Un miratge?

Potser és un miratge, potser la situació acompanya, potser els Consells Comarcals són tant de gestió que faciliten que passin aquestes coses, potser....

Avui al consell comarcal s'han aprovat els pressupostos de l'any 2010 per unanimitat. L'oposició(ICV i PP), a banda d'argumentar el que he dit sobre el tema de la gestió, ha dit que ho feia donada la situació i també donat que cal donar un missatge de confiança. Els felicito perquè evidentment aquest missatge de confiança és necessari i ara més que mai l'hem de transmetre.

Abans el consell d'Alcaldes ha aprovat també una moció referent a les dificultats econòmiques dels municipis i on també s'acaba manifestant que tots els ajuntaments de la comarca treballaran per donar serveis als ciutadans malgrat el mal finançament municipal.

Bé s'acosten festes de Nadal i sembla que tot és possible. El 2010 serà encara un any de pujada i cal treballar de valent.

Esport, salut, reconeixaments.

La setmana passada, el dimecres 9 de desembre, vam poder gaudir de la xerrada d'en Julio Alberto dins el programa enganxa't a l'Esport. Una xerrada interessant i molt pedagògica tant per part seva com per part dels altres membres de la Taula: En Xavier Majó, la Montse Carreras, en Pep Artigas i una magnifica moderació de l'Aida Martori.
Un missatge important: Cal molta i molta comunicació amb els fills per detectar qualsevol possible consum de drogues. Qualitat de relació, escoltar, estar al costat. Crec que és un missatge molt important.
La part negativa: Poca gent. Una xerrada així hauria d'arrosegar a més pares i mares, joves, docents, etc.
Una noticia: En Julio Alberto ens comunica qeu deixa el programa. Que després de tanta dedicació necessita un descans. S'entén malgrat sap greu que no pugui seguir fent campanya a favor de l'esport i sensibilitzant vers les drogodepèndiencies.

I el divendres 11 de desembre la 5à nit de l'esport. Enguany ha deixat l'entorn magnific de Can Jalpí però a la Sala Municipal ha quedat un acte molt digne. L'emotivitat ha estat si hi cap més gran.
Els reconeixaments merescuts, els premis al millor i la millor esportista de l'any també tenen un punt d'intriga i d'escenificació amb el sistema de nominats. I finalment el premi Antoni Rovira a una vida dedicada a l'esport. Un premi que és una sorpressa pel públic i pel qui el reb.
Un moment molt emotiu.
Uns espais de reconeixament a la gent de l'esport per tota la feina que fan. Els esportistes fent esport, la gent dels clubs per la seva tasca i els pares, mares i familiars pel seu suport.

Una setmana complerta en temes esportius.

Un bon Motiu i malgrat tot cal seguir lluitant.

Sempre que estic un temps sense escriure espero tenir un bon motiu per actualitzar el bloc.
Doncs avui dimarts és el dia internacional de la lluita contra la sida.Malgrat el temps passat i tot el que s'ha avançat queda molt camí per fer.
Les investigacions van donant fruits, la prevenció també però en aquest cas és on no s'ha d'abaixar la guàrdia, encara que sembli que avui en dia els joves tenen molta informació no sempre la interioritzen.
I és moment d'agrair l'esforç de tanta i tanta gent. Investigadors, adminsitracions, personal mèdic i un llarg etc.
Però un actor important ha estat el voluntariat i les entitats d'ajuda. Tant les especifiques com les generalistes amb projectes de l'àmbit. Ells tenen un mèrit afegit i han aconseguit que la resta tiri endavant. Ja sigui a través de les seves accions com també a través de la sensibilització i la pressió a les administracions.

Tots i totes podem posar el nostra granet i transmetre que en aquest cas el millor és prevenir.

Perquè avui ha de ser un gran dia

Un cop traspassades les 12 del dia 12 som ja al dia 13. Tots aquests dies de setembre. El 13 de setembre és el dia esperat. El dia de la consulta a Arenys de Munt. Que es pot dir que no s'hagi dit ja? Cal refermar la nostra fermesa en que hem de poder expressar la nostra opinió, hem de poder exercir el dret a decidir. Quin democràta pot oposar-se a això. O és que la democràcia només va bé per consagrar les sagrades unitats fetes a la força??
Però avui toca fer un acte de reafirmació. Els arenyencs i arenyenques ho demostrarem. I hem de fer sentir orgullosos als catalans i catalanes.
Jo ja avançava molt al inici del rebombori en dos articles:
El Punt: http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/72895-les-consultes-a-arenys-de-munt-sense-por-de-preguntar.html

Avui .cat: http://www.avui.cat/cat/notices/2009/08/por_de_preguntar_o_potser_por_de_la_resposta_69170.php

En els dos articles vaig debatre sobre la por que es te a preguntar, la por que es te de la resposta.
Si això d'avui es converteix, com ja està fent, en una taca d'oli que s'escampi sobre l'aigua de Catalunya tot el que he passat serà positiu.

