Felicitats i per molts anys Federació d'Associacions de Dones del Maresme

Diumenge al Matí a la sala municipal d'Arenys de Munt es va celebrar el primer aniversari de la federació d'Associacions de Dones del Maresme. Donaviva va fer d'amfitriona.
L'acte va comptar amb la presència de la Montse Gatell, Presidenta de l'Institut Català de la Dona, de l'Alcalde i de la Regidora d'Igualtat d'Arenys de Munt(Carles Mora i Golly Rectoret) de la Presidenta de Donaviva Carme Riera i de representants de les Associacions i grups que formen part de la federació.

Les associacions fan una gran tasca i ara la multipliquen amb la sinergia positiva que ara la federació maresmenca els pot donar. Però això vol dir una mica més d'implicació, una mica més de dedicació, una mica més de temps robat a la família, al oci, etc.
Però les dones són així i acaben podent amb tot malgrat les dificultats i que la societat no els ho posa fàcil.

Queda molt camí per remorer però ja fa temps que es camina. Potser l'horitzó és lluny i potser a vegades fem algun pas enrere, o més d'un. Però si es te clar que s'hi vol arribar mica en mica s'hi arribarà.

Moltes felicitats i endavant amb la feina.

Dona Sorda, doblement vulnerada

El passat dimarts dia 25 de gener es va celebrar al consell comarcal una taula rodona organitzada per l'associació de persones sordes del Maresme a Mataró www.sordmataro.org

Vaig tenir l'honor de poder fer la benvinguda i presentació de la taula com a Conseller Comarcal i portaveu del meu grup. 

A la presentació vaig dir:  

En primer lloc vull felicitar als organitzadors d’aquesta taula rodona per la iniciativa i al centre de persones sordes de Mataró la seva gran tasca.

Com molt bé diu el títol de la Taula hi ha una doble vulnerabilitat en la dona sorda davant la violència de Gènere. La violència a la llar és la més cruel de totes. La llar és l’espai on ens hem tothom pensem trobar-nos segurs. Quant l’agressor és dins la llar, quant és la persona que estimes literalment el món cau sobre la persona que ho pateix. Cal posar mesures, cal debatre i informar perquè qui ho pateix denuncií la violència abans que sigui massa tard. És difícil però és l’únic camí. I en el cas de les dones sordes cal un doble esforç per ajudar-les a afrontar la situació.

El pla estratègic Maresme 2015 ens parla del Maresme inclusiu. Espais com el que avui compartim ens ajuda a aconseguir-ho.

Federico Garcia Lorca va dir: El més terrible del tots els sentiments és el sentiment de tenir l’esperança Morta.

Lluitem doncs perquè qui pateix de la violència de gènere no arribi a sentir que l’esperança se li ha mort i si ho ha sentit que deixi de fer-ho. Malgrat cal mol més que esperança, fem bona la cita de Martin Luther King: Sí ajudo a una sola persona a tenir esperança, no haure viscut en va.

Moltes gràcies

La taula va comptar amb la presència de representants de l'entitat, dels Mossos d'Esquadra i de l'Ajuntament de Mataró.

Va donar una visió molt àmplia de la problemàtica, doble problemàtica, que es troben les dones sordes davant la violència de genere. Quins recursos hi ha a l'actualitat i com s'han anat adaptant a les necessitats. 

Malgrat tot cal més informació. Més informació de com accedir als recursos, més informació a les dones sordes sobre que és un maltractament i la violència de gènere, més informació dels serveis d'atenció de com funcionen els serveis d'intèrprets. Fin si tot un servei d'intèrprets online que pot facilitar molt l'atenció.

Van sorgir demandes d'adaptar les pàgines web dels ajuntaments, del consell comarcal, etc. Encara que generalment podem pensar que les persones sordes poden accedir a internet i ja ho entenen tot no és així. Les persones sordes es basen molt amb la imatge i amb els signes per entendre els conceptes. Un petit exemple del que cal anar avançant per poder atendre i informar a aquest col·lectiu.

Finalment vam veure uns treballs fets per noies adolescents sordes sobre com interpretaven, a través de la imatge, la violència de gènere. També sobre un taller d'autoestima i comunicació que l'associació ha fet.

Cal felicitar a l'Associació de persones sordes per la gran tasca que fan vers aquestes persones, als diversos serveis per l'esforç d'adaptació a les seves necessitats i sobre tot cal seguir treballant per augmentar la qualitat d'atenció vers les persones sordes.

Bones Festes

Us desitjo amb la imatge del Pessebre de Casa que passeu unes bones festes.
 
El mar és de plata,
el cel de cristall.
Els núvols són màgia,
són regal de Nadal.

Mullen o emblanquinen
els carrers i els camps,
juguen sobre la Terra
amb el Sol i els seus raigs.

I quan arriba la nit,
els núvols estiren
la llum dels estels
i els somnis pels vidres.
(Isabel, Internet)

Discurs en nom de CiU a l'Homenatge a Lluís Companys

L’aixecament militar contra la república i contra la democràcia per part dels militars espanyols va ser un fet evidentment fora de cap ordenament jurídic.

El que va seguir, judicis, repressions i execucions malgrat es va voler vestir d’ordenament jurídic era una autèntica farsa.

El procés al President Companys en el que avui recordem el 70è aniversari de la seva execució és un exemple i un símbol del que van patir tants homes i dones que el seu únic crim era estimar Catalunya, tenir uns ideals democràtics tant era que fossin de dretes, d’esqueres, del mig, del cantó.

Avui encara la democràcia espanyola no ha anul·lat el judici. Per això és imprescindible aquest gest i també que el parlament espanyol i el govern espanyol demani perdó en nom d’Espanya per aquesta execució i totes les que es van fer emparant-se en aquest fet.

El president Companys va pagar en la vida el seu sentiment nacional Català i la defensa de la Generalitat de Catalunya.

Política i Justícia són dos termes que ens haurien de donar seguretat i tranquilitat. Però quant es barregen i es confonen els termes ens acaben perjudicant, sobre tot a Catalunya.

La sentència del tribunal constitucional és una sentència política. Sense cap fonament jurídic. I com a tal s’ha de tractar. Un tribunal no pot anar contra el que ha manifestat un poble. I a sobre sí es un tribunal polititzat, desacreditat i caducat.

Properament el poble de Catalunya parlarà. I triarà un parlament que podrà decidir. Que haurà de decidir valentament sobre la base de que som una nació i nosaltres decidim.

Catalunya serà el que el poble de Catalunya vulgui. No hi ha cap text constitucional que pugi anar en contra d’aquesta voluntat.

De vegades quant la tecnologia falla i el fluid elèctric deixa de funcionar a la nit podem entristir-nos i tancar els ulls o bé podem agafar la part positiva i mirar el cel. Sí es una nit clara veurem les estrelles.

Redescobrim les estrelles i fem realitat el somni. El somni del president Companys i de tanta i tanta Gent. El Somni d’una Catalunya lliure.

Visca Catalunya.

Miquel Roca: Catalunya serà el que vulguin els Catalans

Avui he assistit al primer dels sopars-xerrada sobre lideratge que l'ACM ha organitzat. El convidat ha estat en Miquel Roca. Realment la dissertació de'n Miquel Roca ha estat esplèndida. Uns arguments sobre els lideratges molt ben trobats i molt ben argumentats. Potser sense descobrir molta cosa nova però explicats d'una manera magistral i interessant. En aquest apartat una bona estona d'aprenentatge.
A les preguntes i el debat el tema ja ha anat més cap als temes polítics. Seria un article molt extens si volgués(i pogués  recordar-me  de tot el que ha explicat) posar-ho tot.
Per això exposaré algunes idees que se m'han quedat a la memòria i que ja aquestes hores de la matinada potser aniran marxant...
En una pregunta sobre si es sentia orgullós d'haver participat en l'elaboració de la constitució ell ha respost que sí. Que va servir per donar una cosa molt important a Catalunya: El Parlament. I que a partir del Parlament Catalunya pot ser i fer el que el Parlament vulgi, així com el que vulguin ser i fer els catalans.
Que la constitució és una cosa i la sentència i el tribunal constitucional n'és una altra. Que la sentència és política i com a tal no cal, o no caldria, acata -la així com així. Que caldria anar més enllà de la sentència i legislar sobre l'Estatut aprovat pel poble de Catalunya.
I que pot passar? Cal temer una reacció violenta de l'Estat Espanyol? ell diu que no.
En un àmbit més de política local s'ha parlat dels temps difícils que vindran(o que seguiran) que caldrà donar missatges de confiança i de bona gestió. Que caldrà tenir equips preparats per afrontar tot aquest canvi.

Un resum molt resumit fet de manera ràpida sobre una xerrada-sopar-debat que ha estat molt rica en continguts i idees.
Per acabar un agraïment a en Miquel Roca, i a l'ACM per organitzar-la,  per la xerrada tant vigent que ens ha fet. semblava que encar estigués a la política activa amb el missatge adaptat als nous temps. Fent volar la imaginació el podies entreveure dalt de la tribuna del congrés....

Prestigiem la Política i afrontem el futur en positiu.

Fa unes setmanes al programa Àgora de TV3 hi havia els representants de les joventuts dels 5 partits catalans que hi ha al parlament. Tot i no compartir que representant a CiU només hi van deixar participar a la Joventut Nacionalista de Catalunya(JNC) deixant a la Unió de Joves fora del debat.

Em va sorprendre que a la pregunta del moderador, Xavier Bosch, sobre perquè havien arribat a dedicar-se a la política tots menys un, el representant de la JNC, va fer servir tot d’eufemismes per no dir que feien política. Vaig quedar perplex i preocupat. Sí els que representen la joventut política que estan implicats en el dia a dia de les organitzacions juvenils defugen de l’etiqueta de polítics com podem arribar a combatre el que ara s’anomena la desafecció política?

Cal doncs treballar per canviar aquesta tendència. El nostre sistema és millorable, tots ho són, però ara és el que tenim i l’hem d’utilitzar per avançar cap a un sistema que sigui més atractiu. La nostra democràcia encara és jove i la història política del nostre país sempre ha estat malmesa per l’influencia i imposició de l’estat espanyol.

El camí està en que des de tots els sectors de la societat tinguem clar que creant situacions de descrèdit no motivarem ni la participació ni prestigiarem l’acció política. 

Cal apostar per una bona gestió amb austeritat, eficiència i eficàcia. També calen canvis en l’organització de l’administració local i en la funció pública local. Cal, sense abaixar el control i la transparència, un sistema de gestió més àgil i adaptat als temps actuals. Pel que fa a la funció pública caldria un sistema que incentivés a ser més productius, l’actual no permet premiar adequadament al que treballa bé i fa molt difícil castigar al que no ho fa, fet que pot provocar desmotivació o no reconduir les actituds negatives.

I pel que fa als representants polítics cal que el sistema faciliti la participació, sobre tot de les dones, i també, com ja he dit, es prestigií la dedicació política. Cal que els bons gestors, professionals, entesos, gent compromesa faci el pas i sobre tot cal que els hi facilitem. L’objectiu és fer una bona gestió, buscar l’excel·lència i tenir la millor gent  en els equips que dirigeixin els nostres municipis.

Això no s’aconsegueix amb accions populistes i electoralistes de curta volada que qüestiona sous, dedicacions, etc. Són accions que cerquen un impacte mediàtic i recollir uns quants vots. Però que al fixar-se només en un tema de càrrecs i econòmic el que fa és desprestigiar i crear una imatge de que tots són igual, que només s’hi està per interès, etc.

Si només ens fixem en aquests aspectes  fem un flac favor a la Política i la gent preparada pot seguir declinant dedicar-se a la política.

Des de CiU treballem en un altre sentit. Som gent compromesa, responsable i que treballem de valent. Sempre en positiu, tocant de peus a terra però transmetent propostes que generin il·lusió. Ho demostrem en la feina de cada dia, ho demostrarem de cara a les eleccions del 28 de novembre per aconseguir que Catalunya tingui un bon govern i també perquè CiU a Arenys de Munt tingui un bon equip per afrontar el govern a partir del maig del 2011 continuant la feina feta fins ara  i amb noves propostes per afrontar el futur, malgrat les dificultats, doncs encara queda temps per superar la crisi.

Un any després de la Consulta d'Arenys de Munt

Avui fa un any de la consulta d'Arenys de Munt del 13 de setembre de 2009. El que va ser la consulta i el que va generar em  sembla que seria massa redundant exposar-ho dons la xarxa n'està plena d'informació, d'opinions, de pàgines...
Arenys de Munt aquest 12 de setembre ha recordat amb el primer aplec per la Independència aquest any ple de consultes. D'una Manera festiva, reivindicativa, pacfica, democràtica. Expressant que Catalunya vol anar més enllà d'aquest marc tant encotillador que han convertit la constitució espanyola.

CiU hi va estar des del primer moment, tant amb l'organització de les consultes com en l'organització de l'Aplec. Sempre he pensat que malgrat han sorgit grans protagonismes, locals i forans, sobre les consultes que el suport de CiU des del primer moment ha estat una peça clau per a l'organització de la primera i successives consultes. I sempre sens intentar treure el cap per sortir a la foto fet que si que s'ha fet des d'altres formacions que veien el moviment com una perdua de terreny en liderar el moviment sobiranista i independentista.

Vam comptar amb el suport del diputat de CiU al Parlament Sr. Josep Rull, del president de la JNC, Joventut Nacionalista de Catalunya, al Maresme Sr. Jofre Serret, del President de CDC al Maresme, Sr. Xavier Badia, etc. Un matí intens d'emocions i de feina per fer arribar el nostre missatge. I a la tarda la inauguració del monument a la Independència va posar el punt i final a aquesta jornada.

S'ha parlat molt de la unitat dels catalans per avançar cap a la sobirania que els catalans i catalanes vulguin. Però constantment en espais independentistes es practica el que si no estas al 100% amb el meu pensament estàs contra mi. En el compromís d'Arenys de Munt CiU ho ha viscut directament precisament per voler sumar i no restar.

CiU ha fet propostes i negociacions al compromís d’Arenys de Munt sobre una consulta a nivell nacional sobre la Independència cercant el consens i la suma de voluntats. La Comissió d’organització de l’aplec va acceptar les aportacions, que ampliaven el compromís. Sembla que altres forces polítiques, que proclamen la unitat, es van oposar a la signatura d’aquest compromís si s’afegien les aportacions de CiU.

Per aquest motiu finalment es va excloure a CiU de la signatura malgrat es va informar a la comissió que ho signaria el representant local i Cap de Llista de CiU, que soc jo.

Les aportacions al compromís de CiU eren totalment obertes i també negociables, no entenem com un fet que ha de sumar voluntats i que s’autoproclama cercador de la Unitat no permet ni tant sols parlar del fet i cercar punts de trobada mínims. Que Catalunya assoleixi els màxims nivells de sobirania només és pot fer des d’un ampli consens i des d’una base social àmplia. Excloent a forces nacionalistes i que han manifestat clarament la seva voluntat d’apostar pel dret a decidir i que sempre ha defensat el dret irrenunciable a l’Autodeterminació no és el camí a seguir.

Les aportacions de CiU anaven en la línia de treballar per construir la majoria social que possibiliti poder exercir el nostre dret a l’autodeterminació, un cop podem donar per trencat  el pacte constitucional i que la convocatòria del referèndum es fes amb la garantia de guanyar-lo.

CiU a Arenys de Munt ha treballat i ha apostat des del primer moment per la Consulta per la Independència, que avui fa un any, del dia 13 de setembre del 2009 i per l’organització de l’aplec. Sempre donant suport de manera silenciosa per que el protagonisme el tingués qui se’l mereixia: La societat Civil Arenyenca i després la de tantes i tantes poblacions arreu de Catalunya. Creiem fermament que quant els partits i els personalismes intenten monopolitzar els processos aquests estan condemnats al fracàs.

Que CiU a Arenys de Munt apostés des del primer dia per la consulta ha estat molt important pel seu èxit. Es reconeix en el Llibre “D’Arenys de Munt al Cel” del promotor de la moció per fer la consulta Josep M. Ximenis que diu que a la primera reunió hi van anar tres persones, dues de la CUP i una de CiU que era l’Alfons Molons.

També l’organització de l’aplec ha comptat amb el suport de CiU a Arenys de Munt i CiU ha estat la única força que s’ha compromès a col·laborar econòmicament en l’organització de l’Aplec i en la construcció del monument per la Independència.

D’altres han passat per l’aplec cercant la foto. CiU treballa dia a dia per aconseguir que Catalunya tingui el grau més gran de sobirania, amb l’únic límit que el que hi posin els Catalans i Catalanes.