roja per la vostra tasca i per acompanyar-nos avui amb aquesta alta representació institucional, gràcies a tothom que ha fet possible que avui puguem fer aquesta inauguració, gràcies als veïns, veïnes i comerciants que han suportat les obres amb molta paciència i esforç. Gràcies de veritat.







dilluns, 26 d’abril del 2010

Consultes 25 A

Nova onada de Consultes. Amb unes ciutats importants i a destacar les capitals de província. Però tot poble és important. I un cop més vull repetir que un moviment que surt de la població civil, que te tants i tants voluntaris al darrera, que te tanta gent treballant amb un objectiu comú no es pot menystenir ni ridiculitzar.
Molts mitjans han tornat a posar en qüestió el moviment per la poca participació. Uns dels titulars més bésties que he llegit és el de EL Periodico: Punxada Sobiranista. No calen més paraules.
Però la realitat a vegades és tossuda i vindrà el juny i la gent tornarà a anar a votar i més endavant algun altre poble i fins i tot Barcelona tornaran a donar l'oportunitat. Aniran agafant el relleu d'aquell inici a Arenys de Munt.

El que més m'indigna, malgrat sembli una paraula forta, és que no es valori la feina de tota la gent que hi ha al darrera i que de manera altruista tira endavant aquest gran projecte. Una mobilització com aquesta no te cap precedent. I a vegades sense cap suport i fins i tot amb algun entrebanc. Alguna alcaldessa socialista fins i tot ha fet retirar urnes....

Ànims doncs, anem treballant i construint el camí cap al ple reconeixement de Catalunya i per aconseguir realment que poguem exercir de veritat el nostre dret a decidir sense cap més limit que el que el poble de Catalunya lliurement es posi.

I per acabar GRÀCIES a tots els que esteu fent possible aquest procés. No serà en va. Per això intenten minimitzar-lo, ridiculitzar-lo, etc.