I per acabar un desig de que tot vagi bé. Que la imatge final no sigui una foto de disturbis o incidents. Que sigui la de uns vilatans i vilatanes que un bon dia vam decidir expressar la nostra opinió i ho hem fet el dia 13 de setembre. Un dia que quedarà per la història, un dia que ha d'obrir un camí.

Gràcies a tothom pel vostre suport. I bon diumenge de democràcia.

UNA TARDA DIFERENT. Dansa i retrobament

Avui he viscut una tarda diferent. Emotiva per varies raons.

He anat a veure el festival de final de curs de l'escola de dansa Sinera onles meves dues filles aprenen dansa clàssica.
Ha estat un espectacle molt treballat. Hi ha nenes de 5 anys que s'inicien però fan una actuació molt bona i altres ja més grans, algunes ja autèntiques dones, que fan ja unes actuacions molt professionals. I també dos nois, la representació masculina realment és minsa.
Hem gaudit i ens emocionat. Al veure les nostres filles es clar però també per les actuacions i les músiques.

És evident que jo i la meva família hem gaudit especialment quant la Clàudia i la Maria han actuat junt amb les seves companyes.

I una sorpresa al final, aquesta molt particular, he trobat una senyora que feia molt de temps que no veia. Una senyora que conec d'Arenys de Munt però especialment de quant treballava com a la Creu Roja com a conductor d'Ambulància. M'ha fet molta il·lusió veure-la. Per la malaltia que patia el seu marit vam compartir molts viatges, esperes i també patiments doncs la malaltia se l'anava emportant.
Se m'han remogut molts sentiments i m'he emocionat. M'he emocionat per l'agraiment que m'ha tornat a expresar la senyora, per l'alegria que ha tingut al veure'm, per la tristor que tenia als ulls al recordar al seu marit ja mort.
He comprovat que les actuacions, i si són bones més, que un fa mai són esterils. Que a vegades deixem més petjada de la que ens creiem i que tot esforç que fem per petit que ens sembli sempre és important.

GRÀCIES a les ballarines i ballarins i gràcies a la senyora i la seva filla per l'estima que m'han reiterat avui.

POST ELECCIONS

Avui tot han estat valoracions i tothom mira de portar l'aigua al seu molí. No obstant CIU clarament ha anat a l'alça, es venia d'un punt baix però s'ha pujat i guanyar vots absoluts amb l'augment de l'abstenció és clarament significatiu.

Ahir en el meu escrit no vaig valorar la poca consideració cap al país que va tenir el nostre President, volia pair-ho una mica per no fer sortides de to, em va molestar moooolt. El president Montilla va fer servir informació privilegiada per sortir abans de les 10 i dir el que va dir, que els socialistes havien quedat primers a Catalunya. Bé va tenir poca consideració però va ser hàbil, no ho va dir cantant si no xiulant com diu la dita.
Ell per molt que estigués a la seu del PSC, per molt que en sigui el màxim directiu havia d'haber esperat. Per cortesia, perquè el càrrec és el càrrec.

Dels discursos em va agradar el que en Tremosa va dir: Va oferir clarament als Eurodiputats Catalans de treballar junts per les coses de Catalunya. Ho va fer des de la senzillessa i amb la ma estesa. Pocs discursos van ser tant clars vers aquesta aposta i amb gairebé cap referencia als adversaris.

Doncs a EURO treballar. Que queda feina i s'ha de treballar allà i aquí per acostar Europa a la gent. Res doncs que ens hi hem jugat molt i val la pena no arriscar-nos....

GRÀCIES. Alegria versus tristesa

En primer lloc donar les gràcies a tots els vilatans i vilatanes d'Arenys de Munt que avui ens ha fet confiança un cop més.
Crec que és un vot de confiança vers la feina que els regidors i regidora de CIU a l'Ajuntament d'Arenys de Munt fem. També vers la feina que fa CIU a nivell de Catalunya i des del congrés de diputats i senat Espanyol.
A Arenys de Munt seguim sent la força més votada a les Europees amb un 32,87%( 6,4 punts més que el 2004) i amb 705 vots(122 vots més que el 2004) això tenint en compte que ha votat un 4% menys que el 2004.

Això és l'alegria. La tristesa és per l'abstenció. Mai és bo en democràcia que l'abstenció puji. Cal fer tots(TOTS en majuscules) una reflexió. I en aquest tots hi ha la classe politica, els mitjans de comunicació, la societat civil i un etc si cal.

Doncs a treballar perquè aquesta abstenció no es repeteixi i de nou,

GRÀCIES!